Doncs, com dèiem, és temps per xerrar una estona de política.
Amb nosaltres la Lídia Muñoz Cáceres. Lídia, bon dia, bona hora.
Hola, molt bon dia.
La Lídia és de Sant Feliu de Llobregat,
llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona,
ha estat regidora, de fet, ha estat alcaldessa de l'Ajuntament,
de la població de Sant Feliu de Llobregat,
i és número 11 de la llista de sumar en com ho podem
per a les eleccions del 23J de Barcelona.
És així, oi, Lídia?
Correcte, sí, sí.
Doncs, per parlar d'aquest 23 de juliol,
és inevitable fer una mirada enrere,
analitzar la legislatura, doncs, que ara tancarem,
i és que el passat 7 de gener del 2020,
Pedro Sánchez va ser en vestit president en segona volta,
després d'aconseguir el suport de Podem.
D'aquesta manera es donava el tret de sortida
a un govern de coalició,
amb Pablo Iglesias com a vicepresident,
i Sánchez com a president.
Realment, sembla que hagi passat una eternitat, no?
Sí, realment, la política,
tant estatal com catalana, com municipal,
doncs, els ritmes, no?
A vegades, doncs, agafen una velocitat
que quan fas una mirada enrere,
doncs, te n'adones de totes les coses
que han arribat a passar, no?
I com s'han gestionat,
i què s'ha aconseguit, també, no?
I és el punt en què estem, no?
Que també el que hem de posar en valor en tota aquesta legislatura
és totes les mesures, totes les lleis, no?
Tot el guany en dret que avui, doncs, els catalans, les catalanes,
i també a nivell estatal, doncs, tenim en el nostre país.
En un context, a més a més,
aquesta legislatura complicat per diversos factors,
la pandèmia de la Covid,
que ha tingut un impacte enorme a tot el món,
incluent-li a l'Estat,
les restriccions sanitàries,
tancament d'activitats econòmiques,
mesures de confinament,
que ha provocat crisi sanitària, crisi econòmica,
l'impacte econòmic de la pandèmia,
a més a més,
ha provocat una escalada de preus,
una inflació altíssima,
a més a més,
l'existència d'aquest conflicte armat a les portes d'Europa
ha afegit complexitat a aquest context global,
i, realment,
tots aquests conflictes han tingut implicacions geopolítiques,
econòmiques i humanitàries
en la situació, realment, del país.
Hem de dir, doncs, que ha estat, com dèiem,
una legislatura complicadíssima,
més enllà del tema intern,
sinó per tots els factors externs
que no es podien controlar.
Sí, sí, correcte.
Doncs hem tingut...
Doncs ens han passat moltes coses, no?
Entre elles, una pandèmia que ningú esperava,
que no deixa de ser una crisi a nivell mundial.
Jo crec que també, bueno,
a mi em va tocar viure-ho com a alcaldessa, no?,
de la ciutat,
i aquí, doncs,
tots els governs,
tant municipals com a nivell estatal,
doncs, van posar,
doncs, van virar, no?,
el seu full de ruta,
van posar l'accent en salvar vides, no?,
en coses que tampoc ens tocava fer
i que després, doncs,
doncs, bueno,
doncs, ens hem hagut d'adaptar.
I el que també, doncs,
va portar el govern de l'Estat
va ser una manera diferent d'abordar una crisi, no?
També havíem viscut,
com el 2011,
el 2012,
després de la crisi immobiliària,
després del fort cop, no?,
a l'economia espanyola,
doncs, es va optar
per retallades a nivell general,
tant a nivell espanyol com a nivell català,
i en aquesta...
que la sortida d'aquesta crisi
ha estat just la contrària, no?,
la de les mesures socials,
la de l'escut social,
la del blindatge dels certos,
els blindatges dels desonaments,
i aquí també, doncs,
realment,
amb l'experiència pròpia, no?,
també et puc dir que
era molt més sentit
la governança d'aquest context
amb totes les mesures
que el govern estatal havia desplegat,
que en altres moments, no?,
i els resultats els tenim ara, no?,
que a banda de tot el que està passant
a nivell general
amb la guerra a Europa,
amb la posada de la inflació,
doncs, tenim unes dades, no?,
tant d'atur com d'afiliació
de la seguretat social,
com d'atur juvenil,
o tot el salari mínim, no?,
les pensions totes aquestes dades
ens mostren, no?,
una bona gestió
del govern progressista de l'Estat,
que el que cal també ara
és que es traslladi a les famílies, no?,
que les pujades de preus
que les estella bàsica de la compra,
doncs, també es vegi reflectit, no?,
a aquestes mesures
que des de l'Estat també s'han d'incorporar.
De fet, aquests propers quatre anys
tu comentaves, no?,
és a dir, hi ha temes vitals
que estan damunt la taula,
un d'ells, el tema de la inflació,
la pèrdua de poder adquisitiu
per part de les famílies,
que és bàsic,
ho notem cada dia
quan anem a omplir el cistell
de la compra,
temes com el canvi climàtic,
els drets LGTBI+,
l'atur juvenil,
el tema de les igualtats socials,
és una qüestió
que a vegades no se'n parla prou,
es parlen dels grans temes polítics,
però no es parla d'aquesta realitat
que vivim cada dia el ciutadà de la peu.
Correcte, a sobre,
jo crec que totes aquestes qüestions
que estàs tantejant,
finalment, el que es tracta
i el que ens estem jugant
és quin model d'Estat,
quin model de país
i com ha afectat també això a Catalunya,
quin model volem per la nostra societat,
perquè totes aquestes qüestions
a nivell de canvi climàtic,
de quines mesures per a dins l'UVA
de la nostra formació,
des de sumar en com ho podem també aportar,
com l'herència
a l'herència pública,
les qüestions vinculades
a l'herència universal,
perdona,
totes les qüestions
de dret a nivell personal,
de dret a llibertat,
aquí l'extrema dreta
crec que és un dels temes
que cal també posar sobre la taula,
en aquest model
on desapareixen els valors,
on el que es vol retornar,
si el que ens trobem és
que el ticket PP-Vox
pot arribar a guanyar les eleccions,
cosa que nosaltres no desitgem
i que estem llunyant la batalla
fins a l'últim minut,
però hauríem de tornar
a la foscor i al blanc i negre,
i això ens ho estem trobant.
Les enquestes donen un resultat
molt incert realment
i la possibilitat és molt real
que el PP pugui formar govern
amb Vox.
De fet,
ja hem viscut,
en conseqüència de les últimes eleccions
autonòmiques,
avançaments d'aquests possibles pactes
a diferents governs,
a València,
a Balears o a Extremadura.
Per tant,
això és una possibilitat
que seria bastant real.
M'imagino
que l'objectiu de la vostra formació
de sumar amb com ho podem
seria evitar-ho de totes totes
reeditant un govern de coalició
amb el PSOE.
Correcte,
i a sobre nosaltres també
som la garantia
d'esforçar les polítiques
realment progressistes
al PSOE.
La presència d'Aiolanda Díaz
al govern de l'Estat
el que ha fet és virar
també l'ala més conservadora
del PSOE.
Tampoc ens enganyem,
i la nostra presència
és el que garanteix
que totes aquestes mesures
tinguin una aplicació
el més escàrregna possible,
el més progressista possible.
I el risc
de la dreta
amb l'extrema dreta
que pugui governar el país
existeix.
Nosaltres el que volem és
que cal mobilitzar la gent
perquè també
la convocatòria
el 23 de juliol
no és una bona data,
això ja ho sabem.
Cal que la gent es mobilitzi.
Sabem que la dreta
sempre va votar,
que la gent d'Esquerra
també vagi a votar
i que votar en com ho podem
sumar
és aquesta garantia
de garantir
un govern realment progressista.
Parlaves que
votar-vos a vosaltres
és garantia
d'un govern progressista,
però la candidatura
que avui representes,
encapçalada per la Iolanda Díaz,
va aconseguir
un acord
en extrèmics
per anar junts
a les eleccions.
De fet,
Sumar participarà
amb Podemos
i 14 partits més,
però sense
Irene Montero
a les llistes.
Per què ha costat tant
i per què
tanta erosió
i a vegades
sensació des de fora
amb tant de soroll intern?
Bé,
això també
del que els mitjans
no parlo per vosaltres,
però a nivell general
el que els mitjans
a vegades també interessa
que es tregui
en comptes de...
Ah, però cert
que va ser última hora
i que una figura
com Irene Montero
que havia estat ministra,
doncs no hi és.
Això no s'hi inventa
cap mitjà.
No, no, no,
no és una qüestió de ment.
No vull dir mitjans,
però vull destacar
el que ha aconseguit
la Iolanda,
no?
Un diàleg
que 15 formacions
d'esquerres
que mai han anat juntes
conflueixin
d'una manera unitària
a les eleccions,
això és històric també.
O sigui,
posant valor
que amb el diàleg
no hem aconseguit això
i que no es tracta
de persones.
O sigui,
aquí a banda
de la Irene Montero
també
l'Alberto Garfón,
el Jaume Cens,
o sigui,
hi ha gent que
no està
en les primeres línies,
però nosaltres
no parlem de persones,
parlem de projectes
i parlem de
quines són les mesures
que volem
suater-me
per millorar el país
i millorar la vida
de la gent.
Les persones
tenim uns papers
secundaris
en aquesta transformació
i tenim uns papers
en la política
que tampoc
s'han de perpetuar.
llavors jo crec
que no es tracta
només de persones
sinó que es tracta
de projectes
i que aquesta suma
és històrica,
mai s'havia aconseguit
i no és una qüestió
de desgast,
al contrari,
d'il·lusió,
d'esperança
i de caminar
plegades
en aquest repte
que és governar el país
i millorar la vida
també.
Parlaves d'aquests reptes
urgents
que afronta Catalunya
i l'Estat
en aquests propers quatre anys,
parlàvem de la inflació,
parlàvem de la desigualtat social,
de l'atur juvenil,
però tu que has estat
alcaldessa de Sant Feliu
i que d'alguna manera
representes a la comarca
de la Baix Llobregat
la candidatura,
quines són les prioritats
que hauria d'impulsar
a nivell de comarca
i què s'hi pot fer?
Jo crec que
totes aquestes mesures
tant a nivell econòmic
com a nivell
de defensa dels drets
milloren la vida diària.
O sigui,
quan es legisla
a nivell estatal,
l'aplicació és directa
a l'impacte
a la vida de la gent,
ja sigui,
al municipi,
a la comarca,
a la província
i el que nosaltres entenem
és que també
a nivell català
el que estem parlant
és de dos modets diferents
d'entendre també
la relació
fins i tot amb Catalunya
i la petjada
o l'impacte
que això té
a la classe treballadora.
La nostra comarca
és una comarca
formada
per un gran moviment obrer,
unes lluites
per la defensa
del territori
que aquí també
estan en risc
perquè,
per exemple,
l'ampliació de l'aeroport
o la construcció
de macrocasinos,
això
que està en altres
programes electorals,
nosaltres
defensem
totalment
el contrari,
com
quan parlem
de la lluita
contra el canvi climàtic
també hem de defensar
al nostre territori
i l'impacte
que qualsevol projecte
d'aquest tipus
pot tenir.
Aquí nosaltres
som ben clars,
som ben nítides
en la defensa
del nostre territori.
Jo crec que
defensar el territori,
defensar la gent,
més enllà de l'espai
on estigui,
té molt de pes,
però sobretot
al Baix Obregat,
una comarca
de gent treballadora,
aquesta pujada
del salari mínim,
aquesta aposta
ferma
per les
polítiques
que milloren
els drets laborals
i també
la defensa
de les nostres
llibertats
que tenen un impacte
directe
a la nostra comarca
i als nostres municipis.
En aquesta legislatura
hem tingut
els indults
dels líders polítics
condemnats
pel procés
de l'1 d'octubre,
la reforma
de derogació
del delicte
de sedició,
s'ha creat
la taula de diàleg.
Com
voleu vosaltres
afrontar
el tema
del procés?
Perquè
en l'anterior
legislatura
de fet
éreu l'únic
partit estatal
que defensava
obertament
un referèndum
acordat,
però aquest punt
sembla que ha quedat
fora del vostre
programa
en aquestes eleccions.
Jo crec que
en el nostre
programa
en Somà
en Comun Podem
això apareix
i jo crec que
també
el que
s'ha mostrat
des de la nostra
formació
és que aquesta
voluntat
de diàleg
persistent
és la que
ens ha de conduir
a una sortida
pactada
de les qüestions
vinculades
a la relació
catalana
i Espanya.
I això
nosaltres
ho mantenim
perquè
sempre hem
apel·lat
a aquest diàleg,
a aquesta
manera de fer,
cosa que
en el moment
més alts
del procés
ens ha criticat
d'una manera
molt dura.
o sigui,
nosaltres hem estat
els de
no,
els hem posat
en el bàndol
del no,
els hem posat
en el bàndol
dels
equidistants,
vaja,
hem tingut
molt mala,
la nostra figura,
no?,
la nostra,
la nostra
full de ruta
que era
el del diàleg,
la sortida
pactada
d'aquestes
qüestions
que finalment
són les que
han tingut
més suport
i les que
estem veient
que són les que
poden donar
un bon fruit,
no?,
són les que
s'estan posant
sobre la taula.
Continuem
amb la mateixa
línia,
nosaltres no ens hem
mogut
ni,
no ens hem
mogut
amb les qüestions
de la relació
entre Catalunya
i Espanya,
el que nosaltres
seguim defensant
doncs
és aquest,
aquesta,
bueno,
l'aclaració
d'aquest referent
d'un pactat
amb l'estat
i que això
pugui ser,
doncs,
es pugui aconseguir.
El programa
de sumar
ha estat
una mica
més suau,
però,
vaja,
la línia
és la mateixa,
no?,
suau,
vull dir,
la manera
d'explicar
les qüestions
a la nostra
és molt clar
i després,
doncs,
bueno,
això es tracta
també,
doncs,
d'una
batalla,
no?,
que, bueno,
hem d'anar
continuant.
Abans de tancar,
no sé si vas tenir
l'oportunitat
de veure el cara a cara
entre Sánchez i Fejó
i què et va semblar?
Ostres,
mira,
jo crec que
Yolanda
ja feia manifestacions
prèvies,
no?,
de dir,
veurem a dos senyors
esquidesant-se
i barallant-se,
no?,
i jo crec que,
bueno,
va ser directament
aquesta traslació,
no?
Jo crec que
en la...
en l'estat
plurinacional,
plural
que tenim,
no?,
veure aquest
cara a cara
no és representatiu,
no?,
del que
nosaltres volem
transmetre
o del que som
directament.
Jo crec que
tant Sánchez
com Fejó
van estar molt tensos,
no?,
i no
van tractar
qüestions com,
per exemple,
la violència masclista,
no?,
no van parlar,
les dones
no van tenir
l'espai
en aquest debat,
no?,
i això,
doncs,
que el 52%
de la població
quedi esclosa
d'un cara a cara
d'entrada
d'altres
que estan silenciables,
doncs,
em sembla,
doncs,
molt vergonyós,
no?,
i sobretot
en un context
on estem veient
que les dones
assassinades
per violència masclista,
doncs,
està en un moment
molt alt,
no?,
portem sis dones
en deu dies
i això no va tenir
cap espai
en el debat,
en aquest cara a cara,
que més enllà
del format
i del que es va parlant,
no?,
en comunicació política
sempre agrada
parlar dels detalls
en aquest debat,
però fins i tot
el fons,
no?,
era molt buit,
no?,
no es va parlar,
es volia parlar
d'habitatge
i s'acaba parlant
del Falcon,
o sigui,
jo ho vaig veure
vergonyós,
a mi no em va representar
cap de les dues,
dels dos representants
i crec que
Catalunya i Espanya
es mereix molt més
que
que qualsevol
d'aquests,
bueno,
que no va ser president
i Feijó
doncs que,
bueno,
per suposat
el que abadia,
no?,
també el debat
de com pactar amb Vox
i això tampoc
ho va voler respondre,
no?,
doncs...
molta cosa,
molt bé,
hi ha molta més
política,
no?,
hi ha més
contingut polític
fora d'aquest cara a cara.
Bé,
és un pim-pam-pum
de retrets,
a vegades on té la sensació
que tenen tants assessors
i van tan encotillats
que al final ja no saben
cap on tirar.
Però bé.
Pras,
però es dediquen a això, eh?
No, no,
i són primeres espases,
vull dir que no estem parlant
d'un debat d'un poblet
de la Catalunya interior
entre un alcalde
i un aspirant,
és evident,
és evident,
això no els justifica
en cap cas.
Bé,
Lídia Muñoz,
número 11
de la llista
de sumar
en Comú Podem
a les eleccions
del 23J per Barcelona,
ha estat alcaldessa,
segonament la majoria
de vosaltres la coneixereu
perquè ha estat uns quants anys
d'alcaldessa
de la nostra població
de Sant Feliu del Llobregat.
Gràcies per estar avui al programa,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.