Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora el que fem és parlar de tot el conjunt d'actes
que s'han programat des de Sant Just al voltant del 8 de març al Dia de la Dona.
De fet, alguns ja han començat durant més d'una setmana.
De fet, hi haurà exposicions, xerrades i activitats en àmbits ben diferents
per defensar aquesta igualtat sense excuses, que és el lema d'aquest 8 de març
i que, de fet, ja fa també uns quants dies que ens sentim a parlar d'aquest lema,
lema que et veiem també per diferents llocs de Sant Just.
Ara en parlem amb la regidora de Polítiques de Gènere, Regina Pol, bon dia.
Molt bon dia.
Que, de fet, justament aquesta igualtat sense excuses, que, per exemple,
està en una d'aquestes marquesines grans a la sortida de Sant Just
i que gent d'altres municipis me n'han parlat d'aquest cartell,
o sigui que es veu que ho han defensat.
Molt bé, molt bé.
I Sant Just estan molt ficats en la igualtat.
L'altre dia dues o tres persones ja m'han comentat,
o sigui que us ho faig arribar també.
Que tens un efecte, no?
Sí, sí.
És aquest, igualtat sense excuses, que és també el cartell una mica
d'aquest programa d'activitats, com dèiem, al voltant del 8 de març
i que es concentren, com ja és habitual, en més dies.
Al 8 de març es fan moltes coses, però també es fan xerrades
i altres activitats als dies que estan al voltant de dimecres que ve.
Alguns han començat, per exemple, ahir hi va haver el Consell Plenari Municipal de les Dones.
Com va anar?
Doncs força bé.
Hem de dir que és un Consell de Participació que costa de dinamitzar,
perquè és veritat que hi ha dones que fa molts anys que estan lluitant per la igualtat
i no són moments fàcils, és a dir, hi ha molts retrocessos
i després ja en parlarem d'alguns que són molt evidents,
però va haver una bona afluència, vam estar discutint de diferents temes
i jo crec que l'hem de dinamitzar i per això hem canviat la manera de funcionar.
Si fins ara treballàvem amb clau de permanent,
que vol dir que periòdicament hi havia unes reunions que fèiem
i discutíem temes que a vegades eren molt vinculats a la pròpia dinàmica de l'Ajuntament,
com què farem el dia 8 de març o què farem el 25 de novembre,
ara volem trencar la dinàmica i treballar per projectes.
Si ara hi ha 5, 6 dones que volen treballar a l'ecoeducació,
doncs treballarem només amb elles aquests temes.
Que volen treballar al circuit de violència, doncs les persones interessades ho farem,
però anirem una mica com el que es vol impulsar en el món de l'escola, no?
Per projectes i per interessos.
I si hi ha gent jove que es vol implicar i li costa el fet de dir
jo no vull formar part del Consell durant 10 anys seguits
i implicar-me en el global d'accions,
jo m'interessa molt la reproducció sexual,
vull que sigui una assignatura obligatòria a les escoles,
doncs treballar per aquesta assignatura acabi entrant en els programes.
Però m'interessa aquest tema només.
Jo crec que així podem incentivar que més persones lluitin
per diferents reptes que tenim en clau d'igualtat que n'hi ha...
Bueno, la llista és interminable.
Parlaves ara d'alguns retrocessos que hi ha hagut, no?
D'alguna manera estem veient retrocessos
i alhora estem veient com l'explosió també d'un feminisme també més transversal,
o no sé si aquest seria l'adjectiu correcte,
però que està avent-hi també, sobretot en el sector també jove, no?
Doncs aquesta sensació que el feminisme és necessari que mai, també.
Sí, i a part hi ha gent que t'ho diu,
per què hem de parlar d'homes i dones si ara m'enamoro de les persones,
independentment del seu sexe?
És a dir, hi ha gent que ja ha superat una barrera que diu,
jo és que m'agrada aquella persona,
m'és igual si és un home, si és una dona,
com se sent, biològicament quins elements té.
Per tant, clar, el futur ha de ser aquest,
de dir, escolta, jo és que estic amb aquesta persona ara,
perquè aquella persona m'ha enamorat, perquè me l'estimo,
i potser un altre temps estarem amb un altre.
Mira, això és un atemptat contra la biologia,
com presenten algunes campanyes?
No, és que la gent és lliure de sentir-se com consideri,
i potser tu has nascut amb un perfil biològic,
però et sents d'una altra manera,
i per tant ho hem d'acceptar,
no s'ha de fer ni cap rebuig,
ni cap campanya amb despropòsit total,
és a dir, el que hem de permetre és que la gent se senti lliure
amb aquells condicionants que vulgui, amb els que vulgui,
i això és el que a molta gent a vegades li costa d'acceptar,
i que fem barreres i etiquetes per tot,
i dius, no, superem l'etiqueta,
i anem a que tothom sigui igual,
i que tothom dinqui els mateixos drets
a l'hora d'assolir la fita que s'hagi plantejat a la vida,
la que ella vulgui o ell vulgui.
Exacte, per tant, d'alguna manera hi ha certs retrocés,
però que et xoca també amb aquesta altra evolució,
hi ha gent que s'ha avançat molt en aquest sentit, també.
Suposo que això és el que fa que encara...
Però potser el que dius tu, la diferència entre els blocs ara
és tan evident, no?,
que tens unes persones tan anclades en el passat
i unes altres tan avançades,
i després que les dades acaben demostrant
que hi podem lluitar des de moltes bandes,
però que no acabem de trencar de penquines barreres, no?
A nivell salarial els estudis indiquen que no,
i a part ens trobem amb eurodiputats
que a sobre ho justifiquen a la Cambra Europea,
que no haurien de ser ni eurodiputats,
ni tenir allò acta valorada, no?
I és injust perquè dius, a veure,
quin sentit té que tu infravaloris una part de la societat
perquè tu internament penses que no està en el mateix nivell que tu, no?
On neix la igualtat, si ja parteixes d'aquest criteri
que si és dona ja és menys intel·ligent, té menys drets,
i per tant li hem de pagar menys.
O no pagar-li.
Que treballi perquè mira,
perquè així encara farà alguna cosa la societat.
I els estudis demostren que les empreses
no valoren igual la feina d'una dona,
les carreres no estan igualment avalorades
a nivell de pes i d'importància.
Per què té tanta importància?
O per què està tan justificat
que quan acaba una carrera d'un enginyer
el seu sou hagi de ser tal
i en canvi si acaba una metgesa
el seu sou en canvi pugui ser de 1.000 euros,
com ens deien a l'ambulatori,
que estan intentant buscar metges
que cobren 1.000 euros
per atendre un volum d'usuaris tan elevat.
És absurd.
No estem posant en valor,
depèn quines feines,
i moltes d'elles estan feminitzades.
Això ho vol la societat?
O hi ha uns paràmetres per damunt
de tots nosaltres
que han decidit
que aquelles professions més feminitzades
hagin de ser les que cobren menys diners?
Per què?
Per tant, es fa difícil
veure també com això pot canviar.
Potser ara estem en un moment
com més de despertar col·lectiu,
però perquè són situacions
que fa molts anys que s'arrosseguen.
Per tant, d'aquí a 10 anys
el repte seria que això hagués començat a canviar
però clar, que estiguem el 2017
i encara hi hagi aquesta diferència salarial
va ser poc optimista, potser.
El que passa és que parlem de canvis molt profuns
i que estan molt arrelats amb la societat.
Per tant, no és com dir
a partir d'ara els micròfons han de ser de color vermell
perquè ho hem decidit,
sinó que és un canvi que és molt profund,
va dins d'una societat
que té valors i principis molt arraigats
i per tant, clar, és lluita de formiga,
que diuen, no?,
de molt de temps i molt a poc a poc.
Com deia una dona el dia de la xerrada de cooperants,
diu, això és com llançar una pedra
i ho he llançat la pedra,
però l'onada que genera la pedra s'està fent.
Potser és invisible o potser no la perceps,
però l'onada cada vegada és més ampli,
el moviment és més ampli.
L'únic que és veritat és lent,
és pausat i costarà temps.
Igual que la violència,
hi ha rols familiars que estan tan arrelats
i en tantes famílies que aquell rol l'han vist
on no hi ha un respecte per un dels promogenets de la casa
que costarà molt,
però si vas fent campanya,
si vas incidint,
si les noves generacions ho veuen,
tot això es va canviant,
però és molt lent,
és veritat,
és lent i la percepció sembla de
vull que sigui allà i no arribar.
També és veritat que en 30 anys o en 20
s'han canviat coses segurament.
Moltíssimes.
Per tant,
això sí que ens podria donar aquest optimisme
que fa una estona deia gairebé impossible de veure.
Igual d'aquí 20 anys
això hauríem de veure que ha canviat.
Fa 3 generacions enrere,
elles tenien unes lluites molt concretes,
les nostres lluites són unes altres
i d'aquí 10 anys o 20 anys
o d'aquí no sé quantes generacions
hi haurà igualment alguna lluita,
però serà d'una altra caire.
Cada generació ha de tenir la seva.
El que no pot ser és que ens ha passat
que alguna generació
ha pensat que això ja ho teníem assolit.
Per exemple, la meva.
La meva mare, més o menys,
hi ha coses que ja no les va viure,
com el fet de poder sortir a França
si t'ho permetia el marit.
Jo això ja no he viscut,
he pensat que estava superat,
però no.
Quan has tingut fills
o quan has hagut de competir a nivell laboral,
has vist que tenies com uns pesos
que l'altre company teu de facultat no tenia.
I això ho vas veient al llarg del temps
i hi havia generacions
que ens havíem confiat en que això estava fet.
I no.
El repte era mantenir la lluita al llarg del temps
perquè es pot perdre molt ràpidament.
D'alguna manera també el feminisme,
potser en els últims anys,
està apareixent també diferents maneres d'enfocar-lo
que han enganxat més a les dones joves
o als homes perquè també hi ha homes
que s'assumen en aquesta lluita feminista
que de vegades només la centrem en les dones.
És una cosa que en realitat és de societat
i és estructural els canvis que calen.
Potser això també ha influït aquest canvi
o aquestes veus que han obert una mica
aquesta part de lluita feminista
que potser durant uns anys s'havia centrat en temes
que estaven més evolucionats.
Jo crec que hi ha moltes dones al món
i hi ha dones que ho plantegen d'una manera,
d'altres d'una altra
i qualsevol lluita ha de ser lícita.
És tan lícita a un grup de dones
que pensi que l'home només ha de participar
en unes termines esferes
com una altra part de feminisme que diu que no.
Hem d'anar tota la societat plegada a lluitar per la igualtat
que seria més la que jo defenso.
Però entenc les diferents posicions
el que no podem fer les dones
enfrontant-se entre nosaltres
que això ens ha passat molts anys.
Per tant, si la dona va junta
i accepta que hi ha diferents matisos en el caminar
doncs caminem amb matisos.
Ningú porta les mateixes sabates.
És a dir, tu caminaràs amb una velocitat
i jo amb una altra
però el camí final, arribar a la llum vermella
ha de ser l'objectiu.
Jo aniré més acompanyada amb homes i dones
i tu vas només amb dones.
Doncs perfecte.
Tu ets més revolucionària
i jo més convencional.
Doncs ho acceptem.
Però no ens posem barreres entre unes i altres
o pensem que la jove
no és tan pura feminista
com una que ve de lluita antiga
perquè ens fem mal a nosaltres mateixes.
I això es veu en algunes reunions.
Hem trobat reunions amb la Diputació de Barcelona
on hi ha una lluita entre dones
perquè quin paper ha de jugar l'home
en la lluita per la igualtat?
El que ell vulgui
de la manera que vulgui
però que lluiti al mateix costat que la dona
amb les eines que consideri.
Però soles, soles, no té cap sentit
perquè en som dos de sexe.
Si m'apures, ni hi ha dos sexes.
Hi ha moltes més sensibilitats sexuals.
Per tant, tothom cap al repte
i que cadascú vegi
amb el circuit que consideri més idòni
o se senti més còmoda.
A nivell Sant Justenc,
els reptes que calen en aquest sentit
en matèria d'igualtat
són els mateixos que si parléssim
una cosa més de Catalunya, Espanya, etcètera?
O hi ha alguns reptes que us plantegeu
que es marqueu de dir
mire, hem d'anar cap a aquesta línia sobretot?
Els reptes en general són els mateixos
que qualsevol altra població de la comarca
o catalana o espanyola.
El que sí que és veritat
és que la proximitat et va veure
que hi ha coses que funcionen millor o pitjor.
Per tant, a què ens angoixa?
Doncs rols que expliques que hi ha a l'institut
on hi ha noies que estan permetent
un tipus d'amor i un tipus de tracte
de la parella que no és igualitari.
Això preocupa de l'institut
perquè el veiem directament a les aules.
Ens preocupa que a les escoles
el tema de la igualtat
no es treballi de forma curricular.
És a dir, és un plus que hi ha
quan algun ha sensibilitzat
sensibilització de mestre i aposta
però la coeducació com a tal
no està ben trebada encara a nivell municipal
a nivell d'escoles i de centres d'educació del municipi
i el que sí que per exemple
que tenim molt avançat
és que tenim dones en el top 10
de les seves professions.
Tens una Lali Guadé que està triomfant
tens una Clara Pella que està triomfant
tenim una Sastre que és una excel·lent artista
tenim moltes dones allà
on elles han volgut ser i han arribat
i per tant aquest poder femení
està molt ben representat
i l'hem de valorar més.
Però la gent jove i la sensibilitat de les escoles
són temes que hem de poder treballar
sigui a través del PEC
com és el tema de la coeducació
o amb més sintonia amb l'institut
i amb els últims cursos de primària
perquè aquest rol que no és igualitari
quan comencen a tenir relacions
o nòvios o nòvies
doncs que es treballi millor.
A nivell d'actes
dèiem que s'han organitzat uns quants
al voltant del 8 de març
i que alguns ja s'han fet
ara hem parlat al principi
del Consell Plenari Municipal
de les dones que es va fer ahir dimecres
també es va inaugurar ja aquest dilluns
l'exposició al món en femenies
a fer aquesta taula rodona
que comentaves amb dones cooperants
i d'altra banda
dimecres que ve
el 8 de març
com és habitual també aquí a Sant Just
és el dia fort
és el dia oficial
i s'han organitzat un munt d'actes també
de diferents tipus, no?
Sí, el dia 8 hi haurà diferents activitats
i una de les activitats noves
que no està en el programa
i que volíem aprofitar avui d'altres
per explicar-la
i que ja es va consensuant
al Consell Municipal de Dones
és que hi ha una campanya internacional
que es diu
La Vaga de Totes
que per exemple
en Atze Ferrer
quan va venir a Sant Just
també en va parlar
què és La Vaga de Totes?
doncs reivindicar
que si la dona desapareix
de l'escenari públic i privat
hi ha moltes coses
que no es farien
per tant és una figura
molt important
en el desenvolupament de la societat
com que parar
parar de forma automàtica
és molt complicat
a llarg de tot el dia
com a dones
perquè deixarien moltes coses sense fer
hi ha molts municipis
que aposten per fer
una aturada simbòlica
o un acte reivindicatiu
aquí a Sant Just
es farà a les 7 de la tarda
davant de Can Gén Està
impulsada per Just Dona
i el que es vol és fer això
és com una
ens sumem en aquesta campanya
perquè sí que entenem
que la dona fa molta feina
que és molt invisible
que no està valorada
i que aquell dia
la Vaga de Totes
considerem que és una bona iniciativa
que cal impulsar
que hi haurà després
parlarem de dones
com la Pepita Teixidor
a través d'una xerrada
que ens farà la Isabel Gascon
també hi haurà
gent de Sant Just
com l'Olga Vallejo
que ha fet un llibre
sobre la maternitat
i que interpreta
d'acord amb la seva visió
a través d'un llibre
el projecte Bombo
i és un dia
on també català
està treballant
per fer un dictat popular
on el que es treballa
és el llenguatge no sexista
per tant és un dia avui
on hi ha molta proposta
d'activitats
i també una acció reivindicativa
donat que és el dia 8
que es commemora
el Dia Internacional de les Dones
doncs tot això serà
el 8 de març
que és com dèiem
dimecres de la setmana que ve
i d'altra banda
també amb els dies
que seguiran
es faran més coses
també no?
es faran
doncs hi ha algunes exposicions
i també diferents xerrades
sí
de fet el que ja us animem
si encara no teniu el tiquet
és que es fa una sortida
a l'àtrium de Villadecans
que sempre fa una programació
vinculada al 8 de març
doncs en aquestes dates
i anem a veure
una obra autobiogràfica
que es diu Clàudia
que parla de la dictadura argentina
des de la primera persona
d'una dona
que descobreix que
la vida que havia viscut
no és la que ella es pensava
sinó que havia estat
una nena robada
vinculada amb el tema
de la dictadura argentina
i després com és tradicional
hi ha un sopar ball
només per dones
que es fa a la Torre de l'Areu
que això és una activitat
que promou just dona
i on és un espai
de trobada femenina
i on sopa de bon grat
es xerra molt
i després doncs
es fa ball
i per aquestes dues activitats
doncs cal demanar el tiquet
i després tenim com sempre
doncs activitats de tot tipus
i una de les que no s'havia fet mai
i que l'ha proposat
dona i empresa
és un taller
o teatre de l'oprimit
que en el fons es tracta
que a través d'una
d'una escenificació
de teatre social
posem en evidència
estereotips de gènere
per tant tothom que hi participi
sigui homes, dones
o gent petita
com deien ahir
que vegi que depèn
en quin moment
de la interpretació teatral
ens posarem vermells
perquè direm
on dia
però si això
no sabia jo
que ho havíem de mirar així
i que era
un element de desigualtat
per tant pot ser
una bona eina
per despertar
i per tenir
una mirada a l'ila
que diuen
jo crec que pot ser
una bona oferta
la que fa el dimarts
dona i empresa
a través d'aquesta activitat
i la que ens agrada molt
que la fa el món il·lustrat
és aquest diàleg
entre la Lali Aiguadé
i la Clara Pella
perquè són dues dones
amb mucho poderío
que diuen en castellà
i que podem conèixer
dues dones lluitadores
amb diferents arts escèniques
que tenen una gran potencialitat
i que pot ser
molt interessant
veure-les a les dues
damunt d'una taula de debat
exacte
això és el dint de març
és a dir
que és tot un mes
sobretot
dedicat a...
tot el mes
acabem el 31
amb una pel·lícula transgressora
per la gent gran
que parla de relació
entre dones
i que alguna gent
de la gent gran
va dir
vols dir que aquesta pel·lícula
l'hem de passar
com a associació
de gent gran
i hem dit
i tant
són dues dones
que s'estimen
i és una pel·lícula
super ben valorada
a nivell de crítics
de cinema
per tant
passeu-la
perquè són realitats
que existeixen
no és una ficció
vull dir que
són com la vida misma
exacte
segur que despertarà
també
debat
coses
exacte
això serà
l'última activitat
aquesta serà
el dia 31
de març
per tant
podeu consultar
també totes les activitats
al llarg d'aquest mes
com que ja havia començat
tot plegat
tot i que el dia fort
sigui dimecres que ve
doncs avui n'hem volgut parlar
amb la regidora
de polítiques de gènere
a Sant Jus
i Napol
moltes gràcies