Ja sabem tots que estem en aquestes èpoques que tenim sopars de Nadal, concerts de Nadal,
tenim moltes coses de Nadal, i una d'elles, podríem dir, la més interessant aquí a Sant Just,
són els pastorets d'aquí, del nostre municipi.
Si no ho vaig mal encaminada, serà la onzena edició,
i, a més, aquest any ho fan amb un petit regal,
un regal que, de fet, van assolir a través d'un vercam,
i estem parlant d'aquest àlbum que van enregistrar amb cançons, alguna inèdita, ara ho veurem,
i que, finalment, van assolir amb la xifra de 1.117 euros amb 73 aportacions que comentaven abans.
Anem de parlar amb Nico Bassoll, és el director de l'obra,
i també tenim una de les actrius, que és la Núria García. Bon dia als dos.
Bon dia, Mireia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia als dos, gràcies per ser-hi per aquí.
I, Nico, escolta, crec que és onzena edició, pot ser, dels Pastorets,
ho he dit una mica de memòria.
Sí, sí, ho dius bé.
Sí, oi, onzena.
I deia, tenim aquest nou àlbum, nou disc, en el qual ja heu enregistrat, diria, les cançons,
i l'àlbum es podrà adquirir, crec, in situ, durant els dies d'obra,
o, si no, aquells que ja s'hagin fet el Verkami poden recollir-lo el mateix dia d'obra,
ajuda'ns una mica a esbrinar-ho.
Exacte, els que hagin participat al Verkami tindran el seu CD el dia que vinguin,
i també els que no hagin participat, no passa res, perquè també el podran comprar,
el podran adquirir a la sortida o a l'entrada dels Pastorets d'enguany.
Val, com ha estat això d'enregistre, és a dir, d'on va venir la idea?
A la Núria, no sé si també hi has participat en aquest enregistrament.
Sí, sí, sí, haig de dir, el preu mòdic de 10 euros.
Molt bé, molt assequible, a més per regalar aquest Nadal, no, també?
Sí, estarà allà posat en una tauleta, o sigui que la gent que vingui a veure la representació
després pot agafar-lo, pagar i endur-se a la casa.
I anar cantant cap a casa.
Exactament.
Com ha anat aquest enregistrament?
Perquè crec que Ràdio Desbènes també hi va col·laborar d'una manera molt directa, no?
Podríem dir, sonorament.
Bé, era una idea que tenia el Jordi Veldric i es va portar a terme, ja tocava perquè
sempre són les cançons que molts anys repetim i aquestes cançons també no es poden perdre,
no?, d'alguna manera i ho vam decidir enregistrar-ho. La gravació va anar bé, oi, Núria?
Sí, sí, molt bé. Que a la gent li quedi clar que són les cançons que va composar el Jordi,
és a dir, són les cançons de l'obra, no les que es fan al cabaret.
Les cançons que sempre s'escolten pel cabaret normalment són versions o són altres cançons.
Clar, d'aquestes cançons no es tenen els drets, són les cançons...
Dels pastorets de Sant Just, eh?
Dels pastorets de Sant Just, exacte.
De l'obra.
Creades especialment per l'obra.
Quin cabaret?
El cabaret és la part que hi ha entre els dos actes.
Ah, val.
La part del mig fem un número musical, no?
Després del primer acte que la gent descansa un quart d'hora i després arrenquem amb el cabaret.
Aquestes són les cançons que no estan incloses, eh?
Les del cabaret, per entendre'ns.
Aquestes no.
Només les de l'obra.
I canten tots els actors, actrius que hi han passat pels pastorets o que hi passen aquest any?
La majoria, perquè clar, pensa que fem cançons al final que hi canta tothom.
I això per gravar-ho té la seva certa dificultat, així que vam convocar qui va poder, però són forces, eh?
Sí?
Quants éreu més o menys gravant?
A les cançons individuals, bé, individuals més així de grup, es van citar a les persones que l'havien cantat darrerament i també a les persones que van inaugurar, bé, les cançons...
Les primeres persones que van cantar les cançons, doncs això amb un grupet de tres o quatre, no?, ens van citar a l'estudi de gravació i allà, doncs, per estrofes, suposo que hauran fet un muntatge i vam anar gravant.
Després, la cançó típica del final, la col·lectiva, sí que es va fer...
Amb totes les veus, no?
Sí, de forma una mica més especial, la gent que podia anar el dia de la gravació i aquí va ser on Ràdio d'Esvern va col·laborar.
Sí, oi? Tipo coral, no?
Sí.
Com una coral, definitiva. Quantes persones s'han posat veu, més o menys, en aquest àlbum?
Si ens posem a comptar, jo diria unes trenta o quaranta, depèn.
Poder quaranta, jo crec que no tantes.
Una trentena, una trentena, sí, potser.
I el cor de veus també hi sonava, és a dir, el cor que acompanya l'obra?
Sí, sí, jo vaig anar a gravar amb ells i vam gravar l'última cançó i va quedar prou bé.
Sí, em va parlar també en Peu Quintana, que estava molt content, a més ens va deixar anar una petita, podíem dir,
bueno, una notícia potser, que no sé si la podia explicar o no, però ens ho va explicar,
que és que aquest any canvien d'ubicació, l'any passat els teníem d'agún de l'escenari, el cor, em refereixo,
i aquest any torna a ser baix.
Exacte.
Que ja els havien vist en altres edicions, a baix, no? Més a tocar al públic.
Va ser també molt pel tema Covid i poder separar la gent, també els cantaires amb mascareta,
els actors sense, va ser una mica difícil.
Però aquest any tornem al format original, que és tenir el cor a baix i els actors a dalt.
Clar, clar, clar, totalment. Primera obra en dos anys, que torna a ser normal.
Els assajos, no? No heu de fer testos Covid, no hi ha, no? Recordem que l'any passat encara anava una mica remol de
fer-vos testos cada assaig, no? Ostres, un positiu, ara aïllem-nos, no? El grup.
Sí.
I crec que va haver-hi alguna baixa a última hora d'un Covid positiu, no? L'any passat.
Sí, sí, just abans de la funció, clar.
Sí, oi?
Però ens en vam en sortir, oi?
I tant, en vam en sortir. En aquella obra vaig fer quatre papers, em sembla, però cap problema.
Vandrà a caure en tu, cert. Per tant, primera obra en dos anys, doncs més normalitzada, podríem dir.
Seguim amb aquest Esteu de Pepa el Vanell, això sí.
Sí.
Serà l'última, per això, Nico? Última?
No ho sé, és massa d'hora per dir-ho, no? Però també he de dir que aquest any hem canviat cosetes del guió.
No em facis dir quines, perquè aleshores seria desvetllar els secrets.
però des d'aquí anima a tots els enjustents que vinguin a descobrir-les, que aquest any mereix la pena.
I, bueno, els altres també, clar, però que hi haurà uns petites sorpresetes.
Vinga. Parlem una mica de l'obra, si us sembla, perquè aprofitant que tenim a la Núria, que també hi participa.
Núria, almenys explica'ns quin paper hi fas, o el que et deixi el micro explicar.
Sí, sí.
Sí, home, jo faig de trementinaire, que són les àvies remayeres que van pel bosc buscant herbetes i la herba sangonera.
i, bueno, aquest any tenim moltes aprenentes de trementinaire.
És a dir, joves actors i actrius més patinets, ai, patinets, petitets més menuts.
Sí, sí, i que, bueno, estan repartits en diferents escenes i una de les escenes és quan surten les trementinaires
i estan allà ajudant-nos a buscar les herbes.
Per tant, una mica la història sí que, és a dir, la trama, podríem dir, l'argument sí que segueix sent el que coneixem.
Això sí, oi?
Sí.
Més o menys.
Més o menys.
O sigui, els personatges sí que s'identifiquen bastant, és a dir, bueno, hi ha els cròtal...
Això sí que coneixem, no?
Sí, els familiars, ja.
Sempre hi ha alguns que, doncs, potser van canviant o apareixen, no apareixen, per exemple, un any van sortir uns runners
o aquests personatges una mica més alternatius que, doncs, aquests sí que cada any poden anar canviant,
però els principals, principals i més típics dels de Pep al Vanell, aquests sí que es mantenen.
I el Pep Quintana també era més recordar quan la Núria ha comentat que hi ha un petit grupet de nous actors i actrius més jovenets
que teniu relleu generacional, o esperem que aquests continuïn, no?, avançant amb els anys i segueixin.
Exacte, tenim joves promeses, sí, sí.
Com estan encaixant.
Doncs molt bé, la veritat.
Jo també, alguns ja els coneixia d'aquest estiu que sempre fem al casal de Patim Patam a l'Ateneu de Sant Jus mateix.
De teatre.
I vaig dir, ostres, aquí hi ha molt de talent, per què no voleu fer pastorets?
Escolta, que ens falten, sobretot, joves joves...
És que l'any passat hi havia molt pocs nens.
Oi?
L'any passat, 4 o 5, i prou.
I aquest any?
I aquest any en tenim uns 10 o, sense comptar els adolescents, 15 o 20.
Déu-n'hi-do. I quines edats tenen, més o menys, els més joves, els més petitons?
7, 8...
La més petita, crec que en té 6 encara.
Uau.
6 o 7.
Clar, clar, clar.
Sí.
6 o 7 anys. I com és assajar-ho amb ells, també? Perquè, clar, potser la paciència o els tempos...
Doncs bastant espavilats, eh?
Més espavilats del que sembla, sí, sí.
I quan tenen a la primera i...
Millor que algun adult, a vegades?
Doncs, potser sí.
Per què no?
Per què no, eh?
Carai, per tant, cares noves també els pastorets, perquè segurament hi haurà molta gent que no els haurà vist en escena, no?
Jo crec que dels personatges més adults, per dir-ho així, més o menys cada any sí que es van mantenint, però dels petits sí que hi ha bastanta rotació, petits i adolescents, eh?
Vull dir que un any, no sé si lliga amb les seves activitats extraescolars o què, però sí que hi ha bastanta rotació.
Aquest any no els veus, l'any vinent sí que tornen. Jo crec que amb els més adolescents sí que hi ha més rotació.
I en quant a la resta de l'obra, és a dir, atrets o música, altres elements que puguin entrar a la coordinació, Nico, com ha estat aquesta edició?
Bé, ens hem repartit la feina i crec que hem arribat i, bé, hem presentat una escenografia diferent, com la de cada any, no?, que fem una cosa diferent i bé amb moltes ganes.
Que ho veiem, no?, de presentar-ho.
Sí, sí. Jo crec que anirà bé. Ha sigut un any complicat quant a calendari, però bé, perquè aquest any només farem quatre funcions, per això encara val més la pena anar-ho a veure si és de Sant Just o no,
però des d'aquí animar, animar que la gent vingui a fer caliu, sobretot aquestes dates.
I tant, però acostuma a passar. És a dir, acostuma a ser una obra que visita molts enjustencs i enjustenques, però es fa sold out en algunes ocasions.
Sí, sí, sí. I va dir l'Albert Macià ahir que el ritme de venda de les entrades estava sent aquest any superior que el de... que després potser la gent frena, eh, però que estava sent...
O sigui que la gent s'està animant ja des d'uns quants dies abans...
Sí, amb més antelació potser que en tres anys, no?
Sí, que potser en tres anys, dos o tres dies, la gent...
Despertava, no?
Despertava, i aquest any, no ho sé, s'ha despertat abans.
Home, bona senyal, bona senyal.
Sí.
I de la resta d'actors, actrius, alguna... va, una petita píndola, Nico, alguna petita coseta que ens puguis deixar...
Si vols no l'expliquis tota sencera, però allò com per deixar una mica... fer una mica de boca.
Aquest any penso que potser és com un disseny d'espectacle una mica més per la família, així que hi poden venir també una mica més nens, més famílies amb nens, perquè tindrà coses més còmiques.
Per exemple, els cròtals voldran fer una poció que no els hi sortirà bé, com sempre, perquè els cròtals sempre els hi passa, no?
I no puc passar-me de la línia, no?
Bé, necessitaran potser una ajuda externa, no?
Exacte, exacte.
I passaran coses que, bueno, que no els hi sortiran bé, i evidentment el bé sempre triomfa i no hi ha crim sense càstig.
Oh, carai!
A més, aquest any un dels assajos el faré obert i també comptarà com a obra, no?
És a dir, com a representació, que serà el 21 de desembre, la setmana vinent, a les 8 del vespre, i el preu serà una mica més econòmic que l'entrada dels altres dies.
Seran 6 euros.
Si vol anar-hi algú, què vol dir un assaig obert per a la gent que potser prefereixin aquest dia?
Mira, jo com a actriu estaré nerviosa igual.
Sí?
Això no valia?
Jo crec que per als actors i per les actrius serà el mateix.
Clar, perquè al final tens públic igual, per tant, encara que sigui un assaig, no?
Ha de sortir tot igual que l'obra.
Sí, sí.
És a dir, neu vestits, tot és igual que una obra.
Sí, sí, tot, llums, tot el que passa, i jo crec que no, que si algú va fatal, la diferència és que el Nico pot dir, vale, parem.
Que es pot parar, oi?
Exacte.
Que es pot parar els altres dies, no?
Parem, el públic ho entén, i no passa res, és un assaig general, i si és molt greu, paro, eh?
Però com que jo sé que no pararé...
Ja, ja, que hi ha tot rodat, oi?
Exacte, serà com una funció més.
Val, però l'única diferència és això, eh? Que, doncs, esteu assajant, i en directe pot ser que en un moment diguis, en un segon, no?
Pareu, anem a refer això, o algú que, ostres, espera, que ara m'he perdut, o el que sigui, no?
És l'única diferència d'aquest assaig obert, per tant, pot anar qui vulgui.
I recordem que els altres dies, que comentaves, no?, aquest any són quatre, crec que anteriors edicions eren cinc o sis dies, potser?
Sí, sí, sí.
I aquest any és el 22, 23 i 26, en plenes de testament a l'any casa, a les 8 del vespre, preu 10 euros i 8 pels socis de l'Ateneu.
El 26 de desembre sol ser el dia, potser que està més ple, no?
Sí.
O què?
Sí, depèn.
Sí, és, sí.
La gent està ja més festiva, ve d'un dinar, no?
Sí, també.
Una sobrecaula llarga.
També el públic és més exigent.
Sí?
Sí, sí, sí.
Per què? Quina diferència hi ha amb la resta?
Perquè no riu tant, està més cansat de menjar, llavors ve a fer la digestió amb nosaltres, no?
Home, però a les 8 del vespre la digestió ja no l'has de fer.
Bueno, bueno.
Depèn de com s'allarga sobre taula.
Exacte.
El dia de Sant Esteve.
Clar, clar, és que igual s'aixequen de taula i venen directament, no?
Exacte.
Clar, clar, clar.
Clar, i anava dir al revés, que igual venien més animats.
Bueno, aquesta edició el que passa és que també les funcions cauen entre setmana, no en cap de setmana.
Sí, sí.
Llavors potser la gent ve, clar, el dimecres, bueno, el dimecres és el dia de l'assaig,
el dijous, que cau més entre setmana.
Potser la gent també ve, no sé, diferent, no?
Perquè, doncs això, els caps de setmana no hi ha funció.
I és això, dimecres, dijous, divendres.
A veure com ve, potser la gent ve del pla tardes estressar-se.
Sí, no?
I dilluns.
I dilluns.
Exacte, clar, clar, unes dades diferents.
I dins d'aquesta obra tenim també per tècnica, per llums, no?
Quantes persones en total implicades hi ha, Nico?
Bé, doncs hi ha la persona que s'encarregarà de les llums, la que s'encarrega del so i també tot l'equip de darrere de l'estaf per posar i treure l'escenografia en els canvis d'escena, no?
I sense comptar les persones de maquillatge, vestuari, hotilleria, no?
Són una cinquantena, potser, en total.
Sí.
Si fa o no fa.
Sí, sí.
No?
Sí, sí.
Quarentena, però...
Sí, sí.
Jo no sé, Nico, però als pastorets sempre tenim la tradició del primer dia que estrenem, després d'anar a fer un sopar.
Clar.
Al sopar del xino.
Sí, sí, sí.
Al sopar del xino.
Al sopar del xino.
Perquè sempre anem al xino.
I aquest any la llista era més de cinquanta.
Uau.
Sí, que...
Però només de pastorets o gent d'amics i també de...
Ai, mira, t'acompanyo i vaig a...
O eren, en teoria, és estrictament pastorets, no?
Sí, sí, sí, més de cinquanta, que jo vaig pensar, els hi hem de visar amb temps perquè aquesta gent...
Home, necessiteu una sala sencera per a vosaltres.
Com truquis el dia abans per...
Sí, que som cinquanta, diuen que nanai...
Clar, clar, necessiteu molts patos laqueados, no?
Sí, exactament.
I molt d'arròs.
Sí.
I escolta, Nico, quantes hores d'assatge heu dedicat en aquesta edició?
Vam començar l'octubre assajant perquè vam estar retocant el guió al setembre
i vam fer quatre hores, més o menys, d'assatge a la setmana, dimarts i dijous.
Però també fèiem reunions amb la Junta, amb la Comissió de Guió, amb la part tècnica de so i de llums.
Però, bueno, hem començat a l'octubre una mica apretant i també hem fet molts més assajos aquest novembre perquè tenia un desembre molt complicat, amb aquest pont.
De dates, no?
Sí.
Hi ha dies disponibles perquè puguin venir els actors i actrius, no?
Sí, sí.
I, bueno, hem anat assajant sempre, a vegades sempre falta algú, però, bueno, això no és problema perquè algú fa d'ombra o fa el text de l'altre.
Ens ajudem entre tots.
I, a més, després, crec que, o almenys la Núria comentava ara fora, que potser fora també assajen entre ells o poden veure, escadar, no sé si això ho feu, és a dir, sense haver d'anar a l'assaig com a tal, no?
Sí.
O seria l'ideà?
Sí, oi, Núria?
És que això no ho ve.
No, no, bueno, jo, en el cas del cabaret, per assajar, bueno, la part més de les coreos i aquestes coses, sí que, bueno, la setmana aquesta que hi ha hagut de festa, doncs, vam poder coincidir algun dia amb l'Elisabet i sí que hem quedat algun dia per muntar, doncs, el tema de les cançons, de la lletra, dels vals i això, que, clar, doncs, en els assajos sempre es fa una mica més a pinyon amb el tema de la part de les escenes, del text i això.
i es veu sempre molt, molt a pinyoni i, clar, les altres parts, a vegades, no dona tot el temps que es voldria i, doncs, per això vam buscar...
Has vist? Assajen fora, Nico.
Sí, sí, sí, sí.
Has vist?
I hi ha molt de talent, hi ha molt de talent.
Quina entrega que hi ha aquí.
Quina explicació.
I, Núria, amb el guió, com ho feu per encaixar-ho amb la resta, per memoritzar-lo, per canviar de personatge, perquè tu ja has fet també, has fet a crota, l'has variat molt, no?, d'un escenari.
Sí, sí.
Tens alguna tècnica?
No, la veritat és que després de tants anys d'escoltar-lo, hi ha frases que hi ha coses que a vegades dic, ostres, això és que sé que va aquí, però no sé si ho dic jo ara,
perquè ja me'l sé gairebé, les frases típiques de memòria, no?, hi ha frases que no canvien encara que retoquin el guió.
No sé, la veritat és que aquest any, per exemple, en el cas de l'Astra Mantinaires està el paper bastant repartit també entre les aprenentes, i el difícil no és en recordar-te en si del text, sinó de col·locar-lo.
És a dir, darrere de quina frase va, o sigui, just en quin moment l'haig de dir, després del que diu ella, del que diu l'altre, no és tan en si el volum de text, en el cas del meu personatge.
No les paraules en concret, sinó en el moment.
En concret, que aquestes ja em surten soles, com aquell qui diu, perquè ja...
Super interioritzat, no?
Sí, exactament, sinó de dir, ostres, això va després del que diu ella, o després d'aquell gest, o després d'això...
D'ubicar-ho.
Sí, és veritat que, per exemple, si hi ha personatges que agafen papers nous, doncs clar, per exemple, en el cas de la senyora Crotal, potser aquest any s'ha hagut d'aprendre tot el text, que és bastant més...
Sí, és un personatge que té presència, no?
Més que el que pugui tenir una altra matinada, per exemple, i clar, doncs sí que li ha suposat un esforç.
Clar, i pels més petitons, petitones, els de 6-7 anys, imagino que tampoc no tenen molt de diàl·la aquells, però vaja, igualment han de fer un exercici de memòria, no? De saber quan i què han de dir.
A base de repetir, repetir, al final, entra.
La lletra entra.
I com més entra és fent-ho, eh, també?
Sí, sí, sí.
És a dir, tu et pots aprendre el paper, però després, quan estàs al de l'escenari, ui, se't pot anar o et pots espistar o estàs en plena acció i és més difícil.
Llavors, com més queda és poder-ho assajar realment sense el paper i...
Més enllà de llegir i memoritzar com a tal, no? Que pots estar a casa memoritzant-lo, t'ajuda molt més fer un escenari.
Que això és una feina que s'ha de fer sí o sí, però després el que ajuda que es quedi és poder-ho assajar, com si diguéssim, en viu i en directe, no?
En els assajos.
En lloc on es farà, no?
Clar, amb la gent amb pistes actuant i en l'espai, també, sobretot.
Així que sóc una colla que gairebé 50 persones anireu a fer el sopar aquest típic, que diu la Núria, no?
Sí.
Del primer dia quan n'hi veureu obra, que aquest anxarà aquest assaig obert, que hi poden anar qui vulgui.
50, comptant entre també cantaires, gent d'estaf, actors...
Sou una família que ha durat l'any, us veieu, també?
O és el vostre moment de l'any?
Poquets, pel poble.
Poc.
Ens anem, això, saludant pel poble, però, bueno, potser l'altre punt és quan...
El laberint de...
El laberint de contes.
Sí, a l'estiu.
I...
Que aquest any l'hem trobat a faltar, eh?
Sí.
Sí, sí.
És cert.
I ja està, perquè realment després, al setembre, ja hi ha la primera reunió,
de pastorets, i a l'agost normalment són els laberints, i no...
Sí que hi ha aquesta llacuna, com del febrer al juliol, agost...
Que desconnecteu una mica, no?
Sí, sí, sí, desconnectem de tots els mesos de la tardor i hivern, però després, bueno,
és com mig any, sí, mig any... mig any de descans.
De descans, no?
Home, és intens, eh, Nico?
Des del setembre, octubre, novembre, desembre, són quatre mesos d'intensitat, d'hores,
d'educació...
I... però, bueno, aquesta... aquesta energia, no? A mi és la que em dóna la vida, no?
Aquest neguit de sortirà bé, no sortirà bé, i sempre acaba sortint bé els pastorets.
Això t'agrada?
Tenen aquestes coses, que ja m'ho va dir el Roger Cónsul, de... al final tothom pateix,
però després fan un clic...
Sí.
i, ostres, i tothom surt emocionadíssim.
Sí, tant, públic i escenari.
Sobretot el director.
Sobretot el director.
Home, clar, clar, clar. Home, i ells mateixos també, no? Ells i elles, vull dir, clar,
el Goig també dius, ostres, ens ha quedat bé un altre dia, no?
Sí, sí.
Una altra obra i ens queda bé.
Anem a fer una mica de repàs abans de marxar.
El 21 de desembre a les 8 del vespre, 6 euros, si vol anar a veure aquest assaig obert,
que, com comentàvem, com a molt hi haurà un moment de parada, o potser no, no?
La idea seria que no, Nico.
Ah, i després dels dies 22, 23 i 26, serà qüestió d'anar-ho a veure.
22, 23 i 26 de desembre a les 8 del vespre, 10 euros per a les persones que no siguin sòcies de la Taneu
i 8 pels socis de la Taneu, són els dies que podeu anar i, a més, recollir o comprar, si voleu, l'àlbum dels pastorets.
Exacte.
Això és una mica el regal de l'any.
Els socis d'Òmnium també tenen descompte.
Els socis d'Òmnium també 8 euros.
Sí.
Pels dies de funció.
Doncs vinga, ho tenim a Visca els pastorets, llarga vida els pastorets,
podria haver-hi per uns anys més i els que siguin.
I gràcies, Núria, per passar per aquí també explicant-nos des del teu punt de vista
i Nico, director de Pastorets també, enhorabona per la tasca i la feina.
Moltes gràcies.
Ja t'aplaudirem quan anem a veure-us a tots vosaltres.
A la Núria, a la Núria.
A tots, a tots.
A tots, exacte.
Que vagi molt bé i bon Nadal, ja que hi som, de pas.
Adeu.
Que vagi molt bé.
A la Núria, a la Núria.
La Núria, a la Núria.
La Núria, a la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.

A la Núria.
A la Núria.

A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
musica a la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.
A la Núria.