I gairebé més puntuals que un rellotge suís.
Entrem ara que marquen 41 minuts que passen de les 11 del matí
a fer aquest espai amb Jaume Vidal
de l'Associació de Salut Mental del Bas Llobregat
que avui de nou torna a venir acompanyat d'una persona
que segurament us sonarà la veu.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Dic que us sonarà la veu Montse.
Bon dia, Montse Giró.
Dic que us sonarà la veu perquè també ets assídua aquí a l'emissora.
Bé, assídua, sí.
Amb alguna cosa.
Segona casa, no?
Sí, sí.
A més, participes crec, perdona, Jaume,
participes crec que en el programa amb la Lina, no?
Sí, sí, els dimecres.
Un cop al mes, els dimecres, sí.
Això mateix.
Paraules viscudes, diu el programa.
Això, paraules viscudes, no em sortia.
Això mateix.
Jaume, bon dia.
Que bonic, això de paraules viscudes.
Has vist?
És un programa molt maco, eh?
Però a vegades pot ser un problema, eh?
Segons el que has viscut, però no.
Sí, depèn com es visqui, no?
Com es vegi.
Això sí.
Jaume, ben tornat a l'emissora.
Sí, bueno, ja vaig venir de la setmana.
Sí, sí, ens hem vist de setmanes seguides, però...
Ara ho hem de fer més bé, això.
Però, que problema.
No, de tota manera.
Tenies ganes de venir, digueu, no passa res.
Sí, avui li deia a la Conxita que no podrà participar, suposo que t'ho ha dit.
No, no m'ha comentat.
Ja, avui encara, que no podran dir, digueu, et trobes bé.
Dic, jo a parlar de la ràdio sempre m'hi trobo.
Sí, oi?
Sí, m'agrada.
La veritat, em surt.
Llavors, avui per què vens acompanyat amb Montse Giro?
Quin és el motiu?
Sí, és que s'ha oferta ella mateixa, fa qüestió d'una estona que parlava,
diu, ja vindré.
I dic, oi, fantàstic.
A mi, és totalment.
Gràcies, Montse.
Per posar una mica de cullerada.
Clar que sí, home.
Així m'agrada.
No, la veritat és que hi ha algunes cosetes que tenen molt a veure aquí amb Sant Just.
Per exemple, una reunió del que és els serveis socials, no?
A la qual hi participem, a vegades ella, a vegades jo.
I bé, i ens han enviat les actes i tal.
Hi ha canvis.
Però el Consell Municipal, que justament hi ha la regidora que ho porta, és la Quima.
La Quima, que us heu creuat ara?
Sí, que ara ens hem creuat.
I ja tenim tot el cartí pas per el dia 2 de novembre.
Perquè, tu, Montse, quina funció hi tens o de quina manera hi col·labores?
A l'associació estic com a vocal.
Com a vocal.
Sí.
I si no pot anar ell, vinc jo.
Val.
Vull dir, saps allò?
Sí, ens acostumem a fer-ho d'aquesta manera, entre altres coses, evidentment.
Però aquesta és una...
Aquesta seria una de les coses que tenim més immediates, és el dia 2, no?
Sí.
A partir de la 1 del migdia.
Déu-n'hi-do a la 1 del migdia.
2 de novembre, eh?
2 de novembre.
2 de novembre, sí.
I bé, vull dir, a veure com tornem a entregar tot això, sempre hi ha novetat quan hi ha canvis, no?
I bé, vull dir que estarem aquí fent aquesta assistència, aquesta col·laboració, com a tots els altres ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat,
quan ens conviden, que a vegades del Baix Llobregat, eh?
Quan ens conviden de vegades pot passar que no ens conviden gaire o tal, però normalment el que és els treballs de serveis socials, o sigui, les trobades de serveis socials, hi participem.
Sí, sí, sí.
I per què és tan important aquesta trobada del dia 2 de novembre?
Bé, en principi perquè hi ha el canvi, oi?
Bé, el canvi va ser l'anterior.
Va ser l'anterior.
Sí, perquè hi havia la regidora, la Gina Pol, que portava, i llavors aquest consell ja serà, a l'anterior van venir totes dues, i ara aquest ja serà amb la Quima, com a titular, doncs, que és del departament, no?
I tota vegada que, després de l'estiu, eh?, és la primera trobada que tindrem, i llavors és posar, no només nosaltres, sinó totes les altres associacions de Sant Just, doncs, conèixer el que l'Ajuntament està fent, i també nosaltres donem a conèixer el que també estem fent, diguéssim.
És com una posada en comú.
Exacte, sí.
Sí, una mica. I si hi ha alguna cosa que preocupa, o el que sigui, doncs, també es posa sobre la taula.
I és obert al públic, per això? És obert o és tancat?
No, és tancat.
És tancat, no és obert a la ciutadania, eh?
Anem als convidats i prou. No, no és com l'assemblea...
Sí, no, no, som els oberts.
Després d'això també tenim la taula de salut mental, una altra de les constants que, veritablement, doncs, també hi participem.
I portem ja bastant, ara, entre un i l'altre.
De fet, aquí a Sant Just tenim, diguéssim, tot un pla que és, podríem dir, superior a lo que tenim amb altres ajuntaments.
Sí.
Perquè tenim la Núria Boquera, que és el treballador social que porta tota la temàtica de salut mental.
Sí, l'hem tingut aquí al programa, també, en diverses ocasions.
Per tant, o sigui, i després, doncs, participem en totes les coses, a la taula de salut, als consells, a les activitats que nosaltres podem, també, en relació a les persones que som a la Junta, no?
Però, realment, hi ha un programa que tira, que fa molts anys hi ha aquesta que tira i que té unes perspectives de futur molt comunitàries.
Molt bones.
Aquest és un encert que jo penso que és inqüestionable.
Saps, allò no cal, no, no, no hi posis pegues aquí.
I llavors, ja nosaltres, ara, el que tenim cura és de plantejar-ho a diferents altres ajuntaments, no?
I, vaja, vull dir que aviat suposo que tindrem algun resultat positiu.
Mira, precisament aquest mes hem estat a Cornellà, doncs, amb una activitat molt forta en quant a activitats sobre la problemàtica mental.
i a l'alcalde vaig pensar, dic, igual hi pensa i ho anomenen al moment de fer-nos el discurs que ens va fer, però no, encara va dir, prenc nota i tal, però jo penso que això s'ha de saber impulsar, perquè és que és molt important, la salut mental, i més, quan parlem de salut mental comunitària, com, carai, ens hem d'oblidar, eh?, que això comporta,
que hi hagi, doncs, una taula en la qual hi participen, i aquesta és la gràcia, participen professionals, primera persones, familiars i tal.
Clar, i llavors és quan això té un sentit realment remarcable, evidentment, i també tot l'aspecte, l'aspecte, doncs, municipal, no?, també estan allà representats.
Bé, és l'altre, també, de les constants.
Hi ha una cosa, també, que penso que és, avui havia de venir d'això, la Conxita Safón, no?,
i no pot ser, perquè està, bueno, està ella traient la psicologia com a cosa natural de la seva naturalitat, no?,
que ja ho és, pràcticament, i llavors, doncs, una de les coses que hem d'explicar, també, és que aquí tenim dos aspectes que són molt importants,
i que en el seu moment van ser com que semblés incompatibles, i és el fet de persones que estan tractades per la Conxita,
que té una especificitat d'entrar en una dinàmica d'allò d'interiorització,
quan estàs allà, que ella provoca mitjançant una música i una veu que ho va dient,
i l'altre és...
Ella treballa sobre les emocions,
val?
Val, exacte, les emocions, que això no...
I l'altre és que també hi ha un grup aquí a Sant Just, no?,
portat per la Núria Boquera, la qual jo també hi participo, a vegades...
Fan les teràpies de, bueno, com es diuen, sessions de...
Ajuda a famílies, sí.
Grups d'ajuda mútua.
Això, això mateix.
Sí, d'ajuda mútua, que no és ben bé, perquè els grups d'ajuda mútua i d'aquests d'hi ha,
doncs, la federació en diferents punts de la geografia, evidentment,
és sense referent psicològic.
Però nosaltres no, nosaltres ens hem aplicat, per dir-ho d'una manera,
a fer-ho amb ajut psicològic, no?
I la Núria Boquera és la que porta aquest grup,
que també és l'estrella del que representa Sant Just i tal.
Per això, com a grup, nosaltres participem, també,
i llavors, doncs, ella és la que ho porta,
i aquí està instaurat i realment està molt ple de participació i molt interessant.
Sí, conjuntament amb el doctor Llobet, el psiquiatre doctor Llobet,
és l'equip, els tres, diguéssim.
Sí, el doctor és un psiquiatre que ve específicament perquè ho coneixia la Núria i tal,
i realment és un goig, és tan vella com a persona que orienta sobre els dolts,
sobretot tots els inconvenients que genera la problemàtica mental.
I funciona... Ah, no sé si teniu apuntat més cosetes.
Sí, tenim una altra coseta que és molt important,
que aquest... A veure, espera't, no em poso les ulleres.
Tenim aquí com molts fulls i molts dítils.
No, en tenim dos, eh? Només no creguis que són molts, no.
No, la Montse ve preparada, però perquè crec que després té una gravació,
perquè he vist que acaba d'arribar l'Alina, també,
i veig que tens aquí part de l'equip.
Digue, Jaume.
El proper dijous, aquesta setmana, tenim la xergada sobre prevenció del suïcidi
a càrrec de Carles Alestein.
Per això ho tenim a Baja Cornellà, eh?
I llavors, que és vicepresident de l'associació, després del suïcidi,
l'associació de supervivents.
Això es farà a l'auditori de la Biblioteca de Sant Quil de Fons,
i organitzar el Club Social, que també a Baja Cornellà.
Cosa que això sí que hem de reivindicar aquí, eh?
Aquesta activitat forma part del programa que s'ha fet,
o es fa durant tot el mes d'octubre,
en relació al Dia Mundial de la Salut Mental.
O sigui, ha sigut un programa molt complet,
perquè la regidora de serveis socials d'allà
s'hi va connectar amb el Club Social d'Espai 3
i amb l'Espai Situat,
i els va recomanar posar-se en contacte
amb les altres associacions de Cornellà
per poder fer el programa.
I ho han fet així, i realment ha sigut molt exitós,
perquè hi ha hagut aquest treball comunitari a Cornellà.
I aquesta serà l'última xerrada que es farà.
Ha sigut molt interessant tot el programa.
Sí, sí, i tot el procés,
perquè això va començar el dia 2, em sembla,
i vull dir, gairebé dia sí, dia no,
hem estat fent activitats.
I llavors val a dir també que aquest és un espai,
això del suïcidi,
la prevenció i també després del suïcidi,
del suïcidi,
és un espai que també existirà aquí concretament,
aquí des de Sant Just es va generar.
I llavors aquest el porta com se diu el doctor,
ara no me'l recordo.
Darío Nogués.
Sí, això.
No, no.
Darío Nogués.
Darío Nogués, sí.
No és el doctor.
El Darío Nogués és una persona
que ha passat per aquesta experiència,
i llavors s'ha format i és el responsable,
o sigui que és un treball conjunt
de l'Associació Salut Mental Baix Llobregat
i després aquesta associació que és
l'Associació per la Prevenció del Suïcidi
d'Atenció al Supervivent.
I actualment s'està fent online.
A veure la pandèmia,
de moment encara s'està fent de la mateixa manera,
perquè és una necessitat vital
que les persones que s'han trobat en aquestes situacions
es puguin trobar amb persones
que han passat per un mateix procés
i que puguin parlar amb tota la tranquil·litat
i amb totes les emocions,
a flor de pell perquè hi són,
i també puguin veure que amb altres
hi ha coses que els ajuden a tirar endavant, etcètera.
Vull dir, és tot un procés molt maco.
Ja serà el segon any que es fa
i realment l'acollida és molt bona
perquè hi ha molta necessitat d'això.
És impressionant.
Jo també hi he participat,
tot i que jo no l'havia trobat
amb aquesta situació tan dura,
però és escoltar la vigília.
O sigui, anar allà,
quan ells celebren com una mena de congrés,
que serà el dia 11,
em sembla que em van dir del mes que ve,
això ja en tot cas ho certificarem
doncs un altre dia que vinguem,
i llavors allà et trobes
amb tota aquesta llau de persones,
que dirigides per una persona molt famosa
que no me'n recordo com se diu,
però que va ser la creadora de tot aquest món.
És la presidenta d'aquesta associació
que no m'ha anat abans el Jaume,
que fa la xerrada cornellà.
Sí.
Bé, la qüestió és que això està organitzat ja
i diguem-ne que tota persona
que s'hi pot trobar en situació tan dura
doncs pot arralar-se, agafar-se amb tot això
i això veritablement allibera d'angoixes,
de culpes i de coses que no van bé.
D'acord?
No sé si se'n parla poc
o les persones que també ho pateixen
tampoc no ho obran massa, no?
És a dir, ens assabentem a través vostra
que s'organitzen aquestes trobades, xerrades i grups, no?
Però suposo que només ho coneixen
les persones que ho pateixen
i el seu entorn més proper.
Ja que dius això també,
quan nosaltres com a associació vam començar
i vam dir per què no creem grups
d'ajuda a famílies, no?,
que tenen la problemàtica dins de casa seva i tal.
Això també va ser com una mica espès, no?
No va durar.
I gairebé diria que al llarg de la pandèmia
doncs també vam intentar
i gairebé ho vam aconseguir
que funcionés a partir de les xarxes i tal,
però la cosa va crear,
es va crear una davallada, no?
Ara ja la major part d'ella
ja tornen a funcionar la mar de bé.
Però en un principi costava també,
és el que tu deies, no?
Que es quedava com una mica
això és cosa nostra
i ho hem d'arreglar dins
a les quatre parets de casa, no?
I això no és cert.
És difícil d'exterioritzar
o de compartir o de...
D'aquí ve la paraula
salut mental comunitària.
Si no és comunitària
difícilment pot ser molt millorable, no?
Sí, de fet l'hem mencionat diverses vegades,
avui, eh?
La paraula comunitària
és una mica la paraula de l'espai d'avui.
No sé qui em va aconsellar.
Diu, tu, que tantes vegades com puguis.
Sí?
No serà la Montse que t'ho va dir.
No, no va ser la Montse,
però vaja, avui estem molt a to.
Sí, sí, la importància de la comunitat,
al final.
És que no podem parlar només
de serveis socials o de salut o de...
O sigui, les nostres necessitats
són transversals
i llavors aquesta transversalitat
ha de passar
a lo comunitari,
al poble,
perquè és entre iguals
que ens hem de donar un cop de mà
i hem de tirar endavant.
I entre iguals
vol dir que tots som iguals.
I tant, i tant.
Tots tenim les mateixes emocions.
Només que creiem
en aquella situació
de mirar malament
o no gaire bé
a la persona
que té una problemàtica mental,
que això ho tallem
i que ja no,
que al contrari,
que es presti,
que et miri
d'acompanyar-la i tal,
això ja és el que cal fer
com a principi.
Evidentment,
hi ha altres aspectes també,
oi,
que són molt bons.
I tant.
A mi a casa sempre em deien
no jutgis mai a les persones
perquè no saps
el que estan visquent
en aquell moment.
i és molt cert,
no?
No saps mai
què li està passant
a aquella persona
abans de ficar-te a jutjar.
Et donaven un bon consell.
Sí, oi?
Et considero
que em va ajudar
com a persona.
Sí,
la tendència és jutjar
per qualsevol...
Sense conèixer
i no saps
què li pot estar passant.
A dintre què està passant.
Clar, clar,
una mica de respecte.
Ens queda un minutet i mig
però no voldria
que us deixéssiu res
que vulguéssiu comentar
en aquest espai, Jaume.
Jo penso que una de les coses bones
que tenim
aquests dies
que queden per acabar el mes
és el dimecres
26...
25, ei?
No, 26.
Que ja diu
el dolor invisible,
relats de vida
amb salut mental
a càrrec de persones
que el pateixen,
o sigui,
que el pateixen
en primera persona
i que relaten
què és el que senten,
veuen
i com ho tracten,
eh?
Doncs,
bueno,
a la vida quotidiana,
no?
això és una
d'allò que...
O sigui,
una activitat
que es farà
a la biblioteca
de Sant
Nil de Fons
i que
l'Espai 3,
doncs,
el Club Social,
doncs,
és el promotor
de tot això,
al costat de nosaltres,
evidentment,
que veiem participar.
I llavors,
doncs,
això serà
a les 6 de la tarda.
Això és aquest dimecres, eh?
A les 5,
això és...
Aquest dimecres 26.
26, sí.
I llavors,
doncs,
penso que també
és molt important.
Jo conec
a les dues persones
que venen,
el Miguel Ángel Pérez
i la senyora
Rosa...
Rosa García,
que quan s'expliquen,
quan han estat a la...
Ja la portaré un dia aquí.
Sí?
Mira, va.
Sí.
Que serà molt...
És molt bona,
perquè ell explica,
com ho tracta,
de quina manera
s'allibera
fins al punt
de tornar
a tenir plenament
el coneixement
que cal tenir sempre
per totes les coses
que es puguin presentar.
Molt important.
Ho apunto, Jaume,
per comptar amb ella també.
Sí, sí,
Trebolmente.
Ella treballa
a partir del signe
Trebolmente,
d'acord?
I evidentment
és molt interessant.
I el Xacot igual.
El Xacot també és molt
d'allò,
d'escriure llibres
i, bueno, en fi...
Tenim temps per venir,
perquè vinguin, no?
També,
que aneu portant aquestes persones.
Sí, ja el portarem, no?
I tant.
El que nosaltres ja no tenim temps
perquè ens estem menjant ja
a l'Espai de Catalunya Ràdio,
així que, Montse Giro,
moltes gràcies
per venir a apuntar-te al programa.
Gràcies a tu, Mireia,
i a totes les persones
que ens estan escoltant,
tots els sants justencs
i sants justenques.
I tant.
I, Jaume,
com sempre també,
gràcies per venir fins aquí,
fer aquest espai
i parlar de salut mental,
que és tan important per tots.
Fins a la propera, eh?
Això mateix.
Fins a la propera.
Adéu.
Fins a la propera.