Doncs t'estava presentant, Elisabet, com a membre de la comissió dels 50 anys de l'Esplai, és correcte?
Sí, sí, sí, sí, estic en aquesta comissió.
Molt bé. L'Esplai aquest any celebra 50 anys i ara, doncs bé, hi ha algunes activitats
i precisament aquest cap de setmana ja acampi qui pugui de l'Esplai.
Explica'ns una mica en què consisteix aquesta activitat.
Mira, aquesta activitat és una recuperació d'una activitat que havíem fet uns quants de l'Esplai
que ara ja són vellets, que s'havia fet des de la joventut, des de l'Ajuntament,
s'havia organitzat amb entitats i es feia una acampada urbana a Can Ginestà.
Llavors, això, bueno, arran d'aquesta idea va sorgir com repetir una mica el format
i li vam canviar el nom perquè ja no era una acampada urbana,
sinó era acampi qui pugui perquè hi ha molta gent que tenim una edat
que ja potser no podem acampar.
I llavors vam fer aquest nom una mica més divertit, no?
Qui pugui acampar, que acampi i qui no, que se'n vagi a casa a dormir.
Llavors, bé, hem lligat una mica amb el tema de la Festa de Pau per dates
i llavors aprofitem el sopar que es fa a la Festa de Pau,
que em sembla que hi ha una gent que fa entrepans.
Llavors, als de l'Esplai ens hem convocat allà tota la gent a agafar els entrepans
i llavors anem tots cap al pont Reixat, on qui pugui muntarà tendes
i disposarem d'un espai on trobar-nos.
Primer soparrem, la idea és que després fem alguns jocs de coneixença
i després la idea també és per generacions demostrar el que comporta estar al voltant d'una guitarra
i d'un foc de camp en els diferents anys de l'Esplai, des de fa 50 anys fins ara.
És una cosa que jo crec que és un fil que ens ha anat unint generacions a les generacions
i poder veure quines cançons han perdurat i quines no des de l'inici fins ara,
doncs crec que pot ser una cosa molt divertida.
Des de la comissió, que és una comissió que hem tingut moltes ganes d'organitzar,
hem treballat molt i hi havia una comissió que està formada per gent de diferents èpoques,
que també ho he trobat com molt divertit,
al poder treballar amb gent de diferents generacions.
Ens hem plantejat trobar un espai on hi càpiga gent de 18 anys,
que són els actuals monitors d'ara,
i gent de quasi 70, que eren monitors meus, que jo ja en tinc 55,
que havien passat per l'Esplai.
Llavors jo crec que el tema de l'Esplai és un tema que et marca com a persona en molts nivells
i et deixa un record a dintre que quan algú ho convoca per fer una cosa així
està generant que quasi siguem unes 80 persones.
Clar, perquè aquesta acampada està dedicada,
hi pot participar exmembres, gent vinculada amb l'Esplai,
però els nens també o els nens queden...
No, els nens queden exclosos,
perquè volien fer una cosa com més adulta, de monitors,
i exmembres de l'Esplai, que ara ja tenen una edat.
Volien fer una activitat més per adults,
per recordar moments viscuts a un nivell no tant de fer activitats per nens,
perquè el fet d'anar-hi amb nens seria una cosa molt diferent.
Volien fer una cosa com més especial,
de recordar moments de la gent que ara tenim més de 18 anys, quasi 70.
Has dit que sereu prou d'una vuitantena de persones?
Sí, jo crec que hi ha molta gent que no s'ha arribat a apuntar i que vindrà,
amb la qual cosa, apuntats som uns 80, calculem uns 100.
O sigui, tenim una previsió de 100 persones,
perquè pot haver-hi un marge de 20 que no s'hagin apuntat,
però que ens han fet arribar que passaran amb la colla un moment o altre.
Bé, crec que serà una activitat oberta sense tenir un número tancat de gent,
gent que potser marxa abans, gent que potser arriba més tard...
I aquestes 100 persones acampareu totes al pont Reixat?
No, no, no, no, per això de campar, jo crec que són els jovenets els que acamparan,
de la gent més gran.
La gent, el de l'acampar primer semblava que tallava una mica,
després es va donar l'opció de dir no passa res si no ens quedem a dormir,
i això va relaxar molta gent que ara té 60 anys.
Perquè han dit dormir a terra i com ho farem,
i jo fa molts anys que no dormo dintre una tenda,
i tothom es va com espantar una mica.
Llavors ens va donar una opció de dir no passa res si acampi qui pugui,
només els que ho puguin i puguin.
I això ha donat que molta gent vindrà però no es quedarà a dormir.
Però bueno, no tenim hora límit,
o sigui que si ho pot estar fins a les 5 o les 6 del matí
i després se'n va a casa a dormir, s'està acceptant.
Abans has comentat també que ho fèieu a Can Gina Està.
Sí, antigament sí.
Quants anys fa que porteu fent aquesta activitat?
No, el que estem fent aquesta...
Bé, ara fa molt que no es fa, eh?
Es va fer durant un temps quan...
Jo ara tinc 55 anys i vaig començar l'esplai amb 14 anys,
quan jo tenia uns 18 anys vam començar a organitzar l'acampada urbana
amb les diferents entitats juvenils del poble.
Hi havia el cau, hi havia l'esplai, hi havia els joves barris sud,
hi havia un parell d'altres més d'entitats i ens trobàvem un cop de setmana tots
a Can Gina Està, en tendes de campanya, i organitzàvem activitats.
Llavors això es va fer durant un temps i es va morir,
no sé quan es va acabar de morir, perquè jo crec que vaig plegar abans de l'esplai,
abans que s'acabés l'acampada,
i després ja no s'ha tornat a fer mai més.
I llavors vam, al munt del 50è aniversari,
vam pensar, ostres, i això recuperem la idea aquesta, no?,
d'acampar al nostre poble, que no ho fa mai,
i d'aquí va sortir la idea de l'acampi que hi pugui.
I tu que estàs a dins de la comissió dels 50 anys,
l'esplai té intenció de celebrar d'alguna altra forma també aquest aniversari?
Sí, sí, sí, hi ha diferents...
És que durant l'any s'han format diferents comissions
que estan pensant en diferents actes.
Es va fer una excursió,
que no me'n recordo, la deu fer uns tres mesos o així,
es va fer una excursió per aquí a la Collserola,
que va muntar un grup,
després hi ha allò de l'acampi que pugui,
després hi ha per la festa major també activitats pensades,
hi ha unes exposicions,
hem creat una pàgina web,
que han sorgit una sèrie d'activitats
i s'acabarà amb una excluenda d'una festa,
que és cap a l'octubre,
una festa de celebració del 50è aniversari.
Diferents formats, uns que hi haurà nens, uns que no,
uns que hi haurà ex-monitors...
S'ha anat generant per comissions diferents propostes.
I, Elisabet, a tu,
aquest any que s'ha format aquesta comissió,
què ha significat per tu el fet
de tornar a estar una mica en contacte
amb la gent del CAO o amb l'entitat?
De l'Esplai.
Sí.
Amb la gent de l'Esplai, no del CAO, no, eh?
No, no, dic amb la gent de l'entitat,
o sigui, amb la gent de l'Esplai.
Home, amb l'Esplai.
Sí, sí, sí.
No, no, però no tinc res contra el CAO, eh?
Però no sé si no havies entès
allò de l'Ecampada només per la gent de l'Esplai.
Sí, sí, sí.
No, ha estat, mira,
per poder motivar la gent de la meva generació,
que feia anys que no ens vèiem,
vam crear un sopar per poder,
d'alguna manera,
motivar que la gent vingués a aquesta campi qui pugui,
perquè feia molt temps que ens vèiem
i la gent, a vegades,
quan la convoques i està molt fora de context,
li fa com vergonya,
pors,
bueno,
entren allò de dir,
fa molt temps que no els veig,
a sobre què dir-los,
i llavors vam crear un sopar a la Taneu
que vam dir,
bueno,
fem un sopar com de gent per tindemitzar
i incentivar que la gent vingui a participar.
Aquest sopar se'ns va desbordar,
perquè vam pensar que seríem uns 10 o 15
i al final vam ser 30 i pico,
i al final no hi cabíem on volíem fer-ho,
vam haver d'agafar una taula,
bueno,
va ser com allò de dir,
ostres, ostres,
i llavors ens vam retrobar gent
que fèiem molts anys que no ens vèiem,
igual feia 30 anys que no ens vèiem,
i va ser,
per mi,
a nivell de motiu,
però ja no només el meu,
tots,
bueno,
jo crec que recuperes una part de la teva vida
que ha sigut molt intensa,
que sempre la portes a sobre,
jo amb l'esplai sempre he pensat,
bueno,
que és molt important,
per mi ha aportat molt,
les meves filles hi són,
i penso que aporta molt com a persona
perquè et marca en una època de la vida
que no oblides mai
i generes responsabilitat,
generes amistat,
generes coses que no et passen en altres contextes.
Molt bé,
doncs,
Elisabet,
no sé si vols destacar alguna altra cosa
de la Campi Qui Pugui
o referent a alguna altra activitat de l'esplai?
No,
bueno,
pensar que,
bueno,
dir que si hi ha algú per aquí
que pugui sentir-se cridat,
sentir-se cridat en la...
i que no,
no ho sento.
No,
no.
Ah,
és que em rebota la veu.
Ah,
no,
no,
no,
ara no estava dient res,
estava escoltant,
que em deies alguna cosa sobre el...
Sí,
sí,
que si algú es sent cridat,
sí,
que aprofiti de poder venir
encara que no s'hagi apuntat.
Molt bé,
doncs,
gràcies,
Elisabet,
per agafar-nos el telèfon
aquí al Just Telefusta
de Ràdio d'Esvern,
ha estat un plaer
parlar amb tu,
esperem que vagi molt bé
a la Campi Qui Pugui
aquest cap de setmana,
aquest dissabte a la nit.
Sí,
jo crec que serà una experiència
irrepetible.
Molt bé,
doncs una abraçada,
Elisabet,
i que vagi molt bé.
Molt bé.
Va,
gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Bé,
doncs acabem de parlar
amb l'Elisabet Ribas,
membre de la comissió
dels 50 anys de l'Esplai,
ja que aquest dissabte
fan una activitat
per celebrar
el seu 50è aniversari
i una activitat més.
Recordem que durant tot l'any
doncs han estat preparant
diferents propostes
i iniciatives,
encara en queden
algunes més per fer.
Aquest dissabte,
després de la festa
de la Pau,
doncs aniran a acampar
qui pugui,
esclar,
al pont Reixat
de Sant Just
i celebraran allà
doncs els 50 anys.
Ara,
d'aquí una estoneta,
començarem la tertúlia
de cada dijous.
Fins llavors,
us deixo amb un tema musical.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ràdio Tasbert!
98.1
Ràdio Tasbert!
98.1
gràcies Raíz!
98.1
Ara mateix, passant sis minuts, a dos quarts de dotze del matí,
estem ja a la segona hora del Just a la Fusta d'aquí,
de Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM.
Ara anem a fer la tertúlia de cada dijous.
De moment tenim a l'estudi el Pere Oliver,
el Montse Larrea, també,
i ara que va d'entrar la Joana Algarra
per la porta de l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern,
i en breu se sentarà, ara els hi col·loco bé els micros.
Hola, bon dia, eh?
Bon dia, bon dia.
Pere, Pere.
Estem a l'antena ja, Joana, situa't.
Molt bé.
Ja estan tots més que situats.
Bon dia.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Avui l'arbre ja m'ha dit que no podia venir,
per tant, l'única que ens faltaria seria la...
La línia va estar també de revisió.
Ah, també està de revisió?
Sí.
Val, llavors no l'esperarem.
És que el comunicat no ens ha arribat.
Clar.
No, el tenia que portar jo i he vingut de pressa i corrent.
No passa res, home, no passa res.
Estem en temps de passar la ITV, tenim edat per això.
I tant i tant.
Exacte.
Avui tenim el Pere, també,
perquè ens porta algunes curiositats o novetats editorials...
Importants.
Importants.
Molt bé.
No sé si són importants,
però jo volia parlar de les petites editorials.
Les grans tenen un gran poder de difusió.
Cal posar només a Google el nom de Norma,
Panini, Planeta Còmic, ECC, Minotauro...
La que sigui, i trobarem centenars de novetats per triar i remenar
a qual més atractiva.
Però les petites editorials,
totes també a internet, naturalment,
funcionen encara gràcies al boca a boca.
Allò de dir, mira, llegit aquest llibre de poemes i m'ha agradat.
Una altra, doncs mira, me'l compraré.
I sort en tenim d'internet,
perquè aquell llibre de contes, de poesia,
o aquell TVO que ens ha agradat i el comentem,
quan cerquem a Google el nom de l'editorial,
el podem comprar per internet
i mira, si encara queden restes,
el podem adquirir, si no, no.
Avui tinc aquí quatre exemplars diferents.
Un llibre de contes,
un de poesia i dos TVOs,
que gairebé al final del seu recorregut
els podem comprar només ja per internet.
Perquè pràcticament en les llibreries...
Estan ja fora de catàleg, diguéssim.
Sí, perquè han sortit fa temps.
Bé, no tant de temps, perquè...
No tant.
Aquests jo els vaig presentar encara i firmar
el dia del llibre, el passat Sant Jordi, 23 d'abril.
I hem passejat amb ells pel Saló del TVO de Madrid,
pel dia del llibre de Madrid,
pel Saló, per la Fira del Llibre de València,
un largo recorrido, no?
Per la Fira del Millor.
És que fan tirades una mica justes, no?
Reduïdes, clar.
Reduïdes.
Clar, perquè si fas una tirada llarga,
te'ls menges amb patates.
No, o no.
Es podrien promocionar més.
Bé, si...
Si la promoció no fos encara.
Això anava a dir.
Si ets mediàtic,
totes les cadenes de televisió et criden per parlar-ne.
Parlen, clar.
Però, sí, abans ho comentàvem aquí a fora de l'estudi amb la Montse.
Si ets molt, molt conegut, com més conegut ets, més en parla.
Però si no ets un number one,
i ets, suposem, el redactor, l'escriptor, el dibuixant,
jo, potser, 37.414, ho vas a saber aquí,
que no ets una patum,
que no ets un Ibáñez o una Roser Capdevila...
Sí, no ets un crac.
O una Pilarín Vallès, exacte, que no ets un crac.
Aleshores, costa molt que et cridin d'una televisió
per parlar-ne d'allò que has dibuixat o d'allò que has escrit.
Clar, perquè a televisió, els minuts, costen una milionada.
Exacte.
El que passa és que es podria fer un patronat
que glutinés totes aquestes petites editorials
o dibuixants, escriptors...
Ja aquí esteix, això.
Ja aquí esteix.
L'Associació d'Autors de Còmic d'Espanya
ens ajudem i apuiem els uns als altres
i anem fent divulgacions de la cosa que fem.
per fer grans normocions.
Esclar que no, esclar que no.
I a més, els dibuixos que venem en els salons i a les jornades
quasi sempre acabem donant tot l'import
en una associació de nens pel càncer
o en un lloc que ho necessiten.
Ja, és preciós.
No, més que preciós és necessari.
Necessari perquè si no ho fem des de les associacions,
les grans empreses ho fan per negoci, negoci i negoci.
Bueno, perquè els hi descompte de la renda.
Exacte, els hi descompte de la renda.
I aquí, per exemple, vam presentar
La nàufra galejana,
el seu autor Nicolás Martínez Cerezo,
poemari de Pepe Cueto,
pròleg de Pere Oliver,
humor gràfic de Jordi Marquina.
És d'un editorial de Sevilla que es diu Matraca
i a més ja posa Literatura no comercial,
Autores malditos,
Ensayos marginales i gustos minoritarios.
Estos epítetos,
ja m'haig de dir, eh?
Home,
tampoc és això, eh?
Tampoc és això.
Però ells ho veuen així,
doncs mira, nosaltres el veiem...
I el llibre és graciós, és divertit.
Sí, sí, eh?
I el format és molt manajable, vull dir que...
Clar, és un llibre de bolsilla, no?
És un format petofet, petofito.
Bueno, sí.
El que has de...
Vas a l'autobús o vas al metro, o que sigui.
És d'un dibuixant que va col·laborar molt amb Bruguera,
va estar malalt molt de temps,
o sigui que ha estat fora dels circuits comercials molt de temps,
va escriure aquests contes,
jo el vaig anar a veure a casa seva a Madrid,
li vaig escriure el pròleg,
es va publicar i més o menys es va venent, no?
Molt bé.
I llavors ja veus el que em dedica a mi.
Querido Pérez,
tu prólogo me llena de fuerza, de vida,
de unión escrita en el viento.
Ah, bé.
No se vende, pero te lo agradecen.
Aquí tinc un altre que és
De bien nacidos, un canto aquí.