I en últims minuts d'aquesta segona hora parlàvem amb Jesús Castro de Justícia i Pau
i ara és el torn de Marta Mossack, del Servei Local de Català. Marta, bentornada.
Hola, bon dia.
Bon dia, mira, sempre veig tota contenta, m'encanta el teu somriure aquí a la ràdio.
Escolta, gràcies per tornar a passar per aquí, que et vam tenir fa unes setmanes parlant precisament del que avui parlarem,
però ja com a final, que és el concurs de prosa i poesia per a no professionals, que queden tres dies, no?
Sí, el divendres, divendres l'últim dia.
Explica'ns una mica com estan anant les inscripcions, no sé si teniu xifres, de gent que hi participa.
Sí, tinc xifres, mira que ahir vaig pensar, va, vaig a mirar xifres i al vespre hi havia 198 obres presentades.
Però ara mateix, acabo arribant, he tornat a mirar l'aplicatiu i de moment n'hi ha 204.
I ja sabeu que tothom, hi ha gent, no tothom, perquè si són 204 vol dir que hi ha moltes persones que van amb temps de sobres,
però sempre hi ha els últims, no?, a l'últim moment i són uns quants habitualment.
És a dir, que jo penso que arribarem com sempre a la mitjana, que la mitjana habitual, o sigui, és sobre 225 més o menys.
Més o menys, també.
Al voltant d'aquesta xifra, no?
Al voltant d'aquesta xifra.
Perquè recordem una mica de quina manera poden participar, qui pot participar i també què poden presentar-hi,
perquè tinguin temps, si volen, d'avui a divendres, alguna coseta poden presentar, encara.
Sí, i tant.
Si s'inspiren?
Sí, sí.
Mira, hi ha diferents categories.
Una és de nois i noies de 9 a 11 anys, una altra de joves de 12 a 14, una altra de joves de 15 a 17 i després adults.
I tots aquests poden presentar o bé una obra, una prosa, màxim de 3 pàgines.
Mínim, no n'hi ha?
No.
Mínim breu història, t'imagino, no?
Sí, sí.
N'hi ha...
Mira, ara, com estava posant ordre i estava endreçant-ho tot per no fer-ho a l'últim moment i poder-ho lliurar al jurat el més aviat possible,
doncs estava allò que encara que no vulguis enllegeixes, no?
I ja me les anava llegint de passada.
Sí, sí, sí. I n'hi ha que potser són 4 o 5 línies, però si el contingut és potent, tenen més valor que d'altres que són molt llargues.
És a dir, que res, mínim, clar, una mica de contingut, però màxim 3 pàgines i les poesies igual. Màxim 3 pàgines, també.
El que sí és que ha de ser inèdit en el sentit que no s'hagi presentat en altres concursos o no? En aquest cas no sé si...
Que no s'hagi presentat en un concurs professional, però si no són professionals poden presentar-se.
I de vegades també si ja un cop ens han dit, puc presentar a prosa i a poesia? Sí, es poden presentar les dues categories sense...
Una mateixa persona.
Una mateixa persona, no hi ha problema, pot fer-ho.
I dins d'una categoria també es pot presentar, és a dir, una mateixa persona, pot presentar-ne més d'una?
Sí.
És a dir, dos a prosa, o dos a prosa i una poesia?
Sí, sí, ho hem deixat així perquè algunes vegades ens havíem trobat que hi havia nens, sobretot, i han, és que a mi m'ha d'anar aquestes dues.
I vam dir, doncs mira, no passa res, o sigui, que se'n poden presentar més d'una.
Sí, sí.
I hi ha premis en quan als nois i noies més jovenets, de 9 a 11 anys, l'import és en valor, el valor en llibres, no?
És a dir, no és el xec econòmic.
Exacte.
Però a partir dels 12 i fins a 99, 100, no hi ha límit, no?, qui sigui que es presenti.
Sí, sí, tothom qui vulgui.
Sí que són premis econòmics, no?, que imagino que són xecs.
Sí, sí, són uns xecs, mira, els joves, dins de 90 euros, bueno, 70, 80, 90, depèn del premi,
i les persones adultes, doncs, un tercer premi són 110, segon premi 130 i el primer premi 170,
que mira, per un bon sopar, dona.
I tant, oi, algun llibre també, no?, que es pugui comprar.
Llibres i llibres, i tant, i tant.
Dins del procés de la selecció, clar, tu reps, bueno, rebeu, no?, directament totes aquestes obres,
si ja siguen proses o en poesia, les heu d'ordenar, no?, una miqueta gestionar, i passar al jurat.
Exacte, posem un... és a través d'un aplicatiu.
La gent ho ha de presentar, sobretot per estalviar-me feina, sobretot demano,
que ho diu a les bases, amb un document en Word, perquè llavors, en aquest cas jo,
hi poso un número i faig un document per cada jurat, no?, per cada membre.
I llavors només tenen el número i l'obra, clar, per tant...
Ni nom, ni nom, el pseudònim, que el pseudònim s'ha de posar al final de l'obra,
però clar, només veuen el número, el títol de l'obra i el pseudònim.
Això és el que té el jurat.
I després, quan ja hem triat els guanyadors, guanyadores, les obres,
mirem qui són aquestes persones per poder avisar, sobretot, com a mínim,
dient si podeu venir a l'acte de lliurament de premis, perfecte.
Que serà el dia 22 d'abril.
Això volia preguntar-te, perquè recordo que havies comentat,
l'última vegada que ens vas explicar el tema del concurs,
que teníeu molta il·lusió, moltes esperances, més aviat,
en que es pogués dur a terme la celebració com a tal, l'entrega de premis, eh?
Sí, exacte, sí, sí, perquè, a veure, és bonic.
A més, col·laborem tallers de músics amb nosaltres.
I si ho podem fer a les escoles, que és una opció,
doncs, clar, els alumnes que participen en els cursos dels tallers de músics,
d'on surten, canten, toquen, nosaltres llegim...
Són veïns de sales, no?
Exacte, llegim algun trosset, algun fragment de les obres guanyadores
i lliurem els premis, que està molt bé i és molt bonic.
I tant.
I el que passa és que encara està per decidir si seran a les escoles
o aquí a Can Ginestar.
Encara, perquè depèn d'unes obres que s'han de fer
i ja ho direm més endavant.
A veure si podem venir un altre dia i ja ho tenim clar.
I tant, Marta, com vulguis.
T'anava a preguntar també els jurats, per qui estan formats,
quines són les persones que seran els encarregats i encarregades
de decidir quina és l'obra guanyadora de cada categoria.
Sí, són persones de les escoles, no sé si...
De cada escola tria algunes professors, professores d'allà que volen fer-ho
i també de l'institut o ex-professors d'escoles i de l'institut.
Per exemple, hi ha la Isabel Pijuant, que estava a l'institut, també.
Bé, la Núria Serra.
Són docents.
Són docents, però alguns jubilats.
Després de l'associació Esproseat també ve una professora d'allà,
del Montserrat, del Montseny...
Déu-n'hi-do!
Quantes persones hi ha?
Sí, som entre 8 i 10.
8 i 10 persones.
Sí, ara estan convocades 10.
El que passa és que de vegades, clar, hi ha algú que no pot
i llavors, com a mínim, som 8.
Clar, perquè aquestes 200, aproximadament 20 o 30 obres que es presentin
s'han de repartir entre aquestes 10 persones.
Clar, clar, pobres.
És a dir, no tots llegeixen totes les obres.
No, no, no.
Cadascú rep un paquet, no?, que deies, més o menys, de tantes obres.
Ara no tinc el calculador.
La veritat és que fem dos, eh?
Fem dos jurats, dos grups.
Un, que es llegeix nois i noies, prosa i poesia,
perquè és on n'hi ha més,
perquè les escoles col·laboren molt amb nosaltres
i n'hi ha molts.
I llavors, l'altre grup de jurat
és joves i persones adultes,
que llavors, proporcionalment, queda força equilibrat.
També és veritat que de persones adultes
costa molt, de vegades, fer la tria.
Sí, perquè cada vegada el nivell és molt bo,
cada vegada més, eh?
Jo, que fa molts anys que hi soc,
de fet, clar, 35,
doncs he vist l'evolució
i està molt bé, molt bé.
I que costa, deu costar.
Costa triar, costa triar.
Sí, sí, sí, sí, decidir és difícil.
I el que sí que jo voldria veure des d'aquí,
demanar, sisplau,
que els joves de 15 a 17 anys
són els que hi participen menys.
I des d'aquí demanaria, sisplau,
que participin perquè és el grup on estem més fluixets.
Sí que n'hi ha alguna d'obra, però comptades.
Clar, el que aniria bé és tenir força
per poder triar realment una qualitat com cal, no?
Clar.
Sí, sí, és a dir, això,
els de 15 a 17, que jo sempre dic,
a veure, és una edat que sí que és complicada,
però només veient el premi que tindrien
també és una motivació.
Sí, exacte.
Perquè veure 90 euros, 70 o 80,
per un jove de 15 anys,
està molt bé.
No està gens malament.
Si és l'el·licient final, mira, no?
És una opció.
Sí, és un sentiu.
Veure tot té el seu què, no?
Exacte.
I aquesta és una opció.
I tant.
El 22 d'abril és quan fareu aquesta entrega de premis
a definir encara, no?
Escoles o canginestar,
però llavors els guanyadors i guanyadores,
és a dir, els no professionals
que han enviat els textos,
ho saben una mica abans?
Sí.
És a dir, si informen,
són informats una mica abans.
Sí, sí, sí.
Jo crec que una setmana abans
segur que ho sabran.
I el que sí que diem
és que han sortit seleccionats,
però...
Ah, no ho saben ni tan sols?
No, no, no.
El premi no, no, no ho diem.
És a dir, saben que són dels tres guanyadors?
D'estrès o més,
de vegades també hi ha excèssits o així,
llavors això,
diem, mira,
està seleccionat i vine
i a veure quin premis té.
Per tant, és sorpresa total per la persona
quan el 22 d'abril va recollir el premi.
Sí, també, de fet,
si són nens,
a vegades els pares,
depèn dels pares,
nosaltres avisem els pares
i ells diuen,
ah, doncs no direm res,
diem que anem a veure lliurement de premis
perquè també és bonic, no?
i llavors allà és més sorprès encara.
Però això ja depèn de la família.
Sí, sí, sí.
En tot cas,
per als adults sabran que han estat seleccionats
sense saber quin premi tindran, eh?
Sí, sí.
Primer, segon, tercer, o, no?
Com deies,
i n'hi ha d'altres que quedin tan bé.
Abans de marxar, Marta,
alguna última crida
a banda d'aquests joves,
alts i les joves de 15 a 17,
que s'animin una mica a participar?
Sí, home, no a tothom, eh?
Perquè hi ha gent que no participa
perquè té una miqueta de vergonya.
A vegades t'agrada escriure,
però no que ho llegeixin els altres.
I jo diria que, a veure,
és molt interessant
tot el que la gent té per dir-nos.
Per tant,
que ningú tingui vergonya
i que escrigui el que vulgui,
que és molt bo i molt sa,
i nosaltres estem molt agraïts
que ho facin, eh?
I ens donin confiança.
I és temàtica lliure, eh? Recordem.
Temàtica lliure.
Temàtica lliure,
que ara reia perquè els títols,
bé, clar,
temàtica, evidentment,
la Covid i surt.
Sí, és molt present.
Sant Jordi també,
els animals,
les mascotes,
suposo que també,
com que la gent hi ha viscut més,
això són temes,
l'amor, el desamor,
això sempre, sempre és.
I també els pseudònims,
que es repeteixen, també.
Sí, es repeteixen?
Sí, sí, es repeteixen,
però a més,
que abans mirava,
no sé,
però amb els anys, eh?
Amb anys,
el Goku,
Tomatito,
coses així,
el Coco,
coses que fan molt de riure,
perquè amb tota la generació,
ens hi ha anat sortint,
i amb 35 anys,
segueixen alguns pseudònims
com a nauja.
Són aquests fàcils de recordar.
Sí, suposo.
Tinc un nom ràpid,
què t'agrada?
Exacte.
Xinxant,
o el seu Coco, no?
Sí, sí, sí.
I això,
que s'animin,
que encara queden tres dies
que tothom pot escriure,
o segur que té algú,
en algun raconet,
alguna cosa escrita,
doncs que...
Que ho passi a l'ordinador.
Que ho passi a l'ordinador,
amb un document en Word,
entri a l'aplicatiu,
i ja està,
que a la pàgina de l'Ajuntament
hi és,
si només que posin
santjust.cat
barra català,
ja tenen l'accés
per poder entrar al document,
en plenen les seves dades
i entren al document en Word.
I tant.
I ja està.
També ho tenen al web
de radiodesvern.com
amb la notícia
d'aquest concurs.
I molta més informació
la trobaran a cpnl.cat,
que és el Consorci
per la Normalització Lingüística.
Marta,
ens han tocat ja
a les 12 al migdia.
A Catalunya Ràdio
estic escoltant
que encara estan xerrant,
però nosaltres ho anem deixant igualment.
Gràcies de nou
per passar per aquí
i ens veiem aviat
per veure...
Si et sembla,
no sé si abans
o després dels premis,
potser després?
Com vulguis.
Sí?
Vinga, va,
farem el seguiment.
Perfecte.
Molta sort a tots
i esperem que arribeu
a aquests 230 o més
de participants.
Exacte.
Moltes gràcies.
A tu, Marta.
Bon dia.
Adeu, adeu.
Adeu, adeu.
Bona...
Et...
Que weil...
menção...
App Jaguar...
Fins demà!