I seguim fent aquestes entrevistes als artistes que han passat per l'espai Marc Art,
en concret per la segona mostra d'aquest cicle d'art contemporani,
Mons, el Mont Reflex, són de fet en total sis artistes de diferents indrets i amb diferents disciplines que hi han participat
i que de fet està ben a punt d'acabar aquesta segona mostra.
Fins el 16 de juliol encara la podeu visitar i nosaltres encara tenim temps d'anar parlant amb aquests artistes, els i les artistes.
Avui és el torn de l'artista catalana Dominica Sánchez que actualment, com dèiem, exposa el Marc Art en aquest marc de l'exposició de Mons, el Mont Reflex.
La tenim al telèfon i la saludem. Dominica, bon dia.
Hola, bon dia, Mireia.
Bon dia, Dominica. Gràcies per atendre'ns, per dedicar-nos aquests minutets també i conèixer-te una mica.
Bueno, contraria a vosaltres.
Sí, sí.
I benvinguda també, Sant Jús, a tu i a la teva obra, que podem tenir el luxe de...
De fet, tenim el luxe de tenir-lo a l'espai Marc Art.
Gràcies.
Abans de res, perquè per aquells que no et coneixen, si vols fem una mica una retrospectiva resumida, sé que és complicat, però davant de la teva obra més pictòrica, per entendre una mica la teva actualitat, podríem dir.
Molt bé, molt bé.
Doncs, per on comencem?
Clar, això és una mica complicat, sí.
Potser no cal anar quan érem molt joves, però diguéssim, on comença aquesta inquietud més artística,
on comencen a fer-se més rellevants les teves obres?
Sí, bé, bueno, jo vaig fer llotja dels 16 als 20 anys, els 21, perquè després vaig fer un curs de procediment tècnic, però vaig fer-lo a 5 anys.
I, bé, després, doncs, diferents coses, he treballat en diferents coses, i dedicar-me d'una manera professional, ja per dir, doncs, he d'entrar en el món de les galeries i lluitar pel treball.
Doncs, va ser a partir de l'any del 88, doncs, abans vaig tenir dos fills, i vaig tenir també aquí a Calella, de la costa, vaig tenir una botiga de Terrissa Popular,
i, bueno, treballava, tenia ja l'estudi aquí, treballava a l'estiu amb aquesta, amb això, amb la Terrissa Popular,
i després, doncs, tenia a l'estudi, i treballava aquí a l'hivern, sempre he treballat, però pensar en dir, doncs, jo vull exposar a Barcelona, vull fer-me, vull provar a veure què passa,
des d'un punt de vista d'integrar-te en el món de les galeries i fer-te veure, doncs, ja va ser a partir de l'any 88.
I llavors em vaig traslladar a Barcelona, vaig agafar un taller a Barcelona, i a partir d'aquí, doncs, vaig fer la primera exposició
amb la galeria Tom Madoc, i, bueno, vaig, va funcionar molt bé, i al cap de tot temps de treballar amb aquesta galeria,
doncs, em va contractar una galerista francesa, Mecenas, que es deia Denise Levy.
Vaig estar tres anys amb exclusiva, amb ella, i llavors ella es cuidava de portar l'obra, doncs, a París, a Alemanya, a Casablanca,
vaig fer diverses exposicions, a Nova York, també, i, bueno, i van ser tres anys amb exclusiva amb aquesta senyora,
i tota l'obra d'aquella època, doncs, va ser adquirida per ella, i va ser venuda a l'estranger, diguem-ne.
Bé, això després es va acabar, els tres anys aquests es van acabar, i perquè va haver tot el canvi,
un canvi econòmic, i a nivell mundial, i quantitat de coses, i llavors, doncs, vaig haver de tornar a Barcelona,
a instal·lar-me i buscar galeria aquí. Això va ser la trajectòria de l'època, i, bueno, i després, doncs, ja vaig començar
a treballar amb el Fidel Balaguer, després va aparèixer Artur Ramon, després de veure aquesta exposició
amb el Fidel Balaguer, i a partir d'aquí, doncs, no he parat de treballar mai, he treballat
en diverses galeries, bàsicament amb l'Artur Ramon, amb el Paco Rebés, bueno, amb diferents,
i aquesta seria la trajectòria. Molt resumida, eh?, que t'he obligat a aquí fer un resum molt comprimit,
Dominica. Sí, sí, sí. Tinc entès també que part de la teva obra es basa sobretot en obra pictòrica,
és a dir, quadres, no?, quadres amb pigments, amb colors, colors pastel, moltes tonalitats pastel,
però també és cert que en els últims anys, no?, ja em corregiràs, has passat també en aquesta tercera dimensió,
és a dir, a les escultures, però sense oblidar la pintura, perquè crec que parteixen del mateix punt,
és a dir, en el mateix quadre, en la mateixa obra pictòrica va parar a l'escultura.
Això ho tinc entès, ajuda'm a esgrinar-ho. Sí, sí, és així, és correcte, és així.
Jo he dibuixat moltíssim, a mi m'agrada molt el dibuix, l'obra sobre paper,
i d'una manera, doncs, natural, no tenia cap pretensió de fer escultura,
però d'una manera natural, quan ja estava a l'estudi aquest a Barcelona,
doncs vaig començar a repallar cartrons i a donar-li a les formes una dimensió de posar-les dretes d'alguna manera.
I va ser, doncs, a partir del dibuix. Sí, sí, és com jo he anat a parar a l'escultura, no tenia la intenció.
No volies, eh? No era una cosa buscada, diguéssim.
No, no era buscada. Alguna vegada, quan estàvem amb aquesta senyora, els col·leccionistes de París,
em deien, sobretot una col·leccionista, em va comentar,
tu portes una escultura a dins, però jo no tenia ni idea de què passaria a l'escultura.
No, no. Això ha estat un procés natural en mi.
Vull dir, perquè... Curiós.
Sí, vaig estar, doncs, molt temps pintant sobre tela,
després volia lleugerar tota la qüestió del material,
perquè era molt matèrica, però sempre apareixia a la forma, no?
I llavors em va resultar més, com més directe, treballar sobre paper.
I l'obra que hi ha aquí, a Sant Just,
doncs és el que jo he fet en els últims anys.
Però sempre és paral·lel.
Jo puc estar fent escultura, però sempre dibuixo.
Sempre, eh?
Sí, el dibuix, sempre, sempre, sempre.
Jo dibuixo sempre.
Sí, sí.
I llavors vaig començar a treballar amb pigments de pastel,
però com si fossin pigments, vaig estar al Marroc,
vaig comprar pigments i vaig començar a provar què passaria,
eliminant la qüestió de l'oli i de l'acrílic,
eliminant el pincell, per dir alguna cosa, no?
I les textures.
I jo pensava que la textura a mi m'adificultava passar a la forma
d'una manera més radical, no?
I llavors vaig començar a fer paper de format gran
i la veritat em vaig quedar molt atrapada amb aquest treball
perquè m'agrada molt.
i, bueno, doncs el que vosaltres veieu a Sant Just
doncs té a veure amb això, no?
Amb el pastel i el carbó i això.
Sí.
Això et volia preguntar.
Aquestes tres obres, a més de gran tamany,
que és també un tret característic teu, no?
Crec que fan uns 40 per un metre, aproximadament.
Sí, sí.
Què és el que s'hi plasma o què és allò de la vida que hi has volgut plasmar
en aquests tres quadres que tenim aquí?
Com deia, gràcies per deixar-nos-les.
Bueno, no, gràcies a vosaltres,
perquè ha estat fantàstic l'exposició
i he estat molt contenta perquè l'espai és preciós
i després les persones que em van contactar
que són la Laura, la Laura Baringo, el Quim Déu
i després els dies que he estat allà
doncs he conegut gent que també són artistes
que m'ha encantat conèixer aquí a Sant Just
i, bueno, quan m'ho van proposar
doncs ja m'han dit que participava l'Alfonso Alfamora
i que el coneixia
i ell també ha seguit molt el meu treball
i es veiem un contacte
i em va fer molta il·lusió també participar amb ells, no?
I què volia dir?
Tu me preguntes què vull dir en el que es passa.
Sí, o quina impressió vols
o la gent que les vegi al públic, als assistents,
quina sensació és la que vols que es quedin?
Si hi ha un objectiu en concret
que pot ser que no hi sigui.
Doncs no, no hi és com a objectiu.
No, com a objectiu no.
O sigui, jo sempre vaig a buscar una forma
que a mi m'interessa
i la relació amb l'espai d'aquesta forma.
En aquest aspecte, doncs és forma a fondo
i és purament pictòric, no?
O sigui, són els colors i la composició.
A mi m'agrada la composició, molt.
I després hi ha un aspecte que és més orgànic
que sempre està també en el meu treball
com formes més rodones
que té més a veure amb un món més orgànic
que també el vaig treballar durant anys
amb el paper i també amb la pintura
i fer, o sigui, que tingui aquesta relació l'espai
i la forma més orgànica
que seria una forma com més viva, no?
que la composició geomètrica, per dir-ho, no?
Perquè alguna vegada m'han dit
tu ets geòmetre, però jo no tinc aquesta intenció
perquè no penso des d'un punt de vista geomètric.
Més aviat vaig a les formes orgàniques.
Abstracte també seria una paraula?
Com?
És a dir, abstracte també és una paraula
que lliga amb la teva obra?
Sí, sí, es pot dir que és abstracte, sí.
Sí, però clar, dins de l'abstracció
hi ha molta cosa, no?
Per exemple, més el gest,
o sigui, el signe,
que és una mica el de Tàpies, no?
El gest, el signe...
i jo no vaig tant a buscar aquesta forma d'altràs, no?
De deixar veure el tràs.
A mi m'agrada, com et dic,
composar i a veure què passa
en una forma que no té res a veure amb el fondo,
de vegades sí,
bueno, que harmonitzin, no?
És difícil parlar d'un lo que em fa
perquè és un món de les emocions
i llavors això, racionalitzar-lo,
i jo sempre penso que és molt difícil
racionalitzar el que fas
perquè parteixes, en el meu cas,
parteixes de l'emoció, no?
Clar.
I en el moment del treball,
doncs això va variant.
Comences pensant que serà un color
i apareix una altra forma
que el va fer, que varia, no?
O sigui, mai és...
Jo no parteixo d'una idea fixa,
o sigui, parteixo de l'impuls del gest
i és molt difícil, la veritat, dir-ho.
Molt difícil d'explicar.
Perquè ni un mateix ho sap, de vegades, no?
Ni el que ho està fent, no?
De vegades, o sigui, la intenció
sí que seria des d'un punt de vista
més abstracta, no?
M'explicava...
O sigui, que no hi ha...
Digues, digues.
No, perdona, que t'he tallat, Dominica.
Això de no veure'ns és un rotllo...
No, no.
Bueno, tiro, eh?
Comentava que Laura Baringo,
una de les comissàries de l'exposició,
juntament amb Quim Déu,
em comentava que sí que tens...
o que l'evolució una mica de les teves obres,
Dominica, ha passat, doncs...
És a dir, de la tècnica pictòrica
sí que és abstracta,
però que ella considerava
que a poc a poc anaves concretant,
anaves figurant una miqueta més
i que no sé si igual serà
perquè ella ha vist tantes obres teves
que potser ja hi troba aquest significat.
Però no sé si realment vas cap a una figuració
més clara.
No, no vaig amb la figuració.
Vinc de la figuració.
Vinc de la figuració.
Perquè com vaig fer d'elles arts,
doncs sí, en aquella època,
doncs havies de fer, doncs,
l'estatuària i havies de composar, no?
I clar, vinc de la figuració.
I de fet, quan jo em vaig començar
a interessar per la pintura,
que era molt joveneta,
doncs vaig començar amb la figuració.
Sí, sí.
Perquè a través de la figuració,
tal com t'ensenyen,
com ensenyaven i ensenyen, suposo,
encara,
doncs tu entens l'estructura de la forma.
Saps?
I, però clar,
l'estructura va variant.
O sigui, tot varia en els seus rius, no?
I, bueno, això,
si vens de la figuració també se't nota.
És com una cosa més formal,
per dir-ho, no?
I, sí, sí.
No, jo no crec que vagi a la figuració, no.
Però apareix la figuració,
d'una altra manera, no?
Que pot semblar que de vegades és un cos,
que de vegades no ho sé.
O sigui, sí.
A mi em costa molt
parlar del meu propi treball.
Clar.
ha de ser complicat també, no?
Posar paraules,
allò que et surt de dins
i tu plasmes amb una obra.
Clar, fàcil no és, tampoc.
Sí, no, no és fàcil, no.
Perquè acabes parlant
d'una manera tècnica, no?
Clar.
Sí, més racional també, no?
Sí, més racional.
Parles d'emocions, però...
Sí, sí, sí.
És més...
Però, bueno,
està bé parlar-la també, eh?
Està bé poder parlar.
I tant, i tant.
Sí, sí.
I definir-la també,
de vegades també va bé,
perquè t'obliga,
et fa reflexionar,
en el fons, no?
I, bueno,
però, no sé.
Què més?
Què més?
Doncs, mira, Domírica,
se'ns acaba el temps,
però volia preguntar-te també
si seguiràs fent i creant obres
fins que el cos t'ho deixi fer.
Sí, fins al final de la vida.
Sí?
Sí, clar.
Que t'enganxi així, no?
Si pot ser?
Sí, sí, sí, que m'enganxi.
Sí, sí.
Sí, que m'enganxi dibuixant.
Sí, sí.
Això, sense dubtar.
Sí.
Sí, sí.
Doncs esperem que aquestes obres teves
que passen ara per aquest mercat,
per aquesta exposició de mons,
al món reflex, no siguin les primeres
ni les últimes,
això de ben segur.
I gràcies, Domírica,
per atendre'ns aquesta estoneta
i explicar-nos una miqueta més
del teu art,
que, recordo,
fins al 16 de juliol
encara poden anar a visitar
en aquest espai Marc Art
aquí a Sant Just.
Gràcies, Domírica,
i que tinguis un bon dia.
A vosaltres.
Moltes gràcies, eh?
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Well, I guess you'd say
What can make me feel this way?
My girl
My girl
My girl
I'm talking about my girl
My girl
Talking about my girl
I've got sunshine on a cloudy day
With my girl
I even got the mother made with my girl
Talking about my girl
Talking about my girl