Tot i que és una molt bona cançó
i ens agradaria escoltar-la sencera,
a fons no ho farem
perquè tenim amb nosaltres a la Puri Martín.
Puri, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, i ens agrada més parlar amb tu
que escoltar la música ara mateix.
Ai, que bé.
Tenim avui com a, de fet, com sempre,
com a coordinadora d'aquests cursos
dels tallers d'arts plàstiques
Creant Art
que tenim aquí a Can Ginastà.
Com bé saben els nostres oients,
és tot el curs, que aneu fent aquestes classes,
aquestes diferents disciplines artístiques.
Com està anant el curs, abans d'entrar a parlar
del tema que ens pertoca?
Bé, força bé.
Sí?
Sí, sempre hi ha moviments.
Ara estem al segon trimestre
i sempre hi ha moviments
d'altes i baixes.
Sí.
Però bé, contents.
Contents, sí.
I em porten bon ritme.
Sí.
Recordes la temàtica d'aquest any?
Perquè cada curs...
Cossos.
Cossos.
Cossos.
Aquest any...
Cuerpos, eh?
Bodies.
Tots són cuerpos, sí.
Tots són persones...
Bé, tot tipus de cossos.
Ja ho veureu a l'exposició
que farem a setembre.
Clar, perquè recordem que cada any...
Que farem la mostra, sí.
Com una temàtica.
Llavors, totes les aules...
Totes les disciplines
és el que ens uneix
amb la temàtica.
I, per exemple,
fan, imagino que es fan cossos directament
o figures...
Sí, però poden ser cossos geomètrics,
o sigui, no tenen per què ser cossos de persona.
I en altres, com, per exemple,
la bastra o gravat?
Sí, sí, cossos, cossos.
També, eh?
I gravat, seguim amb cossos.
Aquarela.
Sí, sí.
També poden ser cossos lineals, cossos...
No té per què veure sempre
la figura humana del cos.
A pintura, sí.
A pintura és el que predomina
el cos humà.
Clar, o figures, no?
La silueta aquesta més femenina, no?
Sí, sí.
Que també s'entueix.
Sobretot això.
Més femení que masculí.
És curiós, eh?
Que quan es pinta
sempre es prefereix triar
a la figura humana.
I a la femenina, en concret, no?
A la femenina, en concret, sí.
Vaja, en algun lloc hauríem de despuntar, no?
Sí, sí.
No, no, està molt bé.
A mi em sembla molt bé.
I ja ho veureu.
També hi ha algun quadre
que és superxulo,
que també són cossos diferents.
Ja ho veureu.
Cossos no...
Està bé.
Ja ho veureu, ja ho veureu.
Sí, clar, això ens hem d'esperar
a setembre.
A setembre.
A d'aquest any, eh?
Sí.
A d'aquest any, sí.
Què més?
Vinga, teníem aquí,
per parlar dels cursos,
de com anàvem,
però en concret,
d'un monogràfic,
d'un nou monogràfic
de cultura audiovisual, no?
Sí.
impartit per a Eloi Trullàs,
que començarà d'aquí ben poc.
Sí, bueno,
no sabem si podrem començar.
Ai, què ha passat?
Sí, doncs que no tenim
totes les inscripcions
per poder enxegar aquest curs.
Ja ens agradaria
fer una crida
a la gent,
si li ve de gust,
fer un curs diferent,
és de cultura audiovisual,
i, clar,
necessitem un mínim
de sis persones
per començar el curs.
Sis com a mínim, eh?
Sis com a mínim.
I hem mirat
i de moment
només hi ha una persona apuntada.
Ostres!
I llavors, clar,
fem una crida
a veure si algú es vol apuntar.
I tant.
És ara el mes que entra,
de març,
i són els dies 1,
el 8,
el 15 i el 22 de març.
De 6 i mitja
a 8 i mitja.
I en què consisteix exactament aquesta...
Doncs és un monogràfic teòric pràctic
en el que es donaran
unes nocions
de llenguatge audiovisual
i s'aprendrà el procés
de creació
d'una peça audiovisual
amb el telèfon mòbil.
I, bueno,
us ensenyarà
a fer un guió,
o sigui,
unes nocions
d'estructurar una pel·lícula.
Però amb el mòbil.
Amb el mòbil, sí.
Això pot ser
que és el que tira enrere
o que s'apunti la gent,
pot ser, creus?
No, perquè tothom té un mòbil
avui en dia, no?
Clar.
Però no sé
si potser gent més gran
o...
No ho sé.
Per entendre...
No ho sé,
perquè, per exemple,
dibuix,
hi ha molta gent jove.
Ara ja tenim
gent jove
als cursos
a partir de
13 anys.
A partir de 13, eh?
I de 12
també, eh?
Però que ja tenim
gent de 13 i 14 anys
que venen amb nosaltres.
O sigui que també...
Bueno,
faig una crida
perquè pot ser molt interessant.
I tant, i tant, i tant.
Així que és com treballar,
diguéssim,
una peça audiovisual,
que seria un cine
o una pel·lícula,
o una...
Sí, sí,
és fer una pel·lícula.
Un curt, no?
Però amb el mòbil.
Sí, perquè es fa
el guió,
els personatges,
les accions...
O sigui,
ell us guiarà
de fer...
Vosaltres feu una proposta
i ella desenvolupar-la.
O sigui que...
Home, és molt interessant, no?
És molt interessant.
La llestima que només hi hagi
prou una persona
apuntada.
Perquè això es mou
directament des dels cursos, no?
És a dir,
que ho promoveu des dels mateixos cursos.
Sí, sí.
Són els cursos d'Arts Plàstica, sí.
Clar.
I Eloi...
I, bueno,
el que sí que farem,
sí, ara,
l'Eloi Trullà,
sí.
Sí, no,
anava a preguntar,
dic,
té trajectòria,
diguéssim,
en el món audiovisual, no?
Sí, sí, sí,
té la graduació, sí.
Grau superior, sí.
T'he tallat, diguéssim.
No, que el que anava a dir,
que, bueno,
que si ara,
clar,
perquè ja al març
estem d'aquí un pas,
si no aconseguim
obrir aquest mes,
doncs,
el trimestre que ve
l'ofertarem un altre cop
al mes de maig,
que doni temps
a que s'apunti la gent.
Val.
Perquè té un cost econòmic,
entenem?
Sí,
és...
és...
sí...
68 euros,
em sembla.
Val.
O 58 euros al trimestre.
Ara no t'ho sabria dir.
Exacte.
I per apuntar-s'hi,
aquests cinc,
que com a mínim han de venir
perquè es pugui dur a terme el curs,
no?
I més,
si poden ser,
òbviament,
com ho han de fer,
han de venir també a Can Ginestà?
Sí, sí,
han de venir al taulell de recepció
i apuntar-se.
I ja està.
Tan fàcil com això.
I de les mateixes classes,
aquests dies 1, 8, 15 i 22,
és el mateix Can Ginestà,
també?
Sí, sí, sí.
O s'assur-exteriors...
No, no, no,
és a Can Ginestà
i, bueno,
després ja veurem
com guiarà el professor.
sé que necessita una pantalla,
o sigui,
que, bueno,
farà les explicacions teòriques
i després a la pràctica,
doncs,
el que ell digui.
Si han de sortir...
Igual sí que surten, no?
Clar,
a l'exterior,
per baix,
pels carrers,
no ho sé,
això ja és el que ell tingui
a la seva programació.
Home,
és una proposta força interessant,
no?
Sí,
és que pot ser molt interessant
perquè, clar,
tothom tenim un mòbil
a la butxaca.
I gairebé tothom també.
grava i fa vídeos
i fotos,
que crec que siguin familiars,
no?
Vull dir,
mira,
pots fer un vídeo
de la teva família,
no?
Clar,
per això que...
De l'aniversari de l'avi.
Sí, sí,
o jo què sé,
de la història que tu vulguis pensar
i ell és el que et guiarà
per fer-lo realitat,
o sigui,
que sembla molt interessant
aquest curs.
I tant.
I l'Oi Trullàs
forma part també
del grup de professors?
No, no?
Com a tal?
No forma part dels cursos?
No, no forma part,
formaria part,
si aquest curs
tingués èxit,
doncs a lo millor
podria ser
en lloc d'un monogràfic
que són quatre sessions,
doncs a lo millor
fer-ho anualment.
Fer un curs, no?
Com fer la pintura.
Sí,
claro, claro.
I ho preguntava
per conèixer
de quina manera
vau arribar a crear aquest curs.
No sé si va ser ell
que va venir i va dir
escolteu,
mira,
tinc aquesta proposta
o de quina manera
us vau trobar
per crear aquest monogràfic.
vam ser nosaltres
que li vam proposar
perquè
també són arts escèniques,
no?
Però
estan dintre d'arts.
És un art.
Sí, sí, sí.
I llavors,
doncs, bueno,
se'ns va ocórrer
per fer alguna cosa diferent
també,
per arribar
a més
a més persones,
no?
Sembla que
potser el jovent
del poble
sovint
potser no s'assabenta
d'aquestes activitats,
no?
Simplement, sí.
O no els acaba de motivar,
no?
No ho sé,
el millor,
clar,
o sigui,
es fa difusió
amb Twitter
i Instagram
però potser
no arriba,
jo què sé,
si no em segueixen,
doncs tampoc
no pots accedir,
no?
Perquè, clar,
tu penges el teu
però si no arriba més,
doncs
sempre quedem
entre nosaltres,
no?
Possiblement sigui això.
Nosaltres tenim
cartells
que els tenim a les aules
i a baix
a Can Gine Star
però si tampoc
no entren
doncs tampoc no arriba.
I els mateixos alumnes
que ja fan,
és a dir,
que ja fan cursos
durant l'any?
Tenim alumnes
que fan doblete,
que fan
dues disciplines
diferents
però
no sé,
saps què passa?
Que a vegades
si és un monogràfic
que el curs
ja està enxegat
a lo millor
o ja estan còmodes
amb el que fan.
O que per horari
no poden, no?
O per horari, sí.
És una hora a la setmana, no?
Una hora i...
Dos hores.
Dos hores a la setmana.
Però vull dir que és un dia, no?
Només?
Sí.
A la setmana?
Un dia a la setmana.
Dues hores,
com cada disciplina.
Llavors,
si vols fer doblete,
doncs ja fas dos dies,
quatre hores.
Van funcionar així.
És interessant.
Sap greu, no?
Puri,
quan a vegades passen...
Sí, perquè a vegades
ofertes coses...
Que veus que no s'hi apunten, no?
Sí.
Sí, ens va passar fa temps també,
per exemple,
amb vitralls,
també ho vam ofertar
i semblava que dius
això és una cosa tan xula
que com que vols recuperar
aquests oficis, no?
I després, clar,
si no arribes al mínim,
doncs no es poden obrir
i, bueno,
fem una lluita, no?,
per mantenir aquests tallers, no?,
que són diferents,
que no es donen a tot arreu
i després, pues, clar,
ja deixes d'ofertar-lo
perquè no s'apunta la gent.
Aquí, ara,
doncs ho intentarem.
O sigui, ara, per exemple,
si no aconseguim fer-ho al març,
doncs, bueno,
ho intentarem al maig, no?
I si no funciona al maig,
doncs potser els monogràfics d'estiu,
que potser aquí sí que funcionaria
perquè a vegades canvies el xip,
la gent ja no ve als cursos
i buscar alguna cosa que fer a l'estiu,
doncs...
Pot sortir més a l'exterior,
podria tenir cabuda aquí, sí.
També com que hi ha tantes grips
i estem tots tan malaltons
durant tantes setmanes,
no sé si...
Això també és un impediment de dir,
ostres, com que fa fred,
hi ha aquestes temperatures,
no sé, la gent ens prefereix quedar-se a casa, no?
Per pensar opcions puri.
Sí, podria ser possible, sí, sí.
És a dir, estem pensant en possibilitats
que no coneixem, però vaja.
Doncs vinga, fem una crida, no?
Sí.
Que s'apuntin a aquest curs,
que serà força interessant, no?
Sí.
Que promet, la veritat.
Doncs el monogràfic de cultura audiovisual,
els dies 1, 8, 15, 22 de març,
i d'horari de 6 i mitja a 8 i mitja.
Molt interessant.
Que vagin a Can Ginestà, eh?
A Can Ginestà.
A la secretaria, a consergeria.
A consergeria, que s'apuntin.
I si ara no poden anar al març,
doncs al maig farem un altre intent
i a veure si aconseguim obrir aquest curs.
Sí, sí.
Perquè tothom té un mòbil a la butxaca
amb els dies d'avui
i res, tan fàcil com 4 nocions
de l'Eloi Trullàs
i ja tenim una pel·lícula.
Total.
El mòbil, a més.
És que a més no cal ni un suport extra,
no?
Ja està, té una càmera...
No, no, no.
És amb el mòbil mateix, eh?
Sí, sí, amb el mòbil mateix.
No cal res més.
a Carles Té.
Doncs, puri, anirem seguint-vos una mica
a la pista per veure si realment
es tira endavant aquest monogràfic,
si és ara, si és més endavant.
Esperem que sí, no?
Esperem, esperem.
Que realment no estigui l'èxit que es mereix,
també, no?
La nostra intenció està en poder obrir aquest curs.
Esperem que així sigui.
I la resta de cursos, ens comentaves
que està tot en ordre, no?
Tot està en ordre.
Vull dir que seguiu tots els cursos
dibuixant cossos.
Sí.
Són tots femenins, no?
Mira, a mi el que més m'estimula
també és que quan faig una proposta,
primer, que agrada i, bueno, que agradi
i que quan acaben l'exercici obligatori
segueixen fent un, dos, tres,
ja alguna persona que ja va pel quart.
Per pròpia voluntat, eh?
Per pròpia voluntat, perquè dius
ara ja podrien estar amb el lliure,
que és el que els agrada menys,
i format lliure, perquè aquí, clar,
tenim un format que tots treballem
amb el mateix format, perquè si no, no hi cabríem
a l'hora de fer l'exposició, del muntatge.
i veus que segueixen amb el mateix format
i fent altres propostes, i llavors això motiva també.
I, bueno, jo parlo per mi mateixa
amb les meves disciplines, eh?
I en el gravat que segueixen i segueixen
fent cossos i la temàtica relacionada.
I això, doncs, agrada també.
Són alumnes fidels, eh?
Són alumnes fidels, també tenim de nous,
i, bueno, també tenim baixes
de gent que troba feina
o que no pot per el que sigui malaltia
o el que sigui, però contents, contents.
I així, com deies que predominaven
els cossos femenins en el dibuix,
a les aules també predominan
les inscripcions femenines,
la presència d'alumnes?
A veure, sí, predomina, si parlo genèric, eh?
Perquè això és d'any rere any,
la dona sempre o és més participativa
o li agraden més les arts, no?
Més creatives.
Més creatives.
Però molt contents perquè també tenim molts homes, eh?
Ja fa anys que a totes les classes,
si més no, tenim molts alumnes.
Inclús hi ha una classe que tinc jo, per exemple,
de pintura, que tant és...
Paritat?
Sí, sí, sí.
Igual, bé, bé.
Sí, sí, i he tingut cursos
que han sigut més homes que dones en aquella classe.
Molt bé, molt bé, diversitat total, eh?
O sigui, que contents.
I ja et dic que quasi...
Cada classe tenim homes.
O sigui, que està molt bé, eh?
Perquè funcionen millor, eh?
No ho sé, li donen un altre aire.
Ah, i tant, i tant.
Doncs, Puri, esperem que, si va,
que es dugui a terme aquest curs, com dèiem,
sigui algú que ara ha descobert que existiu
i diu, oh, ara vull fer art.
Com us poden trobar?
Espero que no sigui així,
però vaja, si algú que us acaba de descobrir ara,
què li diem?
Sí, perquè no s'entén,
però encara hi ha gent que no sap
que les arts plàstiques estem a dins de Can Ginestà,
al primer pis.
Doncs encara, a vegades,
quan fas una festa de tardor,
o de Sant Jordi sí que estem a baix al carrer
i ens venen a l'acte que fem a baix,
doncs sí, no saben que estem a dalt.
Molt malament.
I jo no ho entenc, no ho entenc,
perquè Can Ginestà,
tothom coneix Can Ginestà.
Sí, sí.
I què passa?
La gent que està a la terrasseta
no sap què hi ha dins.
No, veus?
Aquesta és una bona comparativa metafòrica, no?
Sí, sí, sí.
No tothom que ve a consumir la terrassa
sap què hi ha dins, eh?
De la Masia, això també és mai àstima, però és així, eh?
Doncs tan fàcil com obrir la porta,
preguntar què en sergeria i què es fa aquí dins.
Exacte.
A part de la biblioteca,
de les exposicions del celler, no?
De les sales i d'or cònsul
que es fan xerrades i presentacions i tant, i tant.
I tant, doncs Puri,
us aniríem seguint la pista,
però no volia marxar sense recordar que ets un artista.
Sí.
I al Carnestoltes també el vius.
Ah, sí.
I també ets un artista dissenyant vestits
i no és la primera vegada crec que reculls un primer premi.
No ha estat aquí a Sant Just en aquest cas,
t'ho dic, esperem algun any veure't aquí.
has estat en el teu poble natal, cap a la costa.
Bueno, aquesta vegada el tercer premi hem ballat.
Vaja, però igualment.
Vam tenir un problema amb el so tècnic, sí, de veritat.
I vam ballar, vam fer tot el Cercavila sense música.
Bueno.
Va ser potser per això que us van donar el primer premi?
No vaig parlar amb el jurat,
però possiblement,
perquè jo pensava que estaríem penalitzats,
però bé, molt contents, eh?
Molt contents del tercer.
Vam gaudir, si et dic la veritat,
vam gaudir molt,
perquè ballàvem el so de la compasta del davant.
Sí.
I com ja no podíem ballar la coreografia,
cada un anava al seu ritme.
Estilo libre, no?
I ens ho vam passar,
que és el més important, super.
Molt bé, molt bé.
Enhorabona també per aquesta part artística, eh?
Sí, gràcies.
Que això són moltes hores.
A veure si algun any vinc aquí a Sant Just.
Home, sí, ens encantaria.
M'agradaria a mi també.
I tant.
Doncs, mentrestant, que vagi tot molt bé,
t'anirem a seguir la pista, com diem,
i esperem definitivament
que es tirin davant d'aquest curs monogràfic
amb Eloi Trullàs.
Fins aviat, ens veiem a l'avisora.
Molt bé, Mireia, un petonàs.
Adéu.
Giós.
Fins demà!
Fins demà!