.
Ara són, passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia,
seguim el magazín matinal de Ràdio d'Esvern en just a la fusta,
encarant també la tercera hora del programa.
Avui, dilluns 14 d'octubre del 2019, ara ens toca fer l'entrevista.
Avui tenim a l'estudi el regidor d'Empresa i Innovació, Recursos Limants i Habitatge,
que ens ve a parlar de la jornada que es fa demà.
Cafè amb l'Energia, s'anomena aquesta trobada,
amb empreses de Sant Just per parlar dels reptes presents i dels futurs.
Anem a saludar el regidor. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
A veure, Pedro, en què consisteix aquesta jornada? Qui està convidat?
Bé, és una jornada, diguem-ne, original, perquè és la primera vegada que crec que es fa.
És una jornada que abarca dos aspectes fonamentals.
El primer està enfocat més cap a les energies renovables, els sistemes d'economia circular,
i la segona part està enfocat més a el que és el possible impuls que volem donar
per la creació d'una associació d'empresaris de Sant Just.
No existeix, no, ara mateix, aquesta associació?
No, no existeix. El que existeix actualment és una associació d'industrials només del polígon sud-oest,
que ha estat funcionant durant uns anys, i creiem que convé donar un pas endavant
en la creació d'una veritable associació en la que podem col·laborar, treballar en projectes comuns,
que beneficin el teixit empresarial i que obtinguin un benefici no només per l'empresa, sinó també pel poble.
I estan convidades totes les empreses o tots els empresaris? O sigui, és de via lliure accés?
No. El que hem fet d'inici, com a nucli, per dir-ho d'alguna manera,
és que hem convidat un número determinat d'empreses, que no vol dir que les altres estiguin excloses,
simplement per començar a caminar, preferíem tindre un nucli en què s'exposés aquest tema de l'energia,
i, de pas, iniciar la primera pasa per fer la constitució d'aquesta associació,
si és que consideren que s'ha de constituir, perquè, a fi de comptes, no és una decisió de l'Ajuntament.
L'Ajuntament el que fa és recolzar, ajudar en el que puguem perquè es constitueixi.
Hi ha unes empreses o persones d'algunes empreses que sí que estan interessades en tirar endavant,
i, per tant, aquest nucli seria el primer, però, òbviament, es farà extensiu a tot l'empresariat de Sant Jus.
Perquè la funció de crear aquesta associació, o sigui, aquesta associació, quina seria la seva funció?
Què duria a terme?
Bé, com qualsevol associació empresarial, òbviament, una associació empresarial el que pretén és obtindre
uns projectes, resultats i, a més, que beneficin el teixit empresarial,
que els incrementi una mica, podria ser l'activitat, o beneficiar-se de projectes que puguin haver-hi al poble, etcètera.
Una mica és l'activitat empresarial en si, llançar-la cap a futurs reptes, com pot ser, com dèiem,
el tema de compartir certes projectes, com l'economia circular, que pot aprofitar-se en els polígons o en els centres que tenim industrials,
el tema de compartir el tema d'energia, en concret, de renovables, etcètera.
Vull dir, hi ha tot un camí a fer nou, que s'obre ara, i que, per tant, tractar-lo amb una sola empresa, una a una,
és molt més difícil que tractar-lo amb una associació que té clar quin és l'objectiu dels projectes en si.
Perquè, més o menys, se sap quantes empreses estan demà interessades, o que hi ha un tip que vindran.
Sí, demà creiem que estan a la vora de 30 empreses que vindrien demà a aquesta primera trobada.
Més o menys, per aquest número, 25, 30, por ahí, por ahí, anda, més o menys.
En què consistiria, una mica, ja, per anar acabant aquesta part de l'economia circular?
A veure, el que tenim actualment, el sistema que ha vingut, o el paradigma que ha vingut implantant-se durant dècades,
és el que diem economia lineal. L'economia lineal significa extraure les matèries primes de la terra,
d'on sigui, portar-les a un centre de fabricació, obtindre d'aquest centre de fabricació un producte,
X, aquest producte, és consumit a tot el món, i una vegada s'ha consumit,
doncs es tracta de generar un residu.
Aquest producte genera un residu, i contínuament estem esgotant els recursos que tenim per un cantó,
i generant cada vegada més residus.
Aquesta és el que era l'economia lineal actual.
Què pretén l'economia circular?
L'economia circular significa reintroduir els productes, entre cometes, que li diem residus,
dintre, una altra vegada, del cicle de fabricació i econòmic.
Una mica és això.
L'objecte, doncs, ser més sostenibles,
beneficiar el medi ambient, reutilització de recursos i eliminació de residus.
Una mica vendria a ser això.
Perquè això, entre empreses de diferents sectors, seria viable o possible?
Podria ser, depenent una mica, depenent una mica no,
depenent, sobretot, del que és el producte que es fabriqui.
Vull dir, hi ha productes, per exemple, imaginem-nos una empresa que fa plaques electròniques,
hi ha productes de plaques, jo no sóc tècnic, no sé si el que vaig a dir és exagerat o no,
però imaginem-nos que dintre d'aquestes plaques van una sèrie de condensadors,
d'una sèrie de productes electrònics,
que una vegada acabat el cicle d'aquest producte, una televisió, per exemple,
hi ha dintre d'aquests altres productes que es podrien reaprofitar per una altra empresa que els faci servir.
Més o menys, és un exemple, a grosso modo.
Perquè les empreses, que, o sigui, entenc que són de diversos sectors,
però són empreses que, per exemple, estan ubicades al polígon,
o hi ha empreses més grans, de més baix tamany?
Pot ser qualsevol, al meu entendre, d'aquest tipus d'economia circular
es poden aprofitar tot tipus d'empreses.
Torno a dir que depèn una mica del producte que per un cantó rebin i per un altre fabriquin.
Una mica és l'utilització.
Potser una empresa que està aquí al polígon fabrica un determinat producte que es ven o tal,
i després es pot reutilitzar per una altra empresa del mateix.
Vull dir, tot depèn.
Hi ha empreses que, potser, imaginem-nos una empresa que fa paper.
Si fa paper, hi ha residus de paper i aquest paper es pot tornar a reciclar.
I aquest paper pots fer servir per una altra empresa.
Vull dir, tot depèn una mica, com deia, del producte que es tracti.
I ens recordes l'hora que es farà demà, aquesta xerrada?
Pues demà a les 10.
A les 10 del matí?
Sí.
A on?
A la sala polivalent del primer pis del mercat.
Ah, val, molt bé.
Doncs bé, hem acabat aquest primer tema, que era el tema principal també de l'entrevista,
però no volíem deixar-te marxar, Pedro, sense que abans ens comentessis una mica
com van anar la setmana passada, dilluns i dimarts concretament,
les reunions, aquestes jornades creatives, que es va fer la darrera reunió a Tornafei,
una de les ciutats que està en aquest projecte europeu de l'art.
M'expliquen una mica a quins acords o a quines decisions es va arribar?
Molt bé.
Bueno...
Si primer vols fer una pinzellada.
Sí, ho faré molt ràpid.
El tema és un projecte que es va iniciar el 2016, que el va iniciar la meva antecessora en el lloc,
la Carra Sumada, Serrano, i que jo he tancat.
O sigui, potser qui podria parlar millor és la Carra Sumada que jo, no?
Però el tema és el següent.
És un projecte focalitzat en, que es diu, Rutes Singulars,
s'enquadra en un projecte de la Comunitat Europea Interreg,
i en ell col·laboren o participen, és un projecte transfronterer,
i participen en diversos municipis de França i d'Espanya.
Per part de França està, com has dit, Tornefei i Foix,
i per part d'Espanya està Irún, Baracaldo i Sant Lluís.
I la Fundació, que és una mica la coordinadora del projecte,
que és la Fundació CREANTA de Barcelona.
És un projecte dedicat a el que, d'alguna manera,
és l'economia, diguem-li, de l'art o economia creativa.
Es tracta de fer servir l'art com a eina
per impulsar, en la mesura que es pugui,
l'economia dintre de cada un dels municipis.
Aquí hem fet diverses accions, com alguns ja recordaran.
Per exemple, hem dissenyat i hem assenyalat
cinc rutes singulars que recorren patrimoni,
que recorren fons, masies, edificis, etc.
i hem fet també el Festival Singulart.
Estic destacant aquells més coneguts.
Sí, els punts més clau, sí.
I últimament hem fet el dels aparadors singulars,
vull dir, aparadors que no estaven llogats,
que no estaven fets servir,
i incloure obres d'art dintre
significa, primer, promoure l'art d'aquestes persones,
dels creatius i dels artistes,
i, per una altra banda, promoure l'espai
on s'ubiquen aquestes obres.
També hem fet, bueno, l'últim,
això sí que m'agradaria dir,
l'últim que farem,
és el que ja s'ha començat a fer,
que és el del túnel que hi ha
a sota de la Rambla Modulell,
que és una grafitació que s'està fent ja,
i que serà l'últim treball
que farem dintre d'aquest projecte europeu.
L'estan dibuixant,
bueno, l'estan decorant dues noies, no?
Dues noies, sí, correcte.
Va haver un concurs,
es van presentar diverses opcions,
i aquestes dues noies són les que han començat,
a més no fa gaire,
a fer aquesta grafitació, sí.
Molt bé, doncs,
jo no sé si hi ha alguna cosa més a destacar
de les jornades creatives,
que volgués destacar, Pedro.
Bueno, l'únic que...
Es va tancar, diguem-ne,
tot el que és el projecte,
cadascú de nosaltres vam presentar
totes les accions que s'havien fet,
ens vam reunir amb els responsables polítics
dels altres municipis,
i ha sigut molt interessant
perquè hi ha hagut una connexió,
en aquest sentit,
i una simbiosi en el tema de l'art i l'espai públic,
etcètera,
i hem tingut bons contactes,
hem treballat conjuntament,
i crec que ha sigut una experiència molt positiva.
Perquè de cara al futur,
hi ha planejat algun altre projecte europeu
d'aquesta embargadura?
Com tu bé dius,
és un projecte europeu,
per tant, els fons venen d'Europa,
i fins que Europa no digui
hi ha aquests diners
per poder fer aquests projectes,
ara per ara no tenim res definit.
Sí que hem quedat d'acord
en alguns ajuntaments,
en alguns municipis,
en continuar col·laborant.
Hem d'estudiar la manera de fer-ho,
perquè no va col·laborar
entre municipis,
Irún, que està a Euskadi,
i nosaltres, que estem aquí, etcètera,
però bé,
jo crec que alguna coseta
sí que podrem anar fent en el futur,
i esperar que Europa també destini diners
per poder fer aquestes coses.
El més important és que
hem aconseguit al poble,
al que és Sant Just,
guanyar patrimoni,
diguem-ne d'alguna manera,
hem fet visible
cert patrimoni que teníem,
una mica amagat,
el refugi, per exemple,
i crec que això és molt positiu
per nosaltres també.
Molt bé,
ara són les 12.45,
en Pedro Sòria,
regidor de l'Ajuntament,
a veure si dic bé,
Empresa, Innovació,
Recursos Humans i Habitatge,
ens ha vingut a parlar
sobre, a part de les jornades creatives,
les reunions que van tancar el projecte
la setmana passada,
també d'aquesta jornada
que es fa demà,
la primera planta del mercat
sobre aquesta mena d'associació
que es vol crear
amb les empreses de Sant Just.
Gràcies, Pedro,
per haver vingut,
per aquí els micròfons
a ràdio d'Esvern,
que tinguis molt bona setmana.
Igualment.
Adéu.
Gràcies, adéu.