I hem encetat aquest 2023
recuperant totes les entrevistes, els espais i els col·laboradors
i, com no podia ser d'una altra manera,
també recuperem aquest espai amb l'entitat
basllobregatina, podríem dir,
amb seu aquí a Sant Jus, l'Associació de Salut Mental del Basllobregat.
Tenim amb nosaltres el seu president, Jaume Vidal. Bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia i bon any, també.
Bon any, també, exacte, sí.
Ben tornat a l'emissora i un any més, doncs, gràcies també per passar per aquí,
pels micròfons de Ràdio d'Esvern,
amb aquesta col·laboració que va mencetar l'any passat.
Com estem? Com ha anat tot?
Feia molt que no ens veiem, ara.
Sí, vaig passar alguns inconvenients que s'han resolt
i ara, doncs, bueno, afrontarem alguns altres
que encara queden aquest any que ve
i anem fent, tu, entre s'enveges per aquí, de tant en tant...
Serà bona senyal, oi?
Vam tenir, però, en comptes de tenir-te aquí al programa,
van venir diverses persones, ara no me'n recordo qui va ser.
La Lola, la Montse Giró.
Això, exacte, la Montse Giró, la Lola Castany,
no sé qui més vam tenir...
Sí, han passat diverses persones durant aquestes últimes setmanes,
però avui t'anim a tu i hem d'aprofitar també una mica la benentesa, no?
De tenir el president de l'entitat.
Bueno, això tampoc crec que sigui tan important, eh?
És important, Jaume, no tregui espai a l'assumptat.
El president, no, jo no.
En definitiva, estàs al capdavant d'aquesta entitat.
Escolta, quina salut té aquesta entitat, mai millor dit?
Bueno, doncs precisament aquesta salut,
la salut en aquesta entitat no és que estigui en aquest moment,
uah, que saps allò per tirar coets,
però estem fent coses perquè pugui continuar d'una manera com cal,
i bé, vull dir, penso que ens en sortirem sense masses dificultats.
Sí?
Sí, però no està tal d'allò, no.
Alguns retrasos amb algunes subvencions
i alguna altra coseta d'aquelles que no hi comptaves,
com per exemple, doncs que no se'ns hagi abonat
la quantitat que s'havia estipulat,
clar, amb això hi comptes.
Clar, i tant, i tant.
I si no ve, doncs d'allò.
Però està en camí de resoldre's
i jo crec que no hi haurà cap problema.
Clar, això suposa algun impediment, imagino.
És a dir, no rebre la part econòmica que ho necessiteu, no?
Sí, sí, sí.
Us limita, no?
Sí, ens ha limitat i, bueno, hem hagut d'insistir,
no? Què passa? Què fem?
Com, com, com, què és el que ens demaneu?
I, bueno, i ho hem estat fent
i en aquests moments es pot dir que comencem a tenir,
ah, uau, l'obertura del sol, sí.
En aquests moments, sí.
Veurem a veure si acaba de sortir, eh?
Però, sí, jo crec que sí.
Sí, home, entenem que sí.
Què demaneu per aquest any?
Diguéssim, siguéssiu fer de la carta al Reis o al Paranuel.
En aquests moments, jo penso que una de les coses bones
que podem demanar perquè és molt encertat
és dir que no vinguin més problemes,
que amb els que tenim ja n'hi ha prou, no?
Llavors, no, esclar, és que és així de fàcil de vegades les coses, no?
I llavors, doncs, ja en tenim prou,
el resoldrem perquè hi ha marge per fer-ho
i llavors el que demanem,
que no hàgim de simplificar tota la nostra activitat, no?
Per això que portem...
Sobretot la nostra activitat són grups d'ajuda mútua
i això ajuda a que nosaltres ens sentim útils en aquest camp, no?
Perquè penso que això pràcticament és públic.
A veure, és públic de cara al...
Com que tenim subvencions,
a les persones ateses,
les persones que participen dels nostres grups
i, bueno, els professionals, sí que això els ha de pagar, esclar.
I llavors, doncs, aquestes persones no tenen un cost,
o sigui, nosaltres partim de la subvenció
per resoldre determinades problemàtiques
que genera la problemàtica mental a dins les llars, no?
I llavors això no té cos pel que...
Llavors, clar, ja hi ha persones que diuen
oh, doncs ara hi posem un cost.
Jo t'asseguro que jo no ho signaré mai, això.
No?
No, jo penso que...
No ho veus massa viable.
No, perquè és que això és...
Un cost, entenc, per les famílies, eh?
Sí, sí, sí, per les persones que venen als grups.
Aquí en tenim un, de molt ben farcit, hi va molt bé.
Aquest no seria problema,
perquè aquest, precisament, el municipi,
cobreix aquesta necessitat que existeix
per part de les famílies, no?
Però en altres coses, en altres punts,
és com una mica més boirós, no?
No està tan clar que sigui això,
perquè hi ha altres tipus de problemàtica, no?
Per exemple, el xicot que tenim
en les tasques administratives, no?
Que ara no hem de posar un administratiu,
hem de posar partícip en el projecte.
Sí, que s'involucri també.
No, no, que hi estigui.
O que ja hi sigui, també.
Llavors, això, perquè sigui que ja ho és,
ja ho era, això ja hi és,
doncs ara això ho hem de posar
ben especificat en tota la paperassa
que portem al canvi a la fi.
Que és el que fer.
Sí, sí.
Que és el que fer.
No, però bé, bé.
Els grups d'ajuda mútua,
perquè n'hem parlat força també amb la Lola Castany,
havíem comentat,
tu sempre que vens cap aquí, Jaume,
sempre ho comentes,
són un dels pilars,
no sé si pilars,
o una de les tentacles de l'entitat
que més bé funciona,
que més ajuda,
que més efectivitat té també
amb famílies i persones,
amb qualsevol patologia de salut mental?
Sí, directament sí.
És una mica així, oi?
Això no hi ha dubte.
Però pensa que nosaltres participem
a diferents punts.
Per exemple,
una de les coses que portava,
que crec que aquesta sí que la tenim ben clara,
és la taula de salut mental.
I aquí a Sant Just n'hi ha una, no?
Sí.
Llavors, com que hi ha una taula de salut mental,
nosaltres participem en aquesta taula.
Quina importància té això?
Que no només hi participem nosaltres,
com representants dels familiars,
sinó que a més a més,
doncs hi ha, evidentment,
l'estructura política de la taula també,
vol dir,
amb els serveis socials i sanitat,
sinó que a més a més venen els professionals
de tot el que té a veure
amb el tractament,
amb la problemàtica mental.
Val.
I llavors, esclar,
això facilita que tu diguis,
sí, però aquesta qüestió
creiem que pot millorar en aquest sentit.
Llavors,
el professional s'ha de comprometre,
si s'arriba aquest acord,
a que això sigui així.
I aquesta és una de les coses bones, bones,
que s'ha fet.
Aquí n'hi ha una que va,
n'hi ha una altra.
i em sembla que cap més el que vaig a veure.
Bé, n'hi ha un al Prat,
aquest sí,
ja hem parlat més d'una vegada.
Al Prat també hi ha una taula de salut mental.
I no, no més, no.
El que va, sí, tal.
I ara s'està creant-ne de Castelldefels,
que és on arribarem a canviar la fi.
Sí?
Sí.
Si no hi ha novetats, sí.
Ja havíem estat, no?
Però saps què passa?
Que tot això té,
és un joc no pervers, eh?
És...
No, no.
No era la paraula, no?
No, perquè és que a vegades pot ser fàcil de caure-hi.
És un joc bastant, allò.
Tu demanes una subvenció
i justifiques a nivell econòmic el per què
i a nivell pràctic també, no?
I llavors aquesta, allò té un pressupost
i aquest pressupost, pam,
doncs s'accepta com a bo, no?
I llavors nosaltres ens hem d'ajustar al pressupost.
Hem de pagar tots els professionals
i a més a més, doncs evidentment
el nostre partícip en el projecte
que ja ho esmentaven abans
i llavors també hi ha altres coses
que si el telèfon i tal.
I llavors tot això ha d'arribar al final
amb una cosa que sigui francament creïble,
o sigui, que sigui veritat, no?
I aquí és on a vegades,
ja dic, el d'aquí no,
que aquest va ser un pacte en el seu moment,
però en altres llocs
doncs les coses són bastant més complicades.
Sí?
Bastant més.
I això que no hauria,
és a dir, per vosaltres crec que no,
hauríem d'haver-hi tot d'avantatges i facilitats,
trobo, no?
Sí.
Perquè per aquestes entitats
hauria de ser tot més fàcil
i més dinàmic també.
Mira, t'explicaré...
Per facilitar-vos el camí,
que ja no és fàcil de per si, no?
No, no, no ho és, no.
T'explicaré un d'allò, per exemple,
i no enumeraré, evidentment que no,
enumeraré els ajuntaments
que això ens passa, no?
Per exemple, es diuen molt bé,
nosaltres aportarem una quantitat tal,
per exemple, 500 euros,
que és una de les coses
que s'ha produït molt sovint,
però ens heu de justificar 750.
Llavors, clar, dius...
No està aquí la diferència,
què passa aquí?
Què passa aquí?
Què passa aquí, no?
Clar, clar.
Clar, nosaltres tenim els nostres socis,
els nostres socis aporten,
això sí que aporten una quantitat petita
de diners cada tres mesos,
però, esclar, llavors dius,
tipus, no ens surten els números,
que això no va prou bé.
I llavors nosaltres estem treballant
i ho hem aconseguit d'una manera prou potent,
però ara s'està veient
que encara no n'hi ha prou amb això,
que veritablement
hem de deixar,
hem de posar
que el concepte aquest
de donar-nos a cinc
i portar
i tornar-ne a set i mig
o justificar-ne a set i mig,
doncs això ha de ser tot el contrari,
no?
Clar.
El que salta a la vista, no?
Que diuen, home,
si us hem demanat tant
en un pressupost tant,
doncs l'amiguitat ja no existeix,
i llavors nosaltres
ja ens aparellem perfectament amb això.
Però, clar, vull dir,
si et demanen més,
llavors ha de sortir
de les quotes de soci,
de l'estalvi del telèfon,
de l'estalvi de no sé què,
perquè nosaltres només tenim
com a problema econòmic real
és el telèfon.
Altres, home,
una mica d'això d'estructura,
diríem, de papers
i tot això també,
però això tampoc és tant, no?
Correus també és una cosa senzilla.
Sí, amb la gestió administrativa, no?
Ens hem d'ajustar en aquest terreny,
val?
És curiós, això d'expliques, eh, Jaume?
Perquè, independentment de l'Ajuntament
que sigui qui ho hagi plantejat,
de base és estrany, no?
És a dir, no s'acaba d'entendre, no?
Però és una norma
perquè no t'adormis en els llauris.
Clar, clar.
Jo encara recordo una vegada
que vaig dir, home,
però és que això no...
Diu, no, però tu justifica
o vull dir, no ho sé,
fins i tot,
que això ja no és així ara, eh?
Però en els seus moments
hi havia qui s'atrevia, diríem,
segons el meu criteri,
dir-te,
m'ontre una festa
i d'allò, no?
Que entri també en el PAC, eh?
Si entenem,
que entri també, vinga.
I nosaltres això tampoc
no ho hem fet, no?
Vull dir,
fins i tot havíem fet algun sopar
que anàvem tots junts
i ens apagàvem nosaltres,
vull dir que això no...
Érem una colla, eh?
Vull dir, tal.
No, és que hem arribat a un punt
i l'altre dia una persona
molt ben situada dins el món
de les economies,
de les exigències
i que no hi hagi disbauges
de cap mena
em deia
i això anirà a més,
doncs mirem,
nosaltres ja anem així.
Costa molt de justificar,
has de comentar-ho tot,
has de dir,
quines avantatges heu tingut?
a veure, avantatges...
A vegades potser no són tangibles,
no?
Tampoc.
No són tan clares.
Les avantatges és que la gent que ve,
doncs, va venint,
segueix venint,
això ja és una garantia.
Quantes persones són del poble
o de la ciutat?
Clar, tot això és una cosa
que relativitza al màxim,
diríem,
les certeses
per entrar en una mena
d'ambigüedat
que hem de saber jugar
d'una manera certa,
diríem.
Clar, però potser no és la manera
per valorar
la tasca que feu vosaltres,
no tan numèrica i científica,
potser, no?
Ja, ja,
però ja et dic que això
era en una època,
ja t'hi ha,
això que t'he explicat
va ser en un punt determinat
i en canvi ara això
ja s'ha polit, no?
Val.
I això és amb el que estem.
Es tracta ara
de tenir entrevistes
amb els mateixos alcaldes
més aviat, no,
però vull dir regidores i tal
i afinar, no?,
que la cosa s'entengui
que tot el que presentes
és molt correcte.
Clar, és que ho és de correcte,
no pot ser d'altra manera.
No pot ser d'altra manera,
és correcte,
és una cosa
que has tingut com a despesa
i ho has d'erreçar.
Teniu bona relació
amb l'Ajuntament de Sant Jus,
segur que em consta.
No, molt bona, molt.
Tant amb el Departament
i regidoria corresponent, no?
Sí, sí,
amb el de Cornellà,
amb el de Bà,
sí, sí,
molt bona.
No, no, només,
perquè, bueno,
el Prat ja t'he dit.
El Prat fins i tot
ha entrat en una línia
que diem-ne
que nosaltres
ja no som necessaris.
Això és bo.
És bo, això.
I això moltes vegades
ni hi pensem.
Per què?
Doncs perquè ens sentim
com grans protagonistes
del que fem.
potser cal que baixem
una mica aquest nivell
no d'exigència,
sinó de valoració pròpia,
no?
I llavors,
doncs,
allà,
doncs,
s'ha muntat
una estructura
a nivell de serveis socials
i de sanitat
que va sola.
Que ja funciona.
Que ja funciona,
que satisfà
tots els que ja...
Evidentment,
que hi participem,
perquè, com t'hi dit,
nosaltres hi participem
amb això,
amb concentracions
que tenen a veure
amb la salut
i els serveis socials,
no?
Però relativament,
d'acord?
És com una mostra...
No es necessiten,
per dir-ho d'una manera?
No.
O no són necessaris,
imprescindibles,
podríem dir,
en aquest aspecte?
No, i t'explicaré el per què.
Resulta que nosaltres
podem arribar
a no ser necessàries
absolutament.
Per què?
Perquè fins i tot
la federació,
la federació
que és la mare
de totes les associacions
i la fundació,
per l'altra banda,
que també és la que porta,
per exemple,
el club social
d'aquí Baix a Cornellà,
no?
Doncs aquí
n'hauríem de crear
un altre
i que fos la fundació
que ho fes
i nosaltres
no tenim,
diguem-ne,
aquest gran mal de cap,
no?
perquè l'exigència
que hi ha
a nivell administratiu
i que sigui
tot correcte
és molt alta.
Llavors,
si això
arriba a ser així,
nosaltres avui
venim cap aquí,
m'ha trucat una senyora,
què puc fer jo
per arreglar
un problema,
que deu ni jo, eh?
I llavors dir,
bueno,
truca
a la...
d'això
d'això
de l'entitat
d'això
d'Activet,
eh?
que no em sortia,
d'Activet,
i llavors
ella ja et dirà el què.
Si comenta,
anem a trucar,
que ja farem el que sigui,
però es tracta
de resoldre
una problemàtica
que se li presenta,
Déu-n'hi-do com.
Déu-n'hi-do.
En tot cas,
els propers dies
ja ho...
Ja ho pagarem.
Ja ho matitzarem,
sí,
perquè ara seria
com aixecar
un colom
i no tenir
l'escoberta.
No està preparat,
no?
Val,
deixem per la pròxima.
Sí, sí,
per la pròxima.
La veritat
és que m'he quedat
tan violent,
no ho he escoltat mai,
eh?
Sí.
Sí,
i n'hi ha de casos d'aquests,
eh?
L'imagino que és una descoberta
d'una persona
que potser no se sabia
que tenia una patologia
i ara sí,
o...?
Més aviat al contrari,
que sí que l'ha tingut fins ara
i ara hi ha hagut
un professional
que ha dit
potser si va al carrer
s'hi trobarà bé.
Ostres.
Que de fet,
això
és una de les nostres
reivindicacions,
o sigui,
el que fem nosaltres
com a associació
és,
i ho predico
tantes vegades
com convingui,
no?,
és que poden conviure
en el context social
amb els pares,
o, bueno,
vull dir,
fins i tot,
ja saps que jo he portat aquí
dues o tres o quatre persones
i han estat un exemple
d'eficàcia
per a elles mateixes,
no?
Llavors,
què vol dir això?
Vol dir que nosaltres
ja hi creiem,
en tot això,
però que sigui com,
ja et dic,
com ho han plantejat,
dic,
home,
això potser
és passar-se
a un altre nivell,
no?,
allò de saltar unes escales,
no?, potser.
Que no toca,
per exemple,
no,
crec que no.
Clar,
clar,
doncs en parlarem,
Jaume,
perquè ens has deixat una mica
amb la cirereta aquí,
no?,
com es diu allò,
el dolce,
el carnel aquí a la punta,
no?,
que es diu.
I a pal,
no?
Exacte,
clar,
clar,
així que ens emplacem a la pròxima,
que serà,
doncs,
el mes de febrer,
perquè ens veiem aproximadament
una vegada al mes,
amb qui vulguis que vingui
també i ens acompanyi,
i vulgui també donar
la seva experiència,
i de nou,
agrair-te la participació
aquí al programa
i a l'emissora també,
Jaume,
un any més,
gràcies per comptar amb vosaltres.
Sí,
dispensa,
però ja he explicat el per què,
vull dir,
que ara en aquest moment
seria aixecar una cosa
que tampoc la sé del cert
i no hi ha prou consens
a nivell de tensió
en aquest moment,
com per desbrinar-ho i tal,
perquè la tendència
que hi pot haver a vegades passa
és exagerar la problemàtica,
i llavors tu has de,
arribes a un punt
que ja saps on va allò,
i llavors la solució
és més factible,
d'acord?
I gràcies per aquesta tasca
que fas, Jaume,
al capdavant d'aquesta entitat
d'Associació de Salut Mental
de l'Albes Llobregat.
Una abraçada
i fins la pròxima.
Sí,
que vagi molt bé,
gràcies.
Adéu.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.