There's a fire starting in my heart
Reaching the fever pitch and it's bringing me out the dark
Un quart de dotze del migdia entrem en aquesta segona hora per parlar amb Aleix Abadia, portaveu de la CUP Sant Just, que el tenim aquí. Aleix, bon dia.
Hola, què tal?
Bon dia, ben tornat a l'emissora, en aquesta trobada, crec que està bé trimestral, no?
Les vegades que ens veiem aquí, cada dos mesos.
Doncs ben tornat a la ràdio, anem a fer una mica de repàs de qüestions d'actualitat, sempre, si vols, afegint algun altre o algun punt que ens deixem, doncs també endavant.
I, si et sembla, comencem parlant una mica, així com hem fet amb la resta de regidors i regidores, també, parlant una mica d'aquesta reobertura de Sant Just cap a activitats, festes, festa del comerç.
Tenim la festa major d'aquí ben poc, a l'agost, a tocar, s'està organitzant, hi ha altres activitats.
La Vall Festival també torna, aquest festival a prop del complex esportiu La Bonaigua.
I, en definitiva, que Sant Just té molta activitat social i al carrer, com ho veieu des de la CUP.
Sí, jo crec que ho havíem comentat alguna altra vegada, que ho veiem positiu, no?, que es torni a reactivar tot el que no s'ha pogut fer al llarg de la pandèmia.
Creiem que s'havia aturat molt tot les entitats i el que és el nivell d'activitat, inclús de la finançació dels projectes, no?, el fet de poder fer barres, altres històries, doncs era un hàndicap.
I, bé, bé, respecte a les festes majors, no sé si vols parlar després, on parlem ara, dic perquè com has comentat...
Sí, tinc per aquí apuntat el tema del comunicat, no sé, arreu de jo?
Ah, no, no, no, dic per el tema de l'ubicació a les festes majors, no sé.
Ah, sí, i tant, parlem-ne. Sí, sí, de fet ens assabentàvem no fa massa, no?, aquesta nova ubicació, que no serà el camp de futbol, perquè estan obres, no?
Sabem que al Camp Gran estan fent obres de remodelació dels vestidors, per tant, l'emplaçament serà aquest carrer de sota del camp de futbol, que és en el polígon, com ho veieu.
Sí, exactament. A veure, clar, aquest any sembla que no hi havia gaire més opció, em sembla que aquesta opció alternatori pot ser raonable per aquest any,
però el que nosaltres no volem que passi és que serveixi com a precedent per dir, bueno, ho aterrem aquí i ja està, no?
A nosaltres ens agradaria, doncs, que l'any que ve es tornés a reobrir el debat i que es decidís el que fos més còmode per les entitats.
Jo entenc que, òbviament, per la festa major, clar, la gent que està al costat del camp de futbol, on es fan els concerts, els pot molestar més el soroll,
però també hem d'entendre que és un esdeveniment que passa un cop a l'any i, en aquest sentit, doncs, jo crec que s'ha de donar el màxim de facilitats.
Llavors, doncs, per aquest any podria ser raonable aquesta decisió, però esperem que pels altres anys es reobri el debat
i a veure quina pot ser la millor ubicació.
Que, de fet, recordem que fa uns quants anys ja s'havia celebrat en aquest carrer de Just Radio del Camp de Futbol.
Ara no recordo la data, però sé que ja s'havia celebrat allà.
Jo, potser, ni n'hi ha existit, no sé.
No recordo la data, eh, però sí que ja s'havia celebrat allà.
De fet, és un emplaçament, ahir també ens explicava, Sergi Seguí, ahir no, perdó, fa uns dies d'Esquerra,
que, sí, precisament ahir, mira, vull dir que, doncs bé, que, en definitiva,
que tots els paràmetres que es necessiten o requereixen per trobar una ubicació
per aquest tipus de concerts i de trobades o d'oci nocturn són complicats
i que a Sant Just tampoc no tenim tants espais, no?, explicava,
que reuneixin totes aquestes condicions, entre altres, no massa prop d'un veïnat
o qüestions tècniques a nivell de seguretat, etcètera, etcètera.
Bé, bé, per començar a Sant Just o si nocturn ja no n'entenim,
o sigui, comencem per aquí i llavors, més enllà d'això, sí, per aquest any
sí que seria una opció raonable, però crec que també és un tema que s'ha de tractar,
la qüestió de quina mena de dosis fomenta, i no té per què ser només de festa
ni alcoholitzat ni molt menys, però és una cosa que s'ha de tractar aquí a Sant Just, jo crec.
Quan comentaves el tema de la festa major, tenia apuntat també aquest comunicat
que es publicava a les xarxes fa quatre dies, el dia 16 ens en fèiem ressò
aquí a l'emissora, firmat per Arran, pel Casal Popular La Sala,
per l'agrupament Escolta Martin Luther King, l'Esplai ara mateix,
l'Ateneu d'Esplugues, l'Assemblea Cal Suís,
i també l'agrupament Escolta Sant Jordi, no volia deixar-me anar cap,
que indicaven en aquest comunicat, doncs bé, que, i així ho deia,
que trobaran una mica insostenible la situació i la repressió per part
de l'Ajuntament de Sant Just referint-se a les multes i sancions
que havien rebut precisament la festa major, però d'un any enrere, del 2021,
que recordem que estàvem amb tot de queda, i han començat a rebre
aquestes denúncies i que de moment indicaven, sumaven uns 1.500 euros.
Sí, com has dit, és una cosa que han portat les entitats,
però nosaltres com a CUP hi donem suport, i de fet és una qüestió
que havíem tractat ja en altres entrevistes, no?
Llavors, no només ens ubicàvem en la festa major, sinó també ens ubicàvem
les festes de la tardor, i situàvem en un context on, en els dos casos,
primer, a la festa major es posa com d'excusa el toc de queda,
la seguretat, i a les festes majors una qüestió de seguretat,
de prevenir segons quins delictes, que s'actuava d'una forma repressiva
per part de la policia, i acabaven multes.
Sé que l'Ajuntament ha dit que les multes que han arribat ara,
que feien referència al toc de queda, no és competència seva,
és competència de la Generalitat, sí que és cert que aquí tenen raó,
però, per altra banda, el que obvien és que el dispositiu policial,
qui col·labora en certa manera, el que dona el visti i plau per fer-lo,
és l'alcalde, llavors hi ha una responsabilitat política
perquè el dispositiu policial d'unes festes és una decisió política,
i a mi fa molta gràcia perquè, bueno, aquests polítics professionals,
quan hi ha millores, inclús coses que no són ni de les seves competències,
per exemple, fa poc dia des del PSC vèiem que, bueno,
que s'atribuïa, doncs, que havia disminuït, crec que l'atur al Baix Llobregat,
no sé fins a quin punt han col·laborat ells,
tant fa, el que volia dir és que les coses negatives no tenen cap responsabilitat
i les coses positives sí, doncs posem filar l'agui una miqueta, no?
Què passa? Que arrel d'aquestes multes es van fer unes reunions,
tant a les entitats, inclús jo en algun dia vaig participar amb l'alcalde,
per intentar mediar la situació i que no arribés a una sanció,
i, clar, el que passa és que el feedback que ens emduem de tot això
és una mica que tu, vas dir, et reuneixes i no serveix per gaire, no?
Perquè, per exemple, es va prometre, doncs,
que no arribarien unes sancions pel fet de veure el carrer
i també han arribat sancions pel veure el carrer
i crec que eren sancions que, de fet, va posar la policia local.
Després estava la qüestió de recórrer les multes, no?
Que crec que l'altre dia el Sergi Segui va comentar.
Nosaltres, en un primer moment, les multes aquestes del toc de queda
sí que havíem pensat en recórrer.
No, perquè es va declarar antiinstitucional, no?
No, però la cosa... Vam consultar advocats,
gent que, precisament, també ha treballat amb el tema aquest del toc de queda i tal,
i la qüestió és que, justament, a les festes majors no havia l'estat d'alarma,
que era el que es va declarar inconstitucional en un cert moment
i, per tant, es van anul·lar les multes en un cert període.
Però aquell moment no havia estat d'alarma,
sinó que la Generalitat va aplicar un toc de queda, no sé amb quins mecanismes,
i la qüestió és que aquest toc de queda el va avalar el TSJC, sí?
El va avalar per una qüestió que a certs municipis on hi havia una certa incidència
els donava com permís de fer aquell toc de queda per un tema de seguretat a nivell de salut, no?
Què passa? Que, per altra banda, sí que es podria recórrer perquè igualment són abusives, no?
Perquè estem parlant que són multes que són a poc temps després de la una, no?,
que era el moment del toc de queda,
i, clar, és un moment en què tu et pots estar dirigint cap a casa teva
i això no és sancionable, no?, si tu t'estàs dirigint cap a casa teva.
I, per altra banda, creiem que el fet de recórrer-les,
o sigui, no és que ho creiem nosaltres, el que hem seguit professionals,
és que no tindrà gaire recorregut.
O sigui, ja ho hem mirat, això.
reclamació per evitar fer front a la despesa, a la multa.
Sí, sí, sí, no tindrà gaire recorregut
i sí, hi ha molt poques possibilitats que es treguin en aquest sentit.
Llavors, doncs, des d'aquest punt de vista,
les entitats crec que ho denunciaran, faran una caixa de solidaritat
i, òbviament, doncs, posar el tema sobre la taula
perquè podem gaudir d'unes festes amb seguretat, no?
Per exemple, les últimes festes del casal,
jo no vaig veure res de policia,
les que vam passar aquest cap de setmana i no va haver-hi cap problema.
Ho portareu al ple de maig, aquesta qüestió?
Clar, vam portar-ho ja al setembre.
Ho vam portar al setembre i, bueno, el govern,
l'alcalde es va reafirmar que si tornés a passar,
passaria i actuaria de la mateixa forma.
No sé si ho feia més amb el tema de costos polítics,
de com reafirmar-se, no voler reconèixer un error,
però, en tot cas, bé, no sé si ho portarem al maig o no,
però jo crec que és important, això,
que les entitats que han estat, les protagonistes,
han d'anunciar-ho també, qui portin la iniciativa
i, doncs, nosaltres estem a disposició.
Passant, si et semblen altres qüestions,
com, per exemple, qüestions d'obres,
a Sant Jus, en tenim moltes, tenim, entre altres,
també aquesta Escola Bressol,
que el juny començarà les obres de construcció.
Tenim, també, aquesta passera que connecta Maslluí
amb el barri Centre.
De fet, directament, de moment, amb el polígon
a falta, també, d'unes obres de millora d'aquells carrers,
perquè siguin una mica més amables,
ens ho explicava, també, Josep Maria Ranyer.
I, a més, ja hem tingut una inauguració
d'un centre cívic, el de Soledat Sants, a Maslluí,
que, també, a Sergi, seguia ahir
per, també, donar una pinzellada.
Comentava que ja fa quatre anys
que es va col·locar la primera pedra
i que sentien certa vergonya d'aquest retras
en quant al temps.
Si volies fer, també, una mica de valoració
en quant a aspecte d'obres, centre cívic,
situació actual, una mica,
en quant a la via pública de Sant Just.
Bé, el tema d'obres és una miqueta de manual
abans de les eleccions,
no és com la cosa mítica.
També recordo les passades del 19,
que també va passar.
I, respecte a la passarel·la,
clar, sabem que, a Maslluí,
un dels principals problemes que tenen
és la mobilitat.
Demanaven, doncs, crec que més mobilitat
a nivell de transport públic
i també a nivell de mobilitat
de poder venir el poble a peu.
No sabem si la passarel·la serà una bona solució,
perquè nosaltres teníem dubtes
del fet que reduís la distància
de Sant Just a...
Bé, de Sant Just,
del que seria el centre a Maslluí.
Potser sí, eh?
No tinc els números en mà.
Per altra banda, també el tema de la passarel·la,
s'haurà de vigilar també de nit
la il·luminació.
Jo crec que seria important controlar-ho.
Això no sé si ho hem previst.
I, després, quin altre tema m'havies dit?
El centre cívic Solà de Sars,
que també és Maslluí,
que es va inaugurar dissabte passat.
No vaig anar a la inauguració
del centre cívic.
Sé que, bueno,
que una de les coses importants
que s'hi faran ja els que s'obrirà
a una nova aula d'estudi.
Sí, de fet, ja està en funcionament.
Sí, de fet, amb la CUP, Esquerra
i Alcaldia Republicana
vam presentar una moció
per millorar
el que serien les aules d'estudi del poble.
Recordo que en aquell moment
també se'ns va posar com a excusa
que ja s'anava a obrir aquesta aula d'estudi
i que no calia fer res més.
El que hem vist també
és que, a part de les aules d'estudi
d'aquest centre,
també s'ha millorat l'horari
del que seria la biblioteca,
la que tenim aquí al costat, no?
Que era el que demanaven, de fet, nosaltres.
Van bé per una qüestió de que, clar,
jo, per exemple, que soc estudiant,
tinc la biblioteca aquí més a prop, no?
Vindria, doncs, a la que en Ginestar
i potser no em desplaçaria tant
cap al nou centre cívic de Majuí, no?
Llavors, en aquest sentit,
veiem com que no ens van voler aprovar l'emoció,
ens van dir que no, no,
que això ja ho hem previst, no sé què,
i ara, de sobte, sí que ho hem fet.
Bueno, està bé, ho celebrem.
Suplegen una part de l'horari, també,
perquè és fins a les dues del matí.
Sí, sí, sí.
Crec que demanàveu més hores, no?
Sí, sí, però jo vull posar l'èmfasi
en el punt aquest de dir que es va organitzar la gent,
alguns col·lectius del poble, per demanar això,
es va dir que no,
i s'ha acabat fent una miqueta
sense voler-nos dir que sí us donem la raó,
però ho han fet.
Bueno, doncs, està bé.
Amb menys mesura, no?
Amb menys hores, també, de disponibilitat.
Amb menys hores, però està bé, està bé,
està bé que s'hagi millorat.
Què més?
Tinc apuntats per aquí altres actes,
com un concert d'Ucraïna,
solitari aquest divendres,
i precisament, amb consonància,
amb la samarreta que portes a l'eix,
i aquesta primera jornada antifeixista
al Casal de Joves.
De fet, recordem que la pancarta,
una de les pancartes que ho anunciava,
fa uns mesos va ser cremada, no?,
al Casal de Joves,
en un acte que no era,
un acte bandali que no era la primera vegada que passava,
però, en definitiva, aquest dissabte, 21 de maig,
a partir de les 11 del matí,
hi haurà l'esplena del Casal,
d'aquesta jornada antifeixista,
que des de la CUP entenc que també hi participeu, Aleix.
Sí.
Bé, sobre el primer que deies,
l'acte aquest d'Ucraïna,
doncs, sí, tant de bo que hagi la guerra allà,
però jo crec que és un acte que arriba 8 anys tard,
llavors, jo en aquest sentit,
doncs, mira, jo, sincerament,
segons quins espectacles o performances,
no hi participaré.
I el tema de la plataforma antifeixista,
doncs, estem molt contents
que se celebri aquest acte.
Nosaltres, bé, amb diferents entitats,
l'organitzem, també altres partits,
i estem molt contents
perquè és una cosa que porta temps treballant,
és una cosa que es volia fer abans de la pandèmia.
Llavors, és com un èxit,
no, abans que parlàvem de coses
que no s'havien pogut fer,
una d'aquestes coses era
la plataforma antifeixista
que fes el seu acte, no?,
amb les seves ponències,
participació d'entitats,
i després, doncs, també fer una mica
de comunió al poble
amb una gotifarrada, no?,
amb un dinar que es farà.
Llavors, bé, ho trobem molt important
perquè, clar,
des que hem començat a denunciar
que hi havia aquestes agressions,
i estic parlant de fa anys, eh?,
sis o set anys,
la primera resposta que vam tenir
a nivell institucional, eh?,
era com, bé, una miqueta
com voler negar el problema,
com si fossin baralles entre joves,
una miqueta, jo crec que també,
per dir, bé,
Sant Josep és un poble tranquil·let, no?,
aquestes coses no...
millor tapar-les.
Llavors, doncs,
és important que es conscienciï
la gent de la qüestió antifeixista, no?,
de fet, un dels ponents que ve
presentarà el llibre
que es titula
Crec que tothom pot ser antifeixista,
em sembla molt interessant
i més pels temps que venen,
perquè són uns temps
on l'extrema dreta està pujant molt,
ser els discursos també,
llavors toca ser conscients,
i també per les noves generacions,
i a veure si pot ser
com un tret de sortida
per fer-hi altres coses.
Bueno, això,
i vendrem les samarretes aquestes.
Això anava a preguntar,
imagino que sí, no?, també.
Sí,
es vendran a 10 euros,
i, bueno, doncs,
crec que encara no està decidit
que es destinaran aquests diners,
però serà per la causa,
suposo,
perquè per alguna cosa
ja es decidirà.
I abans parlàvem també del ple,
serà el dijous vinent,
si no veig mal encaminada,
i volia preguntar-te també
si des de la CUP teniu pensat,
o volies explicar també
si presentareu algun tipus d'emoció,
o si teniu alguna proposta
per portar el ple de maig.
Estem treballant coses,
però per aquest ple
no portarem emocions,
i pregs ara mateix
no te'n podria dir.
Què passa que, bueno,
aquest ple de maig
i també alguns últims
són una miqueta com
més burocràtics, no?,
des del punt de vista
que si s'aprova una pròrroga,
unes tarifes, no sé què,
llavors, doncs bé,
tampoc hi ha molt de contingut,
diguéssim, en aquest ple.
I ara sí, per acabar,
ens hem de fer una mica
de ressò a les xarxes,
perquè a les xarxes també passen coses,
ja se sap que d'allà
també ens surten notícies.
Doncs bé, en definitiva,
des de la CUP teniu aquest
vot llatí, la Dalla, no?,
i precisament el Quico Ferrer,
en regidor,
regidor no adscrit de l'Ajuntament,
publicava un vídeo amb,
no sabem encara si era
amb clau d'humor
o realment en una crítica política, no?,
això és el que falta esbrinar,
però en tot cas,
parlava directament d'aquest vot llatí
i crec que ressaltava
que hi havia alguna dada
que no era correcta, no?,
en quant a una moció
que ell va votar a favor
i vosaltres en el vot llatí
crec que indicàveu
que havia votat en contra,
per aquí anàvem una mica els trets.
No sé si des de la CUP,
en definitiva,
em feu cas d'aquests vídeos,
per exemple,
o esteu atents
o us creen certa...
el que sigui.
Bé, jo ara mateix
a les xarxes
estic una mica desconnectat
perquè, a més passat
que vaig tenir molts exàmens,
vaig dir,
me les trec durant un temps
i així em concentro
només en això
i de fet el vídeo
ni l'havia vist.
M'han comentat,
bueno, clar,
a part d'allò
la copia molta més gent,
està a l'assemblea,
sí que és cert,
bueno,
no comentar la performance,
només dir gràcies
per la publicitat
i només comentar
que la dada aquesta,
no?,
que deia que havíem mentit,
bueno,
nosaltres vam consultar
el que era l'acte
del ple municipal
i posava ja
que havia votat
en contra d'aquesta moció,
llavors, bueno,
ja està escrit,
no?,
l'altre ja espalla.
I per altra banda,
bueno,
doncs,
el que parlem de la dada
és una cosa
que ja fa temps
que volíem fer
des de la CUP,
és una cosa
que volem fer,
no sé en quin període,
però cada X temps,
no?,
que bàsicament
és com
el que seria
el nostre element,
per promoure,
doncs,
les nostres idees,
el que hem anat fent
a la lluita institucional,
perquè a vegades
costa,
no?,
de fer arribar
què estem fent
a la gent del poble,
bàsicament aquest és l'objectiu.
Si, sincerament,
la gent que vulgui dir
que és de cara
a les municipals,
encara és un debat
que hem de tenir
a les municipals,
ni les mencionem
a la dadaia
i si ho llegiu,
doncs veureu
que parlem
que és per nosaltres
la lluita institucional,
la lluita de Camp Freixas,
tema de municipalitzacions
i temes de,
més de contingut,
no?,
en tema propaganda municipals
a nosaltres
ens importa
ben poc ara mateix.
I on es pot trobar
o llegir aquesta dalla?
No sé si és
en format digital.
Sí,
les hem repartit
per correus,
crec que n'hem repartit
no sé si un miler o un...
Clar,
no,
no ho podem repartir
tampoc
a cada habitatge
del poble
perquè de pasta
tampoc
ens sobra la CUP.
I després
a nivell digital
també la penjarem.
Ja,
mira,
per xarxes,
ara que ho has dit,
ja ho posarem,
perquè volem que arribi
el màxim nombre
de persones possibles,
també potser algun dia
les repartim
perquè és el que et dic
que són qüestions
que hem anat tractant
durant els diferents anys
i llavors
no tenen com data
de caducitat
per dir-ho d'alguna forma.
Vinga,
doncs estarem pendents,
Aleix,
de saber
el format digital
d'aquesta talla.
Fins aquí
les qüestions
que tenia notades
si volguessis afegir-ne
a alguna altra
abans de marxar.
doncs no,
en principi no,
crec que hem tractat
un repàs força genèric,
no?,
de qüestions d'actualitat.
Sí, sí,
està bé.
Doncs ens emplacem
a la pròxima trobada.
Al juliol.
Sí, exacte,
l'últim mes
que estarem per aquí
abans de vacances.
Mentrestant,
que vagi tot molt bé,
Aleix.
Igualment.
Gràcies per passar per aquí.
Que vagi bé.
Vinga, adéu.
Benviar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I aprofitem aquests últims minuts abans de les 12 del migdia per parlar amb la Laura Vilanova, la Nora Navarro i la Laura Carrera.
Són tres de les deu dones noies artistes que exposen a partir d'avui Igni al celler de Can Ginestat.
de fet la inauguració de la inauguració de la inauguració de la inauguració de la inauguració de la inauguració d'avui a dos quarts de vuit del vespre, si no tinc mal.
Sí, a dos quarts de vuit del vespre.
Els abrim els micròfons perquè les tenim aquí les tres.
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Laura, Laura i Nora, benvingudes a les tres a la mitja hora.
Escolteu, primer de tot us volia preguntar de quina manera us heu aconseguit reunir totes per fer aquesta exposició col·lectiva.
No sé qui vol començar a explicar-ho.
Ha estat una cosa com molt poc pensat, crec jo.
Ah, sí?
Sí, perquè vam coincidir en una assignatura, perquè nosaltres fem belles arts, ja l'estem acabant, i res, ens ho va proposar el nostre professor,
que sempre ens intenten impulsar a ficar-nos a la cultura, a temes culturals, i vam voler ajuntar-nos.
Sí, us coneixeu d'estudiar les tres juntes, entenc, eh?
Sí, anem a la mateixa classe.
A veure, Laura Carreras, apropa't una mica el micròfon.
Sí, perdó.
Aneu a la mateixa classe, o sigui, per tant, us coneixeu d'estudi?
Sí.
Bueno, vam coincidir en l'assignatura d'escultura, que en concret feia en fosa, i és, de fet, el que uneix aquesta exposició,
que és la tècnica que fem servir, que és fosa a la cera perduda, i fem tot servir el bronze com a material per fer les escultures.
Llavors és el que més o menys ens uneix en el projecte.
Sí, us uneix la tècnica, diguéssim.
Exacte, sí, sí, sí, perquè cadascú ha tingut com els seus...
Bueno, cada obra representa una reflexió, un pensament diferent de cada artista o de cada alumne,
però el que ens uneix, diguem, és això, la matèria.
La matèria.
I de quina manera cadascuna desenvolupa la seva idea?
És a dir, comentaves, no?, la tècnica és el que us uneix,
però a partir d'aquí cadascuna, doncs, s'entén que, a base a la seva manera d'expressar-se, fa la seva obra, no?
Sí, bueno, o sigui, bàsicament, com veníem d'algun text de pandèmia, d'estar a casa,
perquè ells vam fer l'assignatura quan va acabar el confinament l'an passat,
és com que totes vam aprofitar per parlar de reflexions que havíem tingut al llarg d'aquest temps.
Llavors, per exemple, hi ha obres que tracten sobre estar a la casa, sobre l'espera, sobre el pas del temps,
són molt diverses i cadascuna desenvolupa com la seva metodologia entorn a aquests temes.
Per exemple, en el teu cas, Laura, de quina manera has desenvolupat la teva creativitat per crear una peça que respongui a això que explicaves?
Per exemple, jo em vaig centrar en parlar del tema de l'espera,
perquè per mi la pandèmia va ser com esperar tota l'estona que passés alguna cosa.
Llavors, vaig materialitzar la meva obra en forma d'una figura d'una flor que s'estava morint, que estava tallada,
que és com una mica la metàfora d'una flor que està esperant a morir,
i, bé, és com una mica dramàtic, no?, el tema, però realment és també com esperançador,
és com que estàs esperant a que passi alguna cosa.
Llavors, a l'expo està la flor, que està fossent bronza,
que també simbolitza el material com tot el pes del procés d'esperar,
i també hi ha unes imatges que donen com diferents perspectives de diferents maneres d'esperar.
I això va ser creat durant el confinament i durant la pandèmia, o ha estat a posteriori?
O sigui, va ser com una idea que vaig anar desenvolupant al llarg de la pandèmia,
en plan, perquè sempre som artistes, sempre estem com pensant i reflexionant en diferents temes,
i llavors després a Fossa sí que vaig dir, amb aquest material puc aprofitar per desenvolupar això i...
I així ho has fet.
Sí, exactament.
Va, l'altra, Laura, explica'ns una mica també què veiem o què veurem de la teva peça.
També entenc que totes també us moveu en aquest moment, no?, de confinament, de pandèmia, no?,
o que més o menys les idees venen d'aquell moment, no?, explica'ns una mica la teva obra.
Bé, en el meu cas és un tema que sempre tracto d'alguna manera o una altra,
que és el pas del temps, que d'alguna forma, bé, no ho sé, m'influencia en aquest estrès o aquest bloqueig,
i, òbviament, després del confinament, jo recordo estar fent la universitat confinada,
i em va generar, realment, una situació molt de bloqueig, molta saturació, molta pressió,
tot i estar tot el dia a casa, que realment sembla que hagi tenint més temps.
En el temps conegut, clar.
Sí, sí. I, bueno, aquesta peça consisteix com en dotze peces que estan unides
i que es poden moure i representen com aquest bloqueig, entre elles es bloquegen.
Llavors, parla una mica d'aquest bloqueig, és una peça que pesa,
llavors, parla d'aquest pes, del pas del temps, del bloqueig, de la pròpia saturació,
i una mica la intenció és que la persona, bueno, quan ho vaig presentar,
i m'agradaria també avui si es pot presentar-ho d'aquesta manera,
és que cadascú pot agafar aquesta peça, la pot moure i la pot deixar,
tal i qual ella, o sigui, la persona decideix.
Si vols que interactuïn amb l'obra directament.
Sí, és una mena de metàfora o representació de què passaria si tu poguessis agafar el teu temps,
deixar-lo tal qual vols, parar-lo, manipular-lo,
perquè de vegades sento que anem com una mica sota uns cànons o uns ritmes que no podem controlar,
i és com una mica aquest...
Que manen ells en comptes de nosaltres, no?
Sí, sí, sí.
És una mica aquest joc, sí.
O sigui que animares a que la gent pugui també tocar i...
Sí, es pogués fer, sí, seria la idea.
Sí, sí, sí, sí.
Si l'artista ho diu...
Home, llavors...
Llavors es farà, ja t'ho dic.
I ens falta també la Nora. Nora, explica'ns una mica...
Sé que ens en falten set d'artistes i que no les tenim aquí.
Tampoc parlem en representació de totes perquè cadascuna també desenvolupa el seu arde de la seva manera, eh?
Però tenim almenys la prova de vosaltres tres.
Nora, explica'ns una miqueta la teva peça o les teves peces que es veuran a partir d'avui al celler.
Com han sorgit?
Doncs bé, la meva peça també està com molt relacionada amb la interacció
i jo estava molt centrada en el tema del Caliu
perquè trobo que era una cosa que faltava una miqueta amb el tema del Covid
i res, el que he fet ha estat una peça en bronza on hi ha un sensor de moviment
que activa llum i activa una música que amb això volia transmetre aquesta cosa de Caliu
i que la persona interaccionés i es pogués asseure amb la peça i mantenir un moment, un espai diferent en l'exposició, diguem.
I en aquest cas és interactuable amb el públic o amb la gent que la vegui?
Sí, sí, totalment. O sigui, si al final s'anima la gent a venir a l'exposició
veuran que hi ha un sensor i es podran apropar i s'activarà sola la peça
i es podran asseure si volen al costat o simplement observar-la
o el que considerin amb la interacció, sí.
I és la primera vegada que exposeu, no sé si a nivell individual ho havíeu fet abans
o a nivell col·lectiu també us havíeu trobat o és primera vegada, diguéssim?
Crec que és primera vegada per totes i la veritat estem molt contentes i molt animades exposant aquí
i també com a col·lectiu, no sé si ens podríem dir encara col·lectiu, però com a grup estem treballant per primera vegada, sí.
En el meu cas, bueno, vaig tenir jo la sort de fa poc sí presentar en grup, però no eren artistes que jo coneixia
i sí que és veritat que en aquest procés hi he participat molt més, la qual cosa, això que m'emporta com a experiència,
perquè hem col·laborat amb la comissària i amb la Genira també a muntar l'exposició
i això també són coneixements que t'emportes des del primer moment fins ara, diguem, el dia de l'exposició hem estat com en contacte
i això a l'altra exposició va ser quasi res, s'encarregava diguem-ne a l'organització.
Llavors, realment ha sigut com una experiència superguai per poder com aprendre més del mundillo de l'art i la cultura.
Clar, entenc que és una mica, és vocació, per tant, voleu que algun dia a la vostra vida sigui aquesta o depengui d'això, no sé com ho veieu en el vostre futur.
No sé si és el cas de totes, eh?
Si es pot, sí.
Si es pot, sí. És complicat, ho veieu complicat, el món, diguéssim, de viure dels artistes, el món dels artistes i de les seves obres.
Sí, totalment. I que quantifiques una mica, sí que és veritat, que acabes observant altres camps que potser no és tant el fet de ser un artista i presentar coses i generar,
sinó a l'àmbit col·lectiu, també comissariat o educació, que també són molt interessants aquests àmbits i hi ha moltes persones que volen anar també per aquí o tocar una mica de tot.
O sigui, que l'art no és només crear peces, no?, i exposar-les, que té un ventall força més...
Molt ampli, que a vegades no es veu o la gent no sap el que, ai, però artista, i què faràs després, no?, dius, bueno, puc fer art però també puc fer moltíssimes altres coses i fins que no t'hi poses realment, jo abans de la carrera era, doncs, artista i ja està, no?,
i t'adones que no, que pots treballar de mil coses, després ja està, que tinguis sort o que et valorin com a tal, que això també és una altra cosa, que, bueno, costa.
I també tenint en compte com totes les persones que estan vinculades, que no és només un únic individu com a artista, sinó és un grup.
Al final és el que explicava una miqueta la Laura Noda, per exemple, teníem la Janira, la comissària, que han estat allà, han estat darrere, i també en tot aquest procés, els nostres professors, el mestre de taller, el Rubén, l'Enric, i després a casa, també.
Totalment.
Tot el suport, no?, que no...
Sí, crec que és bàsic.
Un projecte col·lectiu en tota regla, no?, en definitiva.
Sí, sí, normalment.
Entre vosaltres, us coneixeu totes les deu, ho estic entenent, d'estudiar juntes?
Correcte.
Per tant, podríem dir que d'alguna manera coneixeu les obres de les altres, ho dic per intentar fer alguna pinzellada d'aquestes altres set noies, que ara diré els noms,
l'Aitana Pasqual, l'Anna Sebastià, la Laura Sofia, qui més tinc per aquí, la Julia Rizo, la Mara Aguilar, la Marina Álvarez, i la Marta López, que tenia apuntada també, no?
No sé si volíeu fer algunes pinzellades, o almenys poder-les conèixer una miqueta a través de les vostres ulls.
Com vulgueu, eh?
Bé, per exemple, l'obra...
A veure, apropa't una miqueta el micròfon.
Sí.
Ara.
L'obra de la Mar és molt xula, bueno, ens encanta quan la vaig posar...
De la Mara Aguilar, eh?
Sí, la Mara Aguilar. O sigui, ens vam emocionar totes. I, bueno, bàsicament és una obra que tracta sobre el seu avi, que té Alzheimer,
i ella va fer amb el seu avi unes peces d'escacs, que les van moldear ells amb plastelina, si ara no recordo malament.
Llavors, aquestes peces que vam fer entre els dos, la Mara les va fondre en bronze.
Llavors, la Expo és una instal·lació superxula, que hi ha un tablero de fusta, on els quadradets són fotos que s'allunyen cada vegada més dels records de l'avi,
i estan les peces en posició de hakemate, com fer aquesta metàfora, que no se sap si guanyarà ell o l'enfermetat.
I també hi ha un vídeo projectat amb la veu del seu avi, una cadira, una taula... És superxula.
És una d'aquestes obres que parlen d'un tema com profund i una cosa que li toca a moltes persones, com és tenir Alzheimer en aquestes enfermetats,
que són molt comuns, realment.
Que és molt personal, però també és universal, no?
I ho toca d'una manera com molt bonica, molt subtil, no massa nyonya, o sigui, és una pedazo d'obra superxula.
Després hi ha moltes més altres peces, que al final és això, tot es tracta potser de temes més personals, però que acaben sent més universals.
I moltes tenen aquest factor d'interacció, i crec que cadascun ha mirat de connectar d'alguna manera amb l'espectador.
Ja sigui una interacció més visual o potser més subtil, però crec que és molt maco poder anar i connectar amb les peces.
Ens falta un minutet i mig, però no sé si voleu fer també una mica pinzellada de la resta d'artistes, o si voleu ens ho trobem allà, eh?
Com ho decidiu vosaltres.
Home, sí, a part, a part, això ho hem de fer.
Jo vull parlar també de la peça de la Júlia, la Júlia Rizzo, que també la trobo molt interessant.
A més, a part de la de la Mar, que és veritat que em va emocionar, però amb pell de gallina.
Però també em va impactar perquè ocupa l'espai d'una forma diferent a la resta de les obres.
Ella ha decidit fer com una petita instal·lació amb peces més petites,
i tracta el tema de la llar, com abans ha dit la Laura en algun moment,
que reflexionàvem en el confinament sobre estar a casa.
I en el seu cas ho fa des d'una controvèrsia d'estar ubicats o desubicats,
com aquesta sensació que tens a vegades que estàs en un lloc però realment no t'hi sents en aquest lloc.
I juga una mica amb aquest tema de la llar, però a la vegada està com una mica desubicat
i ha fet una instal·lació molt xula amb peces molt petites que representen casetes
i hi ha uns mapes per acabar de donar aquesta representació de desubicació.
Ens falten unes quantes, no sé si ens donarà temps de parlar-ne de totes,
però el que sí que fem és animar que hi vagin.
Sí, sobretot, fixeu-vos també en el que m'ha escrit,
perquè realment les peces són molt maques estèticament,
però hi ha un procés darrere també d'experiencial,
persones que han fet molt desempar amb la boca, amb el cos,
i llavors guanfos, altres persones que han utilitzat la llum i reflexions en casa seva
i han generat peces molt maques, llavors realment llegint ho crec que s'entén molt millor les peces,
i llavors animem també a que es llegeixin les carteles i ho visquin tot plenament,
sense deixar-se res, sí.
I tant, doncs noies, ens veiem aquest vespre dos quarts de vuit al celler de Can Ginestà
on inaugurareu aquest ígni, que em faltava preguntar pel nom,
són les dotze ja, però vinga, ens mengem Catalunya Ràdio, ràpidament el nom.
I veiem!