Dos minuts i dos quarts de dotze a Grècia,
Reinventar-se per sobreviure és el documental del mes que es pot veure
avui divendres a les vuit del vespre a l'Ateneu de Sant Just
i ara en volem parlar amb la Laia Augi de la productora Parallel 40
que cada mes ens acosta a aquest documental del mes.
Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'aquest documental que parla de Grècia
però segurament una mica també parla de nosaltres, no?
Sí, la veritat és que crec que Grècia, com Espanya,
és un país absolutament devorat per la crisi
i per unes mesures d'austeritat preses en teoria per un deute
que hem contret amb una sèrie de prestamistes fonamentalment alemanys
que han sigut l'argument o l'explicació que els governs estatals,
autonòmics i locals ens han donat per acceptar
tota una sèrie de mesures d'austeritat que en el cas de Grècia
són de les dimensions que són
i que probablement en el cas de l'estat espanyol
encara no han arribat al mateix punt
però que crec que amb uns anys de diferència
anem seguint una mica el camí.
Per tant, doncs, un documental que, amb aquest títol que ja ho indica,
no reimentar-se per sobreviure,
però alhora, amb un cartell que a mi personalment m'ha agradat moltíssim,
que és aquest blau, que d'alguna manera també dona a la part
la lluminositat que podria fer pensar en l'esperança, no?
Sí, de fet...
I un brot verd, no?
En sentit no figurat, sinó literal.
Literal.
No, el que té superinteressant aquest documental és que,
bueno, jo crec que a Grècia,
des del principi de l'esclat de la crisi econòmica a Europa,
ha sortit als noticiaris de casa nostra permanentment,
que, a més a més, quan hem anat seguint des de primera línia
les primeres revoltes, els rescats,
l'assence de Sirisa, la victòria de Sirisa,
i després de l'acceptació del tercer rescat,
que semblava que no s'acceptaria,
Grècia ha desaparegut, com se digui.
Sí, totalment.
Des mitjans de comunicació.
I el que fa aquest documental és que t'ensenya la vida dels grecs.
dels grecs, no tant després del tercer rescat,
perquè la filmació d'aquest documental és prèvia
a que acceptessin el tercer rescat,
però el que fa és no encallar-se en tot aquest anàlisi
de les causes i les conseqüències,
i per què estem allà,
i per què es va decidir acceptar el rescat,
i tots aquests temes,
sinó ensenyar-nos la vida de tres ciutadans grecs,
que davant d'un sistema,
això ho diu un dels protagonistes al principi de la pel·lícula,
diu, si el sistema t'expulsa,
has de buscar maneres de sobreviure
fora d'aquest sistema.
I el que fan aquests tres ciutadans
és que decideixen canviar,
que davant d'una situació
en què es senten desprotegits
per un estat inexistent,
buscar noves maneres,
reinventar-se,
per optar a una vida de qualitat,
i sobretot també per millorar
i fer més just de la societat en què viuen.
Llavors, d'aquí el cartell,
perquè l'enfoc d'aquest documental
és cap al futur,
és un enfoc positiu
en el sentit d'aquesta crisi,
a banda de ser una crisi molt dura,
potser és una oportunitat
per reinventar-nos a nosaltres,
com a individus,
però també com a societat.
I aquí és on es dirigeix el documental
que crec que a casa nostra
està tenint una decepció espectacular.
Molt bona, doncs, no?
Molt bona.
Jo crec que ens sentim inevitablement identificats.
I està bé no trobar aquestes solucions creatives
per sobreviure quan ja no tens més remei.
És a dir, ser actius abans
que sigui l'única sortida possible.
Aquesta jo crec que és la gràcia de la cosa
i el que ha fet que molta gent
vingui a veure el documental pertot arreu.
Que suposo que necessitem saber
que hi ha opcions
i que són opcions
no desesperades,
sinó opcions
amb una base,
amb un històric
i amb un futur
que sembla
com molt
esperançador.
La directora
és grega, no?
És Helena Zervo
Poulou?
Sí,
l'Helena
és grega,
és antropòloga
que crec que també diu molt
de com enfoca
el documental.
I ella ara mateix
viu a Itàlia
perquè em sembla
que la seva parella és italiana,
però el documental
el va gravar a Grècia
durant el 2014
i una part del 2015.
I, bueno,
hem parlat amb ella
i ens deia
ostres,
em sap greu
que la decepció
que està tenint
a l'estat espanyol
no sigui ni la...
O sigui,
a Grècia
no hi ha ningú
ni la meitat
d'opcions
de veure
aquest documental.
Això amb els documentals
passa molt de vegades,
no?
Que a casa seva
ningú en sap res
i després a fora
es segueix
amb superinterès.
Sí,
jo crec que és un documental
això,
no?
Que necessitem
una mica de llum
dintre d'aquest túnel
i que sobretot
és un documental
que posa en valor
o que li dona visibilitat
a totes aquestes iniciatives
que fa molt temps
que sorgeixen
a casa nostra
i que fa molt temps
que van sorgir
a Grècia
de xarxes
d'economia solidària,
cooperatives,
moviments
per eliminar intermediaris,
és a dir,
tota una sèrie
d'iniciatives
que són
un model diferent
al del capitalisme
que ens ha portat
a la crisi
on estem,
no?
Clar.
Doncs,
es pot veure
com dèiem avui
al vespre
a les 8
a l'Ateneu
de Sant Just
des d'aquest documental
del mes
que un cop al mes
doncs ens arriba
al municipi
a través de la productora
Paral·lel 40.
Avui n'hem volgut parlar
amb la Laia Òbia.
Moltes gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins el mes que ve.
Igualment.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Igualment.