.
Després d'escoltar un tema musical de Crystal Fighters,
11 i 18 del matí, entrem a fer l'entrevista del dia.
Avui tenim amb nosaltres l'alcalde Joan Bassaganyas i el saludem.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Bons i plujosos i grisos dies, però ben tornat a l'emissora.
Moltes gràcies.
Escolta, hem de començar a repassar temes de política
o d'actualitat també Sant Justenca,
passant, sí o sí, hem de passar per aquesta 44-ena cursa
de cars de coixinets, que també vas assistir i la vas veure.
Com ha estat? Com ho has vist?
Jo crec que va ser un èxit rotund.
Hi havia un cert amor en l'organització
que es punxés a nivell d'inscrits.
De fet, fins als últims dies no es va acabar d'animar
al ritme d'inscripcions, però finalment es van assolir
unes xifres molt semblants a les dels darrers anys.
Per tant, objectiu complet.
I després jo crec que l'organització va estar molt bé.
També la gent va poder gaudir d'aquest nou parc que hem fet a Can Freixes,
al voltant de la masia de Can Freixes,
i la remodelació del carrer Freixa en el seu tram inicial,
que també va permetre que els cars es poguessin gaudir d'una manera més esponjada,
menys apretats, que també en el context actual és d'agrair.
Amb ganes ja que torni aquesta cursa l'any vinent,
després d'aquesta parada del 2020, parada obligatòria, com dèiem, per la pandèmia.
Crec que en general ha estat una cursa prou gaudida per tots els enjustencs i enjustenques,
i sí que és cert que hi ha molta gent, potser nouvinguda al municipi,
que també ho ha descobert, i són uns actes socials que està bé que la gent nova
també descobreixi i s'hi vulgui implicar.
Sí, els cars tenen aquest doble vessant, per un costat serveixen també com a jornada de retrobament
de gent nascuda i crescuda a Sant Just, però que per diferents motius ha marxat del nostre poble,
i és un dia que molts d'ells aprofiten per tornar a Sant Just,
retrobar-se amb els seus amics, dinar familiar, suposo, alguns es llencen amb els cars,
i també perquè gent que ha vingut a viure a Sant Just fa relativament poc descobreixi una jornada
que és única, aquest és producte local, 100%.
I d'aquesta manera també conegui la discràcia del poble.
Anem a parlar, a tocar també altres temes.
Alcalde, passant per exemple per aquest canvi i substitució d'aquests contenidors
per fraccions, més o menys a una, diguéssim, arreu d'una fracció per setmana
s'han anat canviant els contenidors.
Recordem, els nous contenidors de moment no els que porten el xip,
sinó els que són de més capacitat, que tenen una obertura diferent
i que s'han començat a canviar a la zona de la plana Vells Solets.
De quina manera estan en aquest canvi de bateries?
No sé si heu tingut alguna aproximació, diguéssim, ciutadana...
A veure, jo no et vull enganyar, està sent complicat.
Com està anant, eh? No vull venir aquí amb un discurs triomfalista
perquè estaria mentint-te i el que intento sempre és ser sincer.
Els nous contenidors, com se sap, recullen en uns camions
que són de càrrega lateral i aquest nou model de camió
el que ha provocat és que tots els contenidors
hagin d'estar al costat dret. En alguns casos ja ho estaven,
per tant, no hi ha hagut cap problema.
En d'altres, doncs, com que estaven situats al costat esquerre dels carrers,
s'han hagut de desplaçar.
Desplaçar contenidors és un tema molt delicat.
Tothom vol tenir, sobretot a Sant Just,
en un municipi que hem fet una aposta pels contenidors de proximitat,
volen tenir els contenidors a prop,
però ningú els vol tenir a davant de casa seva.
I després, quan es toquen de lloc els contenidors,
doncs sempre es generen certes controvèrsies
que des de l'Ajuntament sempre hem intentat resoldre cas per cas.
Encara en tenim molts que estan pendents d'estudiar
perquè estem parlant de gairebé 200 bateries.
No vull pas dir que totes hagin set problemàtiques,
però sí que n'hi ha una bona colla
que han generat un cert rebuig veïnal.
I el compromís és que en les pròpies setmanes
anirem analitzant cas a cas
i buscar si s'escau,
perquè no sempre és possible,
doncs millors emplaçaments.
Aquí tenim una triple equació.
Una és que volem mantenir el model de proximitat dels contenidors.
No volem baixar a la xifra de les 170 bateries,
que són els que ens permeten
que hi hagi una bateria
a menys de 100 metres de qualsevol residència.
No volem que aquests nous contenidors,
que són més grans que els anteriors,
suposin una gran pèrdua d'aparcament.
I també volem, en la mesura del possible,
generar les menors molèsties possibles amb els veïns.
I ens movem en aquesta triple equació buscant solucions.
En alguns casos ho hem aconseguit,
en d'altres ens costa més.
I els deures que tenim per aquestes pròpies setmanes,
doncs és analitzar aquests casos controvertits
que encara ens queden
per veure si trobem una solució.
Jo crec que en alguns casos ens en sortirem,
en d'altres serà més complicat.
Això vol dir que de timing, més o menys,
es manté el que s'havia esticulat a l'inici?
Sí, sí, s'està mantenint escrupolosament.
Potser hem tingut algun retard algun dia,
en part provocat per la meteorologia,
que no ens està ajudant massa
perquè alguns d'aquests canvis
anaven associats a modificacions a l'espai públic.
I ja saps que quan hi ha mal temps,
doncs les obres, aquestes actuacions,
s'endarrereixen.
Però en tot cas estem mantenint aquest ritme
que cada setmana està arribant
una fracció diferent de contenidors
i s'estan col·locant en els diferents barris
i carrers i places de Sant Just.
Aquesta setmana concretament
ja s'estan col·locant els envasos,
a Plana Bé-Soleig i barri de la Miranda ja els tenen
i mica en mica anirem veient com arriben
a la resta de barris del municipi.
Carrer Montserrat i Ateneu,
que es van canviar els sentits dels carrers,
es van intercanviar.
Ha estat positiva, diguéssim,
la resposta veïnal o l'adaptació veïnal, diguem-ne?
A veure, quan vam explicar-ho amb els veïns,
alguns veïns ens van mostrar les seves reticències,
tenien por que sobretot en horari de primera hora del matí
i a les tardes es congestionés
al carrer Creu,
a la seva sortida amb Rambla.
El que hem estat comprovant
en aquestes primeres setmanes de funcionament
és que no s'ha produït tal congestió.
Per contra, sí que hem detectat un cert problema
amb el gir del camió per Ateneu.
Ara haurem de fer una petita actuació
de canviar un arbre de lloc, una magnòlia,
i d'aquesta manera facilitar el gir del camió.
I també haurem de fer alguns ajustos
a nivell de places d'aparcament de cotxes,
n'han guanyat dues,
però d'aparcament de motos n'hem perdut
al voltant de 20, em semblen masses,
i hem d'intentar en els propers dies
trobar emplaçaments on, si no totes,
si guanyar una part d'aquestes places d'aparcament de moto
que s'han perdut.
Parlant també d'aparcament,
ens en fèiem ressò la setmana passada
amb Josep Maria Ranyer, regidor d'Urbanisme,
que ens explicava aquest canvi
de model d'aparcament a la via pública
del barri centre en concret,
que passem de tenir zones blanques i blaves,
blaves i verdes.
Sí, tenim identificats alguns barris de Sant Just,
especialment el barri centre,
on ve a aparcar molta gent de fora,
que treballa fora de Sant Just
i venen al centre, aparquen,
i durant tot el dia s'ocupen places d'aparcament lliure.
L'objectiu de la zona verda,
que ja ha estat implementada amb bastant d'èxit
en altres municipis,
el que garanteix o el que permet
és que els veïns tinguin més oportunitats
de poder aparcar en el seu propi carrer.
I també es guanyaran zones blaves,
d'aparcament blau, que és rotatori,
i que aquesta és una demanda
que ens feien els comerciants del barri centre
perquè, si bé és veritat,
que hi ha l'aparcament del Mil·lenari,
que no sempre està ple,
guanyar places de rotació en l'espai públic
entenem que sempre afavoreix l'activitat comercial.
I el nostre objectiu és reforçar l'activitat comercial,
especialment el barri centre,
i esperem que aquesta mesura sigui un impuls
per aquest sector.
Podríem dir també de timing,
ens comentava Josep Maria Ranyer
que es començaria a implementar a finals d'any,
ara novembre o desembre,
per evitar que arribés també,
juntament amb la campanya de Nadal,
que també és un moment de molta mobilitat,
podríem dir, de comerços i a més,
també s'arribarà aproximadament a temps,
és a dir, al gener del 2021
ja tindrem en funcionament la zona verda?
Sí, ja tenim el que costava més de tenir,
que són les màquines exponedores,
i a partir d'aquí és pintura,
és amb 3-4 dies,
si el temps acompanya,
es pot pintar tota la zona blava i verda,
es col·locaran aquestes màquines exponedores,
es posarà un cartell
que no entren en funcionament
fins a la primera setmana,
fins passat festes,
i per tant l'entrada en funcionament
serà immediata.
En temes també,
crec que he dit Josep Maria Ranyer,
regidor de Durmanisme,
és mobilitat, volia corregir-ho,
però també volíem parlar amb tu, alcalde,
aquesta construcció de nous habitatges
en la trama que hi ha entre Can Bèl·lic
i l'Institut de Sant Just,
una obra d'urbanització,
un projecte d'urbanització
per part d'una junta de compensació,
que és la UA2 Garrofers,
que és privada,
si no veig mal a l'encabinada.
Aquest planejament, de fet,
estava previst en el PGM de l'any 1976,
aquest planejament va marcar unes taques
on es podia edificar a Sant Just,
algunes s'han desenvolupat,
altres encara no s'han desenvolupat
i en algun cas, com el famós cas de l'Avall,
l'Ajuntament va fer un conveni amb els propietaris
per rellotjar aquesta edificabilitat.
En aquest cas concret,
el fet que hi haguessin molts propietaris
amb interessos i situacions diferents,
va fer que aquest planejament,
malgrat que es van fer les feines prèvies
de fer un projecte d'urbanització,
de fer una reparcel·lació, etcètera,
no es va arribar mai a desenvolupar.
Tanmateix, en els darrers anys,
diferents promotors més grans
van adquirint aquests metres quadrats edificables
fins que finalment l'ha acabat comprant
pràcticament la gran majoria
una sola propietat
i aquesta sí que està en disponibilitat
de tirar endavant aquest desenvolupament.
Són al voltant de 12.000 metres quadrats
i es preveuen,
no vol dir que hagin de ser així,
es preven uns 120 habitatges.
Perquè darrere d'aquesta Junta de Compensació
en tenen que són propietats,
és a dir, propietaris particulars, totalment.
Sí, sí, correcte.
Propietaris d'aquests terrenys.
Sí, sí.
A més a més, en aquest cas,
com que aquest planejament
és anterior al 2007,
que és quan es van crear els nous estàndards
a nivell urbanístic,
doncs, malauradament,
és un planejament en què l'Ajuntament
rep un 10% d'aprofitament,
però, en canvi,
no hi ha obligatorietat
al promotor de fer protecció oficial.
Aquests planejaments més antics
tenien aquestes mancances
que no es tenia en compte
en aquell moment
la necessitat de fer protecció oficial.
L'Ajuntament rebrà el 10%,
però no hi ha l'obligació
per part del propietari privat
de fer protecció oficial.
Per tant, seran 100% privats.
Els que no siguin,
el 90%, sí.
El 10% que es queda a l'Ajuntament,
doncs, evidentment,
intentarem que no ho siguin.
De fet, l'objectiu és
poder fer protecció oficial.
Els primers passos, crec que eren
començar a urbanitzar
la via pública, no?
És a dir, perquè s'ha de crear
un petit nou barri, no?
Per entendre, és a dir,
aceres, il·luminació...
Sí.
Hi ha bastantes prèvies.
Hi ha concretament
una línia elèctrica
que s'ha de soterrar.
També hi ha un col·lector
que és el col·lector de la rellera
que s'ha d'ampliar.
En definitiva,
hi ha infraestructures
importants,
amb despeses importants
a darrere,
que són en part les que expliquen
que aquest projecte urbanístic
no es desenvolupés fins ara
perquè hi ha unes càrregues
urbanístiques
bastant elevades.
És l'edificació
jo crec que començarà
com a molt d'hora l'any que ve,
a finals de l'any que ve.
Encara no ens han entrat
els projectes d'edificació,
per tant, no sabem
quina tipologia d'habitatges
hi haurà,
però sí,
agradi o no agradi,
això ja va a gust
de cadascú de nosaltres,
doncs aquesta és una realitat
que tindrem
d'aquí dos, tres anys
en aquesta part
del nostre municipi.
Això suposarà perdre
aquesta zona de descampat
on s'ubica,
per exemple,
el circ?
No, no.
Aquesta zona de fetes,
una de les càrregues
que tenen els promotors
és convertir-la en un parc.
Aquest és un projecte
que ara estem dissenyant,
el que passa és que
estem anant una mica més lent
del que voldríem,
perquè si te'n recordes,
en l'anterior ple
vam aprovar una suspensió
de llicències
de la Bòbila,
que és una unitat d'actuació
que està més amunt,
just després passat
el pont de Camp Pedrosa,
que estava en les mateixes
circumstàncies
que aquesta unitat d'actuació,
i l'edificabilitat
que hi havia
en aquest sector de la Bòbila,
ara l'hem de recol·locar
al voltant d'aquest entorn.
I, per tant,
on finalment s'acabi
ubicant
aquest sostre,
que tenim claríssim
que no volem que vagi
més enllà
del pont
de Camp Pedrosa,
doncs també determinarà
una mica
quin tipus de parc
acabem construint.
El més important,
sobretot,
és on s'acaben col·locant
les places d'aparcament
necessàries,
perquè
la realitat és que
el complex esportiu
de la bona aigua
necessita places d'aparcament,
i hem d'acabar definint,
en funció d'on es col·loca
aquesta edificabilitat,
en quins llocs es creen
aquestes bosses
d'aparcament necessàries.
I això està fent
que el projecte d'urbanització,
en malgrat
tenir una idea avançada
del que volem,
no l'acabem de detallar
a l'espera
d'on acabem col·locant
aquesta edificabilitat.
Anava a dir que sumat
aquests nous veïns,
són 120,
centenars
centenars
de nous pisos
de vivendes
sumats
a les noves persones
que també van arribant
a Maslluí.
Si més o menys
les xifres,
segons l'IDESCAT,
estem al voltant
dels 18.600 habitants,
no sé si estem una mica
més per sobre,
són les xifres
que veig del 2020,
arribarem
d'aquí ben poc
als 20.000.
Això vol dir també
molts canvis
en el municipi, no?
En el Pedró Municipal
ja hem superat
la xifra dels 20.000.
Ja l'hem superada.
La realitat és que
amb el...
Això comporta canvis
també, no?
Sí,
passes a ser ciutat
i per tant passes
a tenir consideració
com a tal
a nivell de rebre
recursos
de l'Estat.
També tens
una sèrie
d'obligacions
però també tens
més recursos
per a finançar-les.
El cas és que
el planejament
de l'any 76
amb tots els
desenvolupaments
que preveia,
la població
de Sant Jus
se situava
al voltant
dels 25.000 habitants.
És veritat
que
amb el pas
dels anys
ha anat baixant
el nombre
de persones
que viuen
en cada llarg.
L'unitat familiar,
el relat
de l'unitat familiar
doncs
és diferent,
és molt menor
ara que fa
30 anys.
Quan jo era
petit
me'n recordo
que la majoria
de famílies
vivien
tres generacions
en una sola llarg.
i avui en dia
ja hi ha
moltes
famílies
que són
formades
per una sola persona,
moltes famílies,
perdona,
moltes unitats,
moltes llars
d'una sola persona
o d'una persona
monoparentals.
I això fa
que segurament
no assolirem
aquesta xifra
dels 25.000 habitants
però molt probablement
ens quedarem
al voltant
dels 22.000,
23.000 habitants.
també hem de tenir
en compte
que aquí
als garrofers
és molt probable
encara no segur
no hem vist
encara
els projectes
dels edificis
però és molt probable
que acabin
a vent-hi
menys
pisos
dels que hi haurien
en un
barri
estàndard.
Estem parlant
d'un producte
de gam alta
amb molts metres quadrats
per habitatge.
Aquesta era
la intenció inicial
del promotor.
Desconec
si en aquestes
darreres setmanes
ha variat o no
però per tant
molt probablement
no estaríem parlant
de 120 habitatges
sinó que ens moríem
a l'ordre
de 60-70.
Això sí,
habitatges
grans
d'un cert
nivell.
Clar,
en tot cas
serien uns 120-130
persones calculant
a l'alça
que van un parell
de persones
per cada habitatge
més o menys
en aquesta nova zona
fent un cap
aproximat.
Avui en dia
l'unitat familiar
a Catalunya
se situa
al voltant
dels 2,1
persones
el que
si que no tinc
la bola de vidre
desconec
en aquest barri
concret
si el perfil
de família
que ens vindrà
és
famílies
nombroses
o
persones
soles
amb diners
que volen viure
amb molt espai
això sí que
ho desconec.
Es poden pagar.
alcalde
per anar
acabant
ens volíem fer
també
ressòd
una de les notícies
que també
ens vam fer
ressòd
la setmana passada
i és que vam parlar
amb el regidor
no adscrit
amb Quico Ferrer
ens va explicar
entre d'altres temes
que vam repassar
amb ell
que la seva intenció
cap a aquestes noves
les properes eleccions
municipals
del 2023
que encara queda
una mica
buscar
validar
i unificar
la convergència
de Sant Just
no sé si
és un tema
que internament
o d'alguna manera
s'ha fet
informat
comunicat
o us heu fet
ressò
d'aquesta intencionalitat
política
de Quico Ferrer
Jo sé que
en Quico Ferrer
és una persona
que se sent orfe
d'aquest espai
que havia encarnat
històricament
Convergència i Unió
però a partir d'aquí
quins moviments faci
a partir d'ara
ho desconec
i jo sempre soc
molt respectuós
amb el que fan
els altres partits
o candidats
aquesta és una decisió
que a mi
no em compet
en absolut
i per tant
no tinc massa res
a dir
al final
cadascú
es cull
a quines marques
vol anar
que els partits
tenen els seus processos
d'elecció
dels seus candidats
i per part meva
només dir
màxim respecte
amb en Quico Ferrer
i amb tots els altres
candidats
que hi puguin haver
Queden una mica lluny
encara les eleccions
municipals
amb això
acabem del 2023
però sembla que
hi ha molts partits
que també ja estan
en carrera
podríem dir
electoral
per arribar
entre altres
també Quico Ferrer
ens explicava
que volia arribar
a l'alcaldia
això
no sé si realment
et preocupa
en certa manera
com a alcalde
home les eleccions
primer jo he de ser
escollit
com a candidat
aquesta és una decisió
que ha de prendre
el meu partit
a mi em faria il·lusió
però
primer
la meva
la meva voluntat
ha de ser ratificada
pels òrgans
corresponents
i jo sempre estic
a disposició
del que
determini el partit
un cop
veiem els candidats
doncs
els projectes
que es presenten
doncs ja tindrem
temps de discutir
i
jo l'únic que espero
és que les eleccions
siguin
en clau
de propostes
d'alternatives
i que intentem
fugir
d'aquestes
d'aquestes
disputes
més
enfangades
que veiem
massa sovint
jo
pel tarannà
de la gent que conec
a Sant Just
d'aquests que han estat
en política
en els darrers anys
els que han manifestat
la seva voluntat
d'aspirar
a l'alcaldia
veig bons talants
puc estar d'acord
o no més
però veig bons talants
i el que espero
és això
que les properes eleccions
els santjustencs
i santjustenques
puguin escoltar
propostes alternatives
i que escollin
la millor
Tenim encara
un llarg recorregut
fins a la primavera
del 2023
Sí, però és veritat
que un any i mig
passa ràpid
i abans
poder anar
en unes eleccions
s'ha de fer feina prèvia
no és tan fàcil
trobar gent
trobar gent
amb perfils
potents
copsar una mica
quines són
les inquietuds
de la ciutadania
transformar-les
en projectes
que siguin factibles
és veritat
que requereix
un cert temps
i per tant
és normal
que qui més
qui menys
aquells que volen
aspirar
a l'alcaldia
o entrar
al consistori
doncs
hagin de començar
a bellugar-se
és normal
Alcalde
hem de deixar aquí
l'entrevista
gràcies una vegada més
per passar per aquí
per la misura
que tinguis bona setmana
i fins la propera
vegada
que serà el pròxim
mes de desembre
un plè
a l'alcaldia
a l'alcaldia
a l'alcaldia
a l'alcaldia
a l'alcaldia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!