This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El que fem a aquesta hora és parlar del Territori Especial Sant Jús 2017.
Se celebrarà aquest diumenge al municipi i cada dia, aquesta setmana, parlarem de diferents aspectes
vinculats amb aquest projecte, amb aquest esdeveniment, aquest triple campionat esportiu
per a persones amb discapacitat intel·lectual que plegarà més de 600 esportistes de tot el país i d'Europa.
Avui el que fem és parlar-ne amb el president de l'Especial Olímpics Catalunya, en Sergi Grimau.
El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Bona, bon dia.
Per parlar una mica d'aquest esdeveniment que arriba diumenge, com dèiem, a Sant Just
i que suposa la trobada de 600 esportistes, no només de casa nostra, sinó també d'arreu d'Europa, no?
Sí, sí. La veritat és que ens serveix per mantenir viva la flama de l'esperit dels Especial Olímpics
i, a més, és una jornada excel·lenta convivència i que ens permet ensenyar, en cas d'una població com Sant Just,
que s'ha entregat totalment a aquest territori i ha ficat amb totes les ganes i tota la passió
perquè, a més, nosaltres puguem aterrar amb tot l'esperit dels nostres esportistes
i ensenyar-ho a aquells esportistes i a aquella part que no ens coneix tant
estic segur que els valors que transmeten els nostres esportistes marcaran totalment.
L'objectiu dels Especial Olímpics és promoure-ho com a eina d'integració o quina és la base de tot plegat?
Sí, la base de tot plegat, al final, és integració, potser la paraula és inclusió social.
L'esport, cap i la fi, és un d'aquestes activitats que ens uneix a tots.
Quan fem esport, tots guanyem, tots perdem, tots diem, tots somriem, ens iguala.
Quan una persona amb discapacitat actual està fent esport, en aquell moment,
moltes de les dificultats i dels entrebancs o una mica de les barreres morals
que la societat li posa tot sovint, doncs amb l'esport desapareixen, ens igualen.
I això, per un costat, per la part del nostre esportista o d'una persona amb discapacitat actual,
li ensenya que és capaç de fer més coses, de les que moltes vegades ell mateix creu que pot fer,
i serveix també molt per a la societat, per a la societat entengui que al cap i la fi són persones amb capacitats diferents,
però no existeixen diferències, no?
La qual cosa és integrador per un costat i, sobretot, a ser inclusiu,
per moltes vegades a través de l'esport, doncs pot tenir aquesta integració entre la societat.
És a dir, que d'alguna manera és important per tots, eh?
Per les persones que hi participen directament i per la resta, no?
Perquè siguem més conscients una mica d'aquesta necessitat d'integració.
Sí, jo crec que...
D'inclusió.
D'inclusió.
És molt important que la gent de Sant Jús, que ens estigui escoltant
i que, doncs, que hagi sentit què és això dels Special, què és el territori Special.
Doncs jo crec que és molt interessant que hi vingueu,
que hi vingueu amb família, que hi vingueu amb els infants
i que pugueu veure, doncs, quins són els valors que transmeten els nostres esportistes,
que són superació, que són treball en equip, que són il·lusió, que són passió.
Moltes vegades, per les característiques, per les capacitats dels nostres esportistes,
són persones que mostren al 100% les seves sensacions, els seus sentiments,
que tot sovint les persones que no tenim discapacitat actual, doncs, no ho fem.
I ells no tenen fil d'aquest aspecte i penso que ens ensenyen moltíssimes coses.
I crec que, doncs bé, com ens passa tot sovint i amb tota la història dels Special Olímpics,
per allò on passem, deixem una empremta i estic segur, doncs, que Sant Just,
després d'aquest territori, doncs, li quedarà una empremta social molt important.
Els Special Olímpics, que fa molts anys que existeixen i que es fan arreu del món, no?
Sí, sí, estem a... Bé, l'organització Special Olímpics prové dels Estats Units
i està, doncs, si no erro, per sobre 150 països en presència,
per sobre 150 països, un moviment internacional molt important,
un moviment social destacat i respectat arreu del món.
I aquí a Catalunya, doncs, movem uns 4.000 esportistes,
més o menys, en discapacitat actual, que són els que practiquen esport i lleure.
No tots practiquen esport, alguns, degut a les capacitats,
doncs, van lleure, fan altres tipus d'activitats.
Aquí tindrem una mostra de tres esports i nosaltres tenim fins un total de 17 esports.
I la veritat que, com et deia, sí, és una entitat internacional reconeguda
i Special Olímpics Catalunya, doncs, en especial, doncs,
com altres coses en aquesta terra nostra, doncs, som forts,
som molt conscients, som entusiastes i tenim una potència en aquest sentit.
Clar.
Serà, com dèiem, aquest diumenge i hi haurà tres disciplines, no?,
bàsquet, ciclisme i tenis, en aquest cas concret.
Per tant, els participants que venen, també hem dit al principi,
que venen de diferents punts.
Com organitza, com trieu qui participa en aquests Special Olímpics?
Com funciona?
Bé, es convida, normalment es convida a diferents delegacions
a què puguem participar i, doncs, a tots aquells que tenen disponibilitat.
Pensem que, al final, estem parlant d'una disciplina força especial,
valgui la redundància,
amb el tema de la disponibilitat, el tema de la mobilitat,
no sempre és senzill.
Així que el que fem la tasa és obrir aquesta part d'inscripcions
i sempre convidem algunes delegacions estrangeres,
en aquest cas, doncs, és més reduït, perquè és un format d'un sol dia.
L'any que ve, l'any 2018, tindrem els Jocs de la Seu d'Urgell
i, bé, aquest sí que és un format més gran,
on rebeu moltíssimes delegacions estrangeres.
Però, bé, sí, el que volem sempre és, doncs, aquesta part de...
que tinguem aquesta petita part de mostra d'internacionalitat
i, bé, que és una mica representació de tot el territori.
De fet, segurament, qualsevol desaveniment esportiu
sempre té aquest component, doncs, d'emoció, no?,
i d'èpica, i imagino que en aquest cas, encara més, no?,
segurament, per el fet que sigui més especial, menys habitual,
no hi ha tantes competicions o tants desaveniments d'aquest tipus,
suposo que es viuran emocions, diu menys.
Bé, es viuen emocions, i, sobretot pel que et deia anteriorment,
pel fet de la transparència i el no filtre
i de veure la intensitat al 100%, tots els...
Naturalitat, no?
Sí, disculpa, és que vaig fer un cost.
La t'he sentit molt bé.
Certament, el que nosaltres, tots els nostres participants,
els nostres esportistes, tots s'emporten la seva medalla,
la seva medalla de participació,
i us convido a que observeu, sobretot,
la reacció del que queda el sisè, el tercer, el segon, el primer,
tan se val, tan se val perquè ells disfruten de participar.
Volen guanyar, evidentment, són molt competitius,
i sí que molt contents quan guanyen,
i sí que molt tristos quan perden.
Però crec que un dels valors que em poden ensenyar és el de la participació,
el del treball en equip, el del companyerisme,
i penso que aquests valors, a vegades, en el món de l'esport,
i malauradament, que tenim moltes mostres a les xarxes socials i a les mitjans de comunicació,
el que passa moltes vegades amb els pares dels esportistes o dels nens,
que no sempre donen un bon exemple,
crec que aquesta és una molt bona oportunitat
per veure els valors de l'esport multiplicats de forma exponencial,
que és el que li donen els valors dels especials olímpics.
És a dir, que en aquest cas sí que hi ha un canvi, no?, justament,
per a les famílies, per entendre'ns?
Jo crec que sí, jo crec que és una mostra del que ha de ser l'esport,
des d'una forma més pura, des d'una forma més natural,
i potser, a vegades, no tothom, no es pot generalitzar,
però sí que és cert que l'esport de base, moltes vegades,
i, evidentment, en l'esport d'heli, la competitivitat, moltes vegades,
i, inclús, el que succeeix també, aquest afany dels meus pares, no?,
de convertir els seus fills en esportistes d'heli,
que tenen deu anys, doncs, genera una pressió, una tensió,
un enfrontament, doncs, que en el nostre món no tothom.
Penso que això és una forma de fer una aturada,
mirar enrere i recordar exactament per què fem esport,
tots nosaltres, i quins són els valors que han de regir l'esport
i per què ens serveixen, no?,
que al final és la convivència que té la fi
i la interrelació amb les persones.
Està clar.
Doncs serà aquest diumenge, aquest esdeveniment,
que també suposa, doncs, la implicació
d'uns quants voluntaris des d'aquí a Sant Just,
abans ens ho deies, no?,
que hi ha hagut aquesta implicació també, doncs,
important del municipi,
que suposo que també és clau, no?,
a l'hora d'organitzar uns jocs com aquests.
És la clau, de fet, és la clau.
Crec que des d'aquí aprofito per fer un primer agraïment
al municipi, sense us desver,
per la seva implicació des del primer dia
a tots els voluntaris, a la gent que s'hi ha volcat.
No puc deixar de fer esmena al meu germà, Roger Grimau,
que és el país vostre,
a ell de Sant Just,
i també des del primer dia ha estat col·laborant
i sent membre d'aquesta representació dels voluntaris.
Els tècnics, superimportants,
els nostres tècnics, els nostres monitors,
són els que tutelen i coordinen tot plegat
i tot l'equip logístic i de comunicació.
Darrere de tota aquesta mobilització
hi ha molta gent treballant per això sortir bé.
I, evidentment, el que necessitem és la implicació
d'una població.
D'això anem sobrats.
D'implicació i d'il·lusió,
de moment anem sobrats.
Exacte.
Per tant, esperem que, a més a més,
es transmeti bé també aquest diumenge,
dia important,
aquest territori especial Sant Just.
Durant tot el dia, com dèiem,
aquestes disciplines esportives,
bàsquet, ciclisme i tenis,
es desenvoluparan, per tant,
en tres espais diferents,
com són el pavelló complex esportiu municipal de Bonaigua,
el parc ciclista Llobregat
i el Mèl·lic Sports Club.
N'aniríem parlant també al llarg d'aquesta setmana.
Avui hem volgut fer aquesta primera entrevista
d'Especial Olímpics
amb el Sergi Grimau,
president d'Especial Olímpics Catalunya.
Moltes gràcies, Sergi.
A vosaltres i això,
convido a la gent a que participeu
d'una jornada festiva,
d'una jornada familiar
i que, a la mesura que tingueu temps i disponibilitat,
que vingueu a veure les activitats esportives
i també l'acta de Cluenda,
que penso, per final,
quan més de gent siguem,
més lluitjarà i més lluitjarà.
I tant.
Doncs, gràcies.
Que vagi molt bé
i anem parlant.
Bon dia.
Molt bé.
Adéu, bon dia.
Gràcies.