Falten dos minuts per un quart de dotze del migdia.
Seguim just a la fusta i a aquesta hora tenim al telèfon
el Xavier García, programador del cicle de Música Instrumental i Vocal de l'Ateneu.
Hola, bon dia, Xavier.
Bon dia a tothom.
Aquest cicle de Música Instrumental i Vocal de l'Ateneu
que comença el 21 de gener
és el primer cicle de Música Instrumental i Vocal de l'Ateneu.
Com va sorgir la idea?
Doncs aquest primer cicle que l'hem anomenat Estones de Clàssica
va venir a través d'una persona que està a la Junta de l'Ateneu,
l'Anna, que és coneguda meva,
i em va demanar que iniciéssim aquest primer cicle de Música Clàssica
que creiem que és tan necessari per Sant Jusd'Esvern i per l'Ateneu.
I a partir d'aquí ens vam posar a treballar,
no fa gaire que ens hi vam posar,
però bé, ja tenim aquests quatre primers concerts d'aquest primer cicle.
Els quatre primers concerts que són el 21 de gener, 25 de febrer, 18 de març i 13 de maig.
Em deies que creieu que era molt necessari per Sant Jusd.
En quin sentit creieu que Sant Jusd necessitava aquest cicle de Música Clàssica?
L'Ateneu ja té el seu cicle de Música de Jazz que s'ha anat implementant
i sabem que hi havia gent interessada en aquest cicle
i creiem que podrà aportar molt a la ciutat.
una mica demanat també tant per l'Ateneu com una mica la gent que s'havia adreçat a propis socis de l'Ateneu.
La idea és que això, suposo que és la primera i es veurà com funciona,
però la idea seria que es repeteixi cada any.
Doncs sí, evidentment és la primera aventura, diguéssim,
és la primera vegada que s'organitza,
però amb la voluntat que tingui continuïtat en el futur.
Sobretot, ens agradaria que no es cregués només en aquest primer any,
que penso que serà molt interessant,
però serà el primer i esperem que sigui de molts.
Per aquest primer any ja teniu, com has dit, quatre concerts programats.
El primer serà el 21 de gener, que és aquest diumenge, a partir de les 7 de la tarda,
i es titula Vida Jueva, retrats del passat.
Què consistirà aquest concert?
Doncs, bé, primer de tot que aquests quatre concerts que hem programat
són concerts amb propostes joves, molt trepidants,
i algunes d'elles innovadores,
com la que tindrem aquest diumenge que inaugura el cicle.
Aquests diumenge ens visiten al Marxum, sí, al piano,
i al Tolo Genestà, al clarinet,
i ens parlen de la vida jueva,
enfocada a través de diferents compositors jueus.
Un d'ells, fins i tot, que va escriure una de les obres que escoltarem
des d'un mateix propi camp de concentració.
el clarinet és l'instrument per excel·lència de la música jueva,
i ens presenten un repertori de música del segle XX,
ben contrastada, però alhora molt dramàtica,
molt representativa del que ha sigut la història de la música jueva,
el seu propi passat, fins i tot.
I, a més, ens ho presenten amb elements audiovisuals,
també, que fa que el públic pugui connectar molt més amb la música
i amb el que ens estan explicant els intèrprets.
I és una proposta que han tret en CD,
un CD que s'estrena a Madrid la setmana que ve,
i és una proposta que han portat ja a Madrid mateix,
a Màlaga, a Mallorca, al Festival de Torrella de Montgrí...
Per tant, doncs, que és una proposta molt interessant
i engrascadora per obrir aquest cicle.
Entenc, doncs, que el Marc Sum, si el piano i el tolo,
si han estat al clarinet, són dos músics contrastats, no?
Perquè m'expliques?
Doncs sí, són dos músics joves,
que es van conèixer a l'Escola Superiore de Música de Catalunya,
però que amb dos han ampliat els seus estudis,
al tolo, fora d'Espanya, fins i tot,
i han rebut diferents premis a nivell individual.
Per tant, doncs, tot i la seva joventut,
doncs, tenen ja un recorregut i una experiència,
i guardons, fins i tot,
doncs, que penso que els acredita i molt per la vida musical,
i en aquest concert jo penso que ens ho demostraran,
perquè és una proposta que ha tingut molt d'èxit allà,
on l'han portat,
i tenen programats, doncs, més concerts,
a part, no només del de diumenge a Sant Just,
sinó ja tenen molts més concerts d'aquesta proposta.
Parlàvem ara d'aquest primer concert,
que serà diumenge a partir de les 7 de la tarda.
Què ens pots dir dels altres tres concerts
que tindrem més endavant?
Doncs, com deia,
hem intentat fer un cicle d'aquests quatre concerts
que siguin contrastats, no?
Teníem ara piano i clarinet.
El següent concert, doncs, serà quartet de corda,
després tindrem un recital soprano,
i l'últim concert amb piano a quatre mans.
El següent serà el 25 de febrer,
també a les 7 de la tarda,
tots són en diumenge a les 7 de la tarda,
i al quartet Tornet ens presenten un programa contrastant
d'un quartet de Beethoven absolutament apassionant, ja,
i un quartet de rebel molt subtil,
amb sonoritats impressionistes.
Després entrem al recital de la Paula Sánchez Valverde,
una soprano navarresa que ha participat en diferents òperes d'Estudio,
ha debutat al Liceu, al Palau,
recentment ha guanyat el concurs Mirament de Sitges,
i acompanyada per jo mateix al piano,
doncs, oferirem lírica italiana,
Rossini, Donizetti,
i Cançó i Sarsuela espanyola.
Tenim Rodolfo Halster i alguna àrea de Sarsuela.
I, finalment, l'últim concert és el 13 de maig a les 7 de la tarda,
i tindrem dos pianistes russos,
l'Ina Veselova i el Fedor Veselov,
que ens portaran Balls del Món,
que són diferents danses
de diferents països d'arrere del món.
És a dir, tindrem la Badinerie de Bach,
però també tindrem un tango de Piazzola,
l'Havanera de Carmen de Bizet,
conegudíssima,
les danses norvegues de Gric
o les danses húngares de Brahms, entre d'altres.
És a dir, que es tocaran cares molt diferents
de la música clàssica en els diversos concerts.
Hi haurà música per a tots els gustos.
Doncs, moltes gràcies, Xavier García,
programador del cicle de música instrumental i vocal de l'Ateneu,
per atendre'ns.
Per cert, el concert,
quin serà el preu de l'entrada?
Doncs, primer que tots els concerts es fan a la sala cinquantenari,
i tenen un preu general de 10 euros,
8 pels socis,
i després 5 euros pels menors de 25 anys,
doncs, creiem que és molt important que la gent jove
pugui tenir accés més fàcil i ràpid a la música.
Hi ha propostes que també, en realitat,
són d'intèrprets joves, la gran majoria.
Sí, és un dels objectius, també,
acostar la música clàssica a la gent jove?
Doncs, evidentment,
pensem que és molt important,
i si es veuen reflectits a través d'aquests músics,
que la majoria són joves,
hi ha propostes,
algunes d'elles que afegeixen audiovisual,
és a dir, que tenen un atractiu especial per a la gent jove,
els poden apropar en aquesta música,
que en realitat és molt interessant,
però que potser per totes les músiques
que ja existeixen avui en dia
doncs, està més difícil fer-ho arribar al jovent
i també és un dels objectius
que volem assolir en aquest cicle.
Doncs, moltes gràcies, Xavier Garcia,
esperem que es puguin complir els objectius
que us proposeu amb aquest primer cicle
de música instrumental i vocal de l'Ateneu
i que es pugui repartir per molts anys més.
Doncs, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia, adeu.
Bon dia.
Hem parlat amb el Xavier Garcia,
músic director d'orquestra i programador
del cicle de música instrumental i vocal de l'Ateneu
que comença aquest diumenge 21 de gener
a les 7 de la tarda al primer concert
titulat Vida Jueva, retrats del passat.
Tindrà, comptarà amb la presència de dos músics,
Marc Sumsi al piano i Tolo,
ja n'està al clarinet.
Amb això fem una petita pausa per la publicitat
i de seguida tornem amb la tertúlia dels dijous.
Fins ara.
de dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'Smooth Jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Vet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous, de 9 a 10 del vespre,
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
98.1
Tens entre 6 i 18 anys.
T'agrada escriure?
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omniu Cultural convida tots els alumnes
dels centres de primària,
secundària i batxillerat
a participar en el Premi Pisciganya de Poesia
i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atreveixes?
Consulta les bases de www.omniu.cat
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadats per arrebussar
i quart i meitat per llançar les escopradies.
Cada any, malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar.
Necessita més gent compromesa.
A Mants Unides,
recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900 811 888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061,
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor
que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor,
061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu MOB.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Gairebé dos quarts de dotze del migdia.
La Lina s'està acabant de col·locar a la seva cadira.
Aprofito mentrestant per saludar a la resta de tertulians,
a l'Arbre Gulló.
Hola, Arbre, bon dia.
Bon dia.
I a la Joan Algarra.
Hola, bon dia.
Bon dia a tothom.
Per cert, la setmana que ve no podré venir
perquè justament aquesta hora estaré canviant el DNI
que m'han donat la cita a principi de mes.
doncs ho apuntem.
I la Lina també.
Lina, que encara no t'hauria obert el micro.
Hola, Lina.
Bé, doncs gràcies per obrir-lo.
Bon dia a tothom.
Bon dia a tu també.
Pots ser un dia maco.
Canviaràs el teu DNI per fer el canvi de nom definitiu.
Sí, després de set mesos, set mesos, poca broma, eh?
Set mesos perquè va fer tots els tràmits.
Ja el canviaran i, bueno, encara tindrà tràmits.
Jo tindré que anar aixenda, jo tindré que anar al banc,
tindré que anar a la mutualitat, a la coia, a la mufate.
Ha estat un procés complicat?
Sí.
No, complicat no, que ho fan llarg.
Clar, és a Ferragós.
Va acabar el coi, tal, i perquè tornen a venir aquí el document d'or mesos,
tornen al coi, perquè tal, bueno...
No és que ningú t'has dit que no ha canviat-te el nom,
sinó que el procés és complicat.
No, tu has que aportar dos testimonis,
has que aportar deu documents,
com aquest nom que vols canviar
és el que t'estan dient consuetudinàriament.
En principi no era del tot així,
perquè m'ho dien com a pseudònim,
però ho vas haver d'inventar.
a dir, pues si no és així, pues si ho inventé.
I en una setmana ja tenia documents.
Que és curiós perquè et diuen
no et canviem el nom fins que no demostris que la gent et diu així,
però potser la gent no t'ho diu fins que no te'l canviïs.
Clar, tot queda implicat.
És un pes que es mossega la cua, eh?
És un pes que es mossega la cua, eh?
Carnets d'associacions, de lío, d'empreses que t'escriuen,
d'emails i de tal.
Bueno, jo li vaig aportar en una setmana,
em vaig aportar la tira.
Doncs aquest tema que ja quedarà 100% solucionat, oi?
Sí, quan...
Ara és oficial,
va a un fiscal
que revisa que no hi haguen problemes,
que tinguis tu o que vulguis ocultar coses,
va a una jutge,
llavors la jutge determina i fa una sentència
i posa una nota avall.
Hasta que no està registrat en el llibre
de naixement, no.
Llavors, quan aquella sentència l'envien cap al coll.
d'anar al coll i tornar dos mesos i mig.
L'última tal va arribar.
El dia dos em van avisar que ja estava.
Al coll, la ciutat del coll,
no el comitè olímpic internacional.
No, no, no, del coll, la ciutat del coll.
I aquell dia que ja queda registrat
en la partida de naixement,
ja és oficial.
O sigui que ara estic en contradicció.
Tinc un cornet que no és legal.
Per això te l'has de canviar.
Sí, sí.
És com quan canvies l'adreça al domicili
i encara no te l'has canviat el carnet.
Sí, cal.
Doncs, bé, dit això,
l'arbre la setmana que ve no hi serà,
però avui sí que el tenim aquí.
I bé, no sé,
quins temes avui voleu destacar?
Després del viatge de la Lina a Sibèria?
Sí, això és.
Hòstia, Sibèria, veia, veia.
Que tenien 60 sota zero.
Va sortir la imatge d'una noia allí congelada.
O, bueno, totes les seies.
Pràcticament.
Com Walt Disney, no?
I jo dic, madre mía, que dur.
No, és que com estan fent aquells monuments
a la Xina que fan aquella ciutat
a la qual tots són monuments de gel,
doncs ja van a fer la figura humana també de gel, no?
Sí, però amb un altre lloc.
És la zona més freda del món, diuen.
És igual, però vull dir, vale.
I tant, i tant, que és un altre lloc, eh?
60 sota zero, ho dic.
Sí, bueno, però no cal anar tan lluny.
Per exemple, a Boston van estar a menús 30, no fa gaire.
Home, Lina, està més lluny de Boston que a Rússia, eh?
Sí, ja, ja, ja m'imagino que sí, eh?
Com que has dit que no cal anar tan lluny i te n'has anat...
No, ja fem d'un...
Perquè, mira, avui dia els vols són tan ràpids...
Sí, perquè no te n'adones.
Tu pots traslladar-te d'un post a l'altre,
doncs en un moment i ja està.
Sí, però quan has dit que no cal anar tan lluny,
pensava que em diries a...
Aquí al Pirineu.
A la pobla de Segur.
A la pobla de...
Bueno, escolta, doni d'hora també.
Doni d'hora, la pobla de Segur un dia.
Doni d'hora també, eh?
Estàvem molt baixos, eh?
Ja, a 10, 12, eh?
No és el cas de que s'endusta.
És que per nosaltres, per nosaltres, 10, 11,
és alguna cosa horrible.
Bueno, no tant, eh, xiquets?
Jo crec que cada vegada menys.
Ai.
No, però va de roba.
És de moça, le busta en frió.
Sí, sí.
Mare de Déu.
Va de roba, que evidentment va de roba
i de condicionament de les cases.
Ah, sí.
Ni tenim les cases condicionades ni tenim roba.
Bueno, també per la calor, què?
Vols dir?
No, per...
No, per...
La calor, la calor...
La calor hi va ser a 30 graus, l'aguantó bé.
La que no aguantó són els 32 en humitat aquí de Barcelona.
En humitat, sí.
Aquests últims anys l'hem tingut...
Sempre teníem una setmana màxim, el juliol,
i després ja calmava la gola,
i ara resulta que...
No, no, és mantinguda, eh?
Ara dura més i llavors resulta molt dur.
La calor comença al principi de juny
i dura fins a l'octubre.
Es fa...
Es fa...
I no em diguis que ella a migdia no feia calor.
Sí, fa feixó.
I abans inclús al matxia pot fer calor.
Al matí teníem...
No, no, però ahir feia calor.
Sí, ahir al matí teníem fred.
La gent anava a anorac pel vent, pel vent.
Pel vent, sí.
Es va aturar el vent i de cop i volta era de ponent
i estava a 18 o 20 graus.
Sí, sí, sí.
I s'agoviaven, l'anorac s'agoviaven.
Però de totes maneres, de totes maneres,
a la que fa una miqueta de fred,
la gent està a patar, a patar, a patar.
Jo penso, no?
El cos té que defensar-se, ell també.
Sí, sí.
Després tens la grip,
després tens el que tu vulguis,
després tens una pulmonia.
Però no, home, no.
Jo a Conolleres,
quan vam arribar un migdia,
a fora estaven a 6 sobre
i dintre de la casa a 4 sobre.
Home, potser que sortissis a fora, no?
No, no, clar, vam estar a fora
fins que vam haver d'anar a dinar i a dormir.
Ja.
Escolta, a mi se'm va posar el fred al cos
i no el vaig perdre fins al cap.
Imagina't que tenia una de les estufes per allà,
amb tot, eh?
Xemeneia, bomba de calor, estufes petites.
Tenia una estufa aquí enganxada a les cames
i no em vaig adonar que m'havia cremat.
Hòstia.
Sí.
Però qui és aquesta gent que té la casa a...
A Fornulleres.
Exacte, a 4 graus.
A 4 graus.
Mira, com és una casa antiga de pedra.
I allà anem, doncs, de ciento a viento.
Claro, quan arribeu...
Quan un arriba...
A mi que no m'hi esperin, eh, a Fornulleres.
No, no, no.
I a Fornulleres a l'estiu...
I per arribar a l'escalfada.
No, no, Sergi.
Que ens esperin a Fornulleres,
que la Juanita cuina molt bé.
A l'estiu.
I a l'estiu, i que sí, que ens faci una...
Si saps quina pega tenim a l'estiu?
Els rentells.
Que són rentells.
Ah, mosquitos.
Ah, mosquitos.
Es diuen rentells.
Però...
Allà, sí, és que són un mosquit petitó.
La paraula és el nom del mosquit.
Allà en diuen rentells, dels mosquits.
Però dels mosquits...
Jo no ho havia sentit.
Dels mosquits autòctons.
Hombre, hombre, no hauria sigut a classes de català.
No, però, perdoni, senyora, jo no he anat a classes de català.
Que teníem una professora que era de...
Precisament d'allà a prop de...
De l'Empordà.
Sí, de l'Empordanet.
Sí.
Recordo, malauradament, ara de l'amiga del Gualdin, que ha anat a Àfrica i s'ha portat una herència.
L'ha agafat la malària.
Oh, ostres.
Està hospitalitzada.
Sí, perquè nosaltres, el nostre cos no està preparat per aguantar això.
Feta pols, hospitalitzada, i bueno...
La malària, per això, es cura amb rata jo a menn poc temps.
Sí, però és intermitent.
És intermitent i de quan a quan surt.
però queda...
Que pot tornar a sortir.
Sí.
Que pot tornar a sortir.
És com una espècie de grip, forta, forta.
No, però després, passat el temps, el cos, queda...
Sensible, o el que sigui.
Ara, que no em sortirà la paraula.
El meu tiet també va agafar la malària.
No se va tant de pressa.
I de quan en quan veies que no estava bé, que es posava...
Ui, anava rebrotant cada quan...
El mitjunt anava a la mana.
El problema amb la malària és que quan l'agafes, s'ha de tractar amb un període de temps immediat.
Sí, és a dir, crec que si passen 48 hores i encara no has anat a l'hospital, es pot començar realment a...
al teu cos, sí.
Però a aquesta amiga li ha passat, perquè pensava que era una gripe d'estres de tal, en casa feta pol, encara han feta pol,
fins que l'han tingut ingressar fa 3 dies.
Per això a l'Àfrica, per exemple, hi ha gent que ha mort de malària.
Hi han descobert.
I tant, multituds.
Clar, però perquè no tenen accés a...
Clar, però no tenen accés a...
És un mal endèmic d'allà.
I aquí, en aquestes coses dels errors i que no t'enganxen, penses que és una grip i estàs a casa i cobalta...
Sí, amb això que no li donen importància a la grip...
No, no li donen perquè, clar, no són coses que siguin habituals aquí.
Tant senzilla com amb la diabetis, em van dir que si eren gines o no sé què, i me'n donaven pastilles, que a més tenien sucre.
A mi em vas posar a 300 i anava perdent quilos, anava perdent quilos, vas perdre 7 i mig, i jo diia, m'estic morint, m'estic morint, m'estic morint.
No, sí, clar.
Tal que vas canviar de doctora i una diu, ara, pegava una punxada de què tal, bum, 300.
Em dius, hòstia, tu el que tens és una diabetis de l'òstia.
Sí.
Però l'altra doctora, nada, posava-me pastilles de sucre.
Però, escolta'm, devies portar-la feia dies per arribar a aquesta xifra.
Bueno, la de... portava dues setmanes, que anava perdent, perdent, perdent.
Sí, però hi ha un temps que el cos encara ho aguanta una mica, però quan ja s'apodera del cos, déu-n'hi-do, eh?
Jo anava dient, m'estic morint, m'estic morint, però bueno, m'estic apagant.
I mira, però no estàs viu.
M'estic apagant.
Sí, recordo que la Lina es va preocupar molt per tu, perquè un dia estaves aquí, fet pols, i diu, oi, mare de Déu, diu, aquest xicot, el millor és que li ha d'agafar un cobriment de cor, perquè, esclar...
O sigui, estaves molt apurat.
Però, bueno, jo em preocupo per tots, està pels mosquits de la...
No, no, dels mosquits, no et preocupis, perquè ja es preocupa... Però és que, és veritat, eh? Mira que és agradable estar allà a la placeta, cosa de pueblo, a la placeta allà fent una mica patalatxerrada amb els quatre veïns, i t'has de ficar a casa perquè...
No hi ha repelents?
No, sí.
N'hi ha unes plantes, després, després...
No, no, no, no, no.
N'hi ha unes plantes que se'n diuen, i ho dic, perquè això és veritat, limonelo, com un es diu més o menys.
Allà hi ha plantes, hi ha llocs, ultrasonidos, hi ha de tot, però allà no s'hi pot estar.
Bueno, perquè és el territori...
Si diuen, què, caram, margeu.
El típic que feien el del passat és fer una foguera, l'he passat a l'estiu, la foguera de castanya...
Ja m'explicaràs.
La foguera, el fum, i posar-se al voltant...
Sí, imagina't.
I el fum que espanta...
Sí, sí.
I és molt agradable, també, que tens el riu allà a 500 metres, i fer una passejadeta a la tardor, allà cap al capvespre, reto...
Portem dos o tres anys que no hi ha qui guaganti.
Bueno, i què farem en el Puigdemont?
No ho sé, això m'ho dieu vosaltres.
Oh, no, nosaltres, jo no parlo, jo no parlo.
Que teniu més experiència.
Jo ho tinc...
Dic, personalment no ho tinc clar.
Ja ho vaig dir.
Democràticament la gent ha votat que això, independentisme,
que el Puigdemont...
Que respecti l'independentisme, eh?
Que el de Puigdemont ha d'estar.
L'estat no vol, però, naturalment, és un estat repressiu.
Ja comencen a sortir veus.
Sí, ahir el d'Irlanda ja va dir que per què, democràticament,
si el poble l'ha votat, no es pot almenys tenir unes converses
per aconseguir la manera de conjuminar el problema.
El problema és aquest, que no és la meva alternatia,
perquè jo sóc, voto la CUP, però democràticament...
deixuenim concentration.
Fins arapleixament...
世stemulator.
одна la espè tens cross-izi de성이...
fera el problema és el problema és el problema és el problema.
Es Feyenos, el problema és el problema és el problema,
és el problema és el problema és el problema és el problema,
no es pot el problema és el problema és el problema,
i el problema és el problema és el problema és el problema i el problema és el problema és el problema,