11.23 del matí. Seguim aquí amb vosaltres després d'escoltar aquests temes musicals
i ho fem ara parlant amb Just Fossalba, portaveu de Movem Sant Just.
Just, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, ben tornat a la misura.
Gràcies.
Escolta, em t'ho hem de fer aquest repàs de temes d'actualitat Sant Justenca, municipal.
Ens hauríem de remuntar una mica al ple de gener, com hem fet amb la resta de regidors.
No sé si ara cobra massa sentit, perquè tenim més a les portes el ple de febrer,
però deixo la pregunta oberta si volguessis destacar algun punt en concret,
perquè sí que se'n van tractar diversos, n'hem anat tractant, com dèiem, regidors i regidores,
però no sé si arribats a aquesta alçada de més volguessis destacar
o afegir qualsevol comentari sobre el que es va parlar llavors.
Jo, per mi, no.
Jo ja estic encara en el ple de febrer, que és d'aquí dos dies.
Sí, exacte.
I ara, precisament, abans estava el despat repassant els temes
i preparant els argumentaris per les mocions i demés.
Millor encara hem el febrer, oi?
Sí, sí.
Té més sentit.
Doncs, precisament, també tenia apuntat per aquí que volia preguntar-te precisament
quins són els temes que des de moment voleu presentar, o sigui, alguna moció,
o sigui, algun punt en concret que vulgueu ressaltar en el ple que tindrà lloc aquest dijous.
Bé, a nivell de punts és veritat que aportem molts temes de personal,
de modificacions de places, de l'àrea de serveis de la persona, de la direcció,
també un element important com la modificació de la plusvàlua per tal d'adaptar-la a la nova legislació.
Com sabeu, van haver-hi una sèrie de sentències, si la ciutadania recorda,
respecte a com es cobra la plusvàlua, els jutges van dir que ja no podien cobrar la plusvàlua
tal com es calculava, d'una manera fixa, sinó que havia de realment remetre-se a aquesta realitat
que si hi ha hagut un increment real del valor del terreny, doncs es giri,
i si aquest valor no ha augmentat en el període entre la compra i la venda, doncs que no se'l giri.
I, precisament, portem aquesta ordenança.
Aquest és un tema, jo crec, que bastant important, i després portem altres temes també importants,
però potser de menor calatge.
Una modificació del DuproCim, que és un espai per la gestió de les emergències,
on hi ha referents polítics, tècnics, i a més per quan venen emergències,
ja siguin de catàstrofes naturals o incendis, el que sigui, doncs poder gestionar l'incidència.
I poques coses més, realment portem el contracte d'Arbrat i de jardineria,
un allargament d'aquest contracte.
I després sí que anem bastant carregats d'emocions,
en principi se n'han presentat jo crec que cinc dels diferents grups.
Sí, dels diferents grups.
Nosaltres n'hem presentat una conjuntament amb el PSC sobre la gent gran.
Des del Consell Comarcal hi ha un espai de gent gran.
Ara estic pensant en el anònim i no em sortirà.
Un Consell Consultiu, el Consell Consultiu de la gent gran.
Normalment, sempre nosaltres, després que el Consell Consultiu tregui les seves conclusions,
portem en format d'emoció, com ho fan molts altres ajuntaments,
per tal d'acceptar aquests dictaments i aquests posicionaments que el Consell Consultiu genera.
Després també Esquerra ha presentat una sobre la llei de residus catalana
i la nova llei de residus espanyola.
El Regió Noscrit, Quico Ferrer, se'n presenta un parell
sobre la il·luminació dels carrers i sobre l'ajuda dels autònoms.
I després la CUP amb Esquerra i l'Anna presenten un sobre el rei.
O sigui que, mira, de temes diversos, des de temes municipals
fins a temes que evidentment no són municipals,
doncs en tenim cinc, que són bastantes per un ple com el nostre,
que normalment en portem una o dues i aquest més.
Suposo que com que anem molt descarregats de l'ordre del dia ordinari,
doncs amb el punt d'emocions han decidit que se'n podrien posar més.
Clar, de ben segur serà això, perquè de fet l'ordre del dia
també es pot consultar al web de santjust.cat
i sí que és de les vegades que menys pàgines ocupa.
Sí, menys punts ja, sí, sí, sí.
I en altres qüestions també fora de ple,
que són qüestions, podíem dir, d'actualitat també,
les vam comentar, diguéssim, com a primícia,
la setmana passada amb l'alcalde, amb Joan Basaganyes.
Si vols, repassem tres punts, sobretot els més importants,
passant sobretot per aquesta construcció,
futura construcció de l'escola Bressol,
que anireu ubicada a les bases de Sant Pere,
ens explicava, com deia l'alcalde,
que l'objectiu amb el que treballen,
o treballeu conjuntament,
és que el curs 2023-2024 estigui en marxa
i que a més serà una obertura gradual.
A través de xarxes socials,
un parell de persones, d'usuaris,
preguntaven què volia dir exactament
aquesta obertura gradual.
No sé si ens ho podies dir clara.
Ho he dit, ho he dit,
és un tema que també porto com a regidor d'educació
i dels que he treballat des del mandat passat
que portava ja a la regidoria
i és dels que aquests que fan també certa il·lusió
perquè són poques les que a vegades
un poble pot créixer amb oferta educativa d'infantil
com el que fem ara amb la nova escola Bressol,
una escola Bressol que serà de 107 places, efectivament,
i que tenim pensat obrir en tres cursos.
Obrim tres cursos de forma gradual
perquè creiem que té un sentit,
però també perquè l'administració local
recordem que té unes certes limitacions
amb el creixement del capítol de personal
i per tant no podem de cop crear places de funcionari
per les 14 persones que necessitarien per l'escola
i llavors hem d'anar amb aquest creixement gradual.
La intenció inicial és obrir primerament
l'escola és 107 places,
obrir un grup de lactants,
que en diem, que és un grup de 0 anys,
per dir-ho així, de lactants,
un grup d'un any i un grup de dos anys.
Això és el primer curs.
Per tant, tenir una oferta...
El 23-24, no?
Sí, tenir una oferta d'un grup d'un any,
un grup de dos anys i el grup de lactants,
que també és veritat que depèn de com veiguem la demografia
podríem mirar d'acabar d'ajustar
amb un grup més d'un grup d'edat, si fos falta.
Després passaríem a un grup d'un any,
dos de dos...
Ai, perdó, un grup de lactants,
dos grups d'un any, dos grups de dos anys
i finalment...
Això pel següent?
Pel següent, sí.
Pel 24-25?
Pel 24-25 i pel 25-26
seria un grup de lactants,
tres grups d'un any,
tres grups de dos anys.
Igual que a l'escola Bressol Marrex,
que si ara mires la configuració,
també hi ha els mateixos grups.
Hi ha set grups,
un de lactants
i tres i tres,
de tres d'un any i tres de dos anys.
Doncs acabaríem amb la mateixa configuració.
Primer tres grups
tocant les tres edats,
després sumant dos grups més
de primer i d'un any i de dos anys
i després els tercers grups
del primer i del segon any.
I amb això ja tindríem els set grups
muntats en tres cursos.
No sé si m'he explicat.
Sí, crec que sí.
Crec que és dubte resolt.
A part d'això,
també ens comentava l'alcalde
sobre el tema de licitació de les obres,
que el 14 de febrer,
si no tinc mal apuntada la data,
es va aprovar, de fet,
l'inici d'aquesta licitació
i la idea és que explicava l'alcalde
que a finals de març
havia de quedar,
o pretenia,
o la idea era
que quedés adjudicada
i que també s'inicissin les obres
cap a abril.
Sí, sí,
teníem ganes...
Sí, és justet,
però creiem que serem capaços...
És una obra d'11 mesos,
creiem que som capaços de fer-la...
Si no comença l'abril,
comença el maig,
doncs el maig del 23 està...
abril, maig del 23 està acabat,
per tal,
per posar-la,
doncs aquell estiu,
doncs entrar a mobles,
acabar de pintar
tot el que sigui de fer
més enllà de l'obra purament dita,
pujar-la als jocs,
posar-la tot,
llavors ja començar
al mateix setembre.
On està exactament ubicada
l'escola Brassol?
Que això hi ha gent que...
Les classes de Sant Pere
són una mica grans.
Hi ha una...
Si passeja la gent,
veurà que hi ha un terreny
que està buit actualment,
que dona...
Que és entre l'escola Montserrat,
quan fa la corba
de l'Avinguda de Sanitat,
és aquell carrer,
o Avinguda de Catalunya,
no me'n recordo.
Quan fas aquella corba,
l'escola s'acaba,
hi ha un petit espai,
un espai que és el terreny,
i després ve Vitàlia.
Doncs en aquest espai,
aquest terreny,
és on construirem
l'escola Brassol.
Agafarem aquell terreny
i una petita part
de l'escola Montserrat,
que impacta també,
el departament ho sap evidentment,
per tal d'acabar
de configurar l'escola
i tindrem aquell espai.
Però no compartiran espais
en comú l'escola
amb l'escola Brassol?
Tindran possibilitat.
A veure,
la llei no ens permet
que comparteixin pati,
però sí que vèiem,
i ho vam compartir
amb la direcció del Montserrat,
doncs oportunitats i per això,
estaran connectats
per una porta, físicament.
Vull dir que si mai
hi ha algun projecte conjunt
que els nens de tercer...
o hi ha els nens
de l'escola Brassol,
o bé els nens
de l'escola Montserrat,
els de Pergolari,
els d'infantil,
volen entrar
o es vol fer algun intercanvi
o alguna experiència conjunta,
doncs físicament es podrà,
perquè hi ha una porta
que s'obrirà
i podran connectar-se
els dos patis.
Ara, compartir un pati
de forma genèrica
no era possible
amb la llei actual.
Va, doncs ho tenim
més que ubicat,
aquesta escola Brassol.
Sí, amb ganes, amb ganes.
O sigui, home, i tant,
a més es doblarà, no?,
literalment,
perquè tindrem l'escola Marrex.
Sí, doblarem l'oferta educativa
de l'oferta pública
de places d'escola Brassol,
que creiem que era necessari.
Com a nom?
Ah, eh,
aquesta és una bona pregunta.
Sí, perquè crec que
per Mas Lluï
també s'estan movent diverses
enquestes a través de Twitter,
aquestes ciutadanes,
per saber el nom
de futur institut allà.
Ja que vam tenir
una comissió de nomenclàtors
que es va crear
fa molt poquet,
com sabeu,
doncs clar, evidentment,
un nou equipament
ha de passar
per la comissió de nomenclàtors.
Es va fer una proposta
que jo crec que
a mi m'agrada molt
personalment,
que és intentar mantenir
a partir d'un sinònim
de la paraula Marrex,
doncs buscar algun sinònim
d'aquesta paraula,
d'infants,
de Marrex,
de Quichaya,
de Canalla,
del que sigui,
i col·locar-li
un nom similar
fent al·lusió
per a un grup d'infants.
Llavors el que estem fent
és un procés
amb la gent de català
que ens diguin
quants sinònims
trobem en el nostre idioma
de la paraula Canalla
i a partir d'allà
farem algun procés
participatiu
amb la ciutadania
per tal que es pugui votar
i triar el nom
de forma conjunta.
Però bé,
no es deixa obert totalment,
sinó la idea primària
i la que la comissió
de nomenclà troba a veure bé
era de buscar un sinònim.
No sé si t'agrada o no,
però...
Ah, no, a mi.
Si em vas,
no, no,
preguntar perquè sí que és cert
que des de Mas Lluï
també està movent noms
pel futur institut
que també tindrà cabuda allà
i hi havia noms diversos.
Aquesta és una molt bona notícia.
Aquesta és una molt bona notícia
la d'Institut d'Escola.
Ara amb el departament
d'aquí a poc
tindrem visita
amb el director
de centres públics
per tal d'anar a visitar
els espais de Mas Lluï
i puguem començar
a veure realment
sobre el terreny
on anirà a ubicar
aquest Institut d'Escola.
Nosaltres creiem
que és necessari
aquest Institut d'Escola
i hem estat lluitant
durant molts anys.
Sempre hem reivindicat Mas Lluï
tot i que el departament
en les últimes reunions
ens deia que no podia ser
i que s'havia d'ampliar
una escola existent
i convertir-la en institut d'escola.
Nosaltres seguíem defensant
que nosaltres sempre havíem reservat
un espai a Mas Lluï
per fer-hi un centre educatiu
del que fos
s'havia parlat de primària
en alguns moments
s'havia parlat de secundària
s'havia parlat d'institut d'escola
és veritat que amb el canvi
ja s'ho deia l'altre dia
en l'article
que poden trobar el podiat
i la ciutadania
explicar una mica
que un dels fets
que ens fa canviar
és la baixa ratio 20
que fa que evidentment
necessitem més aules de primària
i amb la necessitat
de creixer en la primària
la necessitat de creixer en la secundària
la fórmula de l'institut d'escola
és ideal
per donar resposta
a la primària
i a la secundària
a la vegada
i quan ens vam començar
a posar a mirar espais
possibles espais
per aquest institut d'escola
vam veure clar
que havíem de recuperar
l'espai de Mas Lluï
perquè era ideal
a més
jo crec que
es pot
es pot trenar
un projecte educatiu
molt maco
connectat amb Coixerola
buscant valors
precisament
de mediambientals
sostenibles
ecològics
en un barri
que hi ha molta necessitat
de places
jo crec que
en un projecte
prou atractiu
també
perquè la gent
de Sant Jus
que encara que no visqui
l'Homàs Lluï
pugui atreure
gent cap a aquell projecte
d'educatiu
si el fem ben maco
i la veritat
que és un projecte
d'aquests que fa il·lusió
és veritat que
no serà d'avui per demà
jo crec que a la ciutadania
també se li ha d'explicar
aquestes coses
no van ràpid
estem parlant
d'una forquilla
entre 3 i 5 anys
també crec que
no hem de generar
expectatives falses
hem de dir la veritat
però vaja
és un projecte il·lusionador
precisament parlant de noms
he trobat l'enquesta
es pensava que es referien
a noms de l'escola
no, no
en aquesta qüestió
era institut d'escola
sí, per institut d'escola
que es podria construir
al barri
així deia el tuit
han votat unes 85 persones
i ha sortit
el nom de
Ie Collserola
Ie Collserola
Ie Collserola
hi havia també
l'opció de Pedraforca
Núria o Montsant
tot anava cap a muntanyes
sí
ja que tenim
Canigó
Montseny i Montserrat
està bé que vagin cap a muntanya
sí, sí
sí, doncs aquesta era una
vinga, solventat el tema del
diguéssim el nou benclàtor
tant de l'escola a Bressol
com també d'aquesta part
d'un futur institut
no, jo crec que el titular
el titular bo
però és que
és que amb la planificació educativa
Sant Jus compleix
i aconseguirem tenir
una nova escola a Bressol
i un institut d'escola
en un relatiu breu temps
crec que és una molt
molt bona notícia
fa molts anys que a Sant Jus
no s'obria
un centre educatiu nou
aquest vols que sigui el titular
que està bé parlar de noms
però que el que és realment interessant
jo crec que és que
aguantarem molt la planificació educativa
i tindrem dos nous centres
en molt poquet temps
jo crec que això és una molt bona notícia
per tot el municipi
parlant també de processos participatius
amb es Lluís
se'n va obrir un
sobre el centre cívic Soledat Sants
i també altres inquietuds
o altres necessitats del barri
una enquesta
un procés participatiu
que ja va tancar
i sembla que la
diguéssim
la alta participació
no ha estat el resultat
obtingut
potser des de l'Ajuntament
o no sé si des de Movem
us esperau altres xifres
o una participació
molt més alta
considerant
el nombre de persones
que des del barri
poden participar
que són més de 2.000
sí
van participar
jo crec que arribava
un 10%
més o menys
eren gairebé
unes 200 persones
que havien respost
l'enquesta
és veritat
que no és un número
exagerat
de participació
també és veritat
que quan
184 perdona
184
que més o menys
és un 8,8%
de les 2.080
mira si tenia aquí
la notícia
jo sabia més o menys
unes 200
ja has dit 2.000
he dit un 10
més o menys
dels 100
que consta ara
amb es lluï
que són 2.080 persones
a veure
ens agradaria
que hi hagués
més participació
ciutadana
en els processos
està clar
també és el procés
que ha tingut més participació
dels 3 o 4
que l'Ajuntament
ha engegat
més que el de la plaça
i més que el de
el parc de la Rambla
amb el nomenament
del nom del parc
tot i això
és baixa
falta veu
del poble
però jo crec que hem de fer
una reflexió
en general
que és que no som una
i ja no és injust
vull dir en general
no som una ciutadania
molt acostumada
a la participació
al final la participació
també s'ha d'ensenyar
s'ha d'educar
i n'hem d'aprendre
llavors jo crec que
que tant en els espais familiars
com a l'escola
com després a la feina
els processos participatius
no es donen
d'una manera molt assídua
no
en general
participes en les eleccions
que es cuisa
els teus representants polítics
i hi ha una sèrie
de mecanismes democràtics
que permeten
estar representat
però és veritat
que després
amb la participació
més directa
hi ha molta gent
que no està massa
no està massa acostumada
i també és una autocrítica
per tots
vull dir que
jo crec que
la bassa participació
es pot haver degut
a moltes coses
a falta de comunicació
a que la gent
no se senti cridada
per la temàtica
moltíssimes coses
perquè també crec que
hi ha una cosa més interna nostra
com a ciutadania en general
que no estem acostumats
a viure processos participatius
de fet no fa tant
que la participació directa existeix
no se'ns consultaven
tantes coses
directament
es feien
i punt
jo crec que és
com tot
l'aprenentatge
es necessita
temps
paciència
i anar-ho practicant
llavors jo crec que
és veritat que és poquet
jo
si em dius
no em demanes l'opini
jo et diré és poc
però també veig
que és més que l'anterior
per tant són passos
al final anirem avançant
de mica en mica
anirem guanyant confiança
i anirem generant més participació
i esperem que això arribi
cada cop a millor port
també tenim experiències
molt boniques
de participació al municipi
la festa major
altres espais
potser més lúdics
que participa molta gent
i hi ha molta gent
al darrere que empeny
i també són coses
molt bones
i que generen
des de la participació
perquè com a autocrítica
que és el que pot fallar
a l'hora que potser
hi ha gent que no rep
directament aquesta informació
o no és coneixedora
que aquest procés participatiu
s'està duent a terme
Sí, segur que la comunicació
és una cosa
que sempre en parlem
a l'Ajuntament
com comunica més
com comunica millor
com arriba a la gent
la gent
ho posa a l'objectiu
a vegades sembla que la gent
no ho sàpiga
potser ens es van de roles
i la gent se l'entera
però a mitges
ens passa amb altres temes
amb residus
per exemple
i que és un tema tan important
també veiem que falta
que la gent arribi a la informació
no et sabria dir
exactament
la comunicació és bàsica
estic d'acord que és el primer pas
i si no hi arribes
ja estàs d'això
estàs venut
però vaja
jo crec que
entre la comunicació
la falta de costum
o la falta de coneixement
de com es participa
i que puc participar
i que se m'escolta
i que se'm valora la participació
i que això no va a l'escombreria
jo crec que
de mica en mica
hem de fer passos
jo crec
això no és una carrera
de 100 metres lliços
sinó una marató
que s'ha d'anar
pas a pas
i mica en mica
jo crec que
en perspectiva
o sigui
si miro la dada
solta
dic
home és poca participació
en perspectiva
dic bueno
doncs és més que les altres
i per tant
és un indicatiu
que anem millorant
i en altres
seguim per Maslluir
per exemple
perquè també tenim
una qüestió
d'habitatges
de protecció oficial
aquests 30
habitatges de lloguer
que en principi
també la data
d'ocupació
podíem dir
segons ens va comentar
l'alcalde també
seria a finals d'aquest any
o la voluntat era
que a finals d'aquest any
ja poguessin ocupar
i per cert
volia fer aquí
una clocada d'ullet
perquè crec que vas anar
amb la mateixa jaqueta
que un altre regidor
que al·lusió no ha escrit
Kiko Ferrer
que porteu la mateixa jaqueta
casualitat
comprem el poble
per sort és l'única cosa
amb la que coincideix
això mateix vas dir també
en el tuit
de fet
Kiko Ferrer també es comprava
cap al comerç local
i explicava d'on era
la jaqueta
d'una de les botigues
d'aquí de Sant Jus
d'aquí del carrer
del carrer Bonavista
però a part d'aquesta anècdota
la pregunta que t'anava a fer
és aquest any
realment
aquests 30 habitatges
poden ser ocupats
per aquestes joves
esperem que sí
la previsió inicial
de l'àrea metropolitana
era l'agost
acabar
jo entenc que a les obres
doncs sempre hi ha
coses inconvenients
i elements externs
que fan que no arribis
a la data prevista
jo crec que a final d'any
és un adapta
tal com vam anar
a visitar les obres
pel que ens explicaven
els experts
els enginyers
els arquitectes
era una data factible
sí sí
a més
jo crec que el canvi
important
que potser la ciutadania
desconessa
és que abans
aquesta promoció
eren 15 de venda
i 15 de lloguer
i ara serà tot
100% lloguer
que és una bona
és una bona
dada
preveiem també
una mica
la voluntat
que hem tingut
des del govern
de fer un gir
cap al lloguer
en la política
d'habitatge
que creiem que és
més resilient
que generarà
més possibilitat
de la gent jove
de quedar-se
i de per tant
apostar més
per aquest lloguer
com una eina
com un mecanisme
per fer polítiques
d'habitatge
tot i això també
des de la CUP
Sant Just
comentaven
que estaven amoïnats
perquè el jovent
està marxant
de Sant Just
o ha de marxar
perquè els preus
menys
els de protecció oficial
òbviament
els preus
no són assequibles
per una persona jove
que comenci a treballar
i no tingui uns estalvis
com per poder entrar
o pagar
afiances
etcètera
etcètera
sí
és que
ara diuen una obvietat
això és cert
això és una obvietat
perdó
per la CUP
el que m'agradaria
és que la CUP
donés solucions
si és que en té
vull dir que
assenyalar l'obvietat
és molt fàcil
jo també la sé assenyalar
la gent jove
marxa d'aquest
sí
clar que marxa
és que
els lloguers estan altíssims
què ha de fer
si tu comences
amb una feina
que és precària
amb uns sous
que no n'ha augmentat
des de fa anys
amb feines
que normalment
no et duran
més d'un any
doncs és molt difícil
o comences a cohabitar
comences a viure
amb amics
que ja ho fan
però
però és molt difícil
pagar un lloguer
és que jo ho entenc
llavors com a ajuntament
què hem de fer
jo
sempre hem de fer
el mateix
creiem que cal crear
un parc d'habitatge
suficientment gran
com per influenciar
en el preu del mercat
i tenir un parc d'habitatge
de lloguer
suficientment gran
per donar la resposta
més que fer
polítiques puntuals
d'ajudes econòmiques
i demés
que et dura un any
i el segon ja no hi és
si tu tens un parc d'habitatges
potent
de 300-400 habitatges
per poder oferir
la ciutadania
i el vas incrementant
conforme va passant el temps
generes una política
resilient
que perdura
durant dècades
i que està allà
perquè la gent
jove
o no tan jove
que també pots fer
per gent gran
per gent jove
es pugui quedar
senyalant obvietats
amb perdó
però és que és una obvietat
dirà qualsevol polític
la gent jove
no es pot quedar
de viure aquí
clar que no
el que cal
és buscar solucions
quants habitatges
no sé si tindres la xifra
quants habitatges
aproximament
de protecció oficial
compta el municipi
o quin percentatge
en venda o en lloguer
sigui el que sigui
és a dir
que estiguin disponibles
per aquest jovent
clar
no
clar
per això dic en venda o en lloguer
els d'en venda
són d'HPO de venda
i fins que no s'acabi
o les persones no barxin
o la feina no s'acabi
aquests pisos
en principi no sortiran
de lloguer n'hi ha poquets
vam fer els de carrer cadenes
que jo
ara no sé dir la xifra
hi ha els de
els de
mas lluï
que són 20
de pisos de lloguer
que carrer cadenes
també són uns 20
per tant uns 40
i el que ara
apostarem fort
són aquests 30
que tindrem d'aquí
molt poquet
evidentment
bueno
també és lloguer
però clar
per la gent jove
no és accessible
són els 100 i pico
pisos de mil·lenari
però clar
està dedicat només
a la gent gran
per tant la gent jove
no pot
no hi té excés
encara no
ja hi tindran el futur
però encara no
i després la gran aposta
serà
amb tota la transformació
de la carretera
allà tindrem
més de 200 habitatges
públics
que farem de lloguer
que farem amb diferents tipologies
i que evidentment
per la gent jove
doncs hi haurà
un bon paquet
d'habitatges
perquè es puguin emancipar
això ubicats en
carretera reial?
sí
on abans hi havia
l'antiga
l'antiga
Cerros Vergara
el Frisicoi
davant del Consell Comarcals
a l'altra banda
dels miralls
d'aquesta edificació
a l'altra banda
dels miralls
recentment nova
hi ha una altra qüestió
que també
afecta
diguéssim
a part de residus
que són
que és la
la continuació
de la implementació
del xip
a residus
i a
ajuda'm
a residus
i a orgànica
sí
a resta i orgànica
això perdona
resta i orgànica
ara m'hanvia que t'enganxava
no pateixi
que crec que va ser també
que ens explicava una mica
l'alcalde
que el mateix 15 de febrer
tenia reunió
amb els veïns i veïnars
de Torreblanca
Maslluí
i Veixolets
que són els tres barris
que ens veiem avui
que la setmana passada
no vam poder
veure'ns finalment
i ens veiem avui
com va anar
doncs la
va anar molt bé
va anar molt bé
Torreblanca i Maslluí
Torreblanca i Maslluí
ens vam veure
amb Torreblanca
amb la gent de la comunitat
perquè no tenen
l'associació formalment
constituïda
i amb Maslluí
i amb l'associació
i francament
va anar molt bé
sortien els típics dubtes
de com funciona
la tarjeta
quantes tindré
quines dades hi ha
podré obrir tots els dies
què hi puc llençar
i què no
preguntes típiques
que surten
en el moment del debat
se'ls va explicar
el per què
se'ls va explicar
els objectius
se'ls va explicar
com funcionava
i sobretot
el més important
el cronograma
com desplegarem
el sistema
se'ls va explicar
que primer
trobarien el butlletí
es feia aquesta reunió
trobarien el butlletí
informació
rebrien una carta a casa
trobarien punts informatius
en els barris
o en els espais
on se'ls podia respondre
preguntes
es passarà a casa
a repartir les targetes
dues targetes
per habitatge
dos vegades
si no et troben a casa
tindràs punts
com que en diem
de repesca
per anar a buscar
la targeta
i després
ficalment
es tancaran els containers
si tot va bé
abans de Setmana Santa
i ja començarem a funcionar
amb targetes
en aquests barris
en aquests tres
serà la segona fase
la següent
és a dir
que de cara a l'estiu
ja ha plantejat
una altra fase
acabarem
aquesta segona fase
pensem
com ha anat
ja me queda
el cronograma
de la gent
perquè també es fa
una idea
vam fer
fa més d'un any
començament del 2020
Canigó Miranda
ens vam aturar
el procés
perquè vam fer
un canvi
de contenidor
que sabeu que era
de càrrega posterior
aquells contenidors
més antics
i ara tenim
aquests contenidors
grans
com que vam fer
aquest canvi
des de MediAmbit
no vèiem lògic
fer tantes coses
a la vegada
de canviar els contenidors
amb tot el que ha suposat
de moure bateries
el contenidor ara passa
fins a aquest costat
i no l'altre
etc, etc, etc
si a sobre
encara havíem de desplegar
el xip
i repartir targetes
doncs segurament
haguéssim generat
massa caos
que veiem que era
que l'occurió era
paren aquest repartiment
despleguem
i quan ja estigui
tot assentat
el desplegament ben fet
dels nous contenidors
tothom tingui
les bateries ben posades
seguim amb el desplegament
per això ara estem seguint
amb aquesta segona fase
si no l'haguéssim fet
si no haguéssim hagut
de canviar el contenidor
s'hagués fet més seguida
de la fase de Canigo
no haguéssim esperat un any
haguéssim esperat menys
nosaltres ara el que veiem
és que
estem implementant
en barris
clar
les tipologies de barri
influència molt
en el sistema de recollida
no és el mateix
un barri
Ciutat Jardí
per dir-ho així
com és la Miranda Canigo
que són barris unifamiliars
més espaiats
amb menys densitat
que un barri com
Masjuí
que és molt més dens
llavors el que volíem
era en aquesta segona fase
comprovar exactament
com funciona
el barri de Masjuí
un barri
un barri
plurifamiliar
seguir amb barris
unifamiliars
que ja sabem com funciona
amb la plana
Ví Solets
Torre Blanca
perquè és molt petit
i són molt nous
i creiem que també
era una bona oportunitat
fer-ho ja
perquè ja som veïns
que ja s'acostumen
a aquest nou sistema
llavors a partir d'allà
farem l'anàlisi
de veure com està funcionant
en medi ambient
tenim clar
que si cal anar lluny
cal anar tranquils
en el sentit que
si ens donem moltes presses
i deixem un barri
que encara no està prou assentat
la gent no ho està entenent prou bé
i marxem al següent
ja no tindrem forces
per atendre aquesta ciutadania
per tant
estem amb aquesta ciutadania
l'acompanyem
estarem des de ja
fins al juliol
abans de marxar
de vacances amb ells
acompanyant-los
responent
atenent-los
assentant
a veure
l'alcalde el diu
i jo també ho penso
el començament serà
més complicat
quan passin sis mesos
i quan passi un any
al començament
tindrem més funcionalitats
hi haurà més problemes
la gent no tindrà la tarjeta
no funcionarà
hi haurà errors
alguns no faran cas
i seran incívics
i ja en seran la brossa a terra
mica això s'anirà corregint
i jo crec que de cara
al setembre-octubre
del 22
ens plantejarem
una segona
una tercera fase
ja serà
perdó
que haurem de veure
si abordem
un altre barri
plurifamiliar
que no vull dir quin
perquè ho estem debatent
i algun altre barri
més
més unifamiliar
encara queden zones
de barri centre
zones de Can Sagrera
i a més
més unifamiliars
que també caldrà abordar
s'acabarà
és a dir
no s'acabarà
doncs
tota la implementació
aquest 2022
a la resta de barris
o de moment
sobre la taula
per fer-ho
pla per pla
jo crec que serà difícil
acabar el 2022
amb tots
enjus
amb tots enjus
desplegat
perquè tenim barris
molt densos
barri nord
barri sud
barri centre
segons quines zones
en les que les haurem
d'atacar
potser per separat
llavors
no em vull llençar
a la piscina
i dir
sí
el 2022
tot
a més pot passar
una altra cosa
pot venir una altra pandèmia
i s'acaba
i s'acaba tot
i s'acaba tot
i s'acaba tot
no
ara
tocant de peus a terra
jo crec que
que la gent ha de pensar
que el 2022
2023
estem parlant
i per què encara hi ha gent
o per què creus
just que encara hi ha gent
incívica
que tot i tenir
totes aquestes mesures
tota aquesta informació
que també té a l'abast
té canals de difusió
té xarxes socials
etcètera
etcètera
encara segueixen veient imatges
amb caixes
de cartró fora
o bosses fora
o un tros de fusta
fora del contenidor
quan no és el lloc
on ha d'anar
sí
és gairebé tan sorprès
em sorprèn
també
com em sorprèn
també
perdona per ser tant
això
però les caques de gosses
en just
que n'hi ha tantíssimes
bueno
que a vegades n'hi ha moltes
al carrer
també és veritat
que som un municipi
amb molts gossos
però també és aquest incidisme
i jo la veritat
a mi em costa molt d'entendre
particularment aquest
també em costa molt d'entendre
a més jo soc una persona
molt conscienciada
a nivell mediambiental
i clar
encara em costa més
separar bé
i llençar el residu
i en fons
si la caixa no t'hi cap
la pots xafar
la pots plegar
la pots fer
que capi cap al forat
ara ja no es desborden
els contenidors
els contenidors no estan plens
l'excusa
que el contenidor està ple
i l'ha de deixar fora
jo crec que ja no
ja no s'hi val
el contenidor
sempre hi ha espai
i la veritat
jo puc entendre
que un dia et deixis la targeta
i per un descuit
doncs diguis
mira vaig tan ràpid
i el deixo fora
però que de manera sistemàtica
en alguns punts
molt poquets
però en algun punt
tinguem sempre
algun vaí
que no està fent cas
del sistema
que és qüestió d'educació
és qüestió d'educació
i d'incivisme
jo crec que és un tema
d'educació
i d'incivisme
sí, principalment
jo crec que anirem
anirem vencant-lo
ja cada cop
jo crec que a les generacions
cada cop pugem més consciençades
en què s'ha de reciclar
i que s'ha de fer bé
i que s'ha de separar
jo crec que això
les escoles treballen molt bé
després
com a ciutadans
també rebem molta més informació
de les conseqüències
del no reciclar
que cosa que també
jo crec que ens ajuda
a crear-nos aquest marmantel
que s'ha de reciclar
i s'ha de fer bé
vull dir
no fa tant que reciclem
no ho sé
mira jo a casa meva abans
tot anem a un sou covell
i deixaves la brossa
a fora
i la passant a buscar cada dia
i això estava barrejat
i això no fa
bueno ja tinc una edat
tinc 35 anys
però potser em fa 20
vull dir que
tots aquests processos
d'aprenentatge
també són lents
i hi ha gent
per tot
vull dir que
mica en mica
per això també una mica
aquesta implementació
del xip
que precisament
també l'alcalde
ens comentava
la setmana passada
que ara estem
sobre el 55%
60%
però encara estem
una mica lluny
del 70%
d'aquest reciclatge
que s'ha de complir
a partir del 2025
ho assolirem
anem pel camí
d'arribar a aquesta xifra
jo crec que ens hem marcat
de fet un objectiu
5 punts més ambiciós
l'Ajuntament va dir
que voldríem arribar
al 75%
amb el canvi de contenidor
i amb el canvi
de sistema
amb el xip
i el porta a porta
al comerç
que a vegades
ens endal·laixem
i el comerç
és molt important
que la gent
que ho tingui clar
estem recollint
porta a porta
un terç
del residu
que generem
a Sant Jús
que són dels comerços
aquest funciona sol
s'entén
aquest està funcionant
ja porta més
de gairebé
dos anys funcionant
està funcionant bé
sempre hi ha
algun descuit
alguna coseta
s'han de corregir
però els comerciants
la majoria
estan molt molt contents
amb el sistema
nosaltres també
perquè separem
molt millor
estem separant
uns nivells de separació
que no separàvem mai
amb comerç
i evidentment
jo crec que
com que la ciutadania
no ho veu
perquè no és comerciant
vull dir
potser sí que veus
la bossa al carrer
o veus
davant d'algun
comerç
un paquet
de caixes
plegades
però s'està recollint
però aporta moltíssim
moltíssim
jo crec que això també
té un valor afegit
i després
el sistema
de contenidor
amb xip intel·ligent
que jo crec que
també Catalunya
cada cop s'està veient més
que molts municipis
estan apostant
per això
des de Manresa
Girón
a Tarragona
Lleida
també
municipis més petits
Cornellà
d'aquí molt poc
vull dir que jo crec
Barcelona
en alguns barris
també fa contenidor intel·ligent
per tant
no ens hem inventat
la sopa d'aig
per dir-ho així
sinó que
són models
que s'estan
replicant
a molts llocs
i que tenen èxit
segur
just acabem parlant
d'un tema
que podíem dir
passa per actualitat
però és més dòsic
és el Carnestolta
que el tenim aquest dissabte
a la plaça Maravall
al parc
de Joan Maragall
que precisament
avui
s'acaben les inscripcions
per participar
en el concurs
de disfresses
no sé si teniu xifres
de la participació
a aquestes hores
jo ara mateix
no tinc xifres
no totes puc donar
tampoc m'hi he pensat
en demanar-les
quan venia cap aquí
però vaja
és veritat
que és un carnaval
que sembla una mica diferent
no hi ha ruga
les afes
és veritat
que
per un tema
que a l'escola
no s'hi podia entrar
que hi havia
fa molt poques setmanes
estava amb l'omicron
a tope
perdó per parlar així
però vaja
les escoles
estaven molt desbordades
i les afes
no s'han vist tan cor
de preparar bé
el carnaval
quedarà una mica
descafeïnat
no ho sé
si quedarà descafeïnat
és veritat
que clar
si hi has estat
altres anys
les afes
animen moltíssim
i porten a moltíssima gent
esperem que
a pesar
que no hi siguin
que és una pèrdua important
doncs famílies
a títol individual
s'animin
grupets d'amics s'animin
i tinc una mica de festa
que també ens toca
jo penso que també està bé
sortir al carrer
disfressar-se
passar-se-ho bé
a la nit també
per sort
al casal de joves
es podrà
per fi
tenir un espai
d'oci juvenil
el cau
munta
munta
munta nit de festa
que també crec que és molt important
ja per fi
tenir un espai
i una nit de festa
per la gent més jove també
tenim xirigotes també
tenim xirigotes
tenim per tothom
sí sí
aquest any ja un i do
doncs espero que vagi molt bé
a veure si et veiem disfressat
per ja just
si ets del que es disfressa
no ho sé
no sóc massa disfressat
ni unes vermelles
jo he de dir
no
bé a veure joves
si hem hagut de col·legues
i tal
doncs et disfressava
i tal
però ara de gran
bé
ens fem grans
ens fem grans i avorrits
just fa salva
el portaveu de Movem Sant Just
gràcies per passar per aquí
que tinguis bona setmana
i ens anem actualitzant
les properes setmanes
aquí a la mesura
moltes gràcies a vosaltres
que vagi bé

és a picture lay
dreaming of a lay
i never see
you are
you are
help me out
help me out
help me out
help me out
here
thinking of a castle
on the top of here
thinking of a castle
on the top of here
the curse i had been to
was full of flies
thinking of a castle
on the top of here
you are
you are
help me out
help me out
help me out
i am more
animal
i have seen
the rap
is to the mode
and they work better
when they are
dirty
it would be
maybe break
the codes
a girl who
opens
it would be normal
balance your
what
even if you
talk bad
to girls
i know
at the bottom
you understand
balance your
what
maybe it will change
balance your
what
what
you need you to
do
yeah
Jo passaré pas a la ràdio
Parce que mes mots sont pas très beaux
Les gens me disent de mes mots
Pour une fille belle t'es pas si bête
Pour une fille drôle t'es pas si let
Tes parents et ton frère sa aide
Oh, tu parles de moi
C'est quoi ton...
Gemma Bonet, bon dia.
Bon dia, Laura Rossell.
Avui entra d'altres protagonistes...