El llibreter de la llibreria de Sant Jusk
El llibreter de la llibreria de Sant Jusk
El llibreter de la llibreria de Sant Jusk
El Gerard Pàmies
L'Ignasi, que és el germà, farà part de la presentació
Ell és editor de l'Abreu
No li ha publicat pas ell el llibre
Però té experiència editorial
En el món aquest com per dir
No sé, coneix prou bé el seu germà
I per veure com ha fet tot el treball
I a banda, la Marta Balada
Que és algú que ens fa molta il·lusió
Que presenti un llibre
Primer perquè és molt més que una clienta
És una part de la llibreria
Però clar, com a professora
De tanta i tanta gent artista
De Sant Jusk
Doncs havia sigut
Professora del Gerard Pàmies
Per tant, és veure un alumne seu
Que fa un pas endavant
I treu una novel·la gràfica
Sobre Marcel Duchamp
Marcel Duchamp és un artista
De principis de segle
Un avantguardista
I, en fi
Doncs ell ha decidit
Investigar sobre la seva vida
Sobre per què
Trenca l'art
De la manera que ho fa
I fer-ne una
I fer-ne el que
Antigament em deien un còmic
I ara se'n diu
Una novel·la gràfica
És el que t'anava a dir
Dic que
És un llibre que
Que bé
És un còmic, no?
Per les coses que he anat veient
Penjades a les xarxes socials
En Gerard Pàmies
Doncs bé
És
És il·lustrador
És il·lustrador
O dibuixant, vaja
Sí, sí
De fet es va llicenciar en belles arts
Correcte
I ell treballa
Com a dissenyador
D'interfícies gràfiques
I bé
Des de ben petit
Li ha agradat
Tot el món
De la il·lustració
Sí, sí
Jo era conscient
Que dibuixava molt bé
Perquè això
Jo
La mateixa quinta
Que el seu germà
Que l'Ignasi
Doncs no
El Gerard era el germà petit
I era algú
Que sí que dibuixava molt bé
Clar
Quan de sobte vaig saber
Que havia fet
Tot un llibre
Que és
Això
Una novel·la gràfica
A més
Em fa molta il·lusió
Que el llibre té
Perquè
Evidentment
Venim
Novel·les gràfiques
Còmics
Com en dèiem abans
Però normalment
No n'hem presentat mai cap
És un gènere
Que coneixem molt poc
No només perquè
De dibuix
Em pot agradar
Més o menys
Però no ho sé apreciar
I
Sempre m'ha fet molta il·lusió
Perquè jo sé que a Sant Just
Hi ha diversos dibuixants
Importants
Que diuen
I sempre
És un d'aquelles promeses
Que havíem fet
Un dia farem una sessió especial
Fins i tot
Desligarem una setmana
Als llibres de dibuix
Als llibres de les novel·les gràfiques
Que ara és un gènere
Que està molt de moda
Per tant
Finalment
Ho farem
I ho fem
A més a més
Amb algú
Que és això
També
Part de la casa
Algú molt conegut
Un Sant Justenc
De Socarrel
i, bueno...
Caldrà veure...
És que fa molta il·lusió. A més, Duchamp és un artista
que sempre m'ha agradat moltíssim.
Caldrà veure perquè el Gerard
ha escollit Marcel Duchamp,
perquè sí que és una
figura clau dels
principals moviments del segle XX,
però no és un personatge
mediàtic,
com podria ser-ho Picasso
o un Dalí...
No és tan conegut com un Picasso o un Dalí,
jo suposo que també va per aquí la tria
i, bueno, a pesar de fer
una novel·la sobre algú molt, molt conegut
a nivell popular,
clar, també és molt més complicat.
I a banda se n'ha parlat tant, i segur que
de còmics o novel·les gràfiques sobre aquest personatge
ja n'hi ha, i en canvi Duchamp
és el que tu dius, no és tan conegut,
però en canvi va ser clau
per entendre l'art.
La seva obra més famosa,
una de les que jo recordo estudiar
quan estava a la carrera i feia història de l'art,
és, ell agafa
un videt,
el posa cap...
De fet, no, un videt no.
Un urinari, d'aquests,
de pixar d'en peus d'homes,
diguem-ne,
tot el situa,
i aleshores el posa cap per avall
i l'exposa
amb un títol que és
M...
Si li posa Mother.
perquè la forma de l'orinari cap per avall
poc o molt podria recordar
només la forma
la que tindria la Verge Maria
coberta amb un mantell.
Ostres!
Per tant, clar, és una provocació,
és una detonació.
El títol està molt ben trobat,
és algú que el que fa és
rebentar l'art,
i dir qualsevol cosa
pot ser art,
perquè aquí l'important
és la visió
de l'artista, no?
I això agafa un urinari,
o sigui, un pixador d'homes,
el col·loque de tal manera
que dius,
bueno, o sigui,
la forma vagament
podria recordar,
i a més a més li posa això,
Mother.
Aquest és el títol.
I, bueno,
a part d'aquestes, doncs,
en va fer moltes més,
clar, va ser un artista
absolutament polèmic,
però en un moment
en què, clar,
s'estava trencant,
és això, eh?
L'època del...
És aquesta paral·lela a Picasso,
a Dalí,
aquest que tu deies,
que gent que deixa de pintar.
perquè l'obra...
De la manera convencional
hi va més enllà.
Perquè, Arnau,
l'obra, en veritat,
no és una...
no explica
una faceta
de la seva vida,
sinó que és com una mena
de biografia, no?,
d'en Marcel Duchamp.
És...
Més o menys, sí, és clar.
Biografia il·lustrada.
I, d'alguna manera,
explicar
per què un home així,
per més que era un moment,
insisteixo,
de les primeres avantguardes
en què s'està buscant
de revolucionar l'art,
perquè, clar,
la pintura que s'ha de fet
fins al segle XIX,
absolutament figurativa,
i, bueno,
allò de buscar la perfecció,
clar,
un cop apareix
la fotografia,
a final del segle XIX,
principis del XX,
clar,
queda, dius,
ja no ens cal
fer retrat,
ja no ens cal,
perquè la fotografia
sempre ho farà millor,
no?
Sí, sí, sí,
i tant.
Clar,
la veritat és
quan els artistes
comencen a buscar,
i Picasso s'inventa
el cubisme,
Dalí,
el surrealisme,
hi haurà que hi hagi
el futurisme,
el dadaïsme,
tots aquests
esmes de la pintura,
coneguts com a
avantguardes,
sí,
moviments,
o...
Exacte,
són els que reaccionen
a això de dir,
bueno,
ara l'art ha d'anar
per una altra banda,
ja no hem d'imitar
la realitat
perquè això ja ho fa
la fotografia,
per tant,
bueno,
ara anem a interpretar-la.
A més,
aquesta novel·la gràfica
és la primera
del Gerard Pàmies,
que és,
a més a més,
hem de dir
que és Sant Justenc,
i és una,
és un projecte
que s'ha fet
a través de micromecenatge,
o sigui,
ha aconseguit
també l'objectiu,
el Gerard ha aconseguit
l'objectiu econòmic
també que volia
partir endavant
aquest projecte personal
que,
sens dubte,
jo penso que li pot donar
molt bons resultats.
Bé,
sobretot perquè,
clar,
no és fàcil,
o sigui,
publicar és molt fàcil,
però un projecte
com aquest
és molt complicat
de fer,
perquè és més car,
vol dir que,
clar,
no recordo
on les fàgines són,
però vol dir
tot a color,
no és com publicar
un llibre
que,
bueno,
d'alguna manera
és més barat,
però una editorial
és una inversió,
i per tant,
ell va triar
per aquesta,
i aquesta...
La plataforma
crec que es diu
Quorum Llibres.
I que està vinculada
a l'editorial
Cossetània,
Val.
No?
I aleshores,
no,
clar,
obre la possibilitat
a gent de dir,
no,
clar,
és el meu primer llibre
i si vaig a les grans editorials
especialitzades en dibuix,
clar,
tenen projectes
per 4 o 5 anys,
i falta que els agrada
que els vegi clar,
doncs,
m'hi arrisco jo,
no.
Doncs Arnau,
que vagi molt bé
aquesta tarda
la presentació.
A veure si...
el nom del temps
de qui,
de Ràdio d'Etern,
què diu
per aquesta tarda?
Doncs mira,
hi havia realment
previsions de diluvi,
però ens ha comunicat
que la cosa,
les previsions ara
són bastant més baixes,
per tant,
pot ser...
Com més podem dir
que els metròlegs
són apocalíptics
per vocació,
no?
No, home,
no,
ells, clar,
ells observen
i diuen
el que preveuen,
després,
doncs,
són coses del temps
que pot passar,
no pot passar,
i, bueno,
sí que hi havia previstes
una llevantada
molt forta,
però sembla
que ha fluixat una mica,
però bé,
cal estar vigilant
perquè,
la possibilitat
que plogui
sí que hi és,
també.
Una abraçada
al senyor Hernández,
li agraeixo
aquest millor pronòstic.
Molt bé,
doncs, Arnau,
avui,
a dos quarts de vuit,
hi ha
aquest llibre té
la Marta Balada
i
Pàmies.
Molt bé.
Ignasi Gerard.
Que vagi molt bé, Arnau.
Gràcies a la deuda.
Una abraçada.
Adéu,
fins demà.
Fins demà.
Doncs bé,
ja acabem de sentir
Arnau Cònsul,
ara passarem
tot just a fer
la secció
Som Natura
amb arbre
a Gulló
i el seu convidat
tot seguit
en breus segons.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Anirà millor
Ràdio Tespel
98.1
Ràdio Tespel
98.1
Bé, són les 11.33, ara mateix ja tenim l'arbre Gulló a dins de l'estudi de ràdio
i amb el seu convidat, hola, bon dia, arbre...
Enric, enric.
L'Enric, l'Enric.
Espera un moment, que li obro el micro, pobre.
Pensava que encara no estava.
Sí, sí, sí, ja hi som, ja hi som.
Bon dia, Núria.
Bon dia, bon dia.
Ara sí, ja els puc presentar els dos, tenim l'Enric i l'arbre per fer la secció Somnatura,
la secció quinzenal, que tracta, doncs bé, temes relacionats amb el medi ambient,
amb els ecosistemes, amb la natura, òbviament, amb la sostenibilitat del planeta.
Bon dia, arbre, bon dia, Enric, què tenim per al programa d'avui?
Avui tenim un tema que podria ser llarguíssim, com són l'energia nuclear,
i llavors està donant-li voltes i començarem en parts.
O sigui que més endavant tornarem a tocar la seguretat, els accidents nuclears.
Avui tocarem les promeses de fa anys, de fa anys, eh, els estimats oients,
que tenien que tancar les nuclears.
I un artícul de premsa, i m'agrada més explicar les coses que llegi,
però és tan condensat, tan ben escrit i tan limitat que val la pena...
Que ens pot servir, no?
Que ens pot servir, que hi existeixem.
Diu, ecologistes demanen un pla de tancament de les nuclears.
Amb motiu dels 30 anys de l'encendi de Bandellós,
1. Diverses entitats ecologistes han reclamat de nou
el tancament escalonat de les centrals nuclears.
Es continua anteposant, guanyant diners,
venent electricitat,
a haver d'invertir en seguretat nuclear.
Assenyalava ahir a F. Carlos Bravo,
el responsable de les campanyes sobre energia nuclear de Greenpeace.
Bravo va recordar la gravetat de l'accident
que va patir Bandellós el 19 d'octubre del 1989,
quan un incendi a la sala de turbines
va estar a punt de convertir-se en una autèntica tragèdia.
L'única solució, va dir, és el tancament progressiu,
però urgent de les centrals.
Per passar a les renovables,
divent de l'Organització d'Ecologistes en Acció,
també va demanar al govern espanyol
que facin efectiu un calendari de tancament
de les centrals nuclears.
Les dues entitats han organitzat,
pels dies 25 i 26 d'octubre,
unes jornades a Tarragona sobre energia nuclear,
que els últims 30 anys ha passat de produir
el 50% de l'energia elèctrica a un 20% aproximadament.
segons els ecologistes,
algunes iniciatives polítiques,
com l'acord de govern del PSOE amb les empreses elèctriques
a la llei 16-2017 del Parlament sobre canvi climàtic,
que proveu el tancament de les centrals d'aquí a 10 anys.
donen una mica d'esperança.
Bé, diguem, fa molts anys que d'aquest tema
que es centrem en les centrals nuclears,
que es venien, que eren barates,
hi ha tècnics,
l'Enric ho pot explicar perquè ha estudiat en tècnics
el que és el que dèiem,
els tècnics, aquests que defensaven l'energia nuclear.
No, bé, més que tècnics,
diguem companys, joves, no?,
que comentaven de lo barat que era l'energia nuclear
comparat amb altres energies,
i mai s'havia tingut en compte
el que costava després
netejar tota la contaminació
que produïen aquestes energies, no?
I és una cosa que molt sovint veiem
en molt tipus de contaminació, no?,
que només es mira la rentabilitat actual del moment.
Si en tindran...