Música
Hem de parlar també de l'últim ple d'aquest 2022,
es va celebrar ahir la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jus
en un horari fora, podríem dir, de lo normal
o del que estem acostumats,
el que estem acostumats volíem dir,
i és que els pastorets de Sant Jus potser van marcar una mica l'hora.
Com dèiem d'ahir, va ser a les 5 de la tarda
i es van tractar, com sempre, diversos punts,
emocions, va haver-hi premsi, preguntes,
i tenim amb nosaltres a la tenenta de l'alcaldia, Gina Pol,
per repassar-ne les qüestions més destacades.
Gina, bon dia.
Molt bon dia, Mireia.
Molt bon dia, i ben tornada a l'emissora.
Li estem agafant, Gusti, jo.
M'agrada aquest estudi.
Crec que ara sí, serà l'última vegada que ens veiem aquest any,
almenys aquí a l'emissora.
Així us podrem celebrar a la ràdio, no?
Allò, un molt bon Nadal ben destacat.
Ho deixem pel final, vinga.
Abans, aquestes qüestions que passen pel ple,
que digui, com dèiem, l'últim d'aquest 2022,
en un horari fora de lo normal, com dèiem?
Sí, en teoria teníem dues regidores
que van demanar que havien de marxar abans
perquè havien d'anar a Pastorets.
De fet, la Montse Molinero va marxar del ple
perquè ella sí que tenia una part logística més important
en el desenvolupament de l'obra de teatre
i, finalment, l'Anna Vilanova no va acabar marxant
i ja es va quedar, però ens van fer aquesta petició.
Es va veure que, perquè li dongués temps,
bàsicament a la Montse Molinero havia de ser molt d'hora
i per això a les 5 ja estàvem asseguts a taula.
Per tant, vau poder sopar abans, més d'hora, no?
En teoria, en teoria havíem d'haver acabat,
inclús amb aquest abans,
però sí, era estrany que cap a les 8, 8.30
ja estiguéssim, ja haguéssim acabat un ple per nosaltres,
quan acabes a les 11, a les 12.
Però tampoc no és un mal horari,
perquè en teoria, inclús, si la gent el vol seguir,
és una hora que potser, no ho sé,
ja sé que els plens de l'Ajuntament
se segueixen poquet i mai saps quin és el millor horari,
però, bueno, el que passa és que, clar,
la gent que treballa en empresa privada
o en altres indrets,
arribar un dijous a les 5 de la tarda
i més quan molts d'ells estan en l'àmbit econòmic
i han de tancar pressupostos
i és com un mes de bogeria,
per depèn que és complicat.
És una mica difícil, també.
Però, bueno, de tant en tant,
no és un mal horari.
Inclús la mena està més desperta contra més d'hora és, no?
Sí, a més hi ha llum del sol, encara.
Sí, t'acompanya millor.
Això mateix.
Anem a repassar, doncs, alguns d'aquests punts.
Passem per aquesta moció
que va quedar aprovada amb abstenció de la CUP,
però d'aquest reconeixement dels 20 anys
del Consell Municipal de les Dones.
Per què la CUP es va abstenir?
La CUP s'absté, en principi,
perquè hi ha un dels punts que parla de Can Freixas,
del procés de participació
de les dones buscant casa
i, en aquest cas, l'Aleja el que fa és un apunt
per dir, jo comparteixo
que agraïm la feina a les dones del Consell,
però discrepo amb la manera com el govern
ha impulsat el procés de participació
de Can Freixas.
Però el que sí que jo crec que és molt bo
i que això sí que estem tots els grups d'acord
és que hi ha hagut un seguit de dones
al llarg d'aquests anys, aquests 20 anys,
que de forma totalment anònima
o representant a les seves entitats,
com Sant Just Solidari,
que està des de l'inici, o Just Dona,
que han estat implicades en aquesta lluita
per tal que les polítiques de gènere,
en aquest cas feministes,
tiressin endavant el municipi.
Perquè quan vam fer l'acte de balança amb Eslluí,
sí que es va veure que moltes vegades
la idea sorgeix o l'angoixa es detecta en el Consell
i és després que des de la regidoria
s'entoma el repte o s'elabora el document pertinent.
Per tant, aquesta translació de
jo com a dona ve que aquest problema,
que ho hem de treballar i ho acabem articulant,
és com una cadena de transmissió d'aquest coneixement
que crec que és el que hauria de ser
en tots els àmbits, no?
No sé, com a dona ve que hi ha espais insegurs,
doncs fem una marxa
que detecti aquests punts que són més foscos
i anem al Departament d'Urbanisme i el solucionem.
Això és el que està bé,
sobretot en un poble com el nostre,
que depèn de quin grup veu tal cosa,
s'articula com s'ha de gestionar
i després es gestiona.
I això és una mica el que a vegades no ho sembli
que durant aquests anys han fet
les dones que formen part del Consell de Dones,
des de posar noms de dones als carrers
o impulsar un pla de gènere
o tirar endavant programes
com que una dona que té violència masclista
en el seu domicili
tingui un acompanyament psicològic, jurídic.
Per tant, crec que les dones encara que ens costi
a vegades treballar col·lectivament
és important que,
com va passar el ple que van venir moltes dones joves,
ens queixem, detectem problemes
i busquem com resoldre'ls
des de l'àmbit, en aquest cas administratiu,
i a l'altra vegada resoldre'ls des d'altres àmbits.
Però crec que és bo que els agraïm el compromís
perquè últimament ha de caigut una mica la participació
i són espais que els hem de seguir posant en valor
perquè li dediques unes hores,
moltes vegades desagraïdes perquè és el vespre,
a casa no t'entenen, on vas, què fas?
Sobretot de noies o dones joves,
que seria el relleu també de seguir.
És que ens va sobtar perquè hi ha una noia jove
que ara és treballadora del casal de joves
i ens va dir
és que jo no en soc conscient
que aquestes dones veteranes o madures
que hagin fet tota aquesta lluita aquests anys
a mi no m'ha arribat.
Desconeixement de l'informació.
No formo part d'aquest entorn
al qual es convoca la reunió,
no en parleu.
Per això un dels punts que vam posar
és com hem de canviar el tipus de comunicació que fem
perquè la dona jove,
que segur que està detectant coses
i poden ser la dificultat per accedir a una feina digna,
tots aquests reptes que veiem,
que els puguin traslladar.
De fet, l'espai lila del casal,
que ara ja tampoc no funciona,
que també les noies joves...
També ens passa, jo crec, a tothom ara.
Si tens un projecte que t'implica,
estàs implicat en el projecte,
però sempre, sempre, sempre,
per norma generant en aquella organització,
en aquell col·lectiu, costa.
Hi ha d'haver com projectes concrets
on li focalitzis molt l'atenció en temps
i després canviaràs d'objectiu.
I crec que la societat ara treballa una mica així,
inclús el voluntari t'ho estem veient, no?
I en projecte m'implico tres mesos,
però els altres tres potser estic en una altra lluita.
Falta compromís?
No, jo crec que és diferent el compromís.
És com més concret.
A vegades, les dones més...
Bé, no sé, potser de la meva generació
hi ha molts reptes sobre la taula
i jo crec que elles van més a...
No sé, si el repte és fer aquest calendari,
doncs quan ja el tingui fet, ja està fet.
Ja vindré d'aquí un temps.
Feta tancada i...
Sí.
I potser si el repte és fer allò,
doncs no sé, una ajuda a les feministes.
Les fem, les organitzem i participem.
Però no em busquis demà,
perquè ja has fet això,
ja vindré d'aquí un temps.
No?
És com...
És diferent,
que també és molt noble,
perquè quan s'hi posen...
i no et disperses,
que a vegades fem uns diàlegs
i unes disgressions
que a vegades inclús et desanimes.
No?
Quin repte és?
No què sé.
Corregir aquest tema,
doncs quan el tinguem,
no?
Xec.
Sí.
Tancada.
Segueu següent.
Mentalment també va millor, eh?
Començar i tancar
i després ja en buscarem un altre.
És més àgil,
més fàcil potser per treballar-ho.
Sí.
És més lleuger.
El reconeixement que la feina l'has feta
i que no t'estan quedant
tot de carpetes pendents, no?
Jo crec que és més complexa la percepció.
Preu pes.
Una moció que va passar pel ple
que no va quedar aprovada
i que era la segona vegada
que tantejava ja el terreny
és la moció presentada
pel regidor no adscrit
per protegir l'art urbà
a Sant Just d'Esvern.
En va parlar aquí a l'emissora
fa un parell de setmanes
i ens comentava que
volia acabar de perfilar-la,
volia parlar també
amb l'equip de govern.
Sembla, doncs,
que no ha prosperat
però ha quedat bastant repartida
també la votació.
Vots a favor,
regidor no adscrit
i regidora no adscrita.
recordem Ana Vilanova
i el mateix Kiko Ferrer
i la resta,
Partit Socialista,
en Comú, Sant Just,
endavant Esquerra i CUP,
en contra.
No va agradar,
no va encaixar l'emoció.
No ens entenem.
Què faltava a l'emoció?
No ens entenem.
Què li faltava a aquesta emoció
per realment tirar endavant
aquesta protecció?
A veure, com a PSC
és que li sobraven
moltes coses a l'emoció.
Li vam dir
estem a l'etapa final del mandat.
Si ja m'estàs dient
que hi ha emocions
que has aprovat fa temps
que encara s'estan desenvolupant,
no vagis a proposar.
és que en aquesta emoció grebent
hi ha 5-6 punts nous
d'implementació nova.
I li vam dir
no t'enredaré,
o sigui,
ja sé que no els podré desplegar,
per tant,
jo no votaré una cosa
que sé que no puc executar.
Les altres em poden costar
i les puc tenir encara vives
per acabar.
Però és que aquesta és impossible
a les dates que estem.
Li vam proposar
en l'alternativa
de fer-ho més genèric,
de seguir treballant
en aquesta línia,
però ell va voler ser molt concret,
tot i que ell diu
que ho diu en futur,
però per mi el futur
continua sent una obligació
i no ens vam acabar d'entendre
i amb la resta de grups tampoc.
Entenem el que vol,
el que persegueix,
la millora que persegueix
i no hi ha cap problema
en treballar-la.
Vull dir que jo crec que el repte
el compartia amb tothom,
però la manera com ell ho manifesta
i que no ens acaba d'entendre
amb com li demanem
que ho expressi,
doncs per això
no va acabar de prosperar.
És a dir,
és més de forma
cada contingut?
I és que hi ha continguts
que difícilment...
És molt difícil
que tu articulis
des del propi Ajuntament
com es pot pintar la Riera,
perquè la Riera
no deixa ser un espai
en què poden passar coses,
com que passi l'aigua.
Per tant,
donar-li allò un caire
molt administratiu
i molt gestionat
per l'administració,
el que és la gestió del grafiti,
crec que perd tota la gràcia
que ha tingut fins ara,
perquè és una mica
fora del sistema
qui va a pintar
amb una Riera.
És diferent
quan l'Ajuntament
diu,
mira,
teniu disponible aquesta paret,
pinteu el que vulgueu,
com vam fer
amb diferents parets
o el mateix casal de Jogues.
Per la Rambla,
no?,
fa molts anys.
Però que l'Ajuntament
directament
vagi a gestionar
unes parets
de la Riera
que estan protegides
per l'Aca,
perquè és un espai
on pot haver
el curs de l'aigua
un dia
que hi hagi molta pluja.
Per tant,
jo que estigui autoritzant
algú a anar allà
físicament
a pintar
amb uns vehicles
que potser allà
no poden accedir
i tal,
jo puc deixar
que ho facin,
però si hi entro
com a administració
hauré de regular
d'una manera
que segur que el públic
que hi vol anar
no li agradarà
com ho regularia.
Per tant,
jo crec que ell ha d'entendre
que hi ha coses
que de motu propi
funcionen
i ja funcionen bé
com van,
però si entra
a l'Ajuntament
a gestionar
l'aigua
molt més directa
haurem de gestionar
qui presenta
allò per anar a pintar,
amb quin material pinta,
és a dir,
jo crec que hi ha
una part de llibertat
d'aquest sector
que s'ha de preservar
i jo crec que no volen
la ingerència
d'una administració
d'Inley
si el que pinta
no respecta
de penquins valors
o és massa
d'una banda
o massa d'una altra.
És una mica
l'antinorma
del grafiter.
Sí,
jo crec que no els interessa
en canvi d'altres
com fer-li més difusió,
clar,
tot això per suposat,
però entrar a veure
qui ho pinta,
com ho pinta
i de quin manera
ho pinta
i en quin horari ho pinta,
no crec que sigui
el que busca
aquest àmbit creatiu
que és una mica
transgressor
i que ha de seguir sent-ho.
Per tant,
li perdríem una mica
l'essència.
Impulsar-ho,
posar-li més diners,
més pressupost,
cap problema,
però fem-ho quan
puguem fer-ho.
El pressupost d'ara
ja està tancat,
no li puc introduir
una partida nova
en el pressupost,
ni ho va demanar ell
quan vam negociar
pressupostos
o ell va votar
els pressupostos.
Potser està tardant
d'aquest documental
just grafit
que es va projectar
fa unes setmanes
al Casal de Joves,
que segurament va despertar
aquesta informació local.
Sí, sí,
han fet una feina
d'investigació
impressionant,
han descobert
o li han posat
la mirada,
perquè ells ja ho sabien
que això havia passat,
però li han posat
una mirada atenta
per descobrir
que allò
que havia quedat
una mica amagat
pel propi Sant Justenc
queda de relleu.
Per tant,
si l'Ajuntament
a través de les subvencions
pot seguir ajudant
aquests documentals
que es facin,
que gràcies a això
l'Ardeu l'ha pogut fer-ne molts,
doncs seguim-ne,
però la resta de coses
que demana
eren de difícil implementació.
Arribar a un conveni
amb una escola d'art
i disseny de Barcelona,
això s'ha de parlar amb ells,
si volen,
si no volen,
per què volem aquest conveni
quan ja tenim grafiters
de Sant Just?
No ho sé,
no te la puc defensar
perquè no la vaig votar,
Mireia.
Difícil, doncs.
Però bueno,
en principi no s'ha aprovat
i no rebutjada,
per tant,
la que sí que va quedar aprovada
i a més per unanimitat
definitivament va ser
aquest projecte executiu
de consolidació estructural
de la masia
de Can Candeler
a Sant Just d'Esvern,
un punt
que ja ve d'altres plens
anteriors,
si només m'han encaminada.
Sí, qualsevol projecte
primer té una aprovació inicial
i després una aprovació definitiva
perquè això li dóna
la potestat a la ciutadania
que si hi ha alguna al·legació
que ha de fer
tingui un període
per poder-ho presentar.
No hi ha hagut cap al·legació
ni en el cas de Can Freixas
ni en el cas de Can Candeler,
i per tant,
les dues han seguit
el mateix procediment.
S'ha fet un projecte inicial,
no hi ha hagut al·legacions,
s'ha fet el projecte definitiu
i ara les dues masies
l'any vinent
s'han de poder al·licitar
aquestes obres
perquè ja comencin a executar-se
perquè ja tenim
els diners guardats
gràcies a l'acord de ple
i el suport dels grups
i són les dues masies
que ara,
de manera més ràpida,
hauran de començar
a funcionar a nivell d'obres
per poder-les...
Candeler i Freixas.
I Freixas.
De fet,
Candeler és com si estigués
un pas més enrere de Freixas.
que és el que li ha permès consolidar
l'estructura
i ara el que farem
és treballar tot l'envolvent
i tot l'interior
i en canvi a Candeler
que és veritat
està molt malament
garantir primer la coberta
perquè s'està filtrant l'aigua,
el sostre està caigut
de tota una banda,
llavors és reforçar-ho,
garantir que allò no cau
i després tornar a fer
un altre projecte
per ja reforçar els murs,
respectar el seu contingut decoratiu
i tots els elements patrimonials
que hi ha a l'interior.
Per ordre,
potser aniria primer a Can Freixas,
no?
i seguidament Can Canari
també pel que comentes
dels processos.
La tramitació
més o menys ha anat en paral·lel
i les dues tenen pendent
el procés de licitació.
Sí que és veritat
que una té un import
molt més elevat,
són 900.000 euros
i l'altra són uns 300.000,
però el procediment
de gestió és el mateix,
si un import a un altre
és de fer tota la mateixa tramitació,
elaborar una memòria
per contractar,
posar-ho a licitació,
que es presentin a empreses
i que ho puguin executar.
I en el moment actual
que estem,
que tots els materials
encara estan tan elevats
i el cost de la construcció
és tan alt,
el que hem d'evitar
que no ens passi
i que comença a passar
amb alguna obra
és que et quedi deserta
perquè l'empresa veu
que amb tot el que ha d'invertir
no tindria cap mena de...
aniria a perdre diners
i per tant hi ha empreses
que ja no es presenten.
És un moment complicat
per les obres en aquest sentit,
però ho hem de seguir
impulsant i fent.
I tant,
les pròximes obres
que també veurem
en un futur una mica més llunyà
seran les de l'Institut Escola
Maslluí,
que és un dels punts
que va passar,
crec que per urgència,
un punt urgent,
diguéssim, del dia.
per posar a disposició
del Departament d'Educació
aquests 8.050 metres quadrats
del solar
ubicats al carrer Maria Zambrano,
número 2 en concret,
per aquesta construcció
a l'Institut Escola
Maslluí,
que l'alcalde de Junts Bacaganyes
ens en feia 5 cèntims
quan passava per aquí
pel programa,
però ampliem una mica
la informació
per arribar a entendre
el que va passar.
Per cert,
eren vots,
abstenció de CUP
i regió no escrit
i la resta de grups municipals
van votar a favor.
Aquest és un pas molt important
perquè nosaltres,
com a Ajuntament,
no decidim
on es construeixen
els equipaments educatius.
Nosaltres no decidim
on va ni la primària
ni la secundària.
Podem tenir veu,
però no tenim vot
ni som decisius.
Per tant,
quan el Departament d'Educació
ha analitzat
on es pot instal·lar
aquestes noves necessitats
tant de primària
com de secundària,
han anat analitzant
diferents escoles actuals,
com l'escola Montserrat
i l'escola Canigó,
però el propi departament
va descartar
les dues escoles
perquè allà només podia ampliar
un tipus d'educació,
que era una part,
no tota,
de la primària.
I llavors va veure
que al nostre institut
també hi ha un moment
que també necessitarà
una ampliació.
Per tant,
el departament,
de mutu propi,
que ha decidit
que vol fer un institut d'escola
al municipi,
li va preguntar a l'Ajuntament
quin solar tens
que compleixi
un mínim
de 8.000 metres quadrats.
I li vam dir,
doncs ara mateix,
l'únic barri
que té tota una pastilla
definida d'equipaments
legalment
és el Maslluí.
I justament és el barri
on tenim més població
que ara té aquesta edat
de primari
que acabarà sent
la futura adolescència
de Sant Jus
de manera més àmplia.
I per tant,
el que ens va dir,
vale,
doncs volem un solar
que no tingui cap mena de càrrega.
Què vol dir
per l'administració
que no tingui cap mena de càrrega?
Que no li passi
una línia elèctrica
que hi hagi de soterrar,
que no hi hagi un camí
que li dificulti construir
perquè allò és un camí de pas.
I aleshores,
en aquella pastilla,
la gent que coneixeu Maslluí,
hi ha l'única pastilla
d'equipaments de Maslluí
que s'ha construït
a dia d'avui
és el Padel
i el Centre Cívic Maslluí
i la resta d'equipament
que li queda al barri
està tot seguit
d'aquella franja
fins a arribar
a la rotonda final
de la passera.
Per tant,
se li va dir,
només tenim això
i ells van decidir,
vale,
i com que per aquí passa
una línia,
per aquí hi ha un camí,
jo em quedo al solar
que està més enganxadet
a la passera,
que és el que queda
al costat d'unes cases
com a la rotonda,
on hi ha la rotonda
i em vull quedar
a aquell solar.
Sí que ens va demanar
hi ha un pas de la salut
que me l'haureu de modificar
i jo em sembla bé
que em feu aquesta sessió
i jo he començat a treballar
amb el projecte executiu,
amb el disseny
de com va l'aulari
i tot això.
I això és el que ha fet
l'Ajuntament.
Ha costat posar-se d'acord
perquè el departament també
va mirar diferents opcions
amb edificis que hi existissin
i que poguessin ampliar-los,
però al final
no ho va veure clar
i el departament,
per tant,
el que farà és treballar,
ells treballen per mòduls,
li hem dit,
vale,
doncs hem de construir
dues línies de primària,
dues línies d'institut
i ara ells tenen
com un treball modular
en funció de necessitats,
doncs tants metres quadrats
pel gimnàs,
tants metres quadrats
per l'aula magna
per fer d'auditori.
I ara el que va demanar
l'associació de Mas Lluï
i a l'Ajuntament
també li interessa molt conèixer,
és, vale,
ara ja us hem cedit el solar,
quin projecte constructiu
ens proposareu?
Serà, no sé,
serà bonic o analitzarà
que conviu amb Collserola?
Serà, no sé,
tecnològicament potent?
Quina definició més pròpia tindrà?
Com seran les aules?
Quin tipus de projecte educatiu
allà voleu fer?
Perquè Sant Just
no té cap institut,
escola públic.
Sí que és veritat
que Madre Sacramento
integra primària i secundària,
tot i que no té batxillerat,
però no coneixem
aquesta fórmula de treball
a nivell local
i en canvi en moltes famílies
a Barcelona i altres municipis
que els agrada molt
poder tenir els fills
des d'un P3
fins a batxillerat
en el mateix centre
perquè els donen seguretat,
es coneixen els mestres,
per tant jo crec que és un repte important
que té el departament,
nosaltres som els que acompanyem,
però sí que sabem
que s'han de posar les piles
perquè tenim molta canalla,
així com altres municipis
han perdut població
o els naixements
no els han registrat
dins de casa seva,
diguem-ne,
a Sant Just hem tingut
molta natalitat
i tenim molta població jove
que ara és educació obligatòria,
per tant els hem d'escolaritzar
i no volem fer barracons
a diferents llocs,
és a dir,
que tot creixi,
no?,
amb un centre ben pensat,
amb la seva tecnologia adequada,
amb patis com estem fent ara,
amb plaques solars
i tots aquests reptes
mediambientals i educatius
que tenen per davant.
El concepte escola-institut
abarca,
doncs això,
és de P3 fins a segon de batxillerat
perquè ells que potser no tenen
el concepte massa clar.
Sí, sí.
L'alcalde també ens comentava
que serà un projecte
a 4 o 5 anys vista.
Sí,
perquè el departament,
clar,
ara té el solar,
ara aquest acord d'ahir
s'ha d'enviar al departament,
per tant això que els arribarà,
al gener.
Al gener ells diran,
ho trasllado al meu departament
d'infraestructures.
Ho han de fer una memòria,
bueno,
primer hem de fer,
encarregar el projecte,
un arquitecte ho ha de dissenyar,
el projecte d'acord
amb els paràmetres
que ells marquen.
I després com ens passa aquí?
Licitar,
executar l'obra,
comprar el mobiliari,
contractar el personal,
mestres,
consergeria,
neteja,
tots aquests temes.
Per això parlem
d'un període
de 4 o 5 anys.
L'Anna Vilanova,
a les comissions informatives,
que ella va estar
en un institut
que també es va reformar
quan ella hi era,
diu,
els tempos sempre
s'allarguen més del que,
bueno,
com que hi fa obres a casa,
sempre el període
és més llarg del que es preveu.
Què ens toca a nosaltres
com a ajuntament,
però en ple,
tots els grups,
doncs anar apretant
i anar perseguint
perquè no hi hagi demores
en la tramitació.
Contra abans acabin,
depèn quin tràmit,
doncs abans la ciutadania
veurem aquell centre
en funcionament.
Però sí que el departament
sap que va molt apretat
a nivell de primària
amb aules,
ja hem tingut,
ja heu tractat
a la ràdio a vegades,
aquesta dificultat
d'encabir el P3
en diferents escoles,
doncs hi ha pressa
per tenir-ho aviat,
però s'ha de fer bé,
tampoc, no?
Vull dir,
bé,
sense aturar-se,
però ben pensat
i si hem de meditar
alguna cosa,
doncs que ens convidin
a fer-ho
i encantats,
el just està preparat
per poder entomar
tot el debat
que hagin de fer
com a regidor.
I passem
per una última qüestió,
crec que també
força rellevant
i és que
vau rebre també
la visita
de diversos joves
senjustencs,
no?
Bueno, noies,
bàsicament.
Sí, oi?
En majoria,
segons m'ha arribat
eren sobretot noies,
no?
Segurament venien
en representació
amb un col·lectiu
una mica més gran,
no?
Però venien com a,
podíem dir,
exemple o representació
de més persones joves
del municipi
i sobretot
per la qüestió
de la vivenda,
del preu de l'habitatge
i a més
d'aquests pisos
d'imsol
que havien de tenir
doncs,
o un objectiu
d'aquests pisos
era per gent jove,
però sembla
que entre requisits
i clàusules
no anirà directament
per ells o elles
o així ho han entès elles,
què va passar al ple?
Jo crec que no ens entenem
o estaria bé
que un dia en parléssim
amb calma
en lloc de venir
al ple.
En principi
suposem que és un col·lectiu
vinculat a RAN
perquè la pancarta
que portaven
és el lema d'RAN
que estem veient
a diferents municipis
del nostre entorn
i aquest col·lectiu
venia a demanar
doncs aquestes dues coses
el preu de lloguer
a Sant Jus està molt alt
i això és evident
en tots els estudis actuals
està sortint
haver de pagar
1.100 euros
per un lloguer
són molts diners
quan el teu sou
pot ser que no arribi
ni a aquesta quantitat
per tant
aquí tenim un gap
entre el que cobra
la gent jove
o el que cobrem tots nosaltres
i a quin preu
estan els lloguers
o la venda de pisos
al municipi
i a l'entorn
perquè un problema
que tenim nosaltres
és la forta pressió
de Barcelona
que coneixem
molta gent de Barcelona
que està sortint de la ciutat
amb el tema de la pandèmia
hem vist que és molt més bonic
i molt més sa
viure a l'entorn de Colcerola
que no
doncs el casc
més intern
de Barcelona
com pot ser el barri de Gràcia
tenim molta gent
que abans vivia en aquests barris
i ara
per poder adquisitiu
hem pogut venir aquí
i això fa que
la demanda puja
i el que té pisos
en venda
o en lloguer
doncs
aprofita per incrementar
els preus
tot i que estem
en una zona
tensionada
i que en teoria
els preus
haurien d'estar
una mica més
més ben regulats
però això
doncs
com que no es pot regular
el mercat
tenim aquestes disparitats
entre sou i lloguers
o import
que et costa l'hapitatge
això és una de les demandes
que van d'haver a llarg termini
què té aquest ajuntament
per cobrir
aquests temes
i l'alcalde va explicar
molt clarament
va dir
la primera promoció
que està en mans
només 100%
de l'ajuntament
i de Promunsa
és la promoció de pisos
que es farà
a l'antic Juvenívols
allà va una promoció de pisos
i un pàrquing
de dues plantes
en aquella promoció de pisos
són vuit pisos
que en un principi
i així està parlat
amb els grups de govern
però que com va dir l'alcalde
d'aquí uns mesos
hi ha eleccions
i això
ho decidirà
el pròxim
equip de govern
per nosaltres
aquesta era la promoció
100% jove
són pisos petits
en el nucli del municipi
jo crec que és una oferta
molt bona
i després
la gran oferta
que tindrem de pisos
i que també serà un repte
del pròxim govern
sortint de les municipals
és
amb aquests 190
o 185 pisos
que hi haurà
a la carretera
amb quantes modalitats
de públic
volem treballar
i aquí sí que vam tenir
un primer debat
a promunça
de com hauríem
de començar a treballar
perquè
cada convocatori
haurà de vigilar
d'acord amb la llei
de l'habitatge
i aquestes normatives
que a vegades
no entenem
però que són vigents
doncs com podem gestionar
tots aquests temes
perquè hi ha normatives
que et diuen
si ja has tingut
un pis de protecció oficial
no pots tornar-ne
a tenir un altre
això no afecta
el jove
però sí que afecta
gent que se li acaba
un contracte
en un àmbit
i té família
vol seguir estant
arrelat a Sant Just
perquè hi té la canalla
al col·le
però en canvi
d'acord la normativa catalana
potser no pot passar
d'un pis de protecció oficial
a un altre
i això és un primer tema
que haurem d'analitzar
i després
si ets una persona jove
que té un sou tan baix
si el preu mínim
que et marca una promoció
com ens va passar l'IMSOL
que eren de 19.000 euros
tu no hi arribes
o comparteixes
o sola
no podràs mai pagar-te un pis
per tant
hi ha tot un seguit d'elements
que ja no és només de Sant Just
vull dir que
venen marcats
per altres normatives
que haurem de veure
com les encaixem
i pel que fa a la promoció
de l'IMSOL
jo crec que
no ens hem entès bé
aquestes bases
venien marcades
l'estructura àmplia
ven marcada per l'IMSOL
quants pisos
hi havia de 3 habitacions
o de 2
ho va marcar l'IMSOL
per tant
el projecte constructiu
aquí no hi vam decidir res
on va entrar
Promunça
que jo en formo part
igual que en formen part
el Sergi Seguí
en Quico Ferrer
el Carles García
el Xus
i altres membres
de Sant Just
de diferents partits polítics
el que vam decidir
era els públics
en els que volíem anar
un dels públics
que volíem anar
menors de 35
un altre
majors de 35
un altre
famílies monomarentals
monoparentals
discapacitats
o persones
amb patologia de salut mental
és a dir
hi havia molts públics
on hi havia més pisos reservats
i es veien les bases
12
que era el màxim
reservat
era per majors
de 35 anys
quants havien d'anar-hi
per menors de 35
10 pisos
ara quan hem parlat
amb l'IMSOL
com ha anat
l'assignació
més o menys dels pisos
doncs tu fas un marc
de treball
i després
en base a qui tu has sol·licitat
tu vas administrant
en cadascuna
de les caselles
que més o menys
has anat classificant
què explicava
l'alcalde
doncs per exemple
si hi havia 7 pisos
guardats per famílies
monoparentals
o manamarentals
monomarentals
gràcies
persones amb alguna discapacitat
reconeguda
o persones amb una
patologia mental
diagnosticada
si hi havia 7 pisos
reservats
finalment se'n van presentar
5
2 no complien requisits
per tant
només 3 famílies
diguem-ne que van
en aquest calaixet
si només 3 van
en aquest calaixet
els que queden lliures
han anat al calaix
d'aquests majors
i menors
de 35 anys
el pis que es va reservar
per mobilitat reduïda
que és un pis adaptat
no s'hi va presentar ningú
doncs aquest pis
era de dues habitacions
també aquest queda
com en l'aire
perquè aquest
ens hem d'esperar un temps
a que quedi com lliure
per una normativa especial
com han quedat
els de la
majors i menors
de 35
com que hi havia
demanda
amb famílies
amb criatures
doncs aquests
han ocupat
els de 3 habitacions
bàsicament
què ha passat
que molts sol·licitant
era només
d'una persona
una única persona
amb algun pis
de 3 habitacions
doncs l'IMSOL
no ha estat
el que ha prioritzat
per tant
el resultat final
quin és
doncs que tenim
unes
ara no recordo la xifra
però eren
18 persones
o sí
18 nuclis familiars
van
els de més
de 35 anys
i n'hi ha
9
que aniran
els de menys
de 35 anys
per tant
bueno
s'han mogut
algunes de les categories
de la manera
que ha fluctuat
el tipus de la demanda
que s'hi ha presentat
aquí ningú ha volgut
perjudicar ningú
és a dir
els pisos
són els que hi eren
les diferents modalitats
venim a intentar
que fossin
doncs tant de gent jove
com de famílies
i diferents necessitats
i el resultat
que més o menys
ara té l'imsol
tot i que
falten papers
i els contractes
anirien per aquí
que ens hem allunyat
molt de la foto
que vam traslladar
home
9 a menys de 35
18 a més de 35
bueno
es veu que
hi ha un gap
amb els que
volen viure sols
això és veritat
aquest gap el tenim
que ens hem equivocat
a l'hora de gestionar
o comunicar-ho
si la percepció
que hem donat
era una o una altra
jo com a regidor
d'habitatge
em disculpo
si en algú
li he trencat
una expectativa
la normativa
és la que és
hem intentat
treballar conjuntament
amb l'imsol
amb el marc
que hem tingut
i sí que és cert
que hem de buscar
pisos més petits
per població
que es vol emancipar
i que és
d'una persona
això sí que ho hem vist
aquest sí que és un repte
que tenim
i oberts també
entenc a seure
amb aquestes joves
i joves de
jo crec que ens estarà més fàcil
si un dia
parlem
jo crec que sí
perquè clar
en un ple
on s'hi barregen
des d'acusacions polítiques
no
això són unes bases
i n'hem de fer més
abans de fer-les
d'una manera errònia
o que no interpretem
a quins perfils
n'estem adreçant
prefereixo sentar-me
i parlar-ho
que no a cada ple
no increpansa
per tant
la meva voluntat
i avui parlava
amb la CAP
és
que la CAP tècnica
vull dir
parlem-ne
perquè potser
tenim marge
perquè les pròximes bases
tot i que no les acabarà
de fer aquest govern
això també és veritat
és a dir
jo ara puc parlar-ne
però ja són unes bases
que treballarà
el pròxim govern
perquè ningú ens digui
que deixem tancar
d'una cosa
que és
no sé
no d'acord
amb la demanda existent
però crec que hi ha marge
marge de millora
sempre hi ha
voluntat de diàleg
també
i jo sé que a vegades
em citen a les xarxes
però que no he tingut mai cap
voluntat
en perjudicar
cap col·lectiu
de fet hi treballo
perquè tots
hi puguin encabir
i tenir
i tenir cobertura
d'habitatge
però és veritat
que hi ha poca oferta
i que no arribem a tot
però aquest ajuntament
si més no
des dels inicis de la democràcia
una cosa ha tingut clara
cal fer habitatge públic
a Sant Jus
i som un dels pocs ajuntaments
amb tant HPO
creat
moltes famílies
de les noies
que havien allà
estan vivint
a pisos d'HPO
o han tingut opció
a accedir-hi
però sí que és veritat
que la gent jove
i les pròximes generacions
o cuidem
com accedim a l'habitatge
o hi haurà un èxode
de gent jove
cap a fora
que ja està succeint
però està passant
en moltes famílies
no només les joves
famílies amb fills
que els sous
no estan adequats
a l'import
que volen que gastem
en l'única despesa
que és la de l'habitatge
que després falta
l'alimentació
l'educació
i el teu dia a dia
per tant
hi ha un problema
estructural d'habitatge
a Catalunya
i això ho tenim
tothom claríssim
el que hem de trobar
és mesures
ara sí
Gina
hem de deixar aquí
l'entrevista
hem de tocar
dels tres quarts
de dotze
del migdia
i ens falta també
desitjar-nos
gairebé mútuament
i a tots els oients
i a l'equip
de Ràdio d'Esvern
o des de l'equip
de Ràdio d'Esvern
que tingués bons Nadals
molt bon Nadal
a tothom
i molt bones festes
i que us aprecem
i l'estimeu moltíssim
que venim d'anys molt complicats
és a dir que
ningú deixi de veure's
amb la família
per cap discrepància
que ens mimem una mica
això mateix
ens emplacem
a la pròxima trobada
que serà de ben segur
a partir del 2023
en algun moment
al mes de gener
per seguir
tota aquesta actualitat
també política municipal
mentrestant
que vagi molt bé
Gina
bones festes
i bon any
i bon any
eren
bario
some things
looking
better
baby
just passing
through
oh no
no
no
no
and I think
it's gonna be
a long
long time
till touchdown
brings me
right again
to find
I'm not
the man
they think
I am at home
no
no
no
no
and this
is
what
I
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit