Són les 11 i 11, seguim el Just a la Fusta, comencem la segona hora del programa.
Avui, dijous 8 de novembre, tenim aquí amb nosaltres en Sergi Seguí,
com a portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just d'Esvern.
Bon dia, Sergi.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal? Ara l'alcalde no està i tu ets el...
No, sí que hi és, sí que hi és.
Sí que hi és?
Sí, sí, sí que hi és perquè no ha agafat la...
la baixa mèdica, però sí que és cert que m'ha delegat la presidència d'alguns...
D'alguna junta de govern i d'alguns equips de govern i en el cas del ple també,
perquè no va poder assistir-hi, perquè els metges li recomanaven que fes repòs,
però vaja, res més enllà.
I, de fet, tu vas presidir el ple de...
Sí, sí, de fet no vaig poder fer de portaveu del meu grup perquè em va tocar presidir el ple,
però vaja, una experiència més, diguem-ne.
Era el primer cop que presidia el ple, sí, perquè l'alcalde no ha faltat mai, diguem-ne,
però sí, va ser un ple llarg, no sé si...
Sí, et vas estrenar allò amb força, eh?
Sí, però no sé si...
Vaig acabar amb la sencera, no sé si ha estat culpa meva, diguem-ne,
que no he sabut gestionar prou bé els tempos i els torns de paraules,
o no, no?
Perquè, clar, quan no et toca fer-ho, diguem-ne, doncs...
No estàs tan pendent de...
No, i pots anar-ho gestionant diferent, no?
Però, clar, quan et toca tampoc vols tallar la paraula a ningú,
perquè tothom ha de tenir veu i vols que tothom s'expressi,
i, clar, arriba un punt que dius com s'ha de fer, no?,
per tallar sense que ningú s'ofengui, diguem-ne, no?
Però vaja, més enllà de l'anècdota, diguem-ne,
però va ser una experiència més.
Va ser un ple amb bastants temes que es van tocar, temes importants,
dos dels quals, dels que voldria parlar avui,
per exemple, es va aprovar, es va fer l'aprovació inicial
de la modificació puntual del Pla General Metropolità,
al front nord de la carretera reial,
entre el carrer Blasco de Garay i l'Avinguda de la Riera a Sant Just.
Vosaltres, el PSC també, i el partit de Movem Sant Just,
va votar a favor, i els altres, doncs, es van abstenir.
Què en penseu des d'Esquerra?
Quina és la vostra posició?
Perquè sí que ho vau recolzar,
però també vau dir que hi havia alguns punts, no?
No, el que passa és que aquesta modificació del Pla General Metropolità
ens permet solucionar o resoldre una situació que té Sant Just des de fa molts anys,
que és la col·locació del sostre que havia d'anar a la vall on posar-lo, no?
Recordem que hi havia un conveni anterior que parlava que una part d'aquest sostre,
quan parlem de sostre vol dir d'edificis, de pisos,
que havia d'anar fora del municipi de Sant Just, no?
Un seguit de sentències judicials van decidir que no,
que aquest sostre havia d'anar ubicat a Sant Just des Bern.
Esclar, Sant Just des Bern volia dir a la vall, no?
Per tant, calia buscar-li una ubicació.
Jo crec que aquest primer pas,
perquè aquesta aprovació inicial no deixa de ser un primer pas,
ens permet això, no?
Poder dir, d'acord, doncs, tot aquest sostre cap en aquest espai
i a partir d'ara hem de començar a treballar amb temes de mobilitat,
equipaments, connectivitats,
i tot aquest tipus de coses que necessitem quan es crea un barri nou.
Per què en allà?
Perquè la carretera ha de deixar de ser aquesta via de connexió,
diguem-ne, més carretera,
i ha de passar a ser una via més integrada dins de la trama urbana
i, per tant, allà crearem un barri nou, un espai nou.
Perquè hi ha alguns punts que,
respecte a com ho va presentar en Joan Bassaganya Esquerra,
estigui una mica més distanciat o diguit val,
però això s'ha d'acabar de...
No, el que cal fer és, evidentment, és això,
el que s'ha de fer és planificar-ho i gestionar-ho d'una manera correcta.
I planificar-ho d'una manera correcta vol dir preveure quants pisos hi poden cabre en aquell espai,
per tant, quantes persones poden venir,
i això són unes ràtios que ja estan establertes,
i a partir d'aquí veure si les infraestructures que tenim actualment poden o no poden assumir-ho.
No només tenint en compte aquests nous edificis, sinó també els que es fan just a davant,
diguem-ne, a la part de Torreblanca.
Més els que ja estan fets a Sant Feliu, més els que ja es preveuen fer a Sant Joan d'Espí i també a Vella Vista.
Per tant, no és només mirar aquests edificis, sinó la zona que crearem allà.
Cal veure si la provisió d'equipaments és l'adequada o no.
Per tant, nosaltres el que diem és, d'acord, però a partir d'ara necessitem treballar i planificar bé
perquè això sigui el creixement i desenvolupament d'un barri nou amb tot el que necessita un barri,
amb la connectivitat amb Sant Jús, amb la connectivitat amb l'autopista,
ja hi passa el tramví, hem de veure si la freqüència del tramví és l'adequada o no, per exemple.
És una cosa tan senzilla com aquesta, però això s'ha de preveure i s'ha de veure.
Que no passi una mica com...
Que no passi cada 20 minuts, que passi 20 minuts i cada 5, no?
En aquest sentit tenim una experiència recent, com és la del barri de Maslluí,
amb les seves diferències, perquè el barri de Maslluí és cert que, diguem-ne, estructuralment,
és complicada la connexió amb Sant Jús, en canvi, amb la carretera és més senzilla.
A Maslluí no hi havia transport, a la carretera hi passen autobusos, hi passa el tramví, per exemple.
Vull dir que hi ha diferències, però ens ha de servir d'exemple de com fer néixer i créixer un barri
que nou, no?
I això...
Hi ha alguns grups que diuen que, clar, que està lluny, allunyat del que és el centre.
Sí, això és cert, això és cert.
Està allunyat del centre, continua sent Sant Jús, eh?
Perquè recordem-nos que Sant Jús no acaba fins a la rotonda del tramvia.
Però sí que és cert, el que passa és que...
m'agradaria que hi hagués alguna alternativa, no?
Per aterrar tot aquest sostre, tots aquests metres quadrats de sostre, Sant Jús no hi ha solars tan grans.
No existeixen solars tan grans per aterrar-hi aquests 43.000 metres quadrats de sostre.
Per què?
Clar, la solució quina és, no?
Si no és aquí, al centre no tenim espais d'aquest...
L'ideal seria que tota la gent nova que viu a Sant Jús vingués a viure al centre o a prop del centre, per què?
Perquè poden ser realitats de comerç, etcètera, etcètera, no?
Perquè poden ser fer poble.
Però la realitat és la que és i a vegades ens hem d'adaptar a aquesta realitat.
perquè vosaltres des d'Esquerra penseu que amb el tema del que són les indústries que hi ha,
les fàbriques que hi ha a la carretera Raià, bueno, darrere el polígon,
tot això pot ser també una font d'especulacions o amb el tema econòmic?
Sí, amb això cal anar molt en compte.
Nosaltres sempre hem dit que no podíem perdre activitat econòmica, activitat productiva
i que, per tant, la pèrdua d'aquesta fàbrica calia equiparar-la en algun altre lloc, no?
És a dir, cal crear sostre d'activitat econòmica en algun altre espai, no?
Per tant, a partir d'aquí, nosaltres també el que advenim és, d'acord,
anem a fer un planning de revitalització del polígon,
què necessita el polígon perquè les empreses puguin venir a instal·lar-se a Sant Jús,
quins canvis de normatives necessitem aplicar nosaltres
des de les nostres competències municipals?
Per què? Per fer més atractiu el polígon
i fer més atractiu que diferents empreses puguin venir aquí
a exercir la seva activitat.
Està clar que empreses o indústries o activitats, diguem-ne, dures, no?,
com pot ser Acerós Vergara o com pot ser CEMEX i demés,
cada vegada van més a la baixa. Per què?
Perquè necessiten un seguit d'infraestructures diferents, no?,
necessiten més espais, necessiten espais amplis, no més.
Nosaltres què podem treballar en aquests polígons?
Evidentment, connexions amb fibra òptica, espais més petits,
més aviat un polígon passat a ser un polígon de serveis, no?,
que no pas a indústria primària.
i això és el que vàrem demanar, escolta, ara hem de treballar això
i ha de quedar molt clar que les regles del joc signifiquen el front de la carretera.
Tot el que passi que no sigui front de la carretera,
s'ha de mantenir amb activitat econòmica,
que és el que passa, per exemple, amb l'avinguda d'Indústria, no?
Sí, a l'avinguda d'Indústria hi ha habitatge,
però darrere l'avinguda d'Indústria es mantenen les activitats econòmiques
i, per tant, el model a seguir seria aquest.
I ara el que hem de fer és posar les bases perquè això sigui possible.
Després, canviant de tema, però seguint amb l'economia,
l'altre gran tema del ple va ser un tema que va treure el PDeCAT,
és el de l'IBI, el dels impostos,
que en el ple del mes de setembre, com si diguéssim,
no en el ple d'octubre, sinó en l'anterior,
que es va dir que l'IBI no es pujaria, o sigui que es quedava congelat,
i en aquest que vau rebre una notificació
de que s'havia actualitzat el cadastre
i que, bé, doncs ara l'IBI sembla que s'havia de pujar.
Sí, el Ministeri ens fa pujar el valor cadastral, un 3%,
però nosaltres el diferencial el mantenim a zero.
El que depèn de l'Ajuntament ho mantenim a zero.
per tant, més enllà d'això, és que el Ministeri ens va dir
escolteu, vosaltres no heu fet revisió des de l'any 96,
per tant, tots aquells que no heu fet revisió des de llavors
us podeu acollir aquí i ja us direm si sí o sí, no, clar.
És que és veritat, des de l'any 96 no s'ha fet revisió cadastral
i per tant els valors són molt dispars respecte de la realitat
i cal anar-los actualitzant d'alguna manera.
L'altre, aquesta actualització serà el 3%,
però el diferencial nostre el mantenim a zero.
Però el que deien és que llavors,
si vosaltres vau, o sigui,
si des de l'Ajuntament d'alguna manera ja se sabia
que podia passar que us diguessin que sí,
que s'actualitzés, o sigui, hi havia la possibilitat
que es pugés,
que s'acabés pujant l'IBI?
Nosaltres vàrem fer la petició.
A vegades ens acusen de crear l'arma social,
per entendre'ns, no?
I quan no els interessa ens acusen d'amagar-los informació.
Quan no ho fas d'una manera,
per què ho fas d'una altra?
Clar, nosaltres vàrem dir,
escolta, fins que no tinguin la resposta del Ministeri,
què hem de dir?
Quan l'hem tinguda, s'ha dit, no?
Va sortir publicada el BOE,
el 29 de setembre, si no recordo malament,
o el 30,
i nosaltres ens va arribar la carta el dia 4 d'octubre.
Abans ens entenem pel BOE,
cap al Ministeri,
que també és una mica estrany, eh?
Que també és un pèl estrany.
Vaja, és que...
És igual, perquè és un tema que el gestionis com el gestionis,
l'oposició farà l'ús de la informació que vulgui
i de la magòia que necessiti pels seus interessos i ja està.
Vull dir que fem el que fem,
des del seu punt de vista estarà mal fet.
Tu, en el ple, estaves fent de...
Bé, doncs et va tocar tenir un paper més protagonista
i d'esquerra estava la Montse Molinero.
Sí, perquè és la portaveu suplent, diguem-ne.
I es va aprovar una moció
en què es demanava llibertat.
La llibertat dels presos
i el retorn de les persones exiliades.
En aquell moment
es pot dir que va crear una mica de tensió
en el ple amb altres partits.
Bé, jo no la vaig notar, eh?
Potser no n'era conscient,
perquè com que no l'havia de defensar,
estava una mica més relaxat, diguem-ne.
Però, vaja, era una emoció
que com que el 17 de setembre
feia un any de...
de l'entrada...
No, el 17, no, perdó, més tard.
Al final de setembre feia un any
de l'entrada en presó dels Jordis,
per entendre'ns,
i l'1 de novembre feia un...
o el 2 de novembre feia un any
de l'entrada en presó
d'en Junqueras i d'en Joaquim Forn,
vàrem creure que era bo
fer una emoció recordant aquest any
en presó que porten aquestes quatre persones, no?
I el que vàrem fer va ser
doncs parlar obertament
de presos polítics i de persones exiliades.
I a partir d'aquí,
qui s'hi volgués adherir, perfecte,
i qui no, doncs també, no?
Ja ho tenim assumit, això,
i no hi ha problema.
va crear atenció, si vols,
amb els partits ciutadans
i del Partit Popular,
que sempre ens diuen el mateix, no?
Que sempre tenim el mateix tema,
que no sé què, que no sé quantes...
Bueno, ja, però és que...
És que és la situació que tenim, no?
És que...
és que ara n'hauríem d'entrar una
parlant de la petició de penes de presó
que hi ha hagut, que és...
Que va dir la Fiscalia, sí.
Exacte.
Doncs, si l'hem d'entrar, l'entrarem.
Per què?
Doncs perquè és injust la situació
que estem vivint aquestes persones.
Ara s'ha creat una plataforma de...
Som...
Des d'Òmnium, crec.
Som al 80%.
Som al 80%, sí.
M'Esquerra, suposo que...
Sí, sí.
Com a partit li donem tot el suport
i individualment ja ens hi hem adherit,
els regidors i regidores
i membres d'Esquerra Sant Just també,
però sí, sí,
evidentment li donem suport,
només faltaria...
Per què?
Perquè demanen una cosa molt lògica,
demanen el que demana el 80%
de la societat catalana,
que és poder fer un referèndum,
poder decidir el nostre futur.
Més enllà de que algú decideix
independència o no independència,
però com a l'únic que es posin
unes urnes i unes paperetes
i puguem votar, no?
També sabíem l'altre dia
el que es va dir des d'Europa
del tema de la justícia
que se li va fer o no a Otegi.
És que la justícia espanyola
darrerament està rebent bufetades
per tot arreu, no?
Perquè el Tribunal de Drets Humans
Europeu precisament deia
que el judici Arnaldo Tegui
no va ser un judici just,
per dir-ho així,
no va tenir les condicions
que ha de tenir un judici just.
D'altra banda,
el Suprem ha fet el ridícul absolut
amb el tema dels impostos
de les actes jurídiques documentades
de les hipoteques,
ha fet el ridícul,
contradient-se ell mateix
i no fent cas
d'una directoria europea,
etcètera, etcètera.
Ha hagut de sortir
el president del govern espanyol
dient que molt bé
canviarem la llei,
i, per tant, últimament el Suprem
està rebent per tot arreu.
El Suprem i la justícia espanyola
perquè l'Audiència Nacional
ha retirat els càrrecs
de terrorisme, rebel·lió i sedició
a la Tamara i a l'Adri.
I, per tant, això significa
no els estan fent cap favor, eh?
És a dir,
això no ens pensem
que, ai, mira que bé,
que ara...
No, no, no, no.
No els estan fent absolutament cap favor.
És que ja no haurien d'estar
en aquesta situació.
L'Adri no hauria de ser a Bèlgica
i la Tamara no hauria d'estar
tancada a Viladecans.
Ara, aquest...
Com a mínim,
els hauran de jutjar
per al d'arulls
a la via pública
i a través d'un jutjat ordinari,
per entendre'ns.
Però, és clar,
l'Adri continua tenint
un ordre de cerca i captura.
Per tant,
va rebent.
La justícia espanyola va rebent
i es va veient
que és una justícia
que no és objectiva,
ni molt menys, no?
Bé, veurem com va.
A poc a poc
es van posant les coses al seu lloc.
Per tancar l'entrevista
també volia tocar...
Que ràpid.
Ràpid?
T'ha passat ràpid?
Sí, m'ha passat molt ràpid, sí.
Doncs mira,
gairebé ja som dos quarts, eh?
Sempre la fem
amb aquesta allargada.
Bé,
l'últim tema
que potser ens allarguem una mica,
però és que ja en tinc
les senyores a fora
es parla per la tertúlia.
Ja les he vist, ja les he vist.
Van fer un pushing.
No.
Pintures desagradables,
per dir-ho així,
finament.
a les parets
d'alguns llocs
del poble.
L'última va ser fa uns dies
a la paret de...
bé, de l'entrada
del que és el cau
del centre cívic Maragall.
Què hem de fer?
Vull dir,
la solució està en netejar-les...
No.
Sí.
O sigui, sí.
Sí i no.
Netejar-les i hi ha alguna cosa més?
Clar, aquí tenim un problema.
És que les que són
en façanes,
diguem-ne,
de propietat privada,
l'Ajuntament no pot intervenir-hi
a no ser que ho demani
la propietat, no?
Nosaltres ja,
quan hi va haver
les primeres,
ja vam fer una campanya forta
amb els propietaris
per dir-los,
si voleu,
les traiem,
però ens ho heu de...
ens heu de donar el permís,
com aquell que diu.
Molts ho van fer
i d'altres encara no.
Per tant,
això m'ho han repetit
alguns veïns pel carrer,
no?
I jo sempre els explico el mateix.
Per tant,
si algú coneix veïns
que tenen a la façana
alguna pintada,
si us plau,
que vinguin a l'Ajuntament
a demanar que la tapem,
perquè és que si no,
sense el seu permís
no podem fer-ho.
O ho fan ells,
o si ho podem fer nosaltres,
si ens donen el permís.
Quan són en edificis públics,
ho fem el més ràpid que podem.
Aquestes van ser
entremig del pont
i no van poder actuar fins dilluns,
però dilluns estaven tapades.
És evident
que una guerra de pintades
no afavoreix ningú,
d'acord?
Però també és veritat
que el missatge de les unes
i el missatge de les altres
és ben diferent.
És ben diferent.
Primer,
perquè el missatge dels uns
i dels altres
n'hi ha uns que ataquen
i fins i tot assenyalen,
perquè pintar la porta al cau
és assenyalar,
i això no es pot permetre
de cap manera.
El problema que tenim
és que els hem d'enxampar fent-ho.
I això és el complicat.
Això és el difícil
perquè s'han d'enxampar infraganti,
diguem-ne.
Clar,
i això
és el més difícil de tot.
Per exemple,
una estelada pinta de terra
amb els passos d'avianants,
diguem-ne
que el missatge que dona
és d'independència,
però
tatxar l'àdrid
volem a casa
i l'àdrid volem a sota del real,
doncs estàs atacant,
diguem-ne.
Per tant,
és diferent,
d'acord?
I no és el mateix
pintar una estelada,
que significa un seguit de coses,
que pintar una esbàstica,
que significa un altre seguit de coses.
Per tant,
jo crec que el contingut
és diferent.
l'acció,
diguem-ne,
l'acció en si
és la mateixa,
per entendre'ns,
però el contingut
d'uns i els altres
és diferent.
Jo crec que això
s'ha de tenir en compte,
també.
I a més,
en llocs com el Cau,
que allà van nens,
que clar,
veuen...
Evidentment,
per això,
de seguida,
quan ens ho van notificar,
diria que va ser el dijous,
que era precisament
dia festiu,
o divendres,
no me'n recordo exactament,
però el primer dia
que vam poder actuar,
vam actuar,
que va ser dilluns.
no podem permetre
que es vagi assenyalant
espais i persones
per una ideologia.
Això està clar.
Bé, doncs,
moltes gràcies, Sergi.
A vosaltres.
Per l'entrevista d'avui.
Quan vulgueu.
I esperem que
la pròxima, doncs,
puguem parlar de més temes,
perquè sé que el tema
de la vall
és un tema
que es va fent
una mica repetitiu
a les entrevistes.
No passa res.
És el tema.
Sí, sí,
és el tema
i s'ha d'anar tractant.
I com més ho expliquem millor,
perquè com més ho expliquem,
més gent ho entendrà,
diguem-ne.
Vull dir que amb això
no hi ha problema.
Que no quedi una cosa
amagada o que sembla...
Exacte, clar que sí.
Doncs bé,
que tinguis bon dia.
Igualment.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Seguim el Just a la Fusta,
són les 11 i 35,
falten un 20,
a veure què saps mateix,
25 minuts
per arribar a les 12 en punt
i ja tinc els meus companys de tertúlia.
Que guapa amb això dels companys.
Sí, companys i companyes.
De col·le, eh?
De col·le.
Ah, sí, sí.
Sí, sí.
Col·legues, col·le·lites.
Els i les col·legues.
Bon dia,
tinc a la Joana aquí enfront,
tinc a l'Arbre,
tinc a la Montse
i tinc a la Lina.
Bon dia a tots.
Bon dia a tothom.
Bon dia a tothom.
Bon dia a tothom.
Veniu avui amb ganes
de tocar un tema concret,
específic.
Bueno, hi ha tants
que no saps què agafar.
Sí, exacte,
no sé quins dels que hi ha
ara mateix voleu.
No sé si Donald Trump...
No, Donald Trump...
A mi m'ha agradat la valentia
per fi i perquè per això estan
i els han votat els seus.
Pedro Sánchez.
a l'enfrontar-se
amb els interessos bastardos dels bancs.
Sí, tant.
Aquest matí...
Però li costarà,
li costarà cara, eh?
Al cara, no?
M'ha agradat perquè per fi
i a l'hora,
en algun aspecte,
han d'anar la cara.
No sé què li costarà,
no li costarà.
Tot això també depèn
del suport que li dona la gent.
El suport que li dona la gent.
Sí, perquè normalment...
De moment ha entrat
en un moment clau.
Adequat.
Adequat.
Perquè els mateixos ciutadans,
com el PP,
s'han callat com una mula
perquè no poden dir res.
Home, que si estan a favor dels bancs,
perdran vot.
Queden retratats.
Aquest matí el pintaven com el...
Aquell, el...
Com se diu?
Aquest que venia de l'altre planeta.
Ah, sí?
El Superman.
Ah, el Superman.
El defensor de l'espectador, no?
Ah, no, no.
Sí, bueno.
El Superman, sí.
Però va, diu res.
Diu, s'ha posat la capa de Superman
i s'ha llançat a l'espai.
I bueno,
i després feien aquella cosa
que és un poco ja...
Un poco o no poco,
ja veurem què passarà.
Perquè si és un asteroide
i ve cap aquí
i el que sigui,
que diuen que es creuen,
que n'hi ha dos científics de Hau
que creuen que és
un platí...
Bueno, no un platí o l'altre,
però un extraterrestre...
De fa milions d'anys.
Sí, eh?
Vull dir,
doncs, bueno,
tornem a allò que, mira,
és una distracció com una altra,
però el veus,
els veus que l'han retratat
i dius,
toma, castanya.
Sí, i tant.
Sembla una llossa, eh?
Es pensaven que era una cosa
i després no era que no.
No, no, han vist que no era
dintre de los cànones
de lo que tindria que ser, no?
Sí, sí.
O sigui, que un dia d'aquests,
doncs, res, tot ja tindrem.
Oh, tindrem aquí
el senyor amb una cara verda
i unes orelles d'aquelles estranyes.
Però és igual,
o seria una meva,
o una clòvia...
Arribaran a la terra i diran,
hosti, aquí tampoc hi ha vida intel·ligent,
marxem.
Sí, marxem, marxem.
No, no,
ens colonitzaran.
No,
a mi el que em va fer gràcia
d'aquelles pel·lículas,
si us en recordeu,
per això ho dic tot,
per diluir una mica
la cosa densa
de la política.
Sí, sí.
Trencar una mica l'atenció.
Jo, quan vaig fer l'examen
de The First,
et feien fer una redacció
i o d'explicar una pel·lícula
o el que fora, no?
Jo vaig posar
Encuentres la tercera fase.
Ah, sí.
Lo bonic que va ser
aquella pel·lícula
Ah, sí.
que almenys
la gent s'entenia
per la música.
Sí.
Ti, ti, ti,
tot, tan...
Molt maca, eh?
No, no,
està molt bé.
És una de les millors
de l'Spinel.
Sí, sí, sí.
No, no.
Però més que res per això,
perquè el missatge era aquest.
Sí.
Va, va, agafem l'harmonia
de la música
que és l'únic que va bé.
Ah, i què?
S'entenen tots els idiomes?
Sí, sí.
No, és ni este ni l'autre.
No, tots.
Tots tenen el mateix llenguatge.
Sí, no, no.
O sigui, que a veure si avui dia...
Hi ha un punt comú.
Sí, sí, sí.
Sona igual.
Els capítols test d'Espanya,
de tota Espanya
i de tots els partits
comencen a saber fer música.
Anem dintre de la mateixa escala.
Dintre de la mateixa escala.
sense fer desarmonia,
sinarmonia.
Sí, sí.
Perquè si no, dururut, eh?
I el Trump.
Ara anem a Trump.
Ah, i el Trump.
Ara vol carregar contra el Trump.
Sí, però és que m'ha presentat
aquest bon senyor.
Sí, és un personatge.
És un personatge.
És un personatge.
Es perpèntic.
Un periodista
li va fer una pregunta i...
No, no.
Un que estava acreditat
a la Casablanca,
que és molt difícil
que t'acreditin.
Sí, i tant.
De la CNN.
Sí, però és que
ell està en contra
de la CNN.
No, i de tot.
Bueno, doncs,
li ha tret tot
i a més li he dit
que era un grosero.
Sí, que era un gruller
i que no tornés a fer cap pregunta
mai més.
Mai més.
Sí, sí, sí.
va destituir...
Bueno, és que va destituir
el ministre de Justícia, eh?
Sí, també.
Escolta, que és...
Sí, també.
És un dels càrrecs més importants.
Segons una segona de Bordó.
Clar.
Entre el Trump a la SAC.
No, aquest senyor ha agafat
el poder com si fos
el...
Propietat febre.
No, no.
Una fàbrica.
Ell parla com si fos
una empresari.
Una empresa.
Una empresa.
L'empresa...
Què és aquest home?
Vull dir, no...
Bueno, és que ell és un empresari.
Sí, sí.
De sempre.
ara, sempre amagat
amb les seves empreses
quan no anàvem bé
sempre feien números falsos
perquè no s'adonessin, saps?
Sí, i ara la cosa
dels seus impostos
que ningú li pregunti.
Ah, no.
No, no, vull dir que tot això...
No, no.
Per això a mi no m'agrada aquest senyor.
A part d'aquesta misogímia que té,
d'aquesta cosa contra les dones
i tota la mandanga.
Els immigrants.
Jo a la seva dona
li dono una petada
i l'envio amb aquest aerolito
que tenim per l'atmòsfera.
Això mateix.
L'envia amb el seu.
de la petada aquesta.
Apa, ves!
El programa de Toni Soler
va fer un sketch
que estava molt bé
i dia preguntava
qui ha dit això?
O el Trump o Hitler?
Ah, sí.
Ah, sí.
Ah, sí.
que els immigrants
hi havia que disparar
els que les donen
no sé què
i el deien
no, no, no,
això és Hitler
no pot ser tal
si tot era el Trump.
Sí, sí.
És algo...
Aquest tot era
perquè li va preguntar
sobre aquesta marxa
que està venint
i que està posant
tot l'exercit d'allà
que venen
de Mèxic.
Sí, sí.
Són els hondurens.
Bueno,
perquè vol tancar
la frontera
Mèxic-Estats Units
perquè no es puguin
colar els immigrants.
Sí.
I està fent allà
una espècie de...
No, això no ens espantem
perquè us en recordeu
de la illa d'Elis?
Sí.
Hombre,
feien a tot el que venia.
Clar, llavors venien
amb vaixell.
No, no,
no, en Chonsky
que té ja 90 i pico anys
gran lluitador nord-americà,
lingüista científic,
deia, mira,
justament Guatemala,
El Salvador i Honduras
són tres països
que han tingut governs progressistes
i es van donar un cop d'estat
l'any 60, l'any 90,
apoyat per la CIA.
Sí.
I que les dictadures
que es van muntar militars
denunciades...