This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I aquesta hora el que fem és parlar d'una conferència que es fa aquest dimecres
sobre la comèdia a l'italiana, ens havíem estimat tant, aquest és el títol
d'aquesta xerrada que farà Ludovico Longhi a dos quarts de la tarda a Can Genestal.
Tenim ara l'altre cantó del telèfon, molt bon dia Ludovico.
Buenos días.
Justament vam parlar amb tu, hem dit que ets professor de la història del cinema
a la Universitat d'Autònoma i també vinculat amb el centre cívic Joan Maragall
d'unes diferents classes i vam parlar fa 15 dies, em sembla,
que vas fer justament una xerrada sobre les divas italianes, el divisme italià.
Com va anar?
Sí, les divas del cinema italiano, sobretot les divas de la segona posguerra.
Exacte.
Alcançaron un èxit, diguem, mundial.
Pienso a la Sofia Loren, a la Log Digita, a la Manga, també a Lucia Bosé,
aunque vino aquí a España, encontró l'amor aquí a España, digamos,
desertó un poco las escenas.
En fin, pero bueno, hasta llegar a la...
No llegué, pero hasta llegar a la Stefania Sandrelli,
pero no dio tiempo porque era mucho material.
Y sí, y mañana de lo que hablaremos será más concretamente,
o sea, más en general sobre la comedia italiana,
básicamente de la segunda posguerra, pero sobre todo vinculada a un director
que murió el año pasado, se murió este año, al principio de este año,
que es Héctor Escola, bastante conocido también en España,
porque gran parte de sus películas también se estrenaron aquí.
Y es un director que... un director-autor que, bueno,
que tiene una carrera bastante interesante.
Él empieza como dibujante en una revista de humorística
que se llamaba Marca Aurelio, que se editaba durante el fascismo.
Es curioso porque, de alguna forma, la historia del cine italiano
anticipa de unos 25 o 30 años lo que pasó un poco aquí en España, ¿no?
Aquí había la Codorniz, donde se formó un guionista importante
como Rafael Lascona. En Italia, unos cuantos años,
unos cuantos decenios antes, había esta revista que, en fin,
tolerada por el fascismo, a veces, a veces con...
vamos, había problemas, le daban unas multas.
Es una revista humorística en la cual, digamos, trabajaban,
se formaron muchos de los grandes guionistas
de la época dorada del cine italiano,
o sea, me refiero a la época dorada de los...
de cuarenta y, digamos, más o menos, de cuarenta y tres
hasta sesenta y tres, por su modo.
Y grandes sus directores, como Steno, que, bueno,
Stefano Banzina, cuyo nombre se mantuvo Steno,
que era el nombre típico de los guionetistas,
de los mediados, y el grande Fellini.
Fellini empieza a trabajar en el mundo del espectáculo
como humorista, escribiendo textos y guiones radiofónicos.
Primero guiones...
Primero historietas, después guiones radiofónicos,
igual que Escola,
y empezó a trabajar en el Macaurelio.
Y, bueno, entonces, la idea es esta, ¿no?
A ver un poco cómo ese señor,
aparte de escribir,
empezó a escribir pequeñas gags humorísticas, satíricas, ¿no?
A partir de ahí su comicidad se desarrolla
hasta llegar a escribir guiones
donde no es solamente la gag como momento de risa,
de divertimiento,
sino que hay todo un desarrollo de crítica social importante
cuando se convierte en director.
Y, ahí tenemos una trayectoria muy importante,
incluso, realizamos incluso películas dramaticas, ¿no?
como, aquí, una película que se llamó,
en italiano se llamó,
c'erábamos tanto amati,
y aquí creo que se llamó,
no sabíamos escrito tanto, ¿eh?
Una película con Manfredi,
Gartman y la Trapaia Sandel.
En fin, toda una serie de películas,
insisto, antes como guionista
y, contrariamente, como guionista
y después como director.
Aquí se hizo muy famosa, quizá,
La Familia,
tuvo un éxito,
que es una de las obras tardías,
bueno, tardías,
en los años 80, pero en fin,
el tiempo pasa, ¿no?
Pero, bueno, este tipo de comicidad,
este tipo de un poco nostálgica, amarga,
que es típica de la tradición italiana.
Clar, o sigui,
encara que sempre hi hagi l'element de la comedia,
al darrere hi ha moltes més coses, ¿no?
Exacto, sobre todo es un...
es un...
es el...
riendo castigat mores,
una manera de,
digamos,
de criticar,
de criticar riendo-se,
pero criticando.
Clar.
No es que no es la...
És una mica altament sentit
de l'humor italiana, segurament.
Que simplemente, digamos,
se queda ahí tal y cual,
sin ningún efecto,
no, no,
es una crítica dura
a través de la risa.
Clar.
En la conferència,
Ludovico,
com la plantejas?
També, doncs,
passes algun fragment de la pel·lícula,
és més explicatiu,
com és?
Sí, lo que hago es...
Sí, yo siempre empiezo a hablar...
Siempre traigo muchas imágenes,
porque,
a partir de las imágenes,
queda claro...
Las imágenes sumen muchos conceptos,
sintetizan muchos conceptos,
y después,
obviamente,
mostraré fragmentos,
fragmentos de películas,
primero donde él es guionista,
él empieza como guionista de Totó,
y en España se conoció muy poco,
porque tiene una comunidad muy lingüística,
¿no?
con muchos juegos de palabras,
y entonces costó aquí en España
que se pudiera importar,
pero aquí hay una película que hace rato le sabine,
creo,
pero no sé si después se...
era muy complicada la traducción de la comunidad,
pero bueno,
después él...
entonces yo mostraré
algunos fragmentos de su inicio,
y después, bueno,
también la evolución que ha tenido como guionista,
y también como guionista,
ha hecho también documentales muy interesantes sobre la inmigración,
gente de Roma,
una de las penúltimas películas,
y la última película es un documental
que poco antes de morir,
que se llama
Que raro llamarse Federico,
que se estrenó aquí en España,
y es un documental,
no es un documental,
es un mixto,
tampoco es un...
esto que ahora se llaman
el mockumentary,
¿no?
el falso documental,
es un...
una...
sí,
no tiene una finción,
es una historia,
casi un diario,
casi una memoria
de su trabajo
junto con Federico Fellini.
Él nunca estuvo...
él nunca escribió guiones por Fellini,
porque tenía una sensibilidad distinta,
muy distinta,
aunque a los dos les gustaba mucho,
¿no?
esta técnica del humorismo,
pero claro,
Fellini iba por otros...
tenía otro respiro,
digamos,
¿no?
Y...
pero bueno,
es muy...
es curioso como su última película,
que es...
que es un falso documental,
no es una cosa mixta,
digamos,
¿no?
Lo dediqué al maestro,
al maestro Fellini,
¿no?
Y el maestro Fellini,
que según los serios historiadores del cine,
o seriosos,
consideran que es el inventario,
en todo el falso documental,
con la entrevista,
¿no?
Pero, en fin,
es muy curioso,
muy...
es muy nostálgico,
muy divertido.
Al mismo tiempo divertido,
pero hay esta nostalgia,
y claro,
es un caso,
un testamento,
¿no?
Es interesante esta cuestión.
es un autor,
es un director,
¿qué es lo que quiero decir?
Que cubre un poco toda la historia de Italia,
me acuerdo,
a través de las comedias,
con las comedias se puede perfectamente,
escribir una historia del país,
de Italia,
más o menos,
a partir de la Segunda Guerra Mundial,
hasta llegar,
grosso modo,
al boom económico,
de manera más dura y decidida,
y incluso llegar al final de milenio,
¿no?
La televisión privada,
Berlusconi,
¿no?
Todos estos hechos que han pasado,
que ha pasado en Italia,
pero que están pasando,
lamentablemente,
también en otros países,
incluso importantes,
¿no?
El presidente americano,
uno de los candidatos,
la presidencia americana,
es un, vamos,
Berlusconi,
digamos,
más potente,
pero, en fin,
la dinámica es muy chica.
Sí, que realmente abarca
toda la parte de la historia,
¿no?
A Ettore Escola.
Sí, sí, sí.
La característica es esto,
que gran parte,
gran parte de su película
tiene esta característica,
que son historias
de hombres sin historia,
digamos,
sin historia con la H mayúscula,
que se convierten
en motores de la historia.
Son hombres comunes
que están un poco al lado
de la historia, ¿no?
Pero la viven,
la viven, digamos,
de forma individual
y lateral.
Por ejemplo,
el caso más evidente
era Chalamo Tanto Amati,
lo que te explicaba antes,
que aquí creo que
se salió con el título
No sabíamos,
credo tanto,
que es la historia
de tres personas,
tres amigos,
que son partisanos,
que celebran
la derrota
del ejército
que ocupaba Italia,
el ejército nazi-fascista,
y cada uno
entreprende
una historia distinta,
¿no?
y van
las tres historias,
son víctimas,
no tanto protagonistas,
son protagonistas
de la historia
con la H mayúscula,
y van viendo
cómo pasa el tiempo,
cómo pasa la época,
y se van reuniendo
después.
Pero todo esto,
digamos,
más que con malinconía,
como sería la cosa
más fácil,
es una
una
una
una
ironía malinconica,
explicó,
y esto le da
una complejidad
a la película
realmente,
¿no?
Él se ve
como su mano
de guionista,
de guionista
sobre todo humorístico
donde él se formó.
Él tenía
un estudio clásico,
entonces
era una persona
muy culta,
muy culta,
¿no?
Entonces,
eso se nota,
¿no?
Eso se nota en el
en el redactar,
en ese interés
de ir en profundidad,
de la respuesta
individual
a los grandes
acontecimientos
históricos
nacionales.
Claro,
yo creo que
ets un apasionado,
¿no?
Realmente,
de toda escuela,
Ludovico.
En general,
de todo el cine,
claro,
siendo aquí...
Porque transmets
realmente
muchísimo.
Siendo yo
italiano,
además,
pienso que
conviene que hables
de lo que
puedo conocer más
o de todas formas,
creo que
mi lugar aquí
me delega
a conocer mejor
y,
claro,
y para tener
lo que explicar
también
me obligo
a estudiarlo mejor
y,
claro,
el estudio
y el contacto
diario,
claro,
te hace
querer
lo que estás
haciendo,
¿no?
El roce
hace cariño
y,
realmente,
hay cosas
que son...
Hay maneras
de ver la vida
y de responder
a la vida
en Italia
que son muy similares
aquí en España,
lo que yo conozco
de España,
bueno,
son 20 años
que estoy en Barcelona
entonces puedo
considerarme
que alguna cosa...
Además,
siempre frecuento
gente de aquí,
no tengo
ningún amigo
o muy pocos amigos,
digamos,
compatriotas,
¿vale?
Entonces,
sí,
cada...
veo que siempre
más esta...
Más que diversidad,
diversidad de la producción,
obviamente,
¿no?
De textos,
del cine,
de otra historia
que era de España,
pero,
no sé,
el otro día estuve
en una conferencia
sobre Quijote
en el cine,
del profesor Rafael
de España
y, bueno,
realmente,
también España
ha creado
unos personajes
en unas narraciones
de agua del Quijote
que parece la cosa
más fácil,
¿no?
Pero, bueno,
para no alargarme mucho.
Y, realmente,
hay cuestiones
que son
muy similares
en esta manera
de ver la vida
mediterránea, ¿no?
Incluso,
no solo mediterránea,
porque también
los rusos
adoptaron Quijote,
bueno,
es una versión suya.
En fin,
que yo intento
profundizar más
en lo que yo considero
que es más propio
de mi país de origen,
pero,
cuanto más lo hago,
tanto más me doy cuenta
que es una cosa
que se puede encontrar
también aquí.
Entonces,
esto me apasiona mucho.
Doncs,
exacte,
i ho transnets així,
per tant,
doncs,
molt interessant
que demà
la gent s'animi
a venir
a Can Genest
a dos quarts de set
en aquesta conferència
titulada
la comedia a l'italiana.
Ens havíem estimat tant
que hi haurà,
doncs,
aquestes reflexions
de la ironia cinematogràfica
i a partir de la figura,
doncs,
d'aquest director
que hem comentat avui
a Torio Escola
a partir de diferents
punts de vista.
Serà amb Ludovico Longhi,
professor d'Història del Cinema
a la Universitat Autònoma
i col·laborador també,
doncs,
del Centre Cívic
Joan Maragall.
Ludovico,
moltes gràcies.
A vosotros.
Que vagin molt bé
quatre minuts i dos quarts de dotze
i el que fem ara tot seguit
és parlar del temps
amb el Carles Hernani Di Rius
avui que fa molt fred.
Ja el tenim ja preparat.
Bon dia, Carles,
que tal?
Molt bon dia,
molt bé.
Per parlar d'aquest fred.
Sí, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, tot i que avui
les temperatures
podran ser una miqueta més altes,
la mínima no, eh?
La mínima ha baixat una miqueta més
però vull dir,
les temperatures
són una miqueta més altes
però clar,
és el que comentàvem ahir,
s'està compartint
compartir el fred
amb el vent
és realment fumut
i la sensació de fred
doncs pot arribar a ser molt marcada
que és el que està passant
en aquests moments, no?
Sí.
Avui comentàvem
i hi ha un punt de mínima
realment espectacular
i és el fet
que hi ha hagut un cop de vent
a les 8 del matí
de gairebé 40 km per hora
és vent del nord,
nord-oest,
és un vent molt sec
i això ha coincidit
doncs
amb una temperatura
de sensació
que ha arribat
als 0,2 graus
tan sols
o sigui,
la sensació
amb aquest vent
i amb una temperatura baixa
recordem
doncs
que estàvem al voltant
dels 5 graus
en aquells moments
doncs
ha provocat
que tinguéssim un cop,
eh?
una mínima
de sensació
de 0,6
perdó,
0,6
que ha estat
a 3 quarts d'avui del matí
doncs bé
continuarem
amb aquesta situació
les temperatures
avui podrien ser
una miqueta més altes
ara en tenim gairebé 10
eh?
avui podem arribar
als 13
als 14 un altre cop
que va ser el valor
que vam arribar a màxim ahir
però clar
hi afegim aquest vent
que està bufant
amb una certa intensitat
que ja hem tingut
un cop màxim
de 46
ara han calmat una miqueta
però anem tenint
aquesta influència
i això provocarà
doncs
que la sensació
doncs
sigui
de molt fred
aviam
si ara en tenim
gairebé 10
la sensació
ara
de fred
és de 6,8
o sigui
surts al carrer
el cost té la sensació
per culpa d'aquest vent
quan el vent s'incrementa
perquè aquí només està comptabilitzat
2 km per hora
a la que s'infla una miqueta més
clar
la temperatura
que ho hem picat
perquè la sensació
és molt marcada
bé
la tendència
de cara als propers dies
és que les temperatures
es vagin recuperant una miqueta
o sigui
que puguem arribar
a valors
de 16
17 al migdia
i valors entre els 6
i els 9
10
de mínims
això
s'anirà fent
durant tota la setmana
anirem recuperant
cada setmana una miqueta
i l'únic que farà una miqueta
la guitza és el vent
el vent serà
un protagonista
que gairebé tindrem
tota la setmana
que anirà fent
i doncs
que ens anirà portant
diferents línies frontals
d'una mateixa depressió
que anirà creuant
que són línies frontals
que normalment
en aquesta època de l'any
ja afecten més
la meitat nord del país
i no afecten tant
la meitat sud
i llavors
no esperem pluja
aquesta setmana
però sí que hi haurà
dies una mica variables
el primer serà demà
demà ens creu un front
tindrem alguns núvols alts
sí que és cert
que cap a la zona
del Pirineu
i el Prepirineu
allà poden ser
una mica més importants
també és cert
que avui continuant
amb aquest vent
del nord-oest
tot el que és
la carrea nord del Pirineu
es veu beneficiada
per precipitacions
com que tenim
temperatures tan baixes
doncs avui
la cota de neu
està al voltant
dels 700 metres
en aquella zona
o sigui que podria
fins i tot
nevar a la mateixa
població de Viella
després demà
puja una miqueta
la cota de neu
però vaja
estarem al voltant
d'entre els 1.000
i 1.600 metres
durant tota la setmana
mentre tinguem
aquesta influència
de vent del nord
dimecres demà
tindrem alguns núvols
al matí
a la tarda
serà
amb cel serè
a la nit
un altre cop
alguns núvols
són poc importants
perquè la màxima intensitat
d'aquesta depressió
de demà
doncs es quedarà
només al Pirineu
i rascant la cara nord
a la resta
res de res
dijous tornarem a parlar
d'un dia tranquil
amb sol
més agradables
i mínimes més baixes
el termòmetre
pujarà molt a poc a poc
però clar
hi haurà molta diferència
de si fa vent
o no fa vent
si no fa vent
realment
doncs es notarà
que les temperatures
són més altes
si fa vent
doncs tindrem
aquella sensació
de fred
i recularem
tot i que el termòmetre
seguirà
amb el seu terrenar
descens
durant tota la setmana
divendres cap al vespre
ens creua un altre front
no podem parlar
de precipitacions
hi ha hagut
una taqueta
de precipitació
cap a la costa central
que no creiem
que sigui important
i a més a més
està parlant d'entre 0 i 2 litres
per metre quadrat
o sigui que potser
i vendres al vespre
o a la nit
podria caure alguna goteta
però realment
ho veiem
realment difícil
i de cara al dissabte
i al diumenge
doncs seguim una mica
amb aquesta
amb això que comentàvem
que serà un cap de setmana
on tindrem una certa estabilitat
on també tindrem
i jugarem amb alguns núvols
però les temperatures
es podran enfilar
fins i tot creiem
que dissabte
podríem arribar als 18
o fins i tot 19
o sigui que podria pujar
avui sembla impossible
sí el que passa
que clar
que avui pujarem a 15
però amb el vent
ens quedarem molt recolats
però clar
si va pujar a poc a poc
17, 18, 19
és una opció
diumenge tornarem a baixar
una miqueta
però vaja
podem tenir dies
de 16 a 17 aquí
això vol dir
que a l'interior
doncs farà més fred
i les mínimes
del cap de setmana
que dissabte a la tarda
al vespre a nit
doncs tenim aquesta baixada
nocturna
una mica de soparet
i aquestes coses
que faran allà al circuit
doncs podríem estar al voltant
d'entre els 10 i els 12 graus
o sigui farà fred
però tampoc no serà molt marcat
aviam
hem fet un canvi
ha estat un canvi
molt marcat
la màxima intensitat
d'aquest canvi
però al llarg de la setmana
normalitzarem temperatures
el que si es veu molt clar
és que aquestes temperatures
ja no tenen tendència
creiem que és bastant difícil
que no només aquesta setmana
sinó la setmana vinent
es passi dels 20 graus
i aquesta pujadeta
que tenim una mica més agradable
que podria començar divendres
i que ens acompanyaria
també el cap de setmana
i fins i tot
una miqueta de dilluns
coincideix amb l'estiuet de Sant Martí
o sigui l'estiuet de Sant Martí
doncs coincidirà una miqueta
aquesta abonança
amb aquest temps
que no serà tranquil
perquè aniran creuant fronts
i tindrem una certa inestabilitat
a Pirineu i Prepirineu
amb temperatures més baixes
però bé
a Sant Jusseu
a Segunda
a Siu
a la