Són les 11 i 14 minuts, seguim a la segona hora del programa Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i avui, dimarts, 19 de març, seguim amb la ronda d'entrevistes de precampanya electoral.
Coneixem els candidats i candidates que es presenten encapçalant les llistes dels partits del 26 de matge a Sant Just?
Quins són els candidats? Qui els lliga Sant Just? Què els motiva a presentar-se?
Aquesta vessant més personal és la que tractem en aquestes entrevistes de precampanya.
Ja en portem dues i avui, seguint l'estricte ordre descendent de vots,
ens toca fer-ho al grup municipal que encapçala en Sergi Seguí, que és d'Esquerra.
Hola, Sergi, bon dia.
Bon dia.
Sergi, tu ets Sant Justenc de tota la vida?
Jo sóc Sant Justenc d'adopció.
D'adopció.
I per amor.
I per amor.
Sí, sí.
Quan vas començar a...
Bueno, quan vas començar, quan vas venir aquí a Sant Just?
Ostres, aquesta és difícil, eh?
Perquè, clar, oficialment, diguem-ne, no?
És quan vam signar la hipoteca i vam anar a viure junts, no?
I això va ser el 14 d'abril del 2011.
Però jo conec la meva...
Bé, en el futur seria la meva dona.
La conec el novembre del 2002.
I pràcticament des del primer dia he passat molt de temps a Sant Just.
Perquè, bé, perquè jo vivia a Barcelona i ella vivia aquí.
Llavors, aquí s'estava molt bé i ella sempre parlava de les bondats de Sant Just.
I pràcticament des del primer dia passava molt de temps aquí a casa d'ella
i dels que després serien els meus sogres, no?
Però lligat, diguem-ne, des del 2002.
Jo em considero lligat a Sant Just des del 2002,
des que la conec amb ella i passo tant de temps aquí.
De fet, el 2005 ja ens vam presentar plegats a un sorteig de Promunça.
Vull dir, que ja teníem ganes de viure aquí i de fer vida aquí.
I el 2007 ho tornem a fer.
Per tant, el 2011 ens anem a viure junts,
però per circumstàncies ja des de ben d'hora que volíem fer vida aquí a Sant Just
i muntar-nos el nostre futur aquí.
Llavors explica'ns d'on vens.
D'on vinc.
Vinc del barri del Congrés de Barcelona.
Jo sóc criat allà.
El barri del Congrés és un barri de Sant Andreu,
però és just la zona limitruf amb el Baix Guinardó.
Llavors, totes les meves amistats estan repartides més aviat cap al Guinardó.
Per tant, bé, allà a la plaça Maragall, tota aquella zona.
I, de fet, encara tot...
La gran majoria de les meves amistats estan...
Allò, amistats que vam anar junts a l'escola Bressol, a l'escola, a l'institut,
doncs encara estan allà.
A quina escola vas anar?
A l'escola Doctor Ferran i Clua i a l'Institut L'Alzina,
que no era ben bé un institut d'escola, però gairebé.
Estaven al costat.
Estaven un al costat de l'altre, sí.
De fet, jo anava caminant a l'escola perquè la tenia a dos carrers a casa, no?
I, de fet, tots ho fèiem.
Era una escola molt de barri i quan sortíem, doncs allò,
mama, me'n vaig a jugar amb no sé qui, no?
I, bueno, ja tornaràs.
Clar, perquè era una vida...
Era molt de barri, no?
Era molt de barri.
I arribar aquí a Sant Just, ostres, era molt similar a tota aquella infantesa que jo vaig tenir, no?
Tot era com molt així, com molt de barri,
com molt tothom es coneix, els carrers són segurs...
I això em va agradar molt, la veritat.
I ja et dic, des del primer dia que vaig notar-ho
i que això em va portar cap aquí.
Bé, això i més coses, eh?
Ja, òbviament.
Ets llicenciat en Humanitats i tens un poc grau en Gestió Cultural.
Sí, i ara he acabat un màster, també.
Un màster en Govern Local, que és el que està cursant l'AE Flotats,
que us comentava l'altre dia.
Sí, sí, és veritat, ens ho va dir.
Jo l'he acabat aquest any, aquest curs, per entendre'ns.
Sí.
I sí, soc llicenciat en Humanitats.
Sí, sí.
Jo anava per periodista, per això, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, ja us aviso ara, per si...
Vas fer un canvi de carrera a mig d'estudi o...?
No, el que passa és que no em va donar la nota mitjana per entrar a Periodisme,
cosa que passa al 90% de la gent.
i vaig decidir, doncs faré Humanitats el primer cicle i el segon cicle, doncs ja demanaré el canvi
i me n'aniré a la Facultat de Periodisme.
No va arribar aquest canvi.
No, perquè, ostres, em va agradar tant la carrera d'Humanitats que vaig decidir acabar-la
i oblidar-me'n del... no oblidar-me'n, eh?
Però sí, agafar la comunicació des d'un altre vessant, no des de la de Periodisme.
Sí que tenia un parell d'amics que estaven estudiant Periodisme i m'explicaven una mica el que feien
i jo pensava, m'agrada més el que estic fent jo.
I així va acabar, vaig acabar la llicenciatura d'Humanitats.
Ara, en aquests moments, sí que et pots especialitzar dins la mateixa llicenciatura
perquè hi ha diferents itineraris.
En el moment que ho vaig fer jo, encara no,
i per això vaig haver de fer un postgrau per especialitzar-me una miqueta
en el lloc que m'agradava, que era la gestió cultural, no?
I a partir d'aquí, doncs, diferents cursos i especialitzacions
i sobretot cultura i comunicació.
Sempre, si puc, ho he intentat lligar, no?
I després vaig, al principi d'aquest mandat,
vaig decidir fer el màster en govern local perquè sí, perquè ho necessitava.
I ja et dic, de fet, aquest estiu, fa dos estius,
ja vaig estar treballant en el treball final
i el vaig presentar al setembre o a l'octubre d'aquest any passat del 2018
i ja està, ja el tinc.
Bé, ja el tinc.
Tinc les notes, però ara és allò...
Del títol, no?
Allò del títol.
La croada...
Exacte.
Ara he d'estalviar una mica per poder pagar el títol
perquè no és barato, diguem-ne.
Sí, doncs, si t'explico la meva situació en el títol de la carrera...
Imagina't que estem tots igual, eh?
Sí, és un periple una mica...
Et fas moltes il·lusions i després et diuen, sí, sí, està molt bé,
però si vols un paper, doncs resulta que et paga un diner al lligar.
Però és que jo necessito el paper perquè...
Si mai demano una feina o si mai vull treure'm una plaça pública o qualsevol cosa,
clar, et demanen un certificat.
No s'hi val que tu puguis una ratlla al currículum, no?
Sí, sí.
Bé, en això estem.
Per tant, has estat sempre molt vinculat al tema de la cultura.
Molt, sempre.
Ara ets regidor de cultura, hi ha hagut algú que t'hagi inculcat aquest agradament per la cultura, per la gestió de...?
No inculcat, però sí que vas aprenent diferents coses, no?, de diferent gent.
Vaig tenir un professor a una universitat que era el primer any que ell feia classes a la universitat
i que ara és un conegut tertulià de diferents mitjans de comunicació, que és el professor Xavier Fina,
que em va agradar molt el que explicava i el com ho explicava, sobretot centrat en la gestió de la cultura, no?
I a partir d'aquí em va agafar el coquet.
I després vaig tenir la sort de poder compartir una mica de temps i d'experiència política en la gestió de la cultura
amb el conseller Tracerres.
I sí, per aquí va la cosa.
I també amb diferents caps que he tingut, eh?
Vaig tenir de cap en Jaume Sobirana, que és un poeta i escriptor i professor d'universitat
que també em va inculcar, com tu dius, inculcar algunes coses.
I després també l'Uriel Izquierdo, que els estimo molt a tots dos, perquè m'han ensenyat moltes coses.
De fet, jo vaig començar a treballar acabat de sortir de la carrera, com és el que diu, amb 24 anyets,
i encara estàs aprenent.
Les primeres feines aprens.
I vaig tenir la sort de tenir dues persones pacients que em van ensenyar moltes coses.
Això és quan vas estar de responsable de comunicació a la institució de...
Bé, a la institució de les lletres catalanes vaig començar com a secretari de direcció, de fet, com a administratiu.
I a poc a poc vas aprenent com funciona, el jefe va veient que, suposo, que vas fent bona feina,
et va demanant més coses, i vaig passar de ser administratiu a ser tècnic en activitats culturals.
I després vaig fer un parèntesi, per entendre'ns, em vaig anar d'assistent del secretari general Lluís Noguera,
que va entrar amb en Joan Manuel Treserras, però després, com us comentava l'Uriol Izquierdo,
em va reclamar per anar a fer temes de comunicació, cosa que vaig acceptar encantadíssim,
i m'hi vaig estar fins al 2015.
Parlem ara una mica més del teu vincle amb Sant Just.
Ja ens has dit que et vas instal·lar ja passada a la barrera dels 2.000.
Per quins barris et podem trobar? Per quins barris fas vida? Et mous?
Home, intento...
Intento fer-ho per la gran majoria, no?
Però...
Però jo no et puguem trobar més sovint?
Em podeu trobar... A mi se'm pot trobar al centre,
perquè o me'n vaig a prendre alguna cosa a la granjeta,
o anem al mercat a comprar amb la Ruth,
o anem a visitar la seva mare al mil·lenari,
o bé, per allà, per aquella zona.
Però també tenim amics al Canigó,
tenim amics a la carretera,
bé, sí, no sé...
Amb Eslluí, també.
Amb Eslluí, també, de tant en tant, se'n veu una mica.
Sobretot ara, que hi ha una mica més de vidilla.
Sí que ens agrada baixar els caps de setmana a fer el Vermut,
els 52 moments, o la Vermuteca, la veritat,
o que, carai, escolta, a mi de tant en tant m'agrada fer esport
i algunes vegades m'escapo al club de pàdel a fer alguna partida,
i que allà també se'n pot veure.
Se'n pot veure per tot arreu,
és una mica pesat, en aquest sentit.
I pel que fa al món de l'associacionisme,
sent justenc, tu ets soci o ets membre d'alguna...
No, no soc soci de res.
I t'agradaria...?
Sí, però quan deixi de ser regidor de Cultura.
És a dir, jo vaig decidir que mentre fos regidor de l'Ajuntament
intentaria no ser soci de cap entitat,
ni de cap moviment, més enllà d'Esquerra,
perquè no em sembla just.
Cadascú pot fer el que vulgui, només faltaria.
Hi ha regidors que són socis d'entitats,
i em sembla fantàstic.
Però la meva decisió personal va ser aquesta,
va ser la de no fer-me soci de cap entitat
perquè ningú pugui dir
que, ah, clar, com que és soci de no sé què,
doncs els afavoreix més.
Mira, jo puc aguantar tranquil·líssimament
sense ser soci de cap entitat,
i quan deixi de ser regidor, doncs, escolta,
ja m'apuntaré segurament,
o que m'acabaré fent soci de l'Ateneu
i alguna entitat per l'estil.
Per això que dèiem de lligar-me amb la cultura, no?
Clar.
Això no ho perdré mai i sempre el tindré.
Jo recordo una persona de Sant Just
que una vegada em va dir
jo espero que quan deixis de ser regidor de la cultura,
no sé si ho deia en el sentit de
quan siguis alcalde,
o quan siguis regidor d'una altra cosa,
o quan deixis de ser regidor,
com a mínim et continuarem veient a les inauguracions
i tal, lligat al món cultural,
i els diria, home, sí,
potser no tant, tant, tant,
però sí, lligat d'alguna manera.
Això no és una cosa que puguis dir,
bueno, deixo de ser regidor de la cultura
i me'n vaig, me'n deslligo.
No, perquè és una cosa que t'agrada.
Exacte.
També, en el teu temps lliure,
què és el que li agrada fer a en el Sergi?
Ostres...
T'agrada la cultura?
Sí, me'n podria quedar superbé
i dir, no, ja em poso a llegir llibres,
filosofia oriental...
No, però, per exemple, t'agrada...
Mira, m'agrada molt fer esport, moltíssim,
perquè ho necessito.
Jo he estat esportista durant molt...
He estat esportista,
que d'aquí com si jo he jugat al Barça, no?
Has practicat esport.
He practicat esport a un nivell B durant molts anys,
des dels 10 fins als 28 o 30, pràcticament.
Pràcticament 20 anys d'esport a un bon nivell.
I ho he notat molt quan ho he deixat.
Ho he notat molt mental i físicament.
Un dia, si voleu, ja us ensenyaré alguna foto meva de quan feia esport,
però no està així, diguem-ne, eh?
Diguem-ne que he guanyat alguns quilos.
Però fent esport guanyo tranquil·litat mental, també.
Algun esport en concret?
Sí, bé, el que metgen, eh?
Però cada dijous intento no fallar al partiet de futbolset
que fem amb els amics de Sant Jús,
aquí des d'allà fa no sé quants anys.
Juguem al camp de futbolset d'aquí a Sant Jús.
Per tant, mira, un altre lloc on em pot veure la gent,
si em vol dir alguna cosa, els dijous, a partir de les 9,
allà em trobarà.
Però això intento no fallar perquè és això que us deia, no?
Que mentalment ajuda a esvergir-se una mica.
I això va molt bé.
I després, doncs, el Padel Aram està donant també una escapatòria
que és molt interessant.
Bueno, ja fa alguns anys que s'està posant bastant de moda.
Jo ja hi jugava, però vaig fer un parèntesi bastant llarg, diguem-ne.
Saps què passa?
que al Padel necessites trobar 3 persones més per jugar.
Clar.
Llavors això a vegades és complicat.
Però és el que tu dius ara, no?
Com que hi ha molta gent que el practica,
doncs ara és més fàcil anar trobant gent, no?
Doncs això jo necessito fer esport.
I, home, hi ha una altra cosa que també m'agrada molt,
que és...
Anava a dinar al cinema, no?
M'agrada veure pel·lícules i sèries.
Ahà.
I sigui al cinema o sigui a la pantalla de casa, no?
Però, vaja, no sóc d'allò de
Ostres, estrenen aquesta i anem a veure-la sí o sí.
Perquè, mira, si la veig aquí dos o tres mesos
quan estigui a Movistar o Netflix,
doncs no passa res, tampoc, no?
Perquè quin tipus de cinema t'agrada més?
Tot.
Tot, tot, tot.
Qualsevol cosa que m'assegui davant de la pantalla
i em distregui.
I estiguis una hora i mitja o dues hores
sense estar tan capficat en tot el que estem capficats,
el dia a dia, els problemes i tot plegat, no?
Qualsevol cosa que metgen.
Ara, bueno, aquests mesos que venen
acabarem de veure la saga de los vengadores,
per dir-ho.
Bueno, sí, sí.
Per exemple.
Per exemple.
I ara, l'última part de l'entrevista
és el teu vincle amb la política
i amb Esquerra i, bueno, política local.
Perquè tu com entres a l'Ajuntament de Sant Jús?
Per la porta.
Per la porta.
Entro el 2011.
El 2011.
El primer cop que em presento com a cap de llista
i entro
va amb l'únic regidor que traiem.
El 2011 va fer una coalició amb regrupament
que es deia Junts per Sant Just
i només traiem un regidor
i llavors, doncs, a partir d'aquí
estem...
Aquell mandat jo estava
a dedicació...
No estava a dedicació exclusiva
perquè treballava també a la Generalitat mitja jornada.
i el 2015,
que és quan ens presentem sols
i traiem els tres regidors,
hi ha dedicació exclusiva només a l'Ajuntament.
Com lligo jo amb Esquerra o amb la política?
Com us he comentat abans,
jo el 2002 conec la...
A la Ruth.
...que és la meva dona.
A la Ruth.
El 2005
i ja ens presentem
a un concurs...
a un sorteig de Promunça
que, a més a més,
aquelles casualitats, eh?
Ens presentem
i després resulta que, bé,
ella en contracte de sis mesos,
jo en contracte d'interí
que no sabem si ens donarà...
Saps què?
Va, renunciem.
És igual, ja vindrem.
A més, no anem ni al sorteig.
Bé, doncs, com que això és un poble...
Escolta, Pere,
que la teva filla li ha tocat un pis...
Ostres, se'ns va venir molt a sobre.
Bé, el 2007 ho tornem a provar, no?
I la promoció de la majoria del 2007
va ser un drama
pels adjudicataris.
I jo em vaig prometre a mi mateix
que no volia que a ningú més
li passés una cosa d'aquelles.
És a dir, 4 anys esperant un pis
és una barbaritat.
És una barbaritat
perquè són moltes angoixes,
són molts problemes,
estàs pagant una cosa que no tens
i que no veuràs quan tindràs.
I jo em vaig prometre a mi mateix
que si depengués de mi
no permetria que això li passés
a ningú més a Sant Just.
crec que de moment estem complint.
Jo tinc la consciència tranquil·la
perquè crec que de moment estem complint.
Però en el moment que passés alguna cosa d'aquestes
doncs no sabria on ficar-me, la veritat.
Però bé, jo em vaig lligar amb això,
vaig dir, ostres, a mi m'agradaria fer alguna cosa
pel meu poble,
perquè ja me'l considero meu, eh?
i, ostres, entrava per aquí.
I llavors amb Esquerra,
doncs jo col·laboro amb la secció local
des del 2000...
et ho dic de memòria, eh?
Però no sé si el 2008 o 2009, no me'n recordo, eh?
Bé, ho farà uns 10 anys.
Sí, més o menys, que...
Bé, conec a la Munsa
i la Munsa...
Ostres, sempre ens va haver gent
per col·laborar i demés
i, bueno, ostres, a poc a poc, eh?
No m'agobieu, no m'agobieu.
I res, els conec allò
amb un sopar d'estiu
que et conviden a fer el cafè,
comences a conèixer la gent i demés.
I escolta, estem fent una revista
i la persona que l'està fent
necessitaria un cop de mà.
i, bueno, com que això, no?
La comunicació, la cultura, la política...
La política també m'ha agradat sempre, eh?
A casa sempre hem sigut molt...
molt de comentar l'actualitat política i demés.
No ens arribem a barallar, eh?
Tot i que els meus pares i jo
doncs botem coses diferents.
Difereus, sí.
Però...
Sí, però és igual.
No va passar absolutament res.
I, bé, i com que necessitaven un cop de mà,
doncs els hi vaig dir que sí.
I vam començar a fer l'Estel,
que era la...
Bueno, vam començar, no,
vaig continuar fent l'Estel,
que era la revista de la secció local d'Esquerra.
No ho sé,
en van fer, molts números en van fer.
I, bueno, i després de la revista...
I de fer la revista passes a...
Bueno, no tant directament,
però de fer la revista sí que...
Bueno, et lligues una mica més
i prepares algun argumentari
i llavors la Montse i la Núria,
que eren les regidores,
llavors, doncs,
les executives explicaven una mica
com anaven els plens i les informatives,
llavors comences amb més o menys, no?
I llavors el Campre t'explica
i el Ferran t'explica
i la Montse t'explica, no?
I aquí més o menys...
Perquè tu no havies militat abans a cap...
No, jo no havia militat allò formalment a cap partit,
però les idees d'Esquerra a casa meva
són les que han regit sempre.
i les idees d'independència
a casa, diguem-ne,
per part de la família del meu pare no,
per part de la família de la meva mare amb els meus tiets sí,
però amb el meu avi no...
Bueno, una mica poti-poti, no?
Sí, una barreja.
Sí, el que al final ha vingut a posar ordre ha sigut jo.
I el que té les idees més clares al final.
No, jo no havia militat a cap lloc,
però sí...
I de fet jo no volia militar a cap lloc
perquè feia una mica de cosa,
però és clar, com que treballava a la Generalitat i a més,
doncs em feia cosa, la veritat.
I amb els 30 anys encara no acabats de fer,
ostres, a veure què pot passar, no?
Però, què carai?
Sí, el 2011 vaig dir,
si vaig a cap de llista m'he de fer militant,
perquè sí,
perquè hem de tirar endavant aquest partit
i aquesta secció local.
I fins ara.
I fins ara.
Molt bé, doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Quins valors, Sergi,
tu desagaries de la teva personalitat?
O sigui, valors que puguin aportar coses a la gent de Sant Just?
Tu què pots aportar als Sant Just,
si Sant Just tenques?
Clar, suposo que aquí la gent deu haver contestat de tot, no?
Bueno, valors, doncs...
Jo no sé si és un valor, eh?
Clar, dit així no és un valor.
Sóc tossut.
Bueno, és una manera de ser?
És una manera de ser, sí.
que a vegades és bona i a vegades no.
Jo ho admeto, eh?
Tinc una tossuderia
que em fa que allò que em plantejo
ho dugui a terme,
cosa que això és bo,
i a vegades fa que,
bueno, que potser algú et digui
escolta, que potser no anem bé, no?
I dic, no, però sí, sí, jo vull.
I em falta d'escoltar una mica més els altres,
cosa que faig
i que començo a fer.
Perquè clar, a mesura que et vas fent gran,
hosti, gran,
30...
Bueno, que vas agafant experiència, eh?
Sí, exacte.
Diguem-ne que amb 38 no em sento gran, eh?
Però sí que a mesura que vas agafant experiència,
com tu dius,
vas veient que, ostres,
que els altres tenen tota la raó del món,
no?
I que els has d'escoltar.
Mira, jo...
Tossut, sí.
Tossut o...
No sé si dir-li amb objectius clars, eh?
potser,
per transformar-ho en positiu.
Però...
Jo crec que soc una persona
bastant agradable i simpàtica.
També és veritat una cosa.
I m'ho he dit més d'una persona.
Estic intentant canviar, eh?
Però...
Però, bueno, costa.
Bueno.
Cadascú es com és i...
Exacte.
Però m'han dit,
ostres,
a primera vista no sembles tan simpàtic.
Oi.
I jo he dit, ostres,
no sé com prendre-ho, jo.
Home.
Però, no, home, és una persona...
Potser això és més personal d'aquella persona, no?
No ho sé.
No, perquè no m'ho he dit d'una persona.
Però, bueno, és igual.
Escolta, que és possible
que jo sempre vaig amb aquella cara d'enforronyat
perquè penso molt en les meves coses,
però sí que, ostres,
a mi m'agrada fer conya,
m'agrada riure, distreure'm...
Però, bueno,
a vegades portes aquella cara de concentrat,
diguem-ne,
per dir-ho suau,
que no ho sembla, no?
Però, vaja.
Intento fer-ho.
És que, saps què passa?
Que, si no, riem una mica malament.
Ja.
Però, bueno.
Bueno, a vegades passa que això,
que cadascú va pensar en les seves coses
i se li queda la cara una mica...
Sí, sí, sí.
Però que no té per què ser la persona...
Exacte.
...un quadre, no?
Bé, doncs, amb l'última pregunta, Sergi,
acabarem.
I és que...
és una pregunta que també els hi he fet
a Josep Perpinyà i a la Laia,
i és que si haguessis d'escollir
un parell de festes de Sant Just,
a més, això t'implica perquè...
Sí, per regidor de festes i cultura, no?
Sí.
Bàsicament,
amb quines et quedaries?
O sigui, aquelles que tu gaudeixes més?
O que t'agrada veure...
Ja sigui per l'ambient,
perquè tu gaudeixes,
perquè veus que la gent de Sant Just gaudeix?
Bé, mira,
n'hi ha una
que si tingués fills la gaudiria més,
que és la de la cavalcada de Reis.
Però jo la gaudeixo molt
perquè encara tinc aquell punt de nen
que al Nadal m'agrada molt.
Nadal és quan ens reuníem tots a casa els pares
i dinar i sopar,
i veia els tiets, els cosins i no sé què.
I llavors, quan veig la cavalcada de Reis,
m'enyoro de tot això, saps?
Llavors, la cavalcada m'agrada.
Però m'agradaria més
si tinguéssim fills,
que ja arribarà, eh?
Però, mira,
una que m'agrada molt
d'uns anys cap aquí
és Sant Jordi.
Perquè crec que ho hem muntat prou bé
aquí a Can Gienestà,
perquè la gent surt,
perquè gaudeix,
perquè és l'inici de la primavera,
potser, no?
I, bueno, està bé.
Llavors, l'ambient t'agrada.
Sí, m'agrada molt
perquè, a més a més, hi ha cultura,
perquè hi ha portes obertes a Can Gienestà, no?
L'altra que m'agrada molt
és també per una qüestió
sentimental
és Sant Jus al carrer.
Perquè
jo el primer any
que arribo aquí,
clar,
el 2002
jo conec la meva dona
el mes de novembre,
per tant,
Sant Jus al carrer ja ha passat, no?
Clar.
Jo, fins que no porto un any amb ella,
diguem-ne,
doncs no puc viure
el meu primer Sant Jus al carrer.
Però, clar,
és que, ojo,
perquè els meus sogres
vivien al passatge Sant Lluís.
Això vol dir...