11.43 del matí, seguim en directe des de l'emissora municipal des de Ràdio d'Esvern
i entrem ara a parlar amb Pere Oliver Zaragoza, un dels directors creatius de Planeta Còmic.
Hem de parlar de celebracions de còmic, de dibuixos i de fites artístiques.
Pere, bon dia.
Hola, molt bon dia. Només una puntualització.
Jo ja no sóc director artístic ni treballador de Planeta.
Sóc ex, o sigui que la paraula ex és important perquè ara sóc tan jubilat com el abuelo cebolleta.
Segueixo treballant perquè col·laboro a la Vall d'Avers d'aquí de Sant Just,
col·laboro amb el xurro il·lustrado de Madrid i amb altres coses que em demanen,
per exemple, ara alguna de Planeta ja que fa els 40 anys que vam començar.
I tant, parlem-ne precisament d'això que volíem parlar, 40 anys de Planeta Còmic.
Planeta Còmics, exacte. Quina valoració en faries?
Tu que has estat a dins també, quina retrospectiva pots fer?
Home, he vist tota una pujada, baixada, una tornada a pujar, una tornada a baixar, tornada a pujar.
Vull dir, és una mena d'onada, no? Perquè els productes de quiosc, als anys 80, quan vam començar,
estaven en el seu punt més elevat. O sigui, hi havia... Totes les editorials fèiem revistes d'història,
revistes de comunicació, revistes d'humor, revistes eròtiques, TVOs, fascicles,
absolutament de tot el que es venia als quioscos.
I a partir de 1995, la davallada dels productes de quiosc va començar a caure
i encara segueix. Jo crec que ha anat a pitjor.
Ha anat a pitjor.
I ara, els grans punts de venda del Còmic són les tendes especialitzades de Còmic.
O sigui, ara una revista d'aquestes, que parla de Còmic, aquí, per exemple,
la revista Dolmen, ens ha entrevistat els que vam començar o que vam proposar
fer una divisió de còmics a dins del grup Planeta, ens han fet aquí una entrevista
i això es pot trobar en tendes del Saló del Còmic o en botigues especialitzades,
però no en cap guiós. Tampoc les revistes aquestes, a més, totalment gratuïtes
que treu Planeta sobre fòrum, perquè, curiosament, els vam començar a dir Planeta Còmic,
Ràpidament, Ediciones Forum, per aprofitar una marca que teníem
de quan editàvem Playboy i altres revistes, i ara es torna a dir Planeta Còmic.
Però la revista gratuïta que tenen a totes les tendes d'informació
de les novetats de Planeta porta el nom de fòrum en homenatge
al gran èxit que va tenir la marca fòrum quan van sortir els superherois americans,
com vam treure superherois americans. Els anys 80 eren els anys dels superherois
per excel·lència. I al fer-ne pel·lícules, la venda de TVO's, de superherois, va créixer,
va créixer, però moltíssim arreu. El mateix passa amb l'espasa salvatge de Conan,
que al fer-ne pel·lícules també de Conan el Bàrbaro va créixer en vendes.
Després va haver una lleugera baixada i als anys 90, concretament el 1992,
ara fa 30 anys, amb la irrupció de Bola de Drac, el producte de quiosc va agafar
unes dimensions fins a aquell moment inusitades, perquè des dels anys del TVO i el Pulgarcito
que es feien tiratges de 120.000 exemplars i coses així, i després anar baixant, baixant, baixant, baixant,
fins a arribar als 5.000 o 6.000 que van plegar, nosaltres dels molts títols que teníem
de superherois, i hi havia tirades que anaven des dels 3 fins als 6.000 exemplars.
I a l'irrompre Bola de Drac vam començar amb tiratges de 85.000 exemplars en català,
80.000 exemplars en castellà, setmanalment. Això va ser una pujada i una glopada d'ànims i de...
Una volada, i tant. Una volada tremenda, i a més dona la sort que el personatge té tant de fons
i té tanta entitat, el Son Goku i tots els personatges que l'envolten,
com perquè 30 anys després segueixi tenint pràcticament la mateixa vigència.
O sigui que...
I el seu públic també, eh?
I el seu públic, sí, sí, sí. Nosaltres ens vam jubilar, però l'equip que ens ha succeït
editant còmic i manga, sobretot manga, perquè ara resulta que el manga és un dels productes
que té més sortida entre la gent jove, doncs segueix amb molt bona salut
i editant molts títols de molts manga diferents.
Ja dic, en aquesta revista, en aquestes revistes, que les trobareu gratuïtes al Saló del Còmic,
trobareu informació de tots els manga que publica Planeta.
Que comença demà, eh, el Saló del Còmic?
Sí, comença demà, comença demà fins diumenge.
I a més, amb altres estands, com per exemple a l'estand de Down Entertainment,
trobareu aquest producte pel qual hem escrit textos que parlen també...
Estratges de l'Spiderman, o les...
Exacte, sí, sí, sí, sobre la història de l'Spiderman,
des que el van començar a publicar els americans als anys 60,
l'Spiderman, l'estiu Ditko i Stan Lee, fins al moment present que l'ha dit a Panini.
I, evidentment, parlem aquí, no només de Planeta, sinó en aquestes revistes,
de tots els estands, de totes les editorials,
que tampoc són tantes que podeu visitar al Saló del Còmic.
Des de les grans que fan productes amb molta abundància, no?,
com són Panini, com són Norma Editorial, com és Dolmen i tantes altres,
fins a algunes petites que fan un sol producte,
però que el venen a través d'internet i van sortint endavant.
O sigui, ara és el temps d'an de les grans empreses multinacionals,
que són poques, com dels autònoms, que són molts,
i van fent el seu producte.
I són més petitets.
Des de casa estan i publicitant-lo a través d'internet.
O sigui, les xarxes socials, des de l'any 96,
han substituït, en certa manera, el quiosc.
El quiosc era el lloc on anava la gent a informar-se als anys 80.
El quiosc és on anaven a preguntar.
I a partir de 1992, o ben bé ja el 96,
fins al 96-97 es van aguantar molt bé els productes de quiosc.
Però els pocs anys abans de l'any 2000,
la davallada ja va començar a ser forta.
I la generació 7, o sigui, tots els nascuts de l'any 2000 a l'endavant,
és que el més fort és que gairebé no compren diaris.
Tu vas en un quiosc,
l'únic que ens queda per aquí a prop a Sant Just és el Carrera del Nord,
que pertany a Esplugues.
A Sant Just d'Esvern, que jo sàpiga, no hi ha en l'actualitat cap punt de venda.
No, perquè a més va tancar també la Pedroseta, que era...
Sí, sí, sí.
Sí, la que...
Que hi havia, diguéssim, no?,
una qüestió de diaris i revistes,
era una mica l'únic que quedava.
Van tancar, no fa massa.
Diaris i material de dibuix.
I material de dibuix, també.
Jo segueixo dibuixant,
i allà comprava pinzell i comprava coses
que tampoc no estan en cap lloc de Sant Just.
Tampoc trobes ni a l'escrivà o cap altra papereria d'aquest tipus?
A l'escrivà, moltes coses sí que les té,
i moltes altres no.
Per exemple, un pèntel,
que és un pinzell que fem servir molt als dibuixants,
allà no el tenen.
O sigui, coses que tenia a Can Pedroseta, l'Àngela,
en moltes altres llocs de Sant Just ja no ho tenen.
Suposo que ara s'espavilarà, no l'han tenint,
però ningú s'anima a posar diaris,
perquè el diari és de dilluns a diumenge
i comença la venda a les 6 del matí.
I ningú vol matinar-te tant, es veu, no?
No, i també l'edició digital, no?
Al final també amb xarxes socials, no?
Edicions digitals, també t'apagament algunes,
però és més fàcil però tens a la mà.
No t'has de desplaçar, no?, per anar a buscar.
No, i a més ha passat una cosa en el món de la comunicació.
Avui sembla que amb els titulars molta gent en té prou.
Jo parlo amb molts joves i diuen
no, cal comprar el diari.
Si poso els titulars a internet ja me'ls dona.
però només llegeixen titulars.
No desgrana el contingut.
No desgrana el contingut.
Els articles de fons,
la gent que vol saber què pensa l'Antoni Bassas
o què pensa l'Empard Moliner
o què pensa qualsevol dels opinadors
moltíssims que hi ha de tots els diaris,
ha de comprar-se un diari si vol llegir un article.
No et pots quedar molt titular, perquè no t'ho dirà tot tampoc.
No et pots quedar molt titular, és clar.
El titular et diu el tranví a atropellar-te una altra persona.
A tal senyor li han donat la creu de Sant Jordi.
A tal altra ha aconseguit marcar el gol més guapo de la història.
Però el que explica en profunditat
la vida i miracles de determinades persones
i els fets i els diferents punts de vista
és la premsa escrita.
És una mica aquesta generació de la rapidesa,
de la immediatesa, no?
De consumir ràpid i no tenir temps ni per llegir un article.
I avui encara revistes especialitzades,
molt bones de tots els temes,
però que estan a les llibreries.
Moltes revistes estan a les llibreries,
no està ni al quiosc.
I ja no diguem els còmics.
T'he de preguntar, la salut del còmic ara com la veus?
En quin punt ha estat aquesta fluctuació que ha tingut,
que has viscut tu també des de dins?
Jo crec que està en un punt bastant bo.
Està en un punt bastant bo dintre d'aquest minoritari,
perquè no té els tiratges que tenia el TVO i el Pulgarcito
en els seus bons moments,
que els veies tirats pel carrer.
Quan veus una cosa tirada pel carrer,
que vol dir que l'han llegit, l'han gaudit i ja l'han llençat,
vol dir que té molt bona salut.
Quan és material de col·leccionista,
que és cara al còmic, no veus un còmic pel carrer,
perquè gairebé tots els lectors de còmics
són col·leccionistes de còmics.
I algú s'enduria les mans al cap si ho vegués, no?
Sí, sí, veiessin un còmic tirat al carrer,
un còmic tirat amb una papelera i diuen,
però com és possible que una cosa així l'hagin llençada?
O sigui que no té una mala salut, diguéssim.
No, no, no té una mala salut, té un públic relativament minoritari,
digui relativament perquè som una milionada de gent
i hi ha gent per tot,
però el còmic és un producte cultural,
parlem de producte perquè és un producte que perquè funcioni s'ha de vendre,
i han de guanyar uns calerons a les editorials,
i el que el dibuixen, i el que l'escriuen,
el que el rotulen, els tècnics editorials,
hi ha tota gent treballant-hi al darrere,
les impremses, vull dir,
tot això queda encallat si el producte no es ven,
però, per tant, té un públic,
però té un públic repartit entre tota Espanya i Amèrica Llatina,
quan parlem d'editar en castellà, que és prou solvent,
i editar en català té que ser un producte
que tingui prou fons, prou coixí,
com és Bola de Drac, com és el detectiu Conan,
com és Xinxan, com és Doreimon,
o com són revistes com El Cavall Fort,
que tenen molts subscriptors,
tenen un coixí per anar-se sostenint
i per anar vivint i per anar creixent,
però jo posaria el còmic,
vull dir que té el seu públic,
com té el seu públic el teatre,
el teatre té molt de públic,
però no tothom va al teatre,
la música clàssica té molt de públic,
però no tothom,
i hi havia un moment que el còmic
era una cosa multitudinària,
o sigui, els anys...
Era per tothom?
Exacte, els anys 40, 50, 60,
no hi havia persona que no llegissà veus,
i molt especialment entre el públic basculí.
Les noies han entrat més a dins del món del TVO
amb el manga.
El manga és molt femení,
el manga té molts personatges trans,
té molts personatges gais,
té molts personatges lèsbics,
i han arribat a tota una sèrie de públic
que el TVO tradicional dels herois supercatxes
no hi arribava,
i també el TVO que era per dones o per noies
que era molt minoritari,
parlo dels temps antics,
de la Florita,
l'Elita,
i tot eren, a més, noms tirant una mica cursis
i que projectaven una imatge de la dona...
Bueno, corresponent a aquella etapa històrica, no?
Corresponent a aquella època històrica,
aquella època històrica,
en què hi havia quantitat de pensadors
que defensaven
que la posició de la dona era la llar, no?
Hi havia una frase cèlebre
que la van propagar fins i tot per Ràdio Moll
que deia
la dona vesteix la llar i els homes la ciutat.
I era d'un filòsof francès, això.
Era una mica la crua realitat.
Michel Quest, em sembla,
nada menos que Michel Quest,
o sigui, érem un filòsof,
érem pensadors de l'època,
o sigui, que portem una època de patriarcat
que el patriarcat va arribar
no només era el món de l'esport
sinó que era el món del pensament,
de la filosofia,
d'una etapa dominant
que penso que ha influït inclús
i per desgràcia encara...
I encara avui dia, i tant.
Aquesta lluita feminista més actual
del segle XXI,
a finals del XXI,
encara...
Hi ha molta feina a fer, no?
Moltíssima feina a fer.
De cop veiem que molts països
diuen que qui ha de decidir
si la dona avorta o no
són els homes,
són els patriarcas.
És un greu error de base.
Sí, sí.
Estats Units,
ho estem veient aquests dies, no?
A passant dels Estats Units,
ja no diguem...
Vistar la visió de llei.
Ja no diguem els països islàmics
que encara que no ho sembli
van ser progressistes
abans de l'edat mitjana.
Vull dir, quan l'edat mitjana
aquí era terrible,
hi havia...
als temps de la Berroes
i temps de la cultura islàmica,
hi havia gent progressista i avançada.
I avui, o sigui,
creu-me que a la humanitat
avancem unes quantes passes endavant,
i mentre en un mateix grup
n'hi ha que van endavant,
hi ha d'altres van endarrere.
Vull dir, el creixement
de l'extrema dreta
és espantós.
Sempre hi ha estat,
sempre hi ha estat
perquè la gent que hem treballat
amb redaccions d'editorials,
nosaltres, a més de còmics,
editàvem revistes,
editàvem novel·les,
teníem...
Sempre a les redaccions
hem tingut amenaces
de l'extrema dreta.
Això te'l volia preguntar.
Tien aquí un llistat de preguntes,
Pere, que em sap molt de greu
perquè no te les podré fer totes.
No, pues digui.
Em queden tres minuts.
Oh!
Com que m'has dit tu,
xerra i llença...
Una de les era aquesta,
el tema de les amenaces.
Vam veure també,
per desgràcia,
aquesta revista de Charlie Hebdo
a França, no?
Sí, sí.
Clar, no sé si vosaltres
també directament,
pel tipus de sàtira
o pel tipus de missatge,
n'havíeu rebut.
Sí, a més,
el grup Planeta
és curiós
perquè sempre,
amb tots els seus productes,
ha volgut arribar
a tots els públics
i al llarg
d'estar nosaltres
a la redacció
hem tingut amenaces
de l'extrema dreta
i de l'extrema esquerra.
O sigui,
que tots els extrems
que volen aconseguir
per la força
imposar les seves idees
amenacen els
qui no pensen com ells.
Evidentment,
en aquest país
crec que és molt més pitjor
i molt més greu
l'extrema dreta
perquè proliferat
de mala manera.
El radicalisme
mai és bo,
cap extrem.
Mai, no, no,
mai, mai, mai.
Els que per defensar
una idea
volen que desapareixin
les altres,
malament anem.
I escolta,
quan el personatge
és com a dibuixant,
amb quin personatge
et quedes?
Quin és el personatge
que tens més estima,
més carinyo
o el que et sents
una mica més connectat
en certa manera?
Ah, jo estimo
a tots els que m'ha tocat
dibuixar
perquè com que jo he sigut
molts anys dibuixant
recreatiu,
o sigui que dibuixes
personages ajenos,
doncs m'ha tocat dibuixar...
Però te'ls acabes fent
una mica teus, no?
Sí.
O dones personalitat teva, no?
Pica pedres,
oi sos yogui,
d'oreibons,
xinxans,
i tots aquests personatges
me'ls estimo molt
perquè els he dibuixat
i clar,
te'ls fas una mica teus
però seguint l'estil
de l'altre.
i en canvi,
ara fins que m'he jubilat
no puc dibuixar
personatges propis.
I ara ja estàs fent
els teus, eh?
Sí, sí.
Ara faig les tires
del Perot Correcuit
a la Vall d'Avers
i el Xurro Ilustrado
de Madrid
publico uns acudits
i unes tires
amb el nom
de Perico Correlimos.
Osoy Perico Correlimos
en Madrid
i Perot Correcuit
a Sant Just.
M'agrada el nom.
I Perot Llobarro
a Calella de Palafrugell.
Ai, aquest m'agrada més
encara, Llobarro.
I el botlletí
del Clonetació Mediterrània
del que soc soci
també des de fa la tia d'anys.
També tens allà
un altre nom curiós segurament.
Sí, sí.
Per acabar, sí, Pere,
que hem de marxar d'aquí ben poc.
Com celebreu aquests 40 anys?
Doncs mira,
oferint productes
molt bé de preu
a l'estandar
de Planeta Còmic
regalant aquests fascicles,
aquestes revistes
d'informativa
que les regalarem.
Aleshores fem un còctel
al Saló del Còmic,
fem una festa
al Museu Marítim
i vull dir,
nosaltres ho celebrem
i a més, ja dic,
celebrem els 40 anys
del Saló del Còmic,
els 30 de Bola de Drac,
els 40 de Plaeta Còmic
i els 20
de la Fundació
de l'Associació d'Autors
de Còmic d'Espanya.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Quines festes
que ha de presentar.
Estarem entretinguts
aquests dies
i sobretot
que s'acosteu
als estands
de totes les editorials
perquè als seus 40 anys
al Saló
hi haurà obsequis
i coses interessants
i novetats
a tots els estats
del Saló
i molts actes, ja dic,
des de demà
fins al diumenge.
Fins al diumenge,
fins al buit.
Hem de deixar aquí
l'entrevista, Pere.
Molt bé.
Això, crec que hauríem
d'estar molta estona
més xerrant
perquè t'he fet anar
molt ràpid
i hem faltat
molts temes per comentar
però sempre que vulguis tornar
en podem parlar.
Sempre que vulgueu.
Però ha estat una sintesi
molt compactada.
Moltíssimes gràcies, Pere,
que vagi molt bé
i enhorabona
per aquesta feina
i aquests anys de dedicació.
Gràcies a vosaltres.
A reveure.
Adeu, bon dia.