Avui és dia 1 de desembre, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra la Sida
i en dies com aquest sempre ens agrada parlar amb persones que tenen un paper implicat, destacat en tota aquesta lluita.
Per això saludem amb aquesta hora Jordi Casabona, president de la Fundació Sida i Societat.
Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Un dia en què suposo que des dels que ja esteu treballant cada dia és una mica contradictori, suposo,
la sensació d'aquests dies mundials perquè de cop i volta sembla que tothom se centra en aquest tema
i després potser durant l'any queda molt més oblidat. No sé quina sensació és la teva.
Sí, certament és una característica dels dies internacionals de qualsevol cosa, no?
Però aquest és l'objectiu d'aquestes diades, no? Sensibilitzar l'opinió internacional, en aquest cas,
sobre una malaltia determinada. Per tant, és lògic que es concentri en una sèrie d'activitats.
Jo crec que el que és important és que el que es diu avui i el que es fa avui sigui consistent,
tant a nivell de les administracions com de les organitzacions no governamentals,
en el que es fa la resta de l'any i que el que es fa la resta de l'any sigui rigorós.
De fet, avui a Sant Just, a partir de les 6 de la tarda, al Casal de Joves,
s'assuma aquesta commemoració. L'equipament farà una campanya d'alliurement gratuït de preservatius
on estan informatius, es mostraran també cartells al voltant de la prevenció d'aquesta malaltia
i és una de les activitats que es fan aquí al municipi.
Des de la Fundació Cida i Societat treballeu també en l'àmbit de la salut pública
i la cooperació internacional, no? Perquè és un dels àmbits on fa falta molta feina també.
La Fundació es concentra bàsicament en la prevenció i control de la sida
i d'altres infeccions de transviu sexual, en dia mitesses,
i bàsicament, encara que han fet algunes coses a Catalunya,
bàsicament treballem a Guatemala.
Val. Per tant, suposo que allà deu ser força diferent la situació, no?
Bé, evidentment és un entorn diferent, no? Són països amb menys recursos,
amb administracions més dèbils i amb una situació epidemiològica que en aquest cas
no és tan diferent com la d'aquí, perquè el col·lectiu més afectat és el col·lectiu d'homes
que tenen sexe amb homes i hi ha més transmissió heterosexual que aquí,
però una sèrie de connotacions, però epidemiològicament els números no són tan diferents.
El que sí que canvia molt és el context, perquè hi ha un context d'estigma i d'imaginació
respecte a les minories sexuals, hi ha un context de molta violència,
i hi ha 21 assassinats cada dia que fan l'exercici de la salut pública encara més difícil, no?
I per tant, doncs, l'estigma suposo que és una de les coses que aquí s'ha aconseguit reduir una mica, no?
Perdó?
Que el tema de l'estigma sí que aquí, en aquests anys de lluita, s'ha avançat una mica per reduir-lo, no?
A casa nostra.
Jo crec que molt, no? Jo crec que molt.
A Barcelona en concret, en comparació especialment amb països d'Amèrica Llatina,
té un nivell de tolerància, en aquest cas, a l'homosexualitat, alt.
Això no vol dir que hi hagi casos aïllats, individuals, d'emarginació i d'estigma,
però socialment, de fet, hi ha estadístiques internacionals que situen Espanya
en un dels llocs on la tolerància és més elevada.
Per sort, això en els últims 20 anys ha canviat radicalment.
I a Guatemala hi ha un canvi també en els últims 10-15 anys,
o tot va una mica més lent?
Bueno, hi ha un canvi en el sentit que es visualitza més, no?
Hi ha més organitzacions, hi ha institucions internacionals que hi han posat recursos
i, per tant, s'ha empoderat moltes d'aquestes organitzacions
i surten més els mitjans de comunicació,
hi ha més valentia per sortir al carrer,
però socialment les coses són lentes
i encara hi ha una cultura molt més machista, no?
No només hi ha en contra de l'homosexualitat en general
i, per tant, canviar aquestes dinàmiques costa molt
i encara hi ha, doncs, atacs personals i violències,
instituts assassinats dirigits a persones del col·lectiu gay, no?
En els últims anys, a nivell general, pel que fa a la sida,
doncs, s'ha avançat molt, no?,
per millorar també la qualitat de vida de les persones que pateixen sida.
No sé si, pensant una mica més a mig llarg termini,
el repte davant d'aquesta malaltia, quin creus que és?
El repte d'aquesta malaltia és que,
1. Les societats evolucionin en termes socials, econòmics i d'educació.
Les grans bosses d'aquesta infecció
estan en les grans bosses de pobresa,
sigui Àfrica o l'Índia
o zones específiques d'Amèrica Llatina.
Per tant, el principal tema és desenvolupament.
A mesura que hi ha desenvolupament,
els serveis sanitaris milloren,
a nivell de l'educació la gent millora,
i l'accés als serveis milloren,
i per tant la prevenció i el tractament milloren.
Per tant, aquesta és una de les crítiques que s'ha fet
en aquests fons globals
que han donat molts diners
per tractament d'aquestes malalties,
però han oblidat una mica els sistemes de salut globals.
I a Guatemala mateix,
doncs es pot veure que si vas a la clínica de VIH,
hi ha televisió, sofà, hi ha aire condicionat,
però si traspasses el passadís
i te'n vas a la tuberculosi,
els pacients continuen estant per terra,
d'alguna altra manera.
Per tant,
ha d'haver-hi un creixement global
de tots els sistemes educatius de salut
i del propi desenvolupament econòmic del país,
i això és clau.
En segon lloc,
evidentment,
informació
i accés als serveis
integrals de prevenció i tractament.
massa sovint separem
el que és tractar la infecció
del que és preveure-la
i això,
si va junt,
funciona molt millor.
Nosaltres allà tenim un model
que fem unes clíniques,
que es diuen Clíniques Barcelona,
on precisament es fan les dues coses.
Es fan des de tallers conductuals,
promoció del preservatiu,
treball amb actors claus
i, evidentment,
es de l'assistència mèdica.
Per tant,
serveis integrals,
molts propers a la comunitat,
és un altre aspecte clau,
especialment en aquests països
amb pocs recursos,
però també en els nostres.
Aquí no tenim tanta tradició
perquè el sistema sanitari
ha tradicionalment funcionat
i és sòlid
i, per tant,
hi ha aquesta diferenciació
entre hospitals,
atenció primària,
però queda penjat una mica
el tema comunitari
que han assumit
les organitzacions no governamentals.
Ara, jo crec que el que toca
és precisament lligar aquests aspectes
i assegurar que des de la prevenció
fins eventualment al tractament
hi ha una continuació
de l'atenció
de les persones a risc i afectades.
Per tant,
no és tant un problema de recursos
sinó com de gestió d'aquests recursos?
És un problema de recursos,
sempre,
perquè les accions
de l'endiners
i des dels serveis
hospitalaris
o comunitaris
això són recursos.
O de salut pública,
també hi ha accions
com poder estudiar
els estudis
o els contactes
d'aquestes persones
i assegurar
que van al servei sanitari
i poder-los fer un cribratge.
No només de VIH,
crec que ja té
l'altra assignatura pendent,
sempre parlem de VIH
perquè hi ha més diners,
hi ha més portaveus,
hi ha més mediatisme,
però estem vivint
a Guatemala i aquí també,
com a tot Europa,
una epidèmia,
sobretot en el col·lectiu gai,
d'altres infeccions
de transmissió sexual,
com sigui la sífilis
o la gonorrea.
I per tant,
tot això que estem parlant
no només és pel VIH,
sinó també és
per aquestes altres infeccions.
Per tant,
exacte,
s'ha de posar el focus
segurament en tots aquests àmbits,
també des de la prevenció
fins a la conscienciació,
no també,
possiblement,
de nivell general.
és un vantatge
de la sensibilització,
que és el que s'està fent avui,
però també serveis,
serveis de salut pública,
serveis comunitaris
i serveis que lliguin
tot aquest espectre
de donar informació,
de fer intervencions
de conducta,
de promoure
l'ús del preservatiu,
d'assegurar
que les persones
que estan infectades
accedeixin
el més ràpid possible
i es tractin
a serveis sanitaris,
això és un continuum of care
que es diu en anglès,
no?,
atenció continuada
que cobreix
tot aquest ventall
d'activitats.
A l'Amèrica Llatina
i a l'Àfrica
és on és més difícil
ara la gestió
o el problema
de la sida?
És molt diferent.
A l'Amèrica Llatina
epidemiològicament
s'assembla una miqueta
més aquí, no?,
el col·lectiu homosexual
és dels més afectats,
hi ha bosses
de transmissió heterosexual
més grans que aquí,
relacionades
amb el tipus
de prostitució
que hi ha.
Àfrica
és diferent,
en Àfrica
sí que la transmissió
és bàsicament
heterosexual
entre població,
entre cometes
en general,
no?,
pel patró social
que tenen,
pel patró de relacions
sexuals que hi ha
en països sobretot
on hi ha poligàmia,
és molt diferent.
Tens la sensació
que s'ha avançat
en els últims anys
o que es va avançar
molt durant un moment
i ara, doncs,
tot està anant més
a poc a poc?
Bé,
hi ha fites
que són molt clares,
no?,
el 98
va haver-hi
els tractaments
combinats
que van canviar
radicalment
la fotografia
d'aquesta malaltia
de forma que
les persones
afectades
van començar
a tenir
una supervivència
més alta
i en aquests moments
doncs tenen
una esperança
de vida
gairebé
gairebé
similar
a la població
general.
Per tant,
el tractament
de la infecció
sí que s'ha avançat
molt,
va haver-hi
un sal qualitatiu
molt important
llavors,
després ja han sigut
millores
més paulatines,
amb dosificacions
més fàcils,
menys efectes
secundaris,
no?,
però sí que
hi ha una tendència
a millorar
la gestió
de les persones
infectades.
en prevenció
és més complicat
perquè és molt
més complexa
fer una intervenció
de conducta
o augmentar
l'ús del preservatiu
que no pas
donar una pastilla
a una persona
que està malalta
i aquí és on
potser
cal una miqueta
més
de rigor
científic
i de recursos
en contraposició
a la part
més biomèdica.
Sí,
més recursos
també per la part
de prevenció,
vols dir?
Evidentment,
evidentment.
Una mica
el rànquing
entre els països
la majoria
hi ha un gran
decalatge
entre el que es gasta
en tractament
i el que es gasta
en mesures
clàssiques
de prevenció
i control
incluint,
per exemple,
això que deia abans
d'assegurar
que les persones
que han estat
en contacte
amb persones
o les cifris
tenen accés
al diagnòstic
i tractament ràpid.
A Barcelona
ara es començarà
una iniciativa
adreçada
de fer això
de forma ràpida,
diagnòstic express
en la línia
del que s'ha fet
a Gran Bretanya
i per tant
aquests són el tipus
de serveis
que et poden ajudar.
Però hi ha altres coses,
hi ha països
que tenen
una figura
que només fa això,
assegurar
que els contactes
d'una persona
malalta
accedeixen
els serveis sanitaris.
Clar,
tot això són recursos
i s'ha de decidir
com es prioritzen.
En aquests moments
hi ha un altre element
sobre la taula
que és el PREP
que se'n parlarà
molt durant el dia d'avui
que és donar
antiretrovirals
a una persona negativa
per tal que si s'exposa
no s'infecti.
És un tema complicat,
és un tema que és car,
només hi ha dos països
a Europa
que de moment
s'han compromès
a fer-ho.
Un és França,
no per això?
França i Noruega,
sí.
I això s'ha de tenir en compte,
s'ha de posar a la passió,
però ha de ser
una recomanació
molt selectiva
per un grup
determinat
de persones
amb molt risc
i amb un seguiment
important
pels efectes secundaris
que la llarga
podria tenir
i també
a nivell poblacional
per l'impacte
que pot tenir
en altres infeccions
de transmissió sexual
si encara menys
gent fa servir
el preservatiu
de forma sistemàtica.
Clar, perquè
és un retroviral
només per la sida,
no?
Perdó?
Sí, clar.
Ets optimista
de cara al futur
en relació
a aquests propers anys,
el que es pugui fer
tant pel que fa
a la millora
en tractaments,
en la prevenció,
comentàvem ara,
la sensibilització,
com ho veus?
Bé, jo crec que
l'aspecte biomèdic
segur que anirà millorant,
no?
Els tractaments
cada vegada seran
més efectius,
més còmodes,
menys efectes secundaris,
aquesta és la tendència
que tenim,
que segurament
amb certa lentitud
perquè ja és difícil
millorar-ho més,
però anirà avançant,
no?
Jo crec que aquí
el gran repte,
especialment
Espanya
i països
del sud d'Europa,
no?
En tradicions
públicament
estructurades
és fer programes
que realment
puguin operativitzar
tot aquest coneixement
i totes aquestes eines
que tenim,
tant de prevenció
com de tractament,
d'una forma
més eficient
i eficaç possible.
Doncs, bé,
dies com avui,
o de desembre,
dient que renecenar
de la lluita contra la sida
són aquests
en què posem més l'accent
en fixar-nos
en què és el que s'està fent
i què és el que
cap on s'hauria d'anar
en relació
a aquesta malaltia.
Avui n'hem volgut parlar
amb en Jordi Casabona,
que és president
de la Fundació Cida i Societat.
Jordi, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per ajuntar-vos a l'esforç.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Adéu, adéu.
Just a la fusta,
el magassin del matí.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Des del Cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre Cap
i porta la teva targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria
Sense Número.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com
El nou Kia Sportage
et sorprendrà pel seu disseny
i la seva tecnologia.
Sistema de frenada d'emergència.
Porta posterior intel·ligent.
Assistent dinàmic per llums de carretera.
Vine a conèixer-lo a AR Motors
a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona.
Reconegudes amb la categoria
Kia 5 estrelles
pel seu servei excel·lent.
Qualitat amb 7 anys de garantia.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Svern Radio.
They talk about
all the important things in life
as good news,
good people
and good writing.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry,
the radio show
is in Catalan.
Arribem ara
a dos quarts de 12,
per tant,
moment de fer tertulia.
I saludem
els tertulians
dels dijous
que ja els tenim a punt
i ja estan fent tertulia,
de fet,
la Montse Larrea,
la Jornal Garra,
la Lina Santa Bàrbara
i també
en Jordi
i el Gulló.
Molt bon dia
a tots quatre,
què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Esteu a punt,
a més avui funcionen els auriculars
i a micròfons,
o sigui,
comencem a l'hora exacta
sense problemes.
Molt bé.
Fa sol,
no fa gaire fred,
s'està molt bé.
Jo tinc molt de fred avui,
Joana, eh?
Sense fred?
Sí.
Ai, no.