Bé, ara passen 18 minuts de les 11 del matí.
Entrem en aquesta segona hora en directe des de Ràdio d'Esvern
i ho fem parlant amb Màrius Vilà
perquè volem saber tot el que passa amb aquesta mostra del Cine Baix,
la mostra de cinema internacional del Baix Llobregat.
En aquest cas, parlem del cinema asiàtic.
La mostra tindrà lloc des del 26 de gener i fins al 30 en el mateix cinema
aquí al nostre poble Baix, en Feriu de Llobregat.
I volem saber quines són les pel·lícules imprescindibles
i què més portarà aquesta mostra,
que recordem està produïda i també dut a terme
per l'associació Sense Ànim de Lucla, l'associació del Cine Baix.
Saludem el Màrius. Màrius, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, gràcies per atendre'ns abans de res.
I escolta, fèiem una mica de resum o d'introducció d'aquesta mostra,
una mica amb les dates i a més.
I en definitiva, volíem també explicar una mica
quina és la voluntat d'aquesta mostra,
en concret la del cinema asiàtic,
si ens pots donar una mica de cinc cèntims.
Bé, la idea és que els espectadors puguin apreciar i veure un altre cinema,
perquè, clar, nosaltres estem saturats de pel·lícules americanes
i també és veritat que ens arriba molta producció europea,
sobretot de França i a part del cine que fem aquí.
Però, clar, el cinema asiàtic sempre es veu com una cosa més exòtica
i si pensem en pel·lícules japoneses, xineses,
sembla que...
Bé, el tòpic sempre es diu que són pel·lícules d'arts marcials,
però no, que no té res a veure.
I, bé, amb els últims anys,
gràcies a l'èxit de Paràsitos, als Oscars,
doncs sembla que ara és com que s'ha descobert una mica,
per exemple, el cinema de Corea del Sud
i és fantàstic,
perquè realment tens pel·lícules bones de tot arreu,
vull dir, i de jocs on no t'ho podries imaginar,
vull dir, es fascina a tot arreu.
De fet, el país on més cinema es produeix de tot el món
és un país de l'Àsia, que és la Índia.
Encara que ens costi pensar que no és Estats Units,
que potser entenem que és la gran, diguéssim,
factoria de cinema comercial.
Sí, sí, exacte, però no, no, són els de la Índia
els que fan més pel·lícules,
i, clar, és un pensament que no es té,
però, clar, si veus les xifres, sí, sí, allà...
A més, el que té l'Àsia és que ells consumeixen el seu cinema.
És molt estrany que una pel·lícula de fora tingui èxit.
Ells van a veure el seu cine i les seves estrelles
i, bueno, les seves franquícies d'èxit,
que aquí, doncs, és molt estrany que arribin.
Sí, si no arriben a través d'aquestes mostres, no?,
com aquestes que organitzeu, és el cine baix.
Són, en total, en aquesta mostra del cinema asiàtic,
deu pel·lícules de vuit països diferents
que es projectaran en cinc dies, en aquests cinc dies,
com dèiem, del 26 al 30 de febrer.
La inauguració és precisament el dia 26,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Què s'hi espera en aquesta inauguració?
Amb qui es comptarà?
Doncs estrenarem...
La inauguració serà la pel·lícula Return to Dust.
És una pel·lícula xinesa que es va estrenar...
va competir a la secció oficial de Berlín de l'any passat.
Tots sabem que va guanyar el Carràs, però bueno.
I aquesta pel·lícula ve precedida d'unes crítiques...
Bueno, diuen...
Bueno, diuen...
Diuen, no, jo estic convençut.
És la millor pel·lícula xinesa que es va estrenar l'any passat.
i ha tingut un recorregut, a més que a uns altres festivals,
com per exemple el de Valladolid,
on va guanyar l'Espigador, que és el premi més important.
D'aquestes deu pel·lícules,
provinents de països com la Xina, Indonèsia, Cambotja, Paquistan...
Comentaves la Índia, també, diguéssim,
una de les factories també més destacades de tot el món.
Corea al Sud, Myanmar...
Quins són les, podíem dir, les categories més imperdibles?
Sé que és difícil, no?
Perquè al final, doncs,
totes les pel·lícules tenen la seva ressonància, no?
I tenen la seva importància.
Si algú que necessita o pot, o vol fer,
podíem dir, una petita mostra, mai millor dit, d'aquesta mostra,
quines pel·lícules creus, Màrius,
que no es poden perdre
si poden fer una petita, diguéssim, pinzellada,
també, d'aquesta mostra
i no poden anar a veure tot aquest material?
Doncs jo els diria que,
a part de Return to Dust,
nosaltres projectarem
Retorno a Seúl i Joyland,
que són, precisament, dues pel·lícules.
Retorno a Seúl és de Camboya
i Joyland és de Pakistan.
I, precisament, aquestes dues pel·lícules
van aconseguir passar
la shortlist dels Òscars
el farà ja un mes.
I avui, precisament, d'aquí tres hores,
diran les nominacions als Òscars
i és possible que alguna d'aquestes dues pel·lícules
estiguin nominada al Premi de Millor Pel·lícula Internacional.
i, bueno, en el que fa per Joyland,
la farem el dissabte 28
i anirà acompanyada d'un cineforum
de temàtica LGTBIQ+,
perquè és una pel·lícula
que parla sobre un noi
d'una família pakistaní molt tradicional
i que comença a treballar
a, diguem, a un local
d'aquests de Burlesque
i s'enamorarà de la cap del lloc.
Però aquesta cap és una dona trans
i, clar, aquí hi ha la polèmica
que ell ve d'una família molt tradicional
i, bueno, no puc explicar més.
Que, de fet, aquest cineforum
anirà a càrrec de Rosa Maria Maristany
i és presidenta de Transbass Power
d'aquesta associació Bas Llobregatina.
De fet, Rosa Maria Maristany
també la tenim aquí a l'emissora
amb una col·laboració, crec que quinzenal,
al programa de tardes,
així que crec que tampoc
no es poden perdre aquest cineforum.
N'hi ha d'altres també de cineforum,
si vols, fem una mica de repàs també
de les qüestions.
Per exemple, n'hi ha un que és sobre Myanmar
amb Nemo i Natàlia, no?
Sobre, imagino, doncs aquestes qüestions
diguéssim dels diaris de Myanmar,
que seria la pel·lícula.
Correcte, correcte.
Bé, això seria ja el diumenge 29
i Diaris de Myanmar és una pel·lícula
que ja es va estrenar l'any passat també
al Festival de Berlín
on va guanyar el Premi de Millor Documental.
I, bé, narra tot el que estan visquent
al país de Myanmar,
des de la dictadura,
com es tracta la població,
bueno, bueno, un caos, una tragèdia
que, i a més està filmada
per un col·lectiu
que no sabem els noms,
però ells es fan dir
al Myanmar Film Collective.
Són, clar, són persones que no...
Anònimes.
Sí, són persones anònimes.
Quan els van premiar al Festival de Berlín,
ells no van poder mostrar la seva cara,
no van poder dir qui eren.
Per por.
Exacte, exacte.
O per futures represàlies, no?, imagino.
També, també.
En quant a la, diguéssim,
la situació actual, 2022,
tenim endarrere, doncs,
aquests dos anys de pandèmia, no?,
de crisi, també,
de moments difícils,
sobretot pel cinema.
Pel cinema, les sales del cinema,
el cinebaix, se n'havia ressentit, no?
Igual que en moltes altres sales,
algunes han hagut de tancar també les portes
i apagar les pantalles, podríem dir.
En quin estat de salut es trobarà el cinebaix,
que digui, i de quina manera,
com enfoqueu aquesta mostra?
Amb quines expectatives?
Bueno, sí, sí que és veritat que, clar,
la pandèmia ha deixat un forat
i es nota,
a la gent li està costant
tornar al cine, suposo que,
perquè, clar, ara tenim tantes plataformes,
tenim tantes facilitats a casa,
que, clar, és com, per què?
O sigui, quina necessitat?
Però el cine s'ha de viure al cinema,
perquè és una experiència molt diferent.
I, bueno, nosaltres estem picant,
vull dir, podríem...
Sí que és veritat que els números
sempre poden millorar,
però crec que, de mica en mica,
la gent està tornant,
des de les pel·lícules més comercials,
fins a les pel·lícules per les...
diguem, per gent gran,
les pel·lícules d'autor,
aquestes, poquet a poquet,
jo crec que la gent està tornant,
i, bueno, després les pel·lícules infantils,
que sempre funcionen bastant bé,
perquè els nens no fallen.
Ara que comentaves també
aquesta part de les plataformes digitals,
que podíem dir, en certa manera,
han fet mal,
però, en altra manera,
també obren les portes
a que, doncs,
moltes persones puguin veure
o puguin tenir accés
a aquestes pel·lícules
també des de casa.
Recordem la sala 7,
aquesta sala digital, no?,
la sala virtual, de fet,
del cine baix,
i crec que la mostra
també passa per aquesta sala 7,
si continuen també
amb algunes projeccions,
crec que especials,
a través d'aquesta plataforma.
Sí, sí, sí.
De fet,
preparem ara
una retrospectiva
d'alguns cineastes asiàtics,
sobretot del Core,
d'un director japonès
que, bueno,
va guanyar fa 3 anys
la Palma d'Or
per un assunto de família,
i és un cineasta
molt interessant,
fa drames
referent a la societat japonesa,
de relacions familiars,
clar, perquè és un...
és un altre món,
i a part de Core,
també tindrem pel·lícules
del Sang Yimou,
que és un cineasta xinès
molt, molt, molt famós,
que ha fet
La caça de les vagues voladores,
Hero,
Judong,
i crec que fa un parell de mesos,
de fet,
que la van fer a cinema,
va estrenar Cliff Walkers,
vull dir que és un cineasta
que està en actiu
i que encara treballa.
Teniu, com deia abans,
no sé si alguna expectativa
o tenim xifres
de l'última mostra
de cinema asiàtic,
en aquest cas
per comparar una mica,
tot i que, clar,
les xifres seran adaptades
en aquest moment
a la pandèmia,
per comparar-les una mica,
o aneu una mica cegues
de dir, ostres,
és la primera vegada
que d'aquí,
és a dir,
d'ençà
ha començat
tota aquesta situació,
ho fem en plena normalitat,
per tant,
aneu, doncs,
a veure què passarà.
Ostres,
jo ara xifres, xifres,
no t'ho sabria dir.
A més,
jo com vaig entrar a l'abril,
jo no hi era
quan es va fer
el cicle de cinema asiàtic,
és veritat.
Però, bueno,
la idea és,
la idea al final
és expandir-nos,
vull dir que
que s'animi a venir gent
de la comarca,
de Barcelona,
que sé que costa molt
sortir de Barcelona.
No, no tant, no tant.
perquè...
No tant al lluny, home.
Bueno,
perquè tinguin coneguts
i, bueno,
que se sap que
que Barcelona,
si ja estàs a Barcelona,
ja ho tens tot allà,
però no, no,
vull dir...
A més,
si venen a la...
si venen a la mostra,
podran veure pel·lícules
que encara no s'han estrenat
i poder...
no s'arriben a estrenar.
Clar,
clar, clar.
Al final,
aquesta mostra
és una oportunitat
també de veure pel·lícules
que de ben segur
els cinemes convencionals,
no?,
per dir-ho d'una manera,
de ben segur
que no trobaran.
Volíem preguntar-te també,
Màrius,
de quina manera,
no sé si en això
tens d'informació,
de quina manera
es fa la criba
a l'hora d'escollir
quines són les pel·lícules
i de quins festivals
surten
les que porteu
en aquesta mostra?
És a dir,
de quina manera
dieu a unes que sí
i a altres que no?
Bé,
fem una llista
i al final
entre els treballadors
el Xavi,
la Laura Palacín,
que és la projeccionista
i també
és una gran aficionada
al cinema
i entre nosaltres tres
anem mirant
de festivals,
sobretot d'aquesta mostra
hi ha moltíssima pel·lícula
que ha estat
al Festival de Berlín
de l'any passat
i a Cannes.
Per exemple,
com ja t'he comentat,
el re Torturàs
va estar a Berlín,
la novel·lista
i la seva pel·lícula
que és l'últim treball
del coreà
al Hong Sansou,
que aquest senyor
és,
diguem,
bueno,
ara perquè ja no fascina
però saps
que el Woody Allen
treia una pel·lícula
tots els anys?
Doncs al Hong Sansou
en treu dos.
Ostres,
és imparable.
Mare de Déu,
d'on treu el temps?
No dono temps,
no?
A fer tantes pel·lícules
a l'any.
Sí, sí.
De fet,
de fet,
ell és un...
Ell ho fa tot.
Escriu,
dirigeix,
fa la música,
la fotografia
i a més la seva parella
és l'actriu protagonista
normalment,
vull dir,
ho té tot.
Doncs,
clar,
nosaltres,
que no t'ho he dit abans,
la novel·lista
i la seva pel·lícula
és l'últim treball
i aquesta pel·lícula
precisament
va guanyar
el gran premi
del jurat
a l'últim festival de Berlín.
o sigui,
és el segon premi
més important
després de l'Os d'Or,
que ja sabem
que el va guanyar
el Carras,
doncs aquesta pel·lícula
quedaria en segon lloc.
Val.
I després,
les pel·lícules
que he comentat abans,
que estan a la
Shortlist dels Oscars,
el Retorn al Seul
i el Joyland,
aquestes dues
es van veure
al Festival de Cants,
no a secció oficial,
sinó a la secció
en certa enredar,
que és,
diguem,
com una secció
més petita,
però d'allà
sempre surten,
bueno,
sempre surten
joies
o pel·lícules
que no aconsegueixen
arribar a la secció
oficial,
però després
tenen un gran
recorregut
internacionalment,
festivals,
premis,
i,
bueno,
mira,
les dues
han aconseguit
ser representants
dels seus dos
païs,
que són
Paquistàni
i Cambolla,
i han arribat,
bueno,
de fet,
avui sabrem
si són
o no
nominades,
i ja és
tot un ita,
perquè,
per exemple,
a Paquistan
no ha estat
mai
nominada
a l'Òscar.
Mai, eh?
En la història
dels Òscars.
No, mai, mai, mai, mai.
I Cambolla
només ho ha estat
una vegada
i el retorn
a la Seul
podria ser
la segona vegada.
Tota una fita,
també.
Sí, sí, sí.
Realment.
Màrius,
per anar acabant,
quin és el perfil
del públic
que teniu?
Les persones
que assisteixen
tant a cinefòrums
com durant
aquesta mostra
que assisteixen
a veure les pel·lícules,
que s'interessen,
que potser
també entren
en aquesta sala virtual,
la sala 7.
Quin és,
o no sé si coneixes
una mica
el perfil
d'aquestes persones?
Bé,
jo penso
que són
al final
persones
que tenen
ja un cert interès
per veure
una mica
de cinema
diferent
que no sigui
a l'americà.
És com que
gent que vol
veure
alguna
cinematografia
diferent
que no...
Perquè al final
estem tan acostumats
a les pel·lícules
de Hollywood
amb
el seu estil,
els seus finals,
els seus actors
i al final
amb aquest cine
veus una mica
altres cultures
de
països
que no
estàs acostumat
i a més
com són països
que
normalment
quan fan
pel·lícules
americanes
estan una mica
estereotipats,
saps el que
et vull dir?
Sí,
gairebé que estàs al final,
no?
No sé com
es desenvoluparà,
no?
Potser?
Sí,
sí,
sí.
I jo crec
que al final
és gent que...
Més inquieta
culturalment,
potser?
Sí,
sí,
sí,
més inquieta
que volen
veure
alguna cosa diferent
perquè al final
és el que et dic,
si sempre estàs mirant
americanes,
britàniques,
franceses,
espanyoles,
al final és veure
una altra
una altra cine,
una altra manera
de dirigir,
d'interpretar
perquè
els actors
coreans,
els japonesos
no actuen igual
que els
que puguin
els americans
o aquí a Espanya
és un altre món.
I a més recordem
que
moltes d'aquestes
pel·lícules
estan en versió
original,
no?
Es poden veure
per tant
o doblades
en català,
no?
O doblades
però versió original
en definitiva
i no és una opció
que es trobi
amb assassinemes
tampoc.
No,
no,
clar,
això és una altra
cosa,
el públic
que
és el públic
de versió original
subtitulada
no és igual
el del doblat
però sí,
sí,
en aquesta mostra
totes les pel·lícules
estan subtitulades,
totes són
en versió original
subtitulada
en espanyol
excepte
la novel·lista
i la seva pel·lícula
que és la coreana
del Hong San Su
que estarà subtitulada
en català.
Prenem nota,
Màrius,
de tot plegat,
gràcies per atendre'ns,
recordem les dates
des del 26 fins al 30 de gener
és a dir,
d'aquí un parell de dies
ja comença aquesta mostra
del cinema asiàtic
al Cine Baix
esperem que les xifres
els números
acompanyin un any més
i siguin positius
també
per l'associació
de persones
que també
i el darrere
que treballeu
de fet
per impulsar aquest cinema
perquè no mori
i perquè en definitiva
es mantingui
en propostes com aquesta
recordem també
que aquesta és una mostra
de totes les que feu
durant l'any
són quatre vegades
diguéssim
quatre trobades
les que fem
amb aquesta mostra
el novembre
la Mediterrània
el Llevant
ara el gener l'asiàtic
el llatín o americà
el març-abril
i abans de l'estiu
cap al maig juny
el cinema africà
per tant
ens anirem
escoltant
i anirem
sentint-nos
i parlant
Màrius
sobre les pròximes mostres
mentrestant
doncs
molts èxits
i que vagi molt bé
aquesta edició
moltes gràcies
bon dia
que vagi bé