Seguim al Just a la Fusta.
Aquesta hora parlem de la taula rodona d'Onastec,
que serà dimarts 29 de maig a les 6 de la tarda
a la sala Isidro del Cònsul,
i ho fem amb l'Anna Caño Delgado,
que és investigadora del Centre de Recerca Agrigenòmica,
el CRAC, el seu camp d'investigació,
són els processos de senyalització hormonal
que controlen el creixement de les plantes
i la seva adaptació al canvi climàtic.
Hola, Anna, què tal?
Hola, molt bon dia.
Explica'ns una mica quin és el teu camp d'investigació.
Explica'ns una mica més també perquè ho entenguem
les persones que no som expertes.
Doncs jo soc biòloga de plantes
i al meu laboratori estudiem com les plantes creixen
i com s'adapten als canvis ambientals.
Especialment estem molt interessats en la sequera
i ho fem des d'un punt de vista genètic.
Volem entendre o identificar els gens
que les plantes porten
i que els fan més resistents a la sequera.
D'alguna manera és mirar cap al futur, no?
Què ens espera?
Nosaltres mirem cap al futur
perquè volem trobar solucions per al canvi climàtic
i també ho fem mirant el passat
perquè estem mirant plantes molt antigues,
per exemple, musgos, no sé com es diu en català.
Sí, una molsa.
Molsa.
I el que fem és estudiar els gens que porten les molses
perquè aquestes molses s'han adaptat de l'aigua a la terra
i han sigut capaços de créixer sense aigua per un temps
i intentem entendre quins gens porten
per veure si nosaltres podem millorar aquests gens,
millorar les plantes, per exemple, com els cereals.
Nosaltres estem treballant el sorgo,
el sorgo, que és un cereal molt semblant el mirat de moro,
per intentar fer-lo més resistent a la sequera.
Això del canvi climàtic ens espanta
perquè no sabem què ens depararà.
La sequera, de fet, ja és una realitat,
comença a ser una realitat en moltes parts del món.
Realment ens hem d'espantar?
Bé, jo no vull espantar ningú,
però el que passa és que nosaltres al planeta Tierra
estem creixent,
la populació del planeta Tierra està creixent exponencialment,
cada vegada vivim més anys
i haurem de generar més aliments per a tothom.
I a més a més, nosaltres, els habitants del planeta,
volem menjar cada vegada millor,
vol dir més saludablement
i més quantitat perquè són més.
Llavors, hem de generar més plantes
perquè només és que mengem vegetals,
és que també les vaques i els porcs mengem plantes
i nosaltres després ens mengem les vaques i els porcs.
Llavors, la matèria prima de l'alimentació humana
està a l'agricultura
i hem de millorar les condicions de producció de l'agricultura
i nosaltres ho fem des de la biotecnologia.
Hem volgut conèixer una mica quin és el camp d'estudi
de l'Anna Canyo,
però, de fet, l'entrevista se centra també
en la taula rodona d'Onestec,
que, com hem dit, tindrà lloc el dimarts 29 de maig
a les 6 de la tarda,
i en la que participarà l'Anna Canyo.
De fet, es diu Dona Estec,
però es parlarà de les dones
que treballen en camps com les ciències,
la tecnologia, l'enginyeria o les matemàtiques.
Quina és la presència femenina en el camp científic?
La biologia és molt alta,
és almenys la meitat.
També depèn de quin nivell.
Per exemple, les estudiantes de biologia són,
crec que ara la Universitat Autònoma de Barcelona,
de biotecnologia, biologia, bioquímica,
almenys són la meitat.
Després, estudiants que fan el doctorat,
també les dones, almenys, són la meitat.
I també són la meitat,
o comença a baixar,
quan porta, després del doctorat,
han de fer el postdoc.
Moltes vegades aquesta estadia postdoctoral
s'ha de fer fora del país,
i llavors ja comença a disminuir el número de dones,
però potser és el 40%.
I també, el que sí que està canviant ara,
per exemple, el Dones Grup Líder,
al meu centre de recerca,
el centre de recerca agrigenòmica,
que està al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona,
ara mateix són la meitat de grup líders,
de cap de grup de recerca,
som dones.
Però encara les dones
que ocupen llocs a la direcció del centre,
a la direcció de departaments,
a la direcció dels programes científics,
o ocupen llocs de representació política a la recerca,
són molt baixos.
I també són molt baixos el número de dones
que són professors d'investigació del CSIC,
o professors o científics al més alto nivel.
Així que, quan arriba,
a mesura que tu portes més alt el nivell de responsabilitat,
el número de dones comença a baixar.
És veritat que està millorant.
El sostre de vidre.
Sí, jo crec que...
A mi m'agradaria pensar que no existeix,
però malauradament existeix.
I crec que ara és un molt bon moment
per trencar aquest sostre de vidre,
però crec que està canviant,
però encara és una realitat.
És una realitat i per això estem aquí parlant d'això avui.
Creus que les dones ho tenen més difícil
per desenvolupar una carrera
en el món científic d'investigació?
Al món acadèmic,
jo crec que la carrera d'investigació acadèmica
és molt difícil per homes i per dones.
I a més a més no està molt bé remunerada.
Almenys en el nostre país,
doncs ja sabem que la inversió a la recerca acadèmica
o fonamental cada vegada és més petita.
Però ser dona porta a més a més
una motxilla d'inconvenients.
Per exemple, la dona ha de ser mare
o el dret de ser mare.
I normalment l'etat de la dona per ser mare
coincideix amb l'etat d'un home o una dona
haurien d'establir-se professionalment
a la recerca d'una manera més estable.
Normalment entre els 35 i 40 anys
és una etat crítica
per trobar un lloc més definitiu a la recerca.
I llavors, si a més a més
has de ser mare,
doncs a vegades no és gaire fàcil,
però no és impossible.
Hi ha moltes dones que ho hem fet
i altres que ho estan fent.
Nosaltres tenim l'última group leader
que s'ha contractat al nostre centre de recerca,
que és la Laura Botiguer.
ha hagut un fill fa un mes
i coincidint amb la contratació.
Vull dir que és possible.
És veritat que és més difícil.
També és veritat que, clar,
la crisi no ens ha ajudat
perquè són gaire problemes.
La crisi, la maternitat,
a vegades també la pressió social,
perquè a vegades no s'espera
que una dona arribi tan lluny.
encara és una realitat, això.
I perquè no tenim referents.
No tenim referents.
I jo crec que som...
Jo sempre dic, jo soc genetista
i dic que això és un cas additiu.
És un home, un home, un home, un home.
Al final és un problema
perquè nosaltres tenim més problemes
que els homes.
És una realitat.
Has comentat que un dels problemes
també és que falten referents.
segurament si mirem històricament
hi ha molts més homes científics i investigadors
que han estat reconeguts
o que d'alguna manera
se'ls hagi reconegut internacionalment
la seva feina, que no pas dones.
Sí, mira,
tinc un exemple molt recent
del divendres pesat
perquè al nostre centre,
el CRAC,
va fer 15 anys el divendres pesat
i vam fer un homenatge
al Cosmo Caixa.
A més, coincidint
amb la jubilació
del fundador del CRAC,
que és el professor Pere Puigdomena,
que és molt reconegut
a tot el país
i a més internacionalment
perquè és un científic
i un polític
molt important
per a tots nosaltres.
I a l'acte aquest
vam fer una taula rodona
de la història del CRAC,
com es va crear el centre.
I tots, tots,
a la taula rodona
eren homes.
No hi havia ni una sola dona.
Però, en canvi,
quan el director actual
del centre,
que és el José Luis Richman,
va fer una presentació
de la recerca
que s'està fent al CRAC,
ha triat la recerca
més d'elit del CRAC
i el 70%
de la recerca
que ha presentat
era fet per dones
a laboratoris
que dirigeixen dones.
Llavors,
això vol dir
que estem canviant alguna cosa, no?
Segurament,
doncs,
el problema
no és tant
que les dones
no hi siguin,
sinó que se'ls ha de donar
el reconeixement
i la responsabilitat
que mereixen, no?
Sí,
jo ara estic molt positiva.
Crec que estem
en un molt bon moment.
A la vegada
hi ha més dones.
Jo ja tinc 45 anys.
Vull dir que ja,
no sé si sóc referent,
però almenys tinc edat
per començar a ser-ho,
almenys per a les meves estudiants
i per a la gent
que és més jove.
I jo crec que,
com jo,
moltes investigadores
al meu centre
i a altres centres
a l'estat
i també internacionalment
i cada vegada,
més i més,
tenim més visibilitat
i també gràcies a vosaltres,
als medis de comunicació
que esteu fent
una labor increïble,
doncs,
és més fàcil
i comença a estar
més normalitzat,
més acceptat
per la societat
i també més reclamat,
jo crec.
I això és molt bonic.
El teu doctorat
el vas fer al Regne Unit
i després vas fer
un estat de postdoctoral
als Estats Units també.
Diries que és diferent
en aquests països
el paper de la dona
en els camps científics
i d'investigació?
Doncs,
jo,
a Inglaterra
vaig treballar
amb un home
com a supervisor
que va ser un senyor fantàstic,
el Mike Bevan,
i després
vaig tenir una cap
que era dona,
que era la Joan Cori,
que és una científica
molt prestigiosa
i a vegades
parlaven d'això
i ella deia
que llavors
als Estats Units
ella era una rara avis
i que ella
tenia problemes
perquè,
per exemple,
moltes de les reunions
de les decisions
que s'esprendien
a la ciència
als Estats Units
es feien en reunions
que només anaven homes
i que allò,
aquest temps
que fa 15 anys
estava ja canviant
i jo crec que per mi,
per mi,
jo he tingut molta sort
perquè ella va ser un referent
i vaig tenir un gran exemple,
ella també era mare,
tenia dos fills,
com jo,
i moltes vegades
penso en ella
perquè
encara
haig d'aprendre
molt d'ella
però crec que
ha sigut molt referent
per mi
i de llotadora
d'una dona
que ha sigut
capaç
d'estar
al primer nivell
internacional
de la recerca
de plantes
i també
fer una família
i ser feliç
amb la seva família
de conciliar,
no?
Hi ha hagut
dones també
que han passat
per aquí
per la ràdio,
sobretot
d'àmbits empresarials
o polítics
que han dit
que d'alguna manera
sembla que
les opinions
de les dones
sempre es vegin
com
si fossin
opinions
de segona
o que no es tinguin
la mateixa
consideració
que el que diu un home.
Això
creus que és així?
Jo he viscut
en primera persona
això
tristement
malauradament.
Jo crec que a vegades
el que passa
encara hi ha una tendència
per exemple
això també ho he compartit
amb una companyera
física
que és professora
a la Universitat
de Barcelona
que es diu Marta Báñez
que és una recerca
una investigadora
de primera línia
ella
i jo a vegades
estem a reunions
internacionals
no només a Espanya
també
quan estem
a l'estranjero
i el que sí veiem
és que a vegades
estem en una reunió
estem parlant
un grup
de científics
i a vegades
ella diu
és que ens fan transparents
jo a vegades
no me n'adono
perquè jo soc molt
outgoing
som molt activa
i parlo molt
es veu
i llavors jo començo
a parlar
encara que ells
no em parlin
o no em mirin
però ella
que és més tímida
per exemple
sí que ho diu
veus
que ens han fet
transparents
i jo quan ella ho diu
em fa molta tristesa
saps?
perquè
és veritat
que nosaltres
estem fent
una recerca
al primer nivell
però per exemple
també
en el lobby
com encara
la majoria
d'investigadors
d'elit
internacionalment
són homes
i fins i tot
que ells
moltes vegades
diuen
no
s'ha de favorir
a la dona
porten un discurs
molt feminista
si vols dir així
però a l'hora
de la veritat
tu veus
que no és veritat
que no ho fan
i no ho fan
en detalls
molt batits
que et deixen
molt trist
perquè
si et fan
transparent
doncs
amb això
ja t'ho dic tot
perquè t'estic ignorant
això és el pitjor
que et pot
fer
perquè
els científics
treballem
per al nostre
reconeixement
llavors tu no em mires
quan parlo
o no m'escoltes
no m'estàs reconeixent
el que jo faig
bé
d'alguna manera
hem
parlat
dels aspectes
negatius
o d'aquelles coses
que creem
que hauria de millorar
respecte
al paper
de la dona
en els camps
científics
o investigadors
per mirar-ho
ara des del
costat positiu
també
què creus
que aporten
les dones
a la ciència
i a la investigació
doncs jo crec
que
primer de tot
humanitat
jo crec que
la dona
és
un ser humà
o molt humà
llavors humanitat
creativitat
i jo crec
que també
doncs
varietat
jo crec que
la recerca
necessita
de persones
molt diferents
i les dones
com els homes
no som ni millor
ni pitjor
però són diferents
i llavors
la varietat
és molt enriquidora
en l'àmbit universitari
a les vuit universitats
públiques catalanes
set rectors
i només una rectora
que justament
és la Universitat Autònoma
i a més
he de dir una cosa
molt important
perquè vaig parlar
amb ella el divendres
en aquest acte
és el rànquing
d'universitats espanyoles
no sé si és coincidència
m'agradaria pensar
que no
és la primera d'Espanya
aquest any
la Universitat Autònoma
de Barcelona
amb la seva rectora
doncs mira me n'alegro
perquè jo vaig anar allà
doncs sí
jo també me n'alegro
perquè estic al campus
i entenc que és
que és una persona
molt activa
i ella el que està fent
és apostant
molt
per la transferència
de tecnologia
i això jo crec
que és molt important
i és una persona
molt capaç
i molt viva
m'agrada molt
que fins i tot
sembla mentida
perquè papers
com el dels rectors
i les rectores
que són segurament
els més visibles
és a dir
on es podria fer un esforç
per visibilitzar
que es vol canviar
el paper de la dona
a les universitats
i fins i tot
els rectors
segueixen sent homes
també
sí
jo crec que
com he dit abans
és una situació
estem ara
en un procés de canvi
això és un procés dinàmic
i que es veurà
el resultat
potser en 5 anys
jo crec que
l'evidència és clara
cada vegada
hi ha més
més
més
èxit
de les dones
a la recerca
a la tecnologia
més presència
més reivindicació
i bons resultats
que al final
és el que compta
el que compta
al fin de tot
és els resultats
i jo crec que les dones
abans
han sigut capaces
per exemple
quan estava
el govern de Zapatero
va sortir aquesta foto
del govern
del govern paritari
però després van dir
que
el 50%
de les ministres
només
tenien
el 10%
dels fills
de tots els ministres
vol dir que
les dones
que havien arribat
a ministres
no havien sigut
mares
en la majoria
o havien tingut
menys fills
que els homes
ministres
molts menys
i llavors
és veritat
que també
hem d'estar
molt agraïdes
a les dones
d'abans
que han lluitat
per ser reconegudes
i moltes vegades
ha sigut
les penses
d'on havia fills
que segurament
la igualtat
en el món professional
comença també
per la igualtat
en el món
diríem
en la vida
de cada dia
no?
clar
tu pensa
que per exemple
cada vegada
més i més
es veu
a la porta
de l'escola
pares
a les reunions
de l'AMPA
no tants pares
però
està
augmentant
vol dir que la dona
també està reclamant
al seu marit
normalment
que tomi una responsabilitat
en l'educació
dels fills
en la criança
jo crec que això
està canviant
i molt positivament
i
no sé
jo crec que els homes
de la nostra generació
i els de generació
més joves
som molt
molt conscients
d'aquesta realitat
com hem dit
al principi
l'Anna
participarà
a la taula rodona
dones
tech
amb també estudiants
de
carreres
científiques
i tecnològiques
suposo que
veus una bona iniciativa
no?
aquesta taula rodona
sí
jo crec que és una
molt bona iniciativa
de l'Ajuntament
i que
jo crec que
aquestes
petites
actes
o petites
reunions
tot suma
i jo crec que és molt important
perquè donen
visibilitat
i també donen referents
jo crec que
tots
som una mica
referents
pels nostres fills
pels nostres generacions
més joves
en tots els àmbits
com persones
com professionals
i jo crec que està molt bé
fer aquest tipus
d'actes
i d'iniciatives
no?
i caldria més
encara
jo crec
doncs et veurem dimarts
dia 29 de maig
a les 6
a la sala Isidore Cònsola
en aquesta taula rodona
moltes gràcies
Anna Canyo
per haver vingut a la ràdio
a tu
amb molt de gust
i que vagi molt bé
aquesta taula rodona
i molts èxits també
en la investigació
moltes gràcies
adeu bon dia
gràcies
dos quarts
i dos minuts
de dotze
tenim ja nosaltres
els nostres tertulians
habituals
el Carles Bas
hola Carles
què tal?
bon dia
bon dia
la Carme Amador
hola Carme
com estem
hola bon dia
i la Palmira
va dir que es posava
un nas de pallasso
fa un moment
hola Palmira
què tal?
bon dia a tothom
és que he aprofitat
que la caputxa
aquesta del micro
és vermella
i m'ha semblat
posar-me
un nas de pallasso
sí
és com un nas
molt gran
molt
tens el micròfon
per sota
els micròfons
tenen com
una mena d'anella
que els identifica
la Palmira té el groc
tens el groc
sense el groc
i jo
jo el negre
si no
el teu és marró
no ho entenc això del groc
si no veig res
una anella
darrere
la part del darrere
deixa-la
és aquí el groc
és que és molt gran
la Palmira
això que està tocant
el Carles
ara
ara ho veig
jo tinc el groc
molt significatiu
això eh
la Palmira té el groc
que tingui el groc
la Carme té el marró
i el nas de patat
ai de pallasso
té el verd
el verd
el Carles
deia
home
hem de començar
fent un comentari
almenys del que va passar
la setmana passada
jo volia dir
que almenys
almenys
del tema Gürtel
entre altres coses
hi ha tres coses
d'importància
aquesta setmana passada
una
el nomorament
del Torre
com a president
de la Generalitat
sí
segona
el moviment
judicial
que ha posat
al descobert
tota la porqueria
o part de la porqueria
que hi ha
i tercera
l'intent
dels senyors
que em diuen aquests
de ciutadans
sí
de ciutadans
de arribar
al
l'intent
dels
socialistes
de posar
de posar
un
ah
és a dir
de fer
una
bueno
una querella
no
sí
una moció
de censura
una moció
de censura
en el
Rajoy
en el
del
del
tipo
que
per exemple
en el
cas dels
ciutadans
que era
fet
i ja
no sé
tan clar
això
sigui fet
la postura
general
la beguda
general
ja no ha estat
preparat
pels
ciutadans
una
aquesta
la segona
en el
cas de la nostra
president
llavors
una cosa
per mi
per mi
per mi
per mi
tot
com
puxa
ell
s'ha escollit
a mi s'ha escollit
com un home
podríem dir-ne
gràcies
com un home
de pau
llum
i resultat que
sonava
no diria
de guerra
ni molt
menys
sinó
més
més
intransigent
més
bocany
vol
i això
s'ha vist
clar
amb el
nomenament
dels
dels
consellers
i per altra
banda
tot el
poder i
barè
que hi ha
darrere
del
del
partit
popular
ha prescut
la llum
d'una manera
descarada
a mi això
i això
acabo
crec que té
importància
perquè fins ara
el senyor
Rajoy
i compadres
havien fet servir
els jutges
com a atafadora
i ara
em dono la sensació
que els jutges
i t'ah, sí
doncs ara som nosaltres
els que
ja seria hora
els que es moveu
a veure
jo el que no entenc
per això
que entre tot
aquest
merder
perquè
és molta merda
el que surt
que hi ha
els d'ara
els d'abans
i els de bastant
abans
amb tot això
no surtin
esquitxats
ni el senyor
Snart
ni el senyor
Rajoy
perquè
el Rajoy
no crec
el Rajoy
no crec
que tingui
res a veure
amb tot això
és a dir
que ell
és un bandau
i va
que se's dispara
ara el Rajoy
però voleu dir
que el Rajoy
no en sabia res
de tot això
sí, sí, sí
que en sabia res
però no està esquitxat
però
sí, però
les coses
és el màxim responsable
sí
i com no ha d'estar esquitxat
no li han pogut demostrar
una altra cosa
és que no s'hagi pogut demostrar
no s'ha pogut demostrar
o no s'ha pogut demostrar
o no s'ha pogut demostrar
o no s'ha pogut demostrar
perquè era M. Rajoy
no se sap molt bé qui és
exacte
no se sap ben bé qui és
perquè és molt difícil
d'entuir-ho
sí
el que vull dir
és que darrere d'això
hi ha
per una banda
o d'altres
segur
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
o d'altres
i després
hi ha
bastants
diguem-ne
no s'ha pogut
de capitalistes
no s'ha pogut de capitalistes
grans empreses
que també
mouen el fil
adequatament
i tant
i
els tres fets
que tindran
relació entre ells
no oblideu
tindran relació entre ells
són aquestes
que jo
ho he volgut més comentar
i res
moltes gràcies
per deixar-me parlar
on
venim aquí a parlar
home
carles
no
no
ja ho sé
a veure
però hi ha una cosa important
en aquesta tertulia
que mentre vosaltres dos
som dos tertulianes
incardinades
en el poble
i coneixeu
les termògies
les qüestions
sí
els intingulis
jo estic aquí
molt desplaçat
perquè desgraciadament
primer
no conec
els intingulis del poble
i segona
estic engaviat
amb una cadira
de la que no em puc moure
carlos
som dos que estem engaviats
perquè jo tampoc
a part de
saludar tothom
no conec els intingulis del poble
jo conec els intingulis del poble
tu sí
però jo no
jo sí
no tots
perquè mai
es poden abarcar tots
però
Déu-n'hi-do
ensenyem una cosa
que és important
per mi
la tertúlia
ha de ser
un portaveu
que d'alguna manera
es reflecteix en l'ambient
del poble
a veure
és la nostra opinió
tampoc no és una sentència
el que diem
no, no, no
no
una sentència
una tertúlia
ha de ser una sentència
però d'altres maneres
una tertúlia
ha de passar
una opinió
sí
i és el que fem
i la meva
opinió
sobre aquest tema
que ha sortit
sobre el Gurtel
no és la meva opinió
és
penso que
encara no ho veig acabat
jo això
no, no, no
quants anys fa
que estan
encara poden recórrer
ara
ara
ho recorreran
poden rebaixar
i en parlarem
qui entrarà a la presó
així com n'hi ha
que entren ràpid
aquests
costarà molt
aquell
que li veien
el bigote
ja ha sortit
la van deixar en llibertat
sí
bueno
aquell està lliure
sí
la traïla
i van dir
que se'n podria anar
hi ha una cosa
que no entenc
que és que
la trama Gurtel
era una trama
del partit
del partit popular
és a dir
no és que
hi hagués
una persona
que era corrupta
allà dins
amb empresaris
hi havia tota una trama
la multa
pel partit popular
ha estat de 250.000 euros
crec
que això és propina
pecat a minuta
i en canvi
les multes
és calderilla
les multes
i les penes
per cadascuna
de les persones
han sigut
dures
és a dir
d'alguna manera
hem volgut dir
mira
aquests d'aquí
són els que paguen
el marrón
entre cometes
Bárcenas
Correa
i després
surt el Rajoy
i el partit popular
queda net
dient
que és un fet puntual
que ja fa anys
unos hirillos
això mateix
bueno
teniu en compte
que
aquestes frases
que acaba de dir
molt encertadament
tant
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
com més
emboliquis
com més
emberdis
més
més
més
més
ben
sortiràs
sí
és aquesta
la postura
igual que
el que ha passat
a Barcelona
amb la
Diputació
sí
això no
tinc més
com sentit
de dir
doncs bueno
mentre
s'estan atacant
per aquí
on
emberarem
per allà
a veure
dos o tres
dies abans
ja va sortir
un tuit
dient
divendres
ha de
sortirà
o
el judici
de la
trama
gúrtel
a veure
qui de
Catalunya
se la carregarà
sí
sí
sí
i què opineu
del
paperot
del País Basc
que
era esperable
del PNV
exact
sí
això mateix
és un partit
un pit
sempre
sí
ja
ja
ells
es va posar
amb aquesta
postura
per treure'n més
i una vegada
n'ha tret
doncs
ja
ha deixat
i ha deixat
dit
que
que sí
que això
ja passarà
que ja
ja caurà
el 155
evidentment
que un diu
altre caurà
però no gràcies a ells
quin timing
per això pel Partit Popular
ha aprovat els pressupostos
just abans
que sortís
la sentència
de la trama
gúrtel
sí
casualment
sí
massa casualitats
ben calculat
jo nen
és que de veritat
ja sé que és un tòpic
però jo sóc
ja sóc massa gran
què?
sóc massa gran
ja
és massa gran
per què?
jo
per entendre tot
les petites coses
no
palmi
és el que ho dic
sempre de conya
sí que sóc massa gran
palmi
és el nom artístic
no
és el nom familiari
a veure
96
depèn del sector
em diuen palmi
i depèn del sector
em diuen palmireta
palmireta
perquè
el barri
on vaig néixer
com que la meva mare
es deia palmira
doncs allà
sóc la palmireta