Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem del novembre literari que continua aquesta setmana amb diferents actes.
Un d'aquests es farà avui a Cal Llibreter, serà amb Jaume Pons de l'Orda i Anna Gual, que presentaran els seus últims poemaris en un acte que es farà a les vuit del vespre a Cal Llibreter, com dèiem.
Aquesta hora en podem parlar amb en Jaume Pons de l'Orda, el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jaume.
Hola, molt bon dia.
Que ja ets un habitual, entre cometes, d'aquí Sant Just, no? Perquè em sembla que és la segona o tercera vegada que fas un recetal per aquí, o que tenim per aquí.
Sí, és veritat, és que ja serà la tercera vegada, o sigui que el número 3 és un número màgic i avui només poden dir que serà una vetllada extraordinària.
M'ho crec perquè almenys en les últimes ocasions ha anat per aquí, avui a més a més en el marc del novembre literari,
i amb l'Anna Gual i amb Cal a foc als ossos, que és el teu últim llibre i que és bastant recent, no?
Efectivament, va sortir la setmana passada, o sigui que acaba de sortir del forn, farem la presentació la setmana que ve i, de fet, avui ja serà la primera posada en accent amb el públic, o sigui que fantàstic.
Per tant, són molts privilegiats a Sant Just, segurament, no? Perquè ens avancem una mica fins i tot a la presentació oficial.
Absolutament, la veritat és que només per això, o sigui, jo, per exemple, la gent que m'ha d'estar escoltant ara mateix diré
no vengueu per a mi, que el llibre ha acabat de sortir del forn, tampoc no vengueu per al llibre que ha sortit,
és que venguin per a escoltar l'altre participant de l'acte d'avui, que és Nana Gual, que és una poeta extraordinària
i que presentarà dos llibres que també són sublims, com Molsa i El Tubercle.
Només per a aquests dos llibres, només per a Nana, ja valdria molt la pena que tothom vengués, perquè serà una passada.
Com ho fareu, això? Perquè, exacte, com deia, sou dos poetes, són tres poemaris, i com ho heu preparat?
Ho hem preparat d'una manera molt senzilla, que és que cadascú anirà recitant poemes que s'estima,
i d'una manera o d'altra, com que les nostres poètiques es combinen molt bé, ja sigui a través de la referència directa,
ja siguin símbols molt similars, i amb una passió per la poesia i per la vida, que també s'encomanen,
se converteix en un recital orgànic, dinàmic, però també amb ecos i reverberacions.
Cada poema es retroalimenta del següent, i no és que sigui un espectacle preparat,
sinó que la simple manera de recitar, i perquè, a més a més, totes ho fem de forma molt diferent,
mos complementam de forma fantàstica, i al mateix temps, nosaltres mateixos, quan recitam, mos repassam de meravella.
Per tant, doncs, ho transmetreu segurament amb el públic d'avui.
Em sembla que per això, diria que la setmana passada heu fet ja algun acte de presentació junts, també, o...?
Efectivament, la setmana passada vàrem anar precisament a la llibreria Papassai de Manresa,
on també va anar absolutament beníssim, va ser fantàstic.
Per tant, doncs, exacte, avui, d'alguna manera, també és... no és la primera vegada,
sinó que ja, fins i tot, doncs, tenim un escalfament previ, també.
Sí, sí, sí, sí. I, de fet, és molt curiós, perquè amb n'Anna hem vingut a recitar Sant Just unes quantes vegades,
per separat. Ella també ha presentat els seus llibres anteriors, Inclusions, Simbó al 40 segle, L'Esser Solà,
i jo també he presentat llibres anteriors, o sigui que Sant Just avui serà la primera vegada que recitam plegats,
serà que el llibre té, que per nosaltres és un punt neuràlgic de Sant Just,
i al mateix temps hem marcat en aquest novembre literari i en novetats literàries, o sigui,
i a més a més, com que podrem degustar d'un bon vi, jo ja no sé quines altres coses poden dir a la gent que vengui,
perquè qui s'ho perdi, és que serà un pecat gairebé.
És veritat que, a més a més, el tema del vi no és nou, no?, perquè ja en els altres anteriors recitals vostres també heu tingut.
Com és això de combinar el vi i la poesia en un acte, doncs, amb públic i tot plegat? Com ho viviu, Jaume?
La veritat és que Nana és molt coneixedora del món del vi i del Cava,
perquè és de Vilafranca del Penedès, durant molts anys va ser coordinadora del Festival Most,
que enguany arriba a la sisena edició amb molt d'èxit, a més a més treballa a l'Institut del Cava,
i la veritat és que ella aquestes substàncies se les coneix molt bé.
Però en el mateix temps, des de temps immemorials, els poetes han cantat en el vi,
han cantat en vi i han cantat les meravelles que produeix aquest veuratge gairebé miraculós.
I la veritat és que la poesia i el vi sempre han combinat molt bé,
perquè el que permeten és aquest meredatge de sensacions, de gustos, d'emocions,
però també un instant molt especial.
En el final, la meva teoria avui en dia és que si gaudim de la poesia no és perquè estiguen boges,
si ens agrada i si ens emociona tant per nosaltres com per compartir-la amb la resta de gent,
és perquè és un d'aquests petits plaers que gairebé la gent ja ni se'n recorda d'ells,
perquè vivim en una societat cada vegada més tecnocratitzada, més burocratitzada, més polititzada,
amb menys temps, amb menys gaudi.
I són aquestes coses, les nostres passions i aquests petits plaers, com la poesia, com el vi, la bona companyia,
és que ens han de fer reflexionar sobre aquesta vida un poc més alegre.
I sobretot amb notícies com la de recent sabuda que en Trump serà president.
O sigui que és un altre motiu.
I si han d'arribar a l'apocalipsi, doncs que vengui tothom i ho farem amb bona poesia i amb bon vi.
Exacte, és una bona manera de veure-ho.
El teu últim polemari, aquest Calà foc als ossos, no l'he llegit,
també ens deies que acaba de sortir, però aquest títol ja t'aferra ràpid,
és potent, només amb aquesta carta de presentació.
Què hi trobarem? O quin tipus de poema?
Està lluny o és una mica del que havia set fins ara?
Continues amb el que ens tens acostumats?
O cap on va aquest Calà foc als ossos?
Aquella persona que s'enfronti per primera vegada a Calà foc als ossos
trobarà un jaume que pot ser, pot arribar a identificar amb aquesta obra que he anat cultivant fins ara,
amb aquest desig de convertir la poesia en un sacseig,
perquè la poesia s'exagerarà i emocionarà o no serà poesia,
que és una convicció que comparteix plenament amb Nana Wall,
però en el mateix temps, tant Calà foc als ossos, en el meu cas,
com amb Molsa i el Tubercle, en el cas de Nana Wall,
són llibres que ens identifiquen en la nostra veu, en la nostra manera de fer,
amb aquestes metàfores salvatges, amb aquestes imatges brutals,
però en el mateix temps jo crec que és un pas cap endavant,
cap a una nova trajectòria, no sé si de maduresa,
però sí d'una espècie de domini màgic com de en Joan Vinyoli,
per tal de dominar encara més aquestes paraules.
Jo crec que Calà foc als ossos és, sense cap tipus de dubte, un pas endavant,
perquè aquest pas exaltat per la vida i pels versos,
però en el mateix temps és una persona més reposada, se t'escriu.
Per això els poemes són també més llargs, més narratius,
hi ha com a personatges que formen una espècie de tarot esbojarrat,
i en aquest sentit jo crec que és un llibre que pot agradar a qui agrada a la gent
i que gaudeix amb polòsia, però també en aquells que potser la polòsia
la poden arribar a treballar molt complexa,
perquè se poden treballar amb figures i amb criatures
que d'una manera o altra s'composen com a retaules
o fins i tot pel·lícules dins d'aquest llibre.
Per tant, doncs, una manera per entrar-hi, també, en la vostra poesia.
Sí, sí, sí.
La veritat és que avui en dia, en el segle XXI,
la poesia catalana ha demostrat una força,
una brillantor i un vigor que són absolutament inqüestionables.
I una de les coses que més m'agrada dir
és que la poesia...
hi ha molts de consumidors, hi ha gent que gaudeix escoltant poesia.
Compradors potser costa una mica més, jo sempre he dit el mateix,
però aquella gent que ve a veure un recital en el segle XXI,
el metge busca el que li agradi,
perquè els poetes han de dominar l'escenari,
han de dominar la soralitat
i dominen diferents recursos per tal d'acostar aquests poemes a sa gent.
Jo estic convençut que sa gent que vengui avui l'espre a veure en mos
gaudiran d'un espectacle, d'un moment molt especial
i sobretot sa confirmació de ses nostres veus poètiques,
tant d'anana com meva,
que han arribat a un punt que a mi m'agrada pensar que és preciós i feliç.
Creus que és un bon moment a nivell general per la poesia a casa nostra,
no només pel que fa al públic que comentaves ara,
sinó pel nombre de veus, per la qualitat del que es fa?
Creus que estem realment en un bon moment?
Sí, jo crec que estem vivint un nou segle d'or de sa poesia
escrita en llengua catalana,
sobretot se demostra en aquests primers set anys del segle XXI.
I ara mateix que estic aquí m'agradaria dir una cosa
que segurament no és tan evident,
però una de les coses que a mi més feliç me fa
d'aquesta nova poesia catalana del segle XXI
és que serà una poesia escrita per dones.
Hi ha un article d'en Lluís Calvo que se diu
Audaces i talentoses que ha sortit publicat en Esquadans de Vella Guarda,
que precisament en unes jornades on se discuteix
sobre sa nova literatura catalana, sa que s'està fent ara mateix,
en aquest article en Lluís Calvo analitza un centenar de vols poètiques
i arriba a sa conclusió, que comparteix absolutament,
que sa poesia del segle XXI ha escrit en català
per primera vegada en sa història sa nostra literatura.
Hi ha més dones que escriuen que homes.
hi ha més autores i més poetes que són dones
que no homes en aquest sentit.
Per tant, s'ha produït un canvi de paradigma
que espero que a poc a poc se vagi notant
no només en poesia sinó també en altres territoris.
I crec que és una cosa que hem de tenir molt en compte.
Només perquè sa gent escolti en aquestes noves dones,
en aquestes noves poetes,
de ses quals Nanahual és una de ses més importants,
ja val molt la pena que sa gent llegeixi
i doni suport a sa poesia.
perquè el canvi que estem experimentant qualitatiu
de noves editorials, de noves propostes
i d'aquestes noves vous femenines
s'està produint un canvi espectacular
que segurament en cap altra banda d'Europa
no està passant.
Doncs important i avui, exacte,
és un d'aquests dies en què es pot viure
amb propi a pell aquí a Sant Just,
que el llibre té també a nivell de llibreries.
Hi ha un moment de canvi, no?,
i d'aparició d'una altra manera de fer
a nivell general arreu del país
i aquí Sant Just segurament amb que el llibre té
és un d'aquests exemples.
Sí, sí, sí.
Que el llibre té, torna a ser un exemple
d'aquesta gran anada.
En anys anteriors havíem pogut comprovar
com eren els grans grups empresarials,
com eren els grans blocs de llibreries
que dominaven el panorama.
Però això s'ha diversificat,
ha canviat el panorama
i estan apareixent una sèrie de llibreries
per tot el territori a part la catalana
que és abismal.
La noia et diu a Poblenou,
la papassaita a Manresa,
la caldessa a Barcelona,
després Onda Rout,
Casa Guxer,
Cal Llibreter...
És que n'hi ha tantes.
De fet, és molt curiós
perquè aquests dies, precisament,
el grup editorial Contexto
han tret un mapa
de 722 llibreries de Barcelona
que existeixen ara mateix.
I estem parlant només de la ciutat de Barcelona,
o sigui, no estem fent ni tan sols rebel·lia.
Per tant, imagina com està estem.
La Generalitat de Catalunya
diuen que un dia d'aquests
farà una cosa similar
al que ha fet Contexto
i presentarà
les noves llibreries de tot Catalunya.
Per tant,
és que Cal Llibreter, precisament,
torna a demostrar
el seu savoir-faire,
la seva capacitat
per estar adaptada
en el context i en el moment
i s'està convertint
en un dels punts centrals
d'aquestes noves llibreries
a Barcelona.
I, evidentment, per nana i per jo,
és un privilegi,
un gust i una celebració
poder venir
i compartir
totes aquestes coses bones.
Doncs, aquest vespre,
aquest recital
a les 8 del vespre,
aquest acte, doncs,
que forma part
del novembre literari
que es fa a Sant Just
durant tot el mes.
Avui un dels actes
serà a Cal Llibreter
a les 8.
Amb Jaume Pons a l'hora
i en Agual
avui hem pogut parlar
amb el Jaume.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat, una abraçada.
Fins aviat, una abraçada
i he gaudit
de les coses bones.
Exacte.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Gràcies.
I després d'aquesta entrevista
entusiàstica,
el que fem és aviat
tertúlia esportiva.
Abans, però,
ens anem amb una mica
de música
i ho fem avui
amb un tema
dels xarango.
En concret,
és el que ets
són persones
versionant
la banda catalana
els The Killers.
Vaig fer l'esforç
d'entendre-ho
però la trucada
es va callar
per formar part
dels que rendeixen
en blanqueat.
Però ho he aguantat
i a cops
m'entrenen els nervis
i una porta
s'està obrint
tant
que els ulls
obren el cor
i talla el fil.
Són persones
obrent i talles
sense vida
fredes les mans
i estic
queixen
on
buscant la resposta
som persones
obert
i telles.
Respecto la virtut
i gràcia
envio
el meu condol
al bé.
Abraço
L'amor i l'ànima
sempre ho han fet
millor que bé
Tant temps
de devoció
i fer
m'han ensenyat
tot el que sé
dóna'm sort
vull dir adeu
M'has de deixar
marxar
Som persones
obert i talles
sense vida
fredes les mans
i estic
de genolls
buscant la resposta
Som persones
obert i talles
Som persones
obert i talles
Persones
obert i talles
Som persones
obert i talles
Persones
obert i talles
Vingues el meu cor a punt
Quan sumis
obert i talles
No hi ha missatge
que no rebis
Deixa que el teu cor
no et degui
Som persones
obert i talles
Sense vida
fredes les mans
i estic de genolls
buscant la resposta
M'has de deixar
marxar
D'en
Fins demà!
Són persones o titelles.
Som persones o titelles.
Persones o titelles.
Som persones o titelles.
Estem escoltant just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
I esperem.
Estimat diari.
Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
I després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho.
Però és que no puc, no puc, oh senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia?
Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat
i parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma, Francesc.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en diferit els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia?
Seixanta i més.