.
Dilluns, 11 de febrer del 2019,
estem a la segona hora del Just a la Fusta,
el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui tenim a la misura la Gina Pol,
regidora d'Alcaldia Presidència,
també de Comunicació i Transparència,
de Polítiques de Gènere, Igualtat i d'Acció Social,
d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just.
Hola, Gina, bon dia.
Bon dia, Benvinguda.
Bon dia, Núria.
Avui és 11 de febrer, o acabem de dir.
És un dia assenyalat.
És el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
Vas venir ja fa uns dies als estudis de ràdio
i vam parlar específicament de les activitats
que vau parlar el Consell Municipal de Dones
al final de gener, igual que de les activitats
que es faran el dia 8.
Però bé, ja que estem en el dia i que la tenim a la ràdio,
que et sembla, si les repassem per sobre almenys,
les activitats que es faran o xerrades...
Sí.
Hem de dir que, bueno, per l'Ajuntament és un orgull,
perquè és la primera vegada que hem aconseguit
tirar endavant la comemoració d'aquesta data
i ho fem d'una manera molt participativa
perquè tota aquesta idea neix del PEC,
del Pla Educatiu de Ciutat,
que es va crear un grup específic
que volia treballar l'àmbit de Dona i Ciència
i gràcies a aquesta feina que han fet persones voluntàries
implicades en el PEC,
s'ha pogut fer aquest grup
i proposar les accions que s'implementen avui.
I avui hi ha tres tipus d'accions
que pensem que s'han de seguir fent
durant tot l'any de la manera més continuada que puguem.
D'una banda, l'Institut treballa
que les noies que estan a l'Institut
tinguin la percepció que és fàcil accedir
a una carrera científica
i que no han de tenir traves
a l'hora de quan trien carreres,
aquestes siguin les que es plantegen
com a eina de futur laboral.
Per tant, la figura de l'Institut és molt bo
perquè han de pensar en carreres d'universitat
si la Solana agafa o no en l'àmbit científic.
L'altra, anem a les classes de cinquè
de totes les escoles públiques
i de la concertada al Madre Sacramento
perquè les nenes que estan fent cinquè de bàsica
també comencin a pensar
quan facin batxillerat
i vagin a les secundàries
que les matèries científiques
són una eina de futur
i després l'altre acte que hi haurà a la tarda
és per la població més petita,
la de 5 a 11 anys,
que també comencin a tenir referents
de dones científiques
o que han fet grans trobades
en l'àmbit de la ciència,
des que una dona va inventar el wifi,
que una dona va inventar
les tecnologies que fa encara el cotxe,
doncs tingui el rentaparabris
que et neteja el vidre,
és a dir, qualsevol tecnologia
darrere hi ha una persona
i a vegades pensem que aquesta persona
és un tipus Einstein
i no, hem de pensar que aquesta persona
pot ser una dona
que treballa a casa seva
per les tardes cuidant els nens,
però que al matí té una feina
en un laboratori investigant,
doncs com l'Anna Canyo,
l'evolució de les plantes
i com fer que en un desert,
doncs, plantes amb poca aigua
puguin subsistir.
Això existeix, no són éssers estranys,
existeixen i aquests models
no els tenen de referents.
També hi ha algunes xerrades
de la Núria,
no sé si ho dic malament,
Núria Solsona o Irene...
A la tarda hi ha la Irene Gil,
que és biòloga,
i després hi ha la Núria del Castillo,
que és creativa i dissenyadora
i és molt combativa
en matèria de feminisme,
i ella ha creat un producte de disseny
que són com un joc de cartes.
I en aquest joc de cartes
el que hi ha són referents feministes
en tots els àmbits
i un dels àmbits és el científic.
Però en aquestes cartes
hi ha des de filòsofes,
de l'àmbit de la pedagogia,
de l'àmbit dels moviments feministes
que han obert portes
i que han fet que darrere anem les dones,
no?, mantenir aquella porta oberta
i que no estan aquí mai.
I és una feina molt bonica
que he fet pedagògica
i vam pensar que si fèiem un joc
on juguem en que se'n recordin de noms,
pensin aquestes dones
quines iniciatives pioneres
han tirat endavant,
la primera dona que va anar a l'espai,
que va ser astronauta,
doncs trencarem,
depèn de quin esquema,
que diuen
no, no,
per aquesta professió,
si no sóc un nen,
no cal que m'apunti.
No, no,
si tu vols fer robòtica,
doncs fantàstic
i fer robòtica aplicada on vulguis,
però la teva mentalitat de nena
ho ha de poder fer tot,
com la d'un nen,
és a dir,
no tenim cap mena de por a fer res.
He de,
què t'agrada?
doncs vés-hi a atacar,
no?
A atacar l'àmbit que tu vulguis,
que no et condicioni
ni si ets d'un barri,
si vius en un país
o si el teu sexe és un o un altre.
Vull dir que no pot ser,
no t'has de posar fronteres.
De fet,
és el primer cop que celebrem
aquí a Sant Jus a l'11 de febrer,
però tampoc no fa tant
des de l'any 2015
que va ser,
ho llegia l'altre dia,
que va ser l'assemblea de la ONU,
que va proposar,
bueno,
que celebres aquest dia,
o sigui,
que tampoc fa tant,
tant que...
No,
passa que cada vegada
s'estan tenint més dades
i les dades van...
És molt bo tenir dades,
allò.
Jo entenc que la gent diu,
però ara per què feu això?
Doncs perquè es disposa
d'unes estadístiques
amb un seguiment d'anys
molt profuns
que t'analitzen
que, per exemple,
tens molt poca presència
d'alumna femenina
a les carreres
més,
més científiques
de les universitats.
Un 25% deia
la setmana passada.
I, en canvi,
n'entenem d'altres
que hem d'impartir la tendència.
No pot ser que ara,
per exemple,
a Medicina,
un 80%
o...
O infermeria,
per exemple.
Hem de buscar els equilibris
entre les presències
a les aules.
i després,
que en l'àmbit laboral
també passa el mateix.
Comencen sortint
de les carreres,
però quan han de progressar
a ser directores
d'investigacions
o tenir equips
sota el seu tutelatge
que impulsin
grans descobriments
i treballin
tota l'àrea científica,
desapareixen aquestes dones
perquè hi ha un eix
que ningú ha tingut en compte
que és que hi ha un moment
que la dona
vol ser mare.
Clar,
la conciliació...
I en aquest moment
que apareix aquesta...
Llegia unes dades
de la bretxa salarial
que és el mateix.
És a dir,
la dona i l'home
van progressant
a la feina igual,
però quan apareix l'element
soc mare i tinc criatures,
qui es carrega
tot el pes és ella
i aquí es trenca
la igualtat plena
que tenien els dos
evolucionant
a la mateixa empresa.
Fins que no aquestes càrregues
no siguin assumides
per la globalitat,
home i dona indistintament,
aquesta càrrega
que les empreses
no saben tampoc
com gestionar
i que no estableixen programes
perquè sigui compatible
una cosa amb una altra,
generarà un greuge.
Un greuge que et fa
que em plantejo
viatjar a l'estranger
perquè no vull
deixar-te'ns dir,
clar,
vull dir,
la gent que se'n va a un congrés
que dura cinc dies
a Houston,
depèn amb quina càrrega familiar,
si la porta només
una de les persones
de la família,
aquí es trenca.
Per tant,
l'empresa
ha de començar
pensant
que les persones
que les persones
tenen càrregues familiars,
siguin les que siguin,
un fill,
una filla,
una mare,
un sogre,
és igual,
però són persones
amb càrregues
i no depèn
quines tasques
has de pensar
que a hores de fer
la cura
d'una persona malalta
o d'una persona
que té una dependència
o el que sigui.
I això,
el món de l'empresa
encara no ho té integrat
i això genera
encara més
diferència
entre home i dona.
Canviem ara
ja de tema,
si et sembla?
Bé,
però té un punt en comú,
perquè un dels eixos
que vincula
el tema
que vols treure
també té un gap
de gènere
en algunes coses.
Sí, sí, sí.
És veritat.
He dit a mitges
del tema,
però que ho digui
la Núria,
que és l'entrevistadora.
Fa referència,
és que ara no sé
quin dels,
perquè ara tinc dos temes,
els dos fan referència
al ple del mes de gener.
Comença a paressa?
val el Consell de Salut,
potser.
Sí,
el mes de gener,
bueno,
el ple del mes de gener,
fa un o dos dijous,
ara ja,
dos dijous ja fa,
crec, sí.
Sí,
passa ràpid el temps.
Sí, sí, sí.
Sant Just,
municipi,
ens vam adherir
al Consell Comarcal de Salut,
una,
bueno,
un ens com un òrgan
que de fet es va,
la presentació es va fer,
no sé si el mateix dijous
pel matí.
Sí,
el mateix dia al matí
fèiem la presentació
i nosaltres com a ajuntament,
com que tenim el ple
l'últim dijous de mes,
coincidia que ens adheríem
a la tarda.
Altres ajuntaments
han tingut més de calatge,
però nosaltres va anar com
tot molt lligat.
Sí,
quan es comença a parlar
de la creació
d'aquest Consell?
En l'àmbit del Consell Comarcal,
ja fa més d'un any
que han estat treballant
tot el procediment administratiu
per tirar endavant,
però tot neix
quan va haver les grans retallades
en l'àmbit de la salut
a la comarca,
que es va veure
que la interlocució
amb el departament
era molt complicada,
ningú tenia una visió única
de què estava passant
a la comarca,
si es tancaven
les urgències d'ambulatoris,
si els hospitals
tenien menys hores
de servei,
quiròfans tancats,
hi havia com molta dispersió
d'informació
i quan volies una radiografia
no te n'en sorties,
a part el propi departament
la comarca no la té
en una única zona,
la té fragmentada.
Per tant,
es va pensar que...
No radiografia de radiografia,
sinó radiografia d'anàlisi,
que ara la gent no es pensi
ostres,
no puc fer una radiografia.
No,
jo no,
jo no.
Aquestes proves diagnòstiques
les que vulguin.
Però no es tenia
una foto fixa,
diguem-li així,
i des d'aleshores
va començar el neguit
de dir
hem de fer alguna cosa
perquè no estem ben informats,
no tenim una bona visió
per articular polítiques de futur,
inclús per fer denúncia pública
de com estem.
Es va començar a gestar
la creació d'aquest Consell
i per fi ara
tenim el Consell
que agruparà
tots els municipis
de la nostra comarca,
la interlocació oberta
amb el Departament de Salut
i a part tots els agents
que d'alguna manera o altra
intervenen des dels sindicats,
que saben què passa
a les plantilles dels hospitals,
dels ambulatoris i tal,
tot el fòrum cívic
que tenim a la comarca
en tema de salut,
el propi clàster de salut mental
que la comarca és molt potent,
té una presència molt forta
tot el tema de Sant Boi,
tot el parc sanitari
que tenim allà
i és important
perquè ara cadascuna
de les figures
que formen part del Consell
aporti la seva informació
i tinguem
una foto real
de com estem
per poder dir,
doncs mira,
aquí no anem bé,
aquí hem de fer més prevenció,
de fet en la sessió
que vam tenir al matí
en el Consell Comarcal de Creació
ens van explicar
des del Departament
com una mena de,
a través de les dades
que deien com abans,
l'importància de tenir dades,
quina és la fotografia
de la nostra comarca
i per exemple,
som una comarca
en què té més malalties cròniques
que altres comarques,
bueno,
mirem per què,
quin tipus de programa específic
hem de tenir
per la malaltia crònica,
tenim més patologia
de salut mental
perquè tenim el clàster
de salut mental
que atrau
o perquè tenim
més debilitats
a l'hora d'afrontar reptes
com depressions,
angoixes,
crisis d'ansietat,
el que convingui.
També som una població
que tenim més complexitat
a l'hora d'utilitzar recursos,
és a dir,
les nostres patologies
són més complexes,
de fet som una de les comarques
més grans de Catalunya,
també és normal
que tinguem
tanta tipologia específica
i després van sortir
dades curioses
com per exemple
tenim un consum
de tabac superior
a la mitjana de Catalunya,
tenim un consum superior
d'alcohol
a la mitjana de Catalunya,
bueno,
doncs amb aquestes dades
hem de fer programes específics
d'arradicar el tabac
a la comarca
o hem de tenir
més hores
de serveis
complementaris
de serveis socials
si hi ha més gent
que té malaltia crònica
i això li genera
unes càrregues de dolor
o unes càrregues
de no poder fer feines
a casa
perquè a vegades
només un mal d'artritis
a la mà
no et permet
ni obrir una llauna.
Doncs tot això
amb aquestes dades
i amb aquest grup
de treball conjunt
que tindrem
podrem treballar millor
els ajuntaments
en matèria de prevenció,
el Consell a l'hora
de demanar
a la gent
i programes
de finançament
i la Generalitat
també podrà saber
què és el que veiem
que necessitem aquí
i que no està oferint.
Perquè un Sant Justenca
o Sant Justenca
per exemple
com podria
o sigui
el fet
que Sant Just
estigui adherit
a aquest Consell
com pot veure
o sigui
com pot beneficiar
un Sant Justenca
o Sant Justenca
La idea és que
ara s'ha cret
aquest Consell Comarcal
i aleshores
ara s'instarà
en els municipis
que tinguin
Consells Municipals
de Salut.
En el nostre cas
fa anys que el tenim
i cap problema.
Per tant,
què ens ha passat fa poc?
En el ple
últimament
està venint
una part de Ciutadania
que et diu
que hem de vigilar
molt amb l'impacte
de les freqüències
que emeten
les torres
d'alta tensió,
els cablejats
que portem
de wifi,
de connexions
i tal,
tenen por
això com afecta
la salut.
Per exemple,
un ciutadà
que està preocupat
d'aquest tema
l'hem canalitzat
a través del
Consell Municipal
de Salut,
aquí farem
un grup de treball,
si veiéssim
que el tema
té prou entitat
i que cal treballar-lo
millor,
nosaltres com a Ajuntament
l'elevaríem,
per exemple,
al Consell Comarcal
i diríem
ens interessaria
tenir un estudi
que analitzés
l'impacte
de les zones
en la prevalença
de malalties.
Per exemple,
el canal
ha de ser aquest.
A nivell local
tu vas en el teu
referent
de Consell Local,
si el tema
té prou impacte
perquè supera
la frontera
del municipi
que ets segur,
que supera,
l'eleves més amunt
i aleshores demanes,
i li pots dir
al departament,
la comarca del Baix
vol fer un estudi
per analitzar
aquesta temàtica
o que tinguéssim
una tipologia
específica de malaltia,
com ens passa
a la malaltia crònica.
Què vol dir
una malaltia crònica?
Més càrrega
de medicaments,
més dependència
a altres serveis,
doncs hem de fer
programes específics,
doncs parlem-ho
en els diferents
comarcal i autonòmic
per resoldre-ho.
A més,
és una cosa pionera,
el fet de tenir...
Sorprèn,
sí,
allà mateix ens van comentar
que altres comarques
no està articulat...
És que l'àmbit de salut
havia treballat molt,
el departament treballa
una cosa,
els ajuntaments
ens articulem
d'una altra manera
i no hi havia un ENS
que ho aglutinés tot.
I és la primera comarca
que es mobilitza
per tenir un espai
que en el fons
és com un espai de lobby,
de fer pressió
per millorar.
Menys llistas d'espera,
un projecte
quan vagis a ausències
no tinguis por
que et deixin en un box,
qui està esperant
que l'operin,
que sàpiga
el calendari com es mourà,
algun tema
que li preocupa
al departament,
que ho entenc.
Per exemple,
hi ha molta gent
que demana una cita prèvia
per anar,
per exemple,
a l'ambulatori,
però hi ha molta gent
que després
no assisteix.
la càrrega de feina
que preveia aquell metge
durant les hores,
si tu no avises
ni un altre
que s'ha quedat fora.
Per tant,
tothom té drets i deures.
Doncs analitzem
on podem millorar
el sistema
i on el sistema
va tan curt
que o apretem
perquè hi posin
més recursos
o no avançarem.
Crec que és una bona eina.
L'hem d'utilitzar bé
i canalitzar
tot allò
que ens amoïni
per no perdre pistonada.
Sant Jus és un dels municipis
que en forma part.
Tenim noms
d'altres municipis
que s'hagin adherit?
Jo crec que tots els ajuntaments
del Baix
s'adheriran.
Cadascú amb la seva
temporització
de plens
i de tramitacions
internes administratives,
però en principi
cap ajuntament no.
Així com hi ha
altre tipus de programa
que pugui oferir
el Consell
que hi ha ajuntaments
que et diuen
no,
i en aquest no entraré,
aquest en principi
tothom entrarà
perquè és un tema
que amoïnava molt.
La reestructuració
que hem tenint
de les urgències
de les farmàcies.
La reestructuració
dels ambulatoris,
el tancament
de llits d'hospital.
És un tema
que amoïna molt
perquè qui més
qui menys
té algú a la vora
que li diu
ai, doncs jo,
no sé,
a mi m'està costant molt
que m'operin
o que em posin
la pròtesi del genoll
i d'altre que et diu
no, no,
jo he tingut un càncer
i m'han fet
una atenció integral
molt bona,
ja de tot,
però sempre podem millorar.
Aquí a Sant Jus
si el primer,
o sigui,
quan hi ha algú
que vol anar
al metge,
la primera,
la primera escala
que ja és
en el cap,
no?
Sí.
Després hi ha
l'hospital de referència
nostre
de Sant Just
és el...
Si ets persona adulta
te'n vas al Brogi
com a hospital de referència
i si ets persona petita
te'n vas
a Sant Joan de Déu
que és
dels millors
que existeixen
a Catalunya
per infància.
i a l'hospital
de Bellvitge
queda...
Bellvitge
ens computa
com a la...
Per exemple,
quan el departament
ens parlava
de les inversions fetes
clar, per exemple,
com que tenim
Bellvitge
a la nostra zona
la inversió
que estem fent
ara actualment
a Bellvitge
a nivell hospitalari
és molt elevada.
Sí que van dir
que han fet
una gran aposta
per la inversió hospitalària
i ara
on ve
la següent aposta
de futur
és a millorar
tot el servei
de l'atenció primària,
reforçar els metges
de primària,
professionals de primària
on han ajustat
moltíssim
les plantilles
i van supercollades
les hores
per tenir
depèn
quin tipus
de professionals
com pediatria
que està costant
molt a nivell
de comarca
de tenir-la ben coberta
o altre tipus
de professionals
i per tant
cap aquí
s'haurà d'anar.
Perquè algunes línies
de treball
que ja
s'estiguin
posant a terme
en aquest consell
és el que m'has
comentat abans
del tema
de les drogues
de...
Sí, en el departament
i en els ambulatoris
on els demanen
més accent
diguem-ne
és
tota la malaltia crònica
tenen uns programes
específics
molt forts
i l'altre tema
que ve a moina molt
i és la part de prevenció
seria
tot el tema
que li diuen
al PINSAP
que és
com trenquem
amb el sedentarisme
que en el fons
no fer activitat física
et genera
més obesitat
més problemes
de cardiopaties
més dificultats
amb tot el tema
del sistema digestiu
i problemes
vinculats
amb diferents òrgans
per tant
insisteixen molt
amb la part
de la cronicitat
perquè
és una gama
que treballen ells molt
i l'altra part
és tota la part preventiva
clar
si tens una vida activa
hauries en principi
de no beure alcohol
i no fumar
perquè t'ofegaries més
fent una cursa
per tant
tot va lligat
si et cuides
fent exercici
i l'alimentació
que tu vulguis
introduir en el teu cos
serà més sana
per tant
és tota una cadena
que si ja comences
a activar-ne una
la resta
aniran vinculades
i per exemple
també
amb malalties cròniques
t'en deixes
a que et vols moure menys
perquè et fa més mal
en canvi
el que hauries de fer
és intentar
tenir una vida més activa
perquè
no et centres
només en el dolor
que sents
sinó que
la teva articulació
a mesura que es va movent
una estona
com a mínim
aquella musculatura
aquella articulació
la mous
i aquell dolor
durant una estona
intenta rebaixar-lo
i penses també
en una altra cosa
distreure la mena
és importantíssim
per no caure
en un problema
de depressió
d'ansietat
és que
són persones
tan holístiques
amb tants elements
que ens afecten globalment
perquè hi ha estudis
a nivell de sant just
de les malalties
o tipus de malalties
o dolències
que ens afecten més
a la gent
aquí del municipi
o on
sí
hi ha diferents
diferents dades
que estan publicades
a pàgines del departament
que et diu
la prevalença
de les diferents malalties
que hi ha al municipi
el problema nostre
és que
depèn quines dades
s'agafen només
d'aquells serveis
que s'atenen
a la primària
a la pública
i aleshores
com que
tant a Sant Just
com a Catalunya
tenim un doble sistema
de salut
que passa
per l'entorn
de les mútues
depèn quines dades
es dispersen
i perds tothom
que s'està fent
un tractament
perquè si l'està fent
per la privada
aquell tractament
no el tens
computat
com a tal
però sí que et permet
tenir una imatge
de quin tipus
de patologies
que les patologies
cardíacas
són de les que són
més elevades
tot el tema
de la patologia
mental també
aquestes dues
són les que més
surten com a prevalences
molt bé
doncs
déu-n'hi-do
de moment
ja quines
quines
bueno
sabem
les files
que va encarar
en aquest Consell
de Salut
no sé si
vols
posar de palès
alguna altra cosa
bueno
quan parlàvem
de perquè un tema
de dona
i ciència
estava vinculat
amb un tema
de salut
és perquè
també s'en donen
compte
quan es fan
investigacions
mèdiques
quan es tracten
depèn quines
patologies
de vegades
es fan
amb un únic model
un model en aquest cas
moltes vegades masculí
i aleshores
per exemple
la dosi d'un medicament
no té el mateix efecte
en un cos d'home
que té un determinat pes
una determinada alçada
que no en un cos de dona
que té unes altres característiques
o depèn quin càncer
és molt diferent
com afecta
el perfil femení
que en el perfil masculí
per tant
la perspectiva de gènere
i com la malaltia
afecta cadascun
dels dos gèneres
també s'ha de començar a mirar
perquè no és el mateix
com abordes una malaltia
per un tipus
que per un altre
i això és un altre dels reptes
que s'estan introduint
en molts plans
de salut
que has d'agafar molt bé
les dades desagregades
per sexe, home, dona
i mirar quines patologies
tenen més
un i altre
quina impressió fas
en un àmbit
i en un altre
i com estàs donant cobertura
a cadascun d'ells
i això fins ara
no s'havia fet
i això ha passat
en moltes altres branques
quan miren per exemple
els accidents de cotxe
s'estaven agafant models
masculins
amb un pes
amb una inèrcia
el pes d'una dona
no és el mateix
i el pes d'un infant
tampoc
separava molt
entre infant
i persona adulta
però entre persona adulta
s'ha d'agafar més tipologies
perquè
l'impacte
en un fort cop
no és el mateix
com reacciona un cos
i un altre
i tot això s'ha de començar
has de treballar
molt més a mida
per sort
la tecnologia
ens permet
a qualsevol àmbit
a dia d'avui
treballar molt més
al detall
i anar més
a perfils molt més concrets
i això en principi
per la dona
ha de permetre
que les investigacions
siguin més acurades
i amb resultats
molt més dirigits
precisos
sí
doncs
ara ja sabem
també
perquè
has dit
que hi havia certa
era un misteri
que hem deixat
pel final de l'entrevista
certa relació
entre dos temes
gràcies Gina
per venir
a tu merci
suposo que et veurem
en alguna de les activitats
que hi ha avui
al llarg del dia
per el tema
de
sí
tinc curiositat
per anar a l'institut
a veure
com es desenvolupen
les noies
i la conferència
també que farà
l'Anna Canyo
perquè
tenir aquests referents femenins
que siguin tan a la vora
de casa teva
que et vingui una investigadora
que viatja per tot el món
que fa congressos
i ponències
a la vora del món
i que
ha aconseguit tenir
un nom de referència
i els seus articles
siguin allò referenciats
i tal
és curiós
sí
de veure que
es pot
si es pot
a qui li agradi
que hi vagi
exacte
gràcies Gina
i que acabis
de tenir bon dia
que vagi molt bé
adeu
un ame
composi
es pot
i
sunt
sur
es