I aquesta hora el que fem és parlar del Dia Mundial de l'Alzheimer,
que se celebra el proper 21 de setembre.
Al Baix Llobregat, l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer
és una de les entitats més destacades que dona suport
i pretén millorar la qualitat de vida de tots els afectats per aquesta malaltia.
I ara en parlem amb la Maria Rosa Giné, presidenta de l'entitat.
Molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Que hi ha.
Per parlar, ens passa moltes vegades quan hi ha aquests dies mundials,
que d'alguna manera és una llàstima que sobretot se'n parli només o àmpliament un sol dia,
però d'alguna manera també permet fer visible moltes de les coses que s'estan fent en aquest àmbit, no?
Clar, bueno, això és l'objectiu d'aquest Dia Mundial, no?
Que es visibilitzi la malaltia i a part donar informació i atendre les famílies
que a vegades no saben que existim, no saben a on anar.
I, bueno, és una manera, doncs, de fer aquesta difusió perquè ens coneguin
i també perquè sàpiguen el que estem fent, no?
És una malaltia que afecta cada cop a més gent?
A veure, un factor de risc que és l'edat, no?
Llavors, quan la gent es va fent gran i, malauradament,
doncs, cada vegada hi ha persones més grans,
doncs la malaltia per descomptat que va en augment, no?
Bueno, també, cada vegada també hi ha gent més jove també que la pateix
i, bueno, s'està parlant, doncs, que d'aquí 20 anys,
doncs, un 25% de la població la podria patir.
Llavors, és important, doncs, que, bueno, que la societat
i la part política, diguéssim, d'alguna manera es conscienciïn
i vegin, doncs, que realment és un problema, doncs,
que fa falta, doncs, donar respostes i veure què passa.
Clar. De fet, també, cada cop també es fan més avanços en investigació, no?
Bueno, ara s'està parlant d'una medicació que sembla ser, bueno,
com si demà pogués curar l'Alzheimer,
però és un estudi que actualment es fa amb ratolins
i, bueno, que encara no se sap ben bé si serà efectiu
i es calcula que fins d'aquí 10 anys,
doncs, segurament no hi ha alguna cosa que pugui millorar-lo.
Perquè la malaltia d'Alzheimer, l'atacar al cervell,
doncs, és molt complicat i, bueno,
segurament es trobarà alguna cosa d'aquí uns temps,
però de moment ara està, doncs, la cosa que no hi ha res efectiu
ni per curar-lo ni per ralentir la malaltia.
Aquesta demana hem sabut també per això
que neix un centre de recerca per la prevenció de l'Alzheimer,
que impulsa la Fundació Pasqual Maragall.
Sí, la Fundació Pasqual Maragall és el que et deia.
Avui dia, quasi tots els laboratoris i associacions
que es dediquen a la investigació van per aquesta línia, no?
I després també per la línia d'averiguar d'alguna manera
quan es desenvolupa la malaltia,
perquè ara s'ha vist o s'ha comprovat
que la malaltia pot afectar ja des d'anys enrere
i que els símptomes, encara que no es vegin,
doncs poden ser 20 anys darrere
i que després surti la malaltia al cap d'uns anys, no?
Quins símptomes, per exemple?
No, doncs pot atacar les cèl·lules,
pot atacar les neurones,
però no surt fins al cap d'uns anys, no?
Clar.
Per tant, doncs, exacte, són aquests petits,
o sigui, adonar-se una mica de tot el que...
Sí, els estudis van per aquí
i es parla potser que el dia de demà
pot ser efectiva una vacuna,
o sigui, que no arribi a desenvolupar-se.
Clar.
Això són els estudis que van una mica per aquí, no?
De buscar alguna cosa, però a llarg plaç,
i també estudiar que a veure quin moment de l'edat de persona
es pot començar a desenvolupar la malaltia
sense que et diguin signes que a l'exterior es vegi, no?
Clar.
D'alguna manera també, per tant, mentrestant,
mentre se van fent aquests avanços,
és molt important el suport, no?
El suport que oferiu, potser, per exemple, des de l'associació.
Sí, el suport al malalt, a la estimulació,
a veure, cuidar el malalt,
però també donar suport a la família,
doncs perquè, bueno, pugui passar d'una millor manera possible.
I després, doncs això,
que intentar que la família aprengui a conviure amb la malaltia.
no lluitar contra ella,
com molta gent, doncs, té aquesta tendència, no?
De dir, bueno, doncs anem a lluitar.
No, no, a veure, és una etapa de la vida del malalt,
i, bueno, prendre-se-la, doncs, amb calma
i aprendre a conviure.
Clar, que és el més difícil, segurament, no?
Clar, això és molt fàcil dir-ho
i sembla que, bueno, sigui la solució.
Però, bueno, acceptar-la
i mirar de portar-ho, doncs, ja et dic,
el millor possible,
perquè és una etapa de la vida del malalt,
com pot ser una bellesa prolongada, no?
Vull dir que, bueno,
la persona es fa gran
i a mica a mica van sortir malalties
i una d'elles, doncs, és l'Alzheimer.
Clar, per tant, assumir-ho, no?, d'alguna manera,
o acceptar-ho.
Exacte.
assumir-ho, ja no dic amb alegria,
però sí amb resignació, no?
I pensar, doncs, que no hi ha més remei que conviure-ho
i ja diuen que els nostres malalts no es curen,
però sí que es cuiden.
I realment és el que fa falta,
doncs, darrerament,
que el malalt se l'atengui,
se'l cuidi,
se li doni molt de carinyo,
però que saps que no es cura.
Clar, és dur, això, també, segurament,
pels que cuiden, no?
Sí, sí, sí, sí.
És dur perquè, bueno, no tots els malalts són,
a veure, els malalts,
doncs, que a vegades costa, doncs,
acceptar, doncs,
que no dormen per les nits,
que alguns estan violents,
vull dir, no la malaltia sempre taca
perigual a totes les persones, no?
El més difícil d'una malaltia com l'Alzheimer
és justament acceptar que no es pot curar?
Bueno, és acceptar, però costa,
perquè, a veure, aquella persona
amb la qual has conviscut tota la vida,
et costa acceptar, doncs,
que no et conegui
i que no sàpiga ni mateix ell qui és, no?
I, clar, això, doncs,
dius, bueno, com pot ser això, no?
I no conegui els fills,
és com un procés de la vida al revés, no?
Un nen cada dia aprèn
i un malalt cada dia desaprèn.
I això, doncs, clar,
per assimilar-lo,
és molt fàcil dir-ho,
però, clar, és un aprenentatge
que requereix molta paciència
i, bueno, assumir-ho de la millor manera possible.
Clar.
Per tant, doncs, exacte,
una associació com la vostra
una mica ajuda a portar tot això millor, no?
Intentem, intentem,
sobretot, doncs, amb el suport psicològic,
amb les xerrades que fem
i, sobretot, doncs, això que t'estic dient, no?
Intentar que la família entengui
que, bueno, doncs, que no li queda més remei
que tirar endavant
i que, doncs, ha d'assumir-ho
de la millor manera possible.
Quantes famílies
o quanta gent sou a l'associació?
Què et refereixes?
A familiars o a professionals?
A familiars, volia dir, eh?
Si teniu una mica un recompte o...
Bueno, mira, aquí a Catalunya
es calcula que hi ha uns 80.000 malalts.
Bueno, i si multipliquem per 4,
que representa que és la família sencera,
es diu que el malalt la viu
i la família la pateix, no?
Llavors, els afectats...
Nosaltres tenim uns 1.800 socis
que no tothom que la pateix és soci,
però sí, doncs, que això
sempre s'ha de multiplicar per 4
perquè és tot l'entorn familiar
que pateix la família, no?
Llavors, doncs, clar,
hi ha molta gent afectada,
però, a més a més,
es tracta de famílies senceres
que reben tota aquesta càrrega, no?
Clar, exacte.
Per tant, doncs,
és veritat que és una malaltia
que està cada cop més present
en la nostra societat, també.
Sí, malauradament sí, eh?
I després parles d'ahir mateix,
bueno, vam fer una xerrada
amb uns nens, bueno,
que vam fer un treball
i deies que cadascú coneixia la malaltia
perquè tenia un avi,
perquè tenia un oncle,
vull dir que, clar,
el cercle va augmentant, no?
Llavors, doncs, bueno,
vam fer un acte per adolescents
i vam veure, doncs,
que realment està més present
a les famílies del que ens pensem, no?
Està clar.
Doncs, exacte.
Per tant, dies com aquests, no?
Dies com el Dia Mundial de l'Alzheimer
i al voltant d'aquesta data
totes les xerrades i activitats que es fan
ajuden a conscienciar, també,
i a fer visible, com deies al principi.
Sí, perquè nosaltres diem
que els malalts no es curen,
però sí que s'han de cuidar.
I aquest és una mica el missatge, no?
Doncs cuidar-lo, però...
O sigui, ocupar-se, però no preocupar-se.
que això és molt fàcil, no?
I, bueno, doncs, això,
intentar això,
que la família ho porti
de la millor manera possible
i també fer un toc d'atenció, doncs,
als polítics i, bueno,
a la societat en general
perquè es prepari
i perquè busqui cada vegada
més recursos que necessiten
els malalts i també les famílies.
Doncs queda dir també aquest toc final.
Avui n'hem volgut parlar
amb la Maria Rosa Ginec,
que és la presidenta
de l'Associació de Familiars
de Malalts d'Alzheimer
del Baix Llobregat.
Moltes gràcies, Maria Rosa.
No, jo us agraeixo també
doncs la vostra trucada
i també gràcies per estar present, no?
Doncs esperem que vagi molt bé també,
com dèiem, el 21 de setembre
i tots aquests dies
que ja s'estan fent aquests actes.
Sí, perquè ja estem començant,
doncs ahir vam fer el primer acte
i, bueno,
doncs cada dia tenim alguna cosa
i amb algun poble diferent, no?
Serà una setmana, pràcticament, no?
D'alguna manera és una setmana?
Serà un mes, serà un mes, serà un mes.
Al setembre.
Doncs moltes gràcies, Maria Rosa Ginec.
Gràcies a vosaltres, gràcies.
Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia.
Molt bé, gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.