Falta un minut per un quart de dotze del migdia.
Tenim a aquesta hora amb nosaltres el Sergi Seguí, primer tinent d'alcalde.
Hola, Sergi, bon dia.
Bon dia.
Per parlar del ple d'ahir, un dels temes segurament dels que més se n'ha parlat
a les xarxes també és el de la pancarta al balcó,
però com que volem que l'audiència es quedi amb nosaltres,
deixem aquest tema per més anar a l'entrevista
i repassarem el ple per ordre cronològic dels temes que van sortint.
En primer lloc, va prendre possessió la Montse Molinero, d'Esquerra, a més a més,
com a regió de comerç i substituint el Ferran Tost.
Exacte.
Quina valoració fas d'aquesta presa de possessió.
Del seu moment de glòria, de prometença per imperatiu legal.
Ho va fer bé, la seva primera intervenció al ple.
va superar-ho amb nota.
No, la Montse, diguem-ne que substitueix el Ferran,
el que fem és un canvi en nom per nom,
perquè mantindrà les carteres i també mantindrà la dedicació horària.
i, per tant, l'únic que fem és, diguem-ne, dels decrets fets el juny del 2015,
que fem és canviar Ferran Tost per Montse Molinero.
De fet, aquest matí la Montse ha pogut demanar festa a la feina
per poder ser a l'Ajuntament ja com a primer dia
i fer tot allò que és una mica més pesat,
que és les claus i les contrasenyes de l'ordinador,
endreçar-se a la taula,
començar a entendre o a preparar-se com funcionen les eines que utilitzem a l'Ajuntament,
bé, aquest tipus de coses, no?,
configurar-se les agendes de l'outlook, aquest tipus de coses,
que són una mica més pesades,
però que s'han de fer quan abans millor,
perquè després, a partir de dilluns, diguem-ne,
doncs pugui ja començar a treballar.
Val a dir que la Montse i el Ferran
ja fa setmanes que treballen plegats
per fer-se un traspàs d'informació,
un traspàs de projectes,
i que, per tant, el que van fer ahir
va ser un pur i mer formalisme,
que cal fer, evidentment,
i que calia fer a l'inici del ple
perquè pogués prendre part del mateix
i de les deliberacions.
Crec que vas dir alguna cosa així,
com que si la Montse Molinero
fa la meitat de bé,
un terç de bé que el Ferran,
ja estarà bé.
No sé si és per falta de confiança en la Montse
o perquè el Ferran ho ha fet molt bé.
No, el Ferran ho ha fet molt bé.
El Ferran ho ha fet molt bé
i la Montse ho farà molt bé.
També vaig dir que estava plenament capacitada
per exercir el seu càrrec
i que està convençut
que no només les capacitats que té,
sinó les ganes i la il·lusió,
doncs faran que en aquest any i mig
que queda per les pròpies eleccions
i que ocuparà el càrrec,
doncs que ho farà fantàsticament bé,
però sí que és veritat
que el Ferran ha deixat el llistó molt alt
i, per tant, bé, això,
només que ho faci la meitat de bé
que ho ha fet el Ferran
ja ho haurà fet molt bé,
però, vaja, jo crec que
amb en Ferran hem tingut
un molt bon regidor de comerç
i amb en Montse estic convençut
que també ho tindrem.
Doncs passem al següent tema
que es va tractar en l'ordre del dia,
que és l'aprovació de les bases
de corresponents al concurs públic
per atornament d'ajudes
destinades a lluitar contra
les exclusions socials relatives a l'IBI.
En resum, què vol dir això?
Això vol dir que a partir de ja,
un cop hagi passat
el termini de presentació pública,
la gent podrà sol·licitar els ajuts
els ajuts destinats a sofrer una part de l'IBI
i el que fem és fer-ho pels anys 2018, 2019, 2020.
Per tant, fins al 2020
no n'haurem de tornar a aprovar unes bases,
a no ser que hi hagi algun canvi significatiu.
Per què afegim el terme exclusió social,
que pot semblar molt radical
o per situacions molt radicals?
És simplement perquè, com tothom sap,
quan algú rep un ajut públic de l'administració,
aquest ajut s'ha de declarar
a la declaració de renda de l'IRPF,
excepte si és un ajut contra l'exclusió social.
I, per tant, el que no ens semblava de rebut
és que si fèiem un ajut per a persones
que ho tenen complicat arribar a final de mes
i, per tant, els has d'ajudar
que a sobre, quan els arribi la declaració de renda,
l'hagin de posar aquí i tributin sobre aquest ajut.
Ens semblava que era una incongruència absoluta
i, per tant, afegim aquesta col·letilla, per entendre'ns,
i amb això ho salvem.
El que fem, a part de ser els ajuts pel 18, 19 i 20,
el que fem també és intentar eixamplar una mica més
la base a quina van dirigits aquests ajuts
i, per tant, s'han fet algunes modificacions en les bases
i es mantenen les llindars econòmics d'anys anteriors.
És a dir que...
Hi haurà més gent que poda rebre aquest ajut, no?
Bé, hi haurà més gent si fem una bona feina
de comunicació i de difusió, eh?
Perquè la veritat és que els darrers anys
doncs no hem tingut gaire sort en aquest sentit.
Per posar-vos un exemple, cada any des del 2016, 2017, 2018,
i destinem 30.000 euros del pressupost a aquest tipus d'ajuts,
l'any passat només en vam concedir 5.300.
L'any anterior 10.000, l'any anterior 11.000.
L'any 2014 van ser 24.000.
i a partir d'aquí hem anat baixant.
Per tant, aquí hi ha algun element
que no acaba d'encaixar o de quadrar.
Una o dos.
O la gent ja no necessita aquest ajut,
o potser les bases són molt restrictives,
o potser no n'hem fet prou difusió.
Per tant, hem de treballar algun d'aquests tres aspectes
perquè el que volem precisament és ajudar la gent.
I, per tant, si hi ha aquest ajut,
el que hem de fer és explicar-lo per activa i per passiva
i que les persones que ho necessitin facin la seva sol·licitud.
Això ho han de demanar fins al 30 de juny.
Sí. Ja es pot demanar?
En principi, aquestes bases haurien d'anar a l'exposició pública.
Per tant, un cop acabi l'exposició pública
i siguin definitives.
Però deixem-ho mirar, perquè ho tinc aquí davant, eh?
D'acord.
Per tant...
No, si és un principi...
T'ho dic ara mateix, perquè ho tinc aquí...
Pujo la música.
Ja està.
Ja està, ja està.
No, s'han de provar definitivament.
Per tant, hi ha un període d'exposició pública.
D'acord, d'acord.
Però també dic que la partida és de 30.000 euros,
però que és d'aquelles partides ampliables.
És a dir, que si tenim més sol·licituds
que sobrepassen aquests 30.000 euros,
doncs s'amplia la partida.
Per tant, que per això la gent no pateixi.
Un altre tema,
que també pot portar una certa polèmica,
segons com es miri,
és el dels establiments canàbics,
dels clubs canàbics.
No es va aprovar aquesta ordenança fiscal
perquè el PDeCAP va presentar una alegació?
Com funciona això?
Primer explica'ns en què consisteix aquesta ordenança.
L'ordenança el que fa és regular
la instal·lació d'aquest tipus d'establiments
en el nostre municipi.
Sense aquesta ordenança,
ja podrien fer-ho en base a la llei catalana.
El que passa és que amb aquesta ordenança
el que fem és regular molt més i millor
de quina manera s'hi poden instal·lar
i en base a quins criteris.
El que vàrem fer va ser dir,
per exemple,
hi ha d'haver una doble porta.
No només la porta d'entrada,
sinó que després n'hi ha d'haver una altra
per intentar que sigui el més hermètic possible.
La sortida de fums ha de ser d'unes característiques de X
perquè, evidentment,
tota l'extracció de fums sigui com ha de ser
i no sortir cap a fora, cap al carrer.
Ha d'estar a una certa distància
de centres escolars, educatius, equipaments...
250 metres.
Exacte.
És difícil, eh?
No hi ha tants punts.
I el que fem és intentar regular tot això.
Com ho vàrem fer?
Bé, ho vàrem fer amb un procediment que és llarg
i que sabem que s'enganxa una mica amb la moratòria
que vàrem aprovar l'any passat.
Precisament vam aprovar la moratòria
per donar-nos temps de fer aquesta ordenança.
I jo crec que la regidora de Salut,
la Gina Polo, va plantejar molt bé.
Va plantejar un grup de treball amb l'oposició,
amb el centre de salut,
amb ajuntaments que...
o amb associacions que havien treballat amb ajuntaments
que ja tenien algun establiment d'aquest estil.
Per tant, podíem saber l'experiència d'altres municipis,
com Esplugues, per exemple.
I van fer aquesta feina.
I, per tant, ens sorprenia una mica
que aquestes al·legacions que vol fer el PDeCAT
no s'haguessin convertit en aportacions en el grup de treball.
Evidentment, es poden fer al·legacions
a totes les qüestions que es porten a ple.
L'únic que passa és que això el que fa és endarrerir una miqueta.
A més, el procediment,
perquè com que hi ha un període d'exposició pública,
t'has d'esperar que acabi aquest període d'exposició pública.
Si no hi ha al·legacions, s'aprova definitivament.
Però si hi ha alguna al·legació,
s'han de revisar, s'han de portar al ple següent
i acceptar-ho rebutjar.
Per tant, això farà que s'allargui una mica més.
Però no passa res. Estant absolutament en el seu dret,
només faltaria.
És cert que el PDeCAT argumentava
supostos. Nosaltres
vàrem dir unes coses aquí en el ple,
però després no es van incorporar.
I nosaltres hi vam dir, és que en el ple
un grup polític, un grup municipal
fa un posicionament
polític, però a l'hora
pràctica, el que serveix
per canviar un acord de ple o no
són unes al·legacions, entrades per registre
i ben fetes.
Això jo entenc que es pugui fer
quan un tema no s'ha treballat
conjuntament,
però quan tu fas un grup de
treball, on hi ha tots els partits polítics,
on has fet dues trobades,
on has tractat el tema, on has fet debat,
doncs home, creiem que el normal és fer-ho
allà.
Per tant, no enteneu aquestes
al·legacions des dels grups de govern.
Nosaltres
ho hauríem fet diferent.
Hauríem preferit que s'haguessin fet
en el marc d'aquest grup
de treball. Ara, volen fer al·legacions.
Ostres, és que només faltaria estar al seu dret
que facin les al·legacions, que les entrin,
les mirarem i les resoldrem, ja està cap problema.
I volia preguntar també
per què ara
es volen tirar endavant aquestes ordenances
per regular els clubs canàbics.
Hi ha clubs canàbics que es volen instal·lar a Sant Just?
Bé, quan es va aprovar la Llei Catalana
i Barcelona va començar
a restringir molt la instal·lació
d'aquests tipus d'establiments,
les persones que volien
promocionar-los
van anar buscant municipis per l'àrea metropolitana.
La Llei Catalana no deixava clar
tampoc com s'havia de regular
i ho deixava a mans de cada municipi.
Nosaltres vàrem tenir debat
sobre de quina manera calia regular
aquest tipus d'establiments.
Per tant, el que vàrem dir és
si s'han d'establir en el municipi,
com a mínim, des de l'Ajuntament,
diguem-lo-sí,
amb quines normes del joc es poden establir.
I és el que hem intentat fer amb aquesta ordenança.
D'acord.
Hi havia una altra ordenança municipal
reguladora de l'obertura d'establiments
i control d'activitats, serveis i instal·lacions
que poden restringir la implantació
de determinades activitats industrials.
També en resum, què vol dir això?
Va vinculat amb l'ordenança anterior?
No.
És una regulació...
No, però perquè veieu que les ordenances
serveixen per regular el territori
i les empreses i els establiments
que s'hi poden establir.
Dic perquè a vegades aquests temes...
No, els títols són horrorosos,
no els enten ningú.
És molt complicat, no?
Llavors, el resum...
Que vinguis tu i ens ho expliquis.
Què vol dir això?
El resum és que...
És una ordenança que el que fa és
regular quin tipus d'indústria
es pot establir en els nostres polígons industrials.
I el que fèiem en aquesta proposta d'ahir
era treure algunes indústries
o no permetre que algunes indústries
que estan relacionades en un anex de la llei
s'instal·lin a Sant Just
per qüestions mediambientals,
de proximitat amb els municipis, etcètera.
Són el que podríem anomenar indústries més pesades
i més brutes, per entendre'ns.
Estem parlant, no ho sé, de cimenteres, per exemple.
Doncs el que vam fer ahir va ser dir
Sant Just no s'hi pot instal·lar una cimentera
al polígon Pont Reixat.
D'acord.
Això no afecta les indústries que ja estan instal·lades.
Afecta les que ho sol·licitin instal·lar-s'hi.
Hauran de mirar si la seva indústria és dins d'aquest anex
i si és dins no podran posar-s'hi.
Bàsicament és això.
És per evitar tenir aquestes indústries
que tots pensem que són una indústria més bruta, més pesada.
Bruta en el sentit de tot, eh?
De soroll, de contaminant, etcètera, etcètera.
Tenir-les a prop.
Doncs aquesta ordenança per l'aprenent del Pont Reixat,
que és el que potser tenim més a prop de nucli urbà, no?
Amb el Walden, l'Illa Walden, les bases de Sant Pere.
Doncs aquesta era una mica la idea.
I això que acabo de dir,
doncs es tradueix amb aquest títol tan llarg que es llegeixi tot abans.
Passem ara a les mocions.
Hem parlat d'alguns temes més tècnics
i les mocions sempre acostumen a tenir un punt més polític
i més de debat.
Comencem primer, per mantenir encara la incògnita entre els oients,
comencem amb una moció que va presentar el grup de Ciutadans,
rebuig del sistema de finançament del transport públic.
Quin va ser el posicionament de l'equip de govern davant d'aquesta moció?
El PSC va votar-hi a favor,
Movem i Esquerra van votar-hi en contra,
amb diferents argumentacions.
Sí que és veritat que el que demana la moció
ho podríem subscriure tots.
És que el transport públic és car, no?
Sí, però el que obviava la moció
era la manera com es financia aquest transport públic.
El que obviava la moció
era que l'estat espanyol
ha reduït un 46% la seva aportació
amb el transport públic de la greia metropolitana de Barcelona
i que aquesta rebaixa, diguem-ne,
l'ha suplit la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona
i els usuaris.
També obvia que en els últims dos o tres anys
el preu del transport públic s'havia congelat.
També parla,
la moció també parlava
de la necessitat de fer una llei del transport,
del finançament del transport públic.
El que obvia és que la llei està feta,
l'únic que cal és el reglament per desplegar-la.
Per tant, la moció també denotava
una falta de coneixement
per part del grup de ciutadans
sobre com s'estructura
i com funciona
el sistema de transport metropolità.
I això jo crec que és degut
a que no hi sona l'àrea metropolitana.
I això es nota
amb aquest tipus d'emocions.
Parla també
de crear més títols
de transport públic diferents
i tarificació social, etcètera, etcètera.
És que ja s'està treballant
en la tarificació social.
Ja s'estan treballant
diferents títols de transport
com la T-Mobilitat, per exemple.
Ja se n'ha fet una
i s'ha ampliat,
la T-12 fins als 16 anys
pels estudiants.
Per tant,
denota una voluntat d'a,
però al mateix temps
una falta de coneixement.
Tot i així, insisteixo,
el fil principal
de la moció
que és una millora
del transport públic
i un millor finançament
del transport públic
i una rebaixa
del transport públic.
Això ho podem comprar.
De fet,
des d'Esquerra
li vàrem proposar
tres esmenes
que encara estem esperant
que ens digui
si sí o si no,
però vaja,
entenem que no
perquè ahir ja
no les va admetre.
Però vaja,
de fet,
eren esmenes
per poder-hi votar a favor
de la moció,
però com que no els va admetre,
Esquerra van votar-hi en contra,
però insisteixo,
en aquest tipus
de qüestions
el govern
sempre hem dit
que les mocions
que tenim llibertat de vot
i per tant
aquí es va veure
precisament
com els tres partits
van votar
coses diferents,
no hi ha problema.
On també van votar
altres coses diferents,
els tres partits
va ser
la segona moció
que era sobre
que havia presentat
el PDeCAT.
No tens un
redoble de tambor
o una cosa d'aquesta?
No,
ara arriba el moment
emocionant.
No, no,
a veure,
dic això
ara fora conyes
perquè segurament
aquests temes
de caire més polític
i més com està la situació
actualment a Catalunya
són els que després
tenen més comentaris,
més reaccions.
És normal.
i els que també
poden portar
més discrepància
entre els propis
grups
que hi ha
a l'Ajuntament.
El tema
era que
el PDeCAT
va presentar
una moció
per penjar
una pancarta
a l'Ajuntament
on posés
llibertat
de presos polítics.
No es va
aprovar,
però
diríem que
cada partit
va tenir
una postura
diferent
també
dintre del govern.
Doncs explica'ns
com va anar
aquesta votació.
Bé,
Esquerra
va votar-hi a favor,
el PSC va votar-hi en contra,
Movem es va abstenir
i PP i Ciutadans
van votar-hi en contra
també,
per tant,
la moció
amb només
set vots a favor
i vuit en contra
no va prosperar.
El PDeCAT
presenta la moció
amb la voluntat
d'arribar a un acord
o d'arribar
com a mínim
a tenir la majoria
en el ple
i evidentment
nosaltres dins del govern
tenim
el debat
de què hem de fer,
no?
De fet,
el tema de la pancarta
és una qüestió
que no ens posem a debatre
en el moment
en què
el PDeCAT
presenta
la moció
sinó que és un debat
que tenim
en el moment
en què s'empresonen
els Jordis,
en Quim Forn
i en l'Oriol Junqueras.
És des d'aquell moment
que comencem
a tenir el debat
i evidentment
hi ha un grup
que és Esquerra
que demanem
el màxim
és a dir,
una pancarta
llibertat de preus polítics
a la façana de l'Ajuntament
i hi ha un grup
que és el PSC
que fa una altra proposta
i hi ha un grup
de Movem
que és el que intenta
cosir
aquestes dues postures.
I en el govern
tenim aquest debat
però insisteixo
que és un debat
que evidentment
és un tema molt sensible
i per tant
és un debat
que hem de fer
de manera curosa
i que tenim
moltes vegades
fins que arribem
a un consens.
Sí que és cert
que el fet
que el PDeC
presenti l'emoció
el que fa
és accelerar
aquest procés.
Per tant,
dins del govern
arribem a un acord
per dir
ostres,
Esquerra
ho vol
a la façana
de l'Ajuntament
i llibertat
de preus polítics,
el PSC
proposa
que sigui
a la façana
de Can Ginestar
i per trobar
aquest punt mig
doncs escolta'm
que sigui
a la façana
de l'Ajuntament
i posem una pancarta
amb el Lles Groc
que hi digui llibertat.
Que finalment
és el que s'ha fet.
Finalment
és el que s'ha fet
aquest matí
a esta posada.
És clar,
entre la dicotomia
de no tenir res
o tenir això
doncs home,
doncs val la pena
tenir això.
Això se li trasllada
al PDeCAT
i se'ls diu
que home,
que seria una bona idea
doncs poder refer
l'emoció
o fer el que faci falta
per poder tenir
el suport
de 15 regidors
dels 17
del ple municipal.
Ells opten
per no fer-ho
i per mantenir
la seva emoció
és una opció
com qualsevol altre
molt respectable,
molt respectable,
només faltaria.
Però és clar,
llavors el resultat
de la votació
és que només
7 dels 17 regidors
són els que estem
a favor d'aquesta moció
i per tant denota
una vegada més
que l'Ajuntament
de Sant Just,
la composició
del ple
de l'Ajuntament
de Sant Just
no té
majoria independentista
clara
per tirar endavant
aquest tipus
d'iniciatives
i com que no hi ha
aquesta majoria
independentista clara
encara,
el que cal fer
és arribar a acords.
Per tant,
això és el que
des d'Esquerra
vam intentar fer
dins del govern
i és el resultat
que tenim
des d'avui
a la façana
de l'Ajuntament,
al balcó
de l'Ajuntament.
És aquest acord
al qual
hem hagut
d'arribar.
El PDeCat
argumentava
que les últimes,
les darreres eleccions,
les darreres no,
perdó,
tant el 27S
com l'1 d'octubre
com el 21 de desembre
és evident
que Sant Jus
ha votat
en majoria
independentista
per les raons
que sigui,
el 27 de setembre
per iniciar
un procés constituent,
l'1 d'octubre
per, diguem-ne,
defensar,
per començar
aquest procés
i per defensar
la república
i el 21 de desembre
per estudiar
el govern
legítim,
per defensar
la república,
etcètera,
cadascú
per les seves
conviccions.
Sí que és cert
que les forces
independentistes
han guanyat
en aquestes tres
comeses electorals,
però també és cert
que el ple municipal
no té aquesta composició,
per tant,
hem de jugar
amb aquestes normes
del joc.
Sí que és un argument
de pes
aquests resultats
electorals,
però
anant a la pràctica,
doncs,
cal negociar
i parlar
i arribar a acords
per poder fer
aquest tipus d'accions
i a vegades
doncs,
has de renunciar
a la teva màxima
i l'altre també
renuncia
a la seva màxima
per arribar
a un punt comú
i això és el que
hem intentat fer
i ho hem fet
amb tot el relatiu
diguem-ne
al que ja ha relacionat
amb l'1 d'octubre,
tant
en la seva organització
com en el seu desenvolupament
com en les seves conseqüències.
Hem intentat
sempre arribar
a acords,
a parlar-ho
i per tant
sí que és cert
que el govern
vota coses diferents
en aquesta moció,
només faltaria,
ens hem donat llibertat
de vota
amb els temes nacionals,
però després,
al mateix temps,
hem arribat
a un acord
polític
amb els tres
grups de govern
i vàrem voler
que el PDeCAT
també s'hi afegís.
Van optar
per mantenir
la seva postura,
doncs,
perfecte,
molt bé,
es porta el ple,
es vota
i és el resultat
que tenim,
malauradament,
perquè evidentment
que ens hagués agradat
que digués
llibertat
però els polítics
només faltaria,
clar que sí.
Hem desit
algunes opinions
del PDeCAT
a Twitter
que diuen
el tripartit
del 155
amb el permís
de Movem
rebutja
penjar la pancarta
de llibertat
de presos polítics,
la he flotat
diut tris,
molt tris,
a Sant Jus,
ens mereixem
un altre govern.
Quina opinió
teniu
sobre aquestes
menes de mocions
que presenta
el PDeCAT
i després
les seves reaccions?
Eren esperables,
perquè si qualsevol
persona fa números,
és que,
vaja,
no és que se sabés
que quedaria rebutjada
però més o menys,
més o menys
anava per aquí.
Bé,
és l'estratègia
que ha adoptat
el PDeCAT
de presentar
mocions
de caire nacional.
En aquelles
en què
amb Esquerra
ens puguem trobar
ens trobarem,
en aquelles
en què
vulgui negociar
amb el govern
municipal,
doncs,
també intentarem
buscar la manera
de trobar-nos.
Les reaccions
a les xarxes socials,
bé,
doncs,
és el normal,
tothom reacciona
a les xarxes
després del ple
i més després
d'un tema
tan sensible
i és normal
la seva estratègia,
el PDeCAT
és el principal
partit de l'oposició
i la seva aspiració
és governar
algun dia,
per tant,
és normal
que ataquin
el govern municipal
el que el composi,
perquè,
insisteixo,
la seva aspiració
lògica
i racional
és voler governar
i, per tant,
el que fan
és atacar
els que governen.
ara bé,
jo no sé
fins a quin punt
ells han fet números
i saben
quin marge
tenen
de número de vots
i de número de regidors
i quin marge
pot tenir
Esquerra,
diguem-ne,
que seria
el soci
natural
nacionalista,
diguem-ne.
Però, vaja,
també
aquesta setmana
hem tingut
un parell d'exemples
com el PDeCAT
en altres administracions
no li fa fàstics
pactar amb el PSC,
per exemple,
el Consell Comarcal,
quan el novembre
Esquerra va anunciar
la seva sortida,
aquesta setmana
han rubricat
o han mantingut
o han reformat
el pacte
amb el PSC
i el Consell Comarcal,
via Corbera
de Llobregat,
Esquerra Republicana
va sortir del govern
i aquesta setmana
s'ha anunciat
que el PDeCAT
s'assuma al govern
amb el PSC
i, per tant,
ells fan servir
la seva estratègia,
és molt lícita
com pot ser
la de qualsevol altra,
mentre no faltin
de manera personal
per entendre'ns
i tampoc
menteixin
o utilitzin
aquest tipus de tàctiques,
és molt normal
que facin
el que creguin
que han de fer.
Per acabar
un últim tema
molt ràpid
perquè ja tenim
els homes
a l'Institut d'Aquipo
d'entrar
Sí, ja els he vist.
la seva secció.
Un grup de veïns
de la zona
del camí
de Can Candeler
van
caixar-se
i van mostrar
la seva preocupació
perquè s'han
incrementat
el nombre
de robatoris
durant el Nadal.
Sí.
Estudiereu aquest tema
des del govern?
No, és que...
Sí.
No dic no.
Sí que no.
No, sí que
evidentment
l'estudiarem
i ens reunirem amb ells
i quan va acabar el ple
ja els hi vàrem
agafar la instància
perquè deien
que l'havien presentat
perquè no ens havia arribat
a cap taula encara
ni meva
com a regió de seguretat
ciutadana
ni de l'alcalde
vàrem quedar amb ells
i sí que és veritat
que hi ha hagut
un repunt
de l'índex
de robatoris
amb entrada a domicili
durant les festes
de Nadal
a la zona
de Can Candeler
Can Candeler
Can Biosca
Rosa Sensat
però aquesta setmana
mateix
hem parlat
amb veïns
de Rosa Sensat
pel mateix tema
aquesta setmana
mateix
per aquest tema
i els hi farem
les recomanacions
que necessitin
normalment el que fem
és que anem allà
a la zona in situ
veiem els seus habitatges
els hi fem unes recomanacions
sobre
sobre temes de seguretat
sobre tenir alarmes
sistemes de seguretat
etcètera
i evidentment
nosaltres també posem
de la nostra part
per exemple
una cosa
una mesura
que ja hem pres
ha estat
tancar
a partir de les 6-7
de la tarda
l'aparcament
o l'esplanada
que es fa servir
com a aparcament
que hi ha davant
de l'escola
La Miranda
per què?
perquè
van detectar
que
podria ser un possible
lloc d'aparcament
del vehicle
dels lladres
que es poden moure
per aquella zona
de la muntanya
per tot aquell barri
i després sortir
home
doncs tancarem
allò en una cadena
i estem
estem mirant
pressupostos
perquè els necessitem
abans d'executar-ho
però volem posar
també càmeres
de seguretat
a l'entrada i sortida
del barri
és un barri
que té
dos únics punts
d'entrada i de sortida
i per tant
creiem que
és fàcil de controlar-los
exacte
creiem que és fàcil
de controlar-los
amb unes càmeres
que vigili
les matrícules dels cotxes
i a més a més
també
això els hi haurà
amb dir
els veïns de Can Viosca
que ens van venir
a veure el dimecres
o el dijous
el dijous al matí
també els hi comentàvem
que és molt important
la col·laboració ciutadana
que si veuen
alguna persona
estranya
que no coneixen
del barri
perquè
per sort
a Sant Just
tots ens coneixem
i tothom del barri
coneix a tothom del barri
i quan veus algú
que t'és estrany
doncs
que truquin a la policia
que truquin al 112
que truquin al telèfon
que tinguin més a mà
de les forces de seguretat
però que ho facin
també
si troben alguna cosa estranya
que posin una denúncia
no s'esperin
que els entrin a casa
per posar una denúncia
si noten
que tenen
alguna part
de la tanca
del voltant
de casa seva
tallada
o que truquin a la policia
que posin una denúncia
perquè tot això
a nosaltres
ens ajuda
perquè
dient
ostres
em pujen molt
les denúncies
en aquesta zona
anem a controlar-ho
específicament
si no ho fan
si s'ho queden
per ells
ens és més complicat
llavors així
intentem evitar
que entren als domicilis
amb el ben entès
que malauradament
la ràtio zero
és molt difícil
l'arribari
però
farem tot el que sigui
a les nostres mans
per rebaixar-ho
també és veritat
que Mossos d'Esquadra
han detingut
fa una setmana
una banda organitzada