L'Arnau Macià
perquè ell va ser l'encarregat de fer el vídeo en 360 graus
del refugi antiaèric que es va obrir al públic ahir dilluns 8 d'octubre.
Hola, bon dia.
Com ha estat aquest procés, Arnau, de fer el vídeo?
Doncs ha estat una feina de diversos mesos,
des de Coco 360, que estem especialitzats en produir contingut en realitat virtual i vídeos en 360 graus,
se'ns va encarregar de portar el tema de la visualització del refugi
i vam crear, juntament amb la gent de l'arxiu de Sant Just, amb el Jordi i la Patrícia,
vam crear una ficció basada en els testimonis reals de l'època,
en històries que havien passat a dins del refugi,
i ho vam ficcionar amb cinc personatges i ha estat una experiència realment molt interessant.
O sigui, veure ahir també els resultats amb la gent veient-ho amb les ulleres de realitat virtual va ser molt gratificant.
La proposta de fer el vídeo va venir per part vostra o us ho van encarregar, per dir-ho així d'alguna manera?
Bé, nosaltres els vam presentar l'opció de poder fer alguna cosa amb 360 graus,
utilitzant les noves tecnologies,
i de part de l'Ajuntament els vam veure, bueno, els va endur-se a la proposta,
i ho vam tirar endavant, vam començar a pensar què podíem fer amb 360 graus,
i vam acabar decidint de fer aquesta ficció, que són cinc escenes,
són cinc capítols amb cinc personatges diferents.
L'experiència es podrà veure quan vagis a veure el refugi,
et podràs posar una de les cinc ulleres que hi haurà allà.
I cada ulleres t'explica la història d'un personatge ficcionat,
pot ser el Jaume Bardú, que l'interpreta el Jordi Domènech,
la Caterina Bordes, que l'interpreta la Marta Domingo,
el personatge de la Victòria Brull, que l'interpreta la Laia Grufau,
el de la Teresa Sánchez, que l'interpreta la Clara Segura,
o el del Vicenç Riera, que l'interpreta el Jusufo Salva-Para.
I a través de les seves històries coneixem una mica més el que va passar dins del refugi,
però d'una manera una mica mena, una mica ficcionada,
i fent un més interessant per a l'espectador.
A part, en el vídeo, al final de tot, també hi ha una part documental
on s'explica com es va construir el refugi,
amb fotos de l'època, etc.
I aquest vídeo es veu, és a dir, es veu un cop s'està dins del refugi, o abans, com si diguéssim?
Mira, hem planificat també amb l'Ajuntament tota la part de museització,
i vam contactar amb els artistes locals perquè fessin l'escultura,
una representa cada personatge.
i la idea és, quan es vagi a fer la visita al refugi,
poder, no sé si abans o després de veure el refugi en si,
gaudir de l'experiència entre 5 i 60 graus,
la persona que ho vagi a fer s'asseurà al costat de l'escultura del personatge,
es posarà les ulleres, viurà la història d'aquell personatge dintre del refugi,
i després veure el refugi.
És tota una experiència completa.
A partir d'ara, anar a veure el refugi no serà només anar a veure el refugi,
serà anar a veure el refugi i gaudir de l'experiència aquesta realitat virtual.
Vosaltres creieu que amb aquesta experiència pot ser una manera també de cridar,
o sigui, que es faci més amena el fet de poder viure-ho d'alguna manera?
És una manera molt original d'apropar també la història del poble a tothom.
Les escoles fins i tot poden estar interessades en anar allà
i gaudir d'aquesta experiència i conèixer una part del que va passar aquí durant la Guerra Civil.
I és una manera...
És un vídeo que acaba sent ficció,
és com una petita pel·lícula d'un quart d'hora,
però que hi ha molta dada real,
amb la qual cosa també és de gran interès històric,
considero jo i per a les escoles pot ser una eina de treball molt interessant.
Us heu...
O sigui, aquestes tècniques,
us heu inspirat en algun altre projecte que es faci també el mateix,
d'això de l'experiència en 360 graus o...
Nosaltres portem treballant en 360 graus un parell d'anys,
estem fent ficció, estem fent coses per altres ajuntaments,
però en aquest cas no ens vam inspirar en res concret.
És una experiència dintre del refugi,
està rodada dintre del refugi,
amb la qual cosa també genera una sensació d'angoixa,
se senten els suells dels trets i de les bombes com van caient de fons...
És tota una experiència que al format li encaixava molt bé,
i poder portar tota aquesta part històrica,
apropar-ho a les noves tecnologies per poder arribar a encara més gent,
sobretot a la gent jove que no coneix tot aquest passat,
considerant que era molt interessant fer-ho d'aquesta manera.
I ara potser em fico en un terreny una mica pantanós,
però com heu gravat això per poder-ho fer en 360 graus?
Quina diferència hi ha en gravar-ho d'una manera normal, per dir-ho?
Bé, el gravar en 360 graus es necessita una càmera específica
per gravar en 360 graus,
i el que permet és que l'usuari sigui alhora un realitzador,
és a dir, és ell on col·loca la mirada,
allà amb les ulleres,
el personatge es podrà anar rotant i podrà anar veient on col·loca la mirada
i centrar la seva atenció visual en el que més l'interessi.
És a dir, pots tenir molts visionats del mateix vídeo
i veure-ho sempre des de punts de vista diferents,
que és una manera molt interessant també d'explicar aquestes coses.
I a la mateixa vegada ho pot veure gent diferent, no, suposo?
Sí, en el refugi hi haurà cinc culleres,
una que s'ha d'apartar a personatge,
i la idea és que s'asseguin cinc persones,
regagin l'experiència cadascuna amb el seu personatge
i després posin en comú, en un petit debat entre ells,
la història de cada un dels personatges
i puguin arribar a conclusions
i tant de bo aquestes coses no s'hagin de repetir.
Doncs moltes gràcies, Arnau,
per explicar-nos una mica com ha estat aquest procés
de la creació del vídeo,
perquè realment el projecte del refugi antiaeri,
igual que té la seva part d'història,
també és un projecte que s'ha fet realitat
gràcies també a aquesta part de tecnologia
i d'interacció del públic amb el que va passar.
Sí, i de fet des de COCO360,
que també hem creat la web,
allà també hi ha molt de contingut
que acaba d'afegir tot l'interès històric
a tot el projecte global.
Allà es poden veure entrevistes dels testimonis
que van entre dins del refugi,
hi ha un vídeo on es pot veure el refugi de punta a punta,
la web encara acaba d'aportar molta més informació
i acaba de completar tot aquest projecte museístic
i amb l'experiència en 360 graus en Cap Salano.
Doncs molt bé, Arnau, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Esperem que no sigui l'últim projecte en 360 graus aquí a Sant Just
i que tinguem més oportunitats no amb el refugi
sinó amb algun altre projecte
però que sigui també amb aquesta interacció del 360 graus.
Molt bé, perfecte. Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu, que veiem.
Són les 11 i 24 minuts.
Acabem de parlar amb l'Arnau Macià
que s'ha encarregat des del COCO360
de fer la web i també el vídeo del refugi antiaeri.
Ara, uns temes musicals
fins a arribar a les 12 del migdia
que connectarem amb Catalunya Ràdio
i després amb el butlletí de notícies.
Fins ara.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Tenir-te amb mi, oh sí, ja sabem que em marxo molt lluny i com desitjo quedar-me amb tu.
Pren el vi i bevem-lo lluny, no allarguem aquest petit cent de nit.
Que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat cel de nit.
Que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Crema el tronc i fa el braça, crema igual que jo per tu.
El demà vindrà per empurtar-me una mica més lluny.
I no és fàcil haver-se'n d'anar, mira, amor, no plorar.
Però no ja saps que he de marxar, senyor, que no sigui veritat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Sembla nit, que no s'acabi mai que demà, demà ja hauré marjat.
Demà ja hauré marjat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les deu del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Just a la fusta.
Our brother, Mr. Aaron Neville.
If you want something to play with, go and find yourself tall.
Because, baby, my time is too expensive.
And I'm not a little boy.
You are serious.
And don't play with my heart, it makes me furious.
Oh, but if you want me to love you, then, baby, I'm a wiggi.
girl, you know what I'm a wiggi.
Girl, you know what I'm wiggi.
Oh, tell it like it is.
Don't be good singing.
Don't be good singing.
Letting your conscience be good.
Yeah.
Yeah.
Well, I know that deep down inside of me, I believe, I believe you love me.
Forget your foolish pride.
You know life is too short.
You know life is too short to have sorrow.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
You may be here today and call tomorrow.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
Oh.
So you might as well get what you want.
Oh.
So go on and leave, baby.
Go on and leave.
Oh.
Oh.
Tell it like it is.
I'm nothing to play with it.
Girl, you better find yourself tall.
Yeah.
Oh, no.
It's deep down inside of me.
Oh, I believe, I believe you love me.
But I'm not your little tall.
Oh, believe me.
Oh, believe me.
Oh, believe me.
Oh.
Oh.
Oh.
Tell it like it is.
Oh, I love you.
Oh, I love you.
Oh, I love you.
Oh, I love you.
Oh, I love you, my dog, my dog.
There is nothing I can do about it.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh!
Oh, tell it like it is.
I don't want to leave.
I don't want to, I don't want to leave it, child.
Oh, believe me.
Oh, believe me.
Woman, I gotta go now.
Oh.
Go now.
Go now.
Fins demà!
Fins demà!