Passant 11 minuts de les 11, tenim ja nosaltres, com anunciàvem fa una estona,
el Lluís Segura, aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Hola, Lluís, què tal?
Bon dia a tothom.
Com estem?
Molt bé, gràcies. I vosaltres?
Bé, aquí ja preparant-nos per Sant Joan i per l'arribada de la Flama,
que aquest any serà una mica diferent, oi?
Sí, aquest any, per impuls de l'Ajuntament i també d'Àmnium Cultural,
doncs s'ha volgut aprofitar el fet que hi hagi aquest cap de setmana
dedicat una mica a la festivitat nostrada de Sant Joan
i fer una escapada perquè la portada de la Flama del Canigó sigui real,
és a dir, sigui una flama encesa en el cim del Canigó.
Normalment ja és la Flama que ve del Canigó, el que passa per diverses fases, no?
Justament, bé, a través de portadors que la van acostant fins a Barcelona,
on es fa una distribució per tota l'àrea metropolitana.
Aquest any, Sant Josep d'Esvern vol anar directament a encendre la seva flama,
una flama en particular, a dalt del cim de la muntanya en senya de la catalanitat.
És a dir, no ens en refiem d'aquests passos intermitjos.
Bé, és una aventura més, una modificació més,
amb aquesta llarga tradició que tenim de la Flama del Canigó a Sant Just d'Esvern
i faltava aquest pas de portar-la directament.
S'estrenarà aquest any i ja es veurà si això continua així els altres anys.
Quant ens fa que la Flama del Canigó arriba a Sant Just?
Fa 50 anys que la Flama del Canigó es celebra arreu dels països catalans,
amb aquesta uniformitat de dir el foc ens germana, el foc uneix
i el foc puntualitza, diguem-ne, tots els països catalans.
A Sant Just d'Esvern concretament fa 47 anys,
per tant, aquest serà el 48è any que hi haurà Flama del Canigó al nostre poble.
I el Lluís és dels més veterans, o el més veterà, potser, que la va buscar?
Bé, o el que fa més anys que hi va.
Anar-la a buscar, potser sí, anar-la a buscar a plaça Sant Jaume, anar-la a buscar...
Abans hi havia centres cívics i altres places i altres barris de Barcelona
que eren acollidors d'aquesta Flama abans de ser repartida,
però a Sant Just vam començar, doncs, en Jordi Cortés, jo mateix i alguns companys més
de les cees, del clor desplaia ara mateix i de tradicions i costums.
Això, aquest any serà la 48è ocasió.
Quin és el significat de la Flama del Canigó?
Aquest que es deia, no?
Des de la muntanya ensenya símbol de la catalanedat,
el foc que uneix a tots els països catalans,
des de Catalunya Nord fins al País Valencià,
on tant a aquest extrem nord com a l'extrem sud,
el foc és molt important per les festes patronals, eh?
Alacant, la seva festa patronal és Sant Joan, precisament.
Ja no diguem, entre mitja o País Valencià,
terres de València i altres contrades,
doncs, el foc, les mesclatars, les falles, els espatecs,
uneixen, uneixen a tota la gent que viu una mica aquesta cultura tradicional
i que volem transmetre a les noves generacions.
Com dèiem, la Flama del Canigó normalment arriba a Sant Just,
provinent de Barcelona, de la plaça Sant Jaume,
amb un grup de corredors que la porta.
Aquest any això serà una mica diferent,
perquè vindrà directament des del Canigó,
i aleshores també el recorregut intern de Sant Just canvia.
Sí, la trobada serà a la part Torreblanca,
això està anunciat concretament i correctament en el bolletí municipal,
això serà a tres quarts de nou del vespre del dissabte dia 23,
on la flama que arribi del Canigó, en cotxe, naturalment,
serà traslladada als corredors que esperen.
Altres, que també vindran del Canigó,
aniran continuant, s'afegiran, no?
Però aquí hi haurà un petit comitè atlètic de recepció de la flama
que, quan sigui l'hora, començarà a córrer per la carretera Reial amunt,
direcció Walden,
llavors carrer Indústria, a l'esquerra,
arribar a Miquel Reverter a la dreta, cap al Parador,
i allà a la plaça del Parador es farà com una mica el canvi de paradigma,
en el sentit que, si sempre han sigut atletes corredors
que han portat aquesta flama o aquesta torxa,
a partir d'aquest moment seran caminadors,
per obrir tot tipus de públic, tant infants com gent més gran,
o generen una certa impossibilitat de córrer,
doncs llavors pel carrer Monistrol,
carrer Bonavista a l'esquerra,
fins a buscar freixes a la dreta,
llavors es anirà caminant.
D'aquesta manera,
a tres quarts de deu,
s'arribarà a dalt,
a l'esperada del Canigó,
allà es farà la lectura del manifest
i l'encès de la foguera.
Evident, tothom ja està convidat, no?,
a participar d'aquest trajecte.
Sí, voldria que no fos una cosa simplement dels portadors
i dels que han anat al Canigó a buscar aquesta torxa,
sinó que fos una cosa ben popular.
El fet de convidar les entitats
i de fer-ho en dos estils,
corrent i caminant,
pot facilitar,
hauria de facilitar,
que la gent s'incorporés.
Doncs bé, a veure si aquest any
podem gaudir d'una festivitat de Sant Joan
i de la flama del Canigó concretament ben multitudinària,
a Sant Just.
I bé, no sé si hi ha alguna cosa més
que vulguis acabar de comentar
pel que fa a la flama.
No, que la gent es reuneixi
o bé on la flama arribarà,
que és el parc Torreblanca,
o bé el Parador,
o bé directament allà al Canigó.
Acabarà amb un petit fi de festa,
una petita rebella,
amb coca per tothom,
bivó i altres begudes
a càrrec del municipi.
Ben nostrades.
Exacte.
Com la Coca-Cola.
Bé, aprofitem també
que tenim el Lluís Segura
a la ràdio
per parlar d'un altre esdeveniment
que de fet serà més aviat,
serà dijous.
És un concert de l'Orfeo Enric Morera,
del qual el Lluís també en forma part,
un concert que tindrà lloc
a l'església parroquial.
Doncs en què consistirà aquest concert?
Aquest concert és també un invent,
una petita aventura
de dos cors que estan molt a prop físicament,
perquè l'Orfeo Enric Morera
radica a la Taneu de Sant Lluís,
el Duges Schull Barcelona
radica a l'Escola Alemanya
d'aquí, a la Ciutat Diagonal,
però que no havíem cantat mai
d'una manera conjunta.
Llavors, això s'ha treballat
durant un any, ben bé,
fins a poder concretar aquest concert
del Dia Internacional de la Música,
aquest 21 de juny.
Aquest any cau en dijous.
Com serà aquest concert?
Doncs, de moment,
cantaran els dos cors per separat,
sis peces cadascun,
per afegir-se
en una sola massa coral
en els tres cants finals.
Tres cants finals,
que podem dir els noms,
és una primícia,
però els oïdors de Ràdio Esvern
s'ho mereixen,
seran el Rossinyol,
adaptació d'Antoni Perí de Moya
d'una cançó tradicional catalana,
el cantit de Jean Rezén,
de Gabriel Foré,
i el Muntanyes del Canigó,
també,
per, doncs,
insistir
en aquesta muntanya,
bressol,
de la catalanitat,
i que aquests dies
està d'actualitat.
El Rossinyol és el Rossinyol
que se'm a França,
no?, també?
Sí, també, també.
Per tant,
una mica aquí hem lligat
els dos temes,
la flama del Canigó
i aquestes cançons
una mica mirant cap al nord,
també.
Estem mirant cap al nord,
estem mirant també
l'11 de setembre,
algunes de les cançons
que es cantaran
aquest dia 21
ja anticipen
els cants que farà Orfeó
l'11 de setembre
a la Monúmena a la Viada,
aquí a l'Avinguda
l'11 de setembre de Sant Just,
però, sí,
mentrestant,
és un cant
aquesta unió
entre Catalunya
i Catalunya Nord.
Aquest concert,
doncs,
amb la
Deutsche Schule,
no sé molt bé
com es pronuncia això.
Sí, ja,
deu-n'hi-do.
És complicat, sí.
Suposo que ja
heu fet assajos
conjunts.
Hem fet
un assaig conjunt
i
una estona abans
de començar
el concert
el repetirem.
Molt bé.
Sí,
última hora.
El darrer assaig
per acabar de tenir
ben fresc.
Cal recordar
als nostres oïdors
que
malgrat que
la celebració
és a l'Església
parroquial,
doncs,
els
cors
organitzadors
volen
col·laborar
amb les despeses
i amb
accions
de la parroquia,
no?
Per això es demana
una col·laboració
de 3 euros
a tota persona
que vingui al concert.
D'acord.
És una col·laboració
per la parroquia.
En part.
D'acord.
Molt bé.
Doncs, bé,
avui hem aprofitat
per repassar
dos temes
diferents
amb el Lluís,
el de la flama
del Canigó
que arriba,
doncs,
evidentment,
dissabte,
el dia de la Rebella,
que estan directament
des de la muntanya
del Canigó
fins a Sant Just,
i també aquest concert
del Dia Internacional
de la Música
de l'Orfe Enric Morera
al cor
de l'escola alemanya,
amb un nom alemany
que ara
no tornareu a pronunciar.
No cal que destrossis
la llengua alemanya.
Que serà dijous
a les 9 del vespre
a l'Església de Sant Just.
Moltes gràcies,
Lluís,
per haver vingut
i que vagin molt bé
tots aquests actes
d'aquesta setmana.
A vosaltres,
gràcies.
Adéu,
bon dia.
Ara escoltes
ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el Chill Out,
l'Smooth Jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música sense fronteres.
Música...
En Giant.
Música de drag...
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
A Caprica no és verena.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Xa i 32 minuts.
11 i 32 minuts.
Ja tenim amb nosaltres alguns dels tertulians.
Es van situant a les seves posicions.
Pep Quintana.
Hola, Pep.
Què tal?
Hola, bon dia a tothom.
Jaume Campreciós.
Jaume encara no s'ha posat els auriculars.
Tenim també el Jordi Farràs en aquests moments entrant per la porta.
Hola, Jaume.
Què tal?
Bon dia, Jaume.
Que no el sents.
Diu que no et sent.
I veiem ara.
Em sents ara?
Sí o no?
Em sents, sí?
I el Jordi Ferras que en aquests moments
entra també,
es col·loca a la cadira.
I no té auriculars.
Jo no tinc auriculars, bon dia.
Com vas pel carrer, et conèix la gent, et paren.
El Carles està molt atent
i ja t'ha portat uns auriculars.
Això com cal.
Eita el Carlos, que és...
Has vist...
Hola, Jordi.
Ara, ara, ja tenim connectats.
Sí, estava connectat perquè aquí no se sentia res.
Home, sense auriculars encara menys.
Doncs ja estem tots a punt.
Per cert, l'altre dia
us vaig veure tots a l'acte
del Sant Terrer i de la Taneu.
Home, per favor, clar.
Com a socis.
Els tres som socis.
Sí, de petits.
A més a més de fa molts anys.
A mi m'han donat els cinquanta.
Jo també.
Tu és vicepresident, no?
No estàs a la vocal, potser?
Estàs a tot.
Som secretari.
Jo dono fet el que diuen els altres.
Les secretaries són importantíssimes en el centre.
És secretari, però no li van donar el ram.
Van donar un ram a les secretaries.
A les herrèries.
Sempre discriminen, tu.
No, van ser
a la gent professional que et té a la casa.
I en aquell moment,
com van dir jo,
de la meva curta vida a la Taneu,
aquests cinquanta i pico d'anys que corro per allà,
m'han recordat dues persones,
de la Font Gensà i del Daniel Rivera.
Sí, senyor.
Els dos que van ser secretaris.
Sí, i el Gensà, especialment molts.
El Gensà, molts anys.
Jo recordo de ben jove,
jo, bueno, perdoneu,
de ben petit.
jo, de ben petit.
Jo, de ben petit.
No, de ben petit.
Jo, de ben petit.
No vaig dir en pantalons cusar i torno a anar.
Sí, sí.
Però de Gensà i després,
quan era petit a la Pau, que es va morir,
ho va agafar durant uns quants anys el Daniel Rivera.
Això mateix, sí.
Abans anaves amb pantalons curts fins i tot a l'hivern, no?
Bueno, tots hi anàvem, eh?
Abans no es feia anar sempre amb pantalons curts.
Tots, tots hi anàvem a escola amb pantalons curts.
Jo m'he posat pantalons llars
el 17 de novembre del 65.
O sigui, per primera vegada.
No, per la segona vegada.
No, per la Comanió.
Per la Comanió també me'ls vam posar un mes de maig.
Jo anàvem amb pantalons curts, a la Comanió.
Quina va ser l'ocasió per posar-te pantalons llars?
A els 14 anys.
A 14 anys ja tenies per mi.
i fessis gran.
Sí, sí, una posada llarg.
Una posada llarg, com si fessis gran.
Sí.
A les meves queixes pertinents,
perquè el mateix dia vam posar-me un germà
i jo deia que no podia ser aquesta discriminació.
Home, esclar, tens raó, home.
A tu seran petit.
Escolta un moment.
Sí.
Doncs sí, home, clar.
El moment que toca.
Bueno, era una costum d'aquella època,
en uns pantalons, que a tots ho dius el mateix,
que quan tots compraven el camal,
hi passaven dues cames,
i quan la retiraven és que...
el que ja feien...
Apretaven la circulació.
Això...
Sí.
Era por la creciència.
És que no, era com ara,
que pots canviar de rola cada dos per tres.
aquella república, no recordo que sí.
Tornat a Neu, sí, tots els tres som socis.
Sí.
I vam anar-hi a l'acte.
Molt bé.
I això us va saber ser un acte molt treballat.
Jo que sí.
Ahir el Josep em va parlar molt a la...
A la tarda.
A la tarda, Mireia.
A la Mireia, sí.
Per cert, que jo l'escoltava molt malament,
no sé per què se sentia moltes interferències.
Sí, no, però...
T'explico.
Hi ha un aparell que serveix per regular
que no hi hagi aquestes...
que no s'aturi.
És a dir, que no arribi amb aquesta mena com de so...
Sí, sí, és molt distorsionat.
Sí, pràcticament jo sentia la Mireia,
sentia el Josep, però...
Avui se ho tenim arreglat.
Ja està arreglat.
Per tant, a vosaltres...
Jo deia, vull escoltar el Josep,
aviam què diu,
per si parlava o malament,
però no hi havia manera.
Jo vaig parlar bé, eh?
No, com no ho sentia...
No, com no ho sentia...
Sabies que parlava, però no sabies com.
Jo encara que estigués a la Junta em va sorprendre,
perquè seria més o menys que anava.
Cada dia no es entraven de coses,
però hi va haver una comissió que ho vol organitzar.
Jo felicito la comissió per la feinada
que van portar
i, doncs, com va sortir.
A més, de la manera que va sortir,
molt bé, jo crec que tothom va sortir.
Va estar molt bé, molt digna.
Satisfet, digna i molt bé.
Va ser equilibrat els parlaments i les actuacions.
Vaig trobar que havia de ser així,
era institucional, a més a més, aquell acte, no?