Fins demà!
Es marca totalment el tempus.
Així és, al març d'aquest any, com deia abans,
vas presentar aquest Sant Just Confinat,
imatges per al record, el Marc Art,
i precisament d'aquí sorgeix el llibre,
que du el mateix nom, que és el que presentaràs aquest dimecres.
Sí, perquè, aviam,
les exposicions són molt xules,
són molt maques,
duren el que duren, no?
Són efímeres.
Molt efímeres, no?
I a més, aquesta exposició és una exposició
molt nostra, no?
Vull dir, és molt poble.
I, clar, i a partir d'aquí,
jo ja quan,
a mitja exposició, ja li vaig donar, diguéssim,
el tarro i vaig dir
hem de fer el llibre, no?
O sigui que ja,
ja l'acabar l'exposició,
ens vam posar, doncs,
mans a les obres
i endavant, no?
A més a més, costa, perquè sembla...
O sigui, m'ha costat quasi més
fer llibre que fer l'exposició.
Que l'exposició, sí?
Sí, perquè
l'exposició, les fotos,
les controles tu, no?
Vull dir, saps
quins són els mecanismes,
saps on anar,
saps qui tu pots fer, no?
Saps...
El negoci i el temps més clar,
canviar el llibre és un altre tema, no?
És un tema més...
Més desconegut per mi
i a més a més, doncs,
la part d'impressió,
doncs,
bé recomanada, diguéssim,
per la marca FUJI,
ho dic perquè...
Perquè s'ha de dir,
perquè és la gent
que m'ajuda, no?
A nivell d'exposició
i tant del llibre.
I anava recomanat per ells
per una impremta d'Eoscadi
que es dediquen a fer llibres d'art
i vaig dir, doncs, endavant.
Allà s'ha imprès, a Eoscadi?
S'està imprimint, sí.
S'està imprimint.
S'està imprimint, eh,
a hores d'ara?
Ja, està imprès.
O sigui, m'han dit que faltava,
diguéssim,
el retoc de la coberta i punt.
Bé d'Eoscadi, aquest llibre.
Bé d'Eoscadi, sí.
Recordem, a més,
que durant aquesta exposició,
diguéssim,
els diners de les fotografies
que la gent comprava
perquè estaven a venda,
anaven destinats
al Banc d'Aliments de Sant Just.
Això mateix.
No sé quan...
No sé si tens la xifra
o més o menys saps quan es va recaptar.
Jo ara no voldria dir una xifra,
però jo penso que
més de 5.000 euros.
Més de 5.000 euros.
Bona xifra.
Sí, sí.
Vaig tenir molta sort
amb el que em deia
de tenir a darrere
el suport
de l'empresa de màquines de Fugi,
i també de l'Ajuntament, evidentment.
però Fugi, clar,
es va fer càrrec
quasi d'en la totalitat
de la impressió,
cosa que...
Bueno, que això té un preu, no?
I clar, ja vaig dir
això ho he de retornar
d'una manera o d'altra, no?
I de vegades
és que estic molt content
d'haver-ho fet, sí.
Això ja ho vas pensar
durant l'exposició,
ja ho tenies en ment, no?
Sabies que això
havia d'estar en un llibre
i que el llibre,
entenc que també estarà a la venda.
Estarà a la venda, sí, sí, sí.
A un preu, diguéssim,
que l'he d'acabar de decidir,
també, perquè l'he d'acabar de parlar,
però no arribarà als 30 euros, directament.
I són exactament,
no totes,
però moltes de les fotografies
que s'hi van veure en l'exposició,
estic entenent.
O n'hi ha algunes que no es van veure.
A la mateixa.
A la mateixa.
A la mateixa.
Vull dir, com va passant el temps,
vas revisant, vas revisant,
i això és una cosa
que passa sovint, no?
I passa també
quan tu fas un reposició.
Bé, sobretot
quan vas de viatge, no?
Quan vas de viatge
jo sempre dic,
ostres, millor deixar-ho reposar.
Vull dir, saps?
Vull dir, pensant més
en l'analògic, no?
Perquè com ara estem
en aquest temps
del món digital
que tot és tan ràpid
i ho has de llançar
i ho has de penjar,
etcètera, etcètera.
Però quan, si pots,
deixo-ho reposar,
poses a la nevera, no?
I a cap de tins deies,
només això,
sempre i quan
no tinguis un compromís
professional, no?
I sempre trobaràs
altres fotos
que en aquell moment,
doncs, no, no...
Igual no li feies massa cas, no?
Jo m'he trobat...
I això és el que t'ha passat
amb aquestes...
Sí.
Amb aquest senjos confinats?
Sí, sí, sí.
Estan totes les fotos,
sobretot les que estaven penjades,
alguna d'aquelles
que estava a terra,
que són les coses més
de mascareta i això.
Sí.
Jo penso que era un efecte
més de sala
que no el de llibre,
que també,
però hi ha alguna altra foto nova,
a part de les que ja teníem totes.
Recordo
algunes de les anècdotes
que ens havies explicat
d'aquestes fotografies,
de...
Clar,
tu fotografiaves,
sobretot des del teu balcó i finestra,
persones que veies des d'allà,
eras com una espècie de voyer,
no?
En aquell moment.
Però això va ser una part,
això va ser una part,
sí, sí, sí.
Sí,
després hi ha d'altres
que surts al carrer
i fas fotografia a peu,
no?
De carrer.
A peu, sí, sí.
L'anècdota d'aquesta mirada,
la mirada indiscreta,
la mirada indiscreta.
A més,
sí, sí,
a més és molt bo
perquè
una de les famílies
que vaig fer,
o sigui,
no l'he vist més.
S'han mudat,
ja no viuen a Sant Jus.
O l'hauria d'investigar,
no?
Però
vaig traient el cap
perquè, a més a més,
tinc la foto,
bueno,
dos fotos perquè és pare i fill,
que tinc dos fotos
per donar-los-hi,
no?
Perquè,
ostres,
estan com desapareguts,
no?
I de guant en guant
vaig traient el cap
i dic,
ostres,
bueno,
potser ara
amb el...
no ho sé,
jo pensava
amb el bon temps,
però no,
jo ara estava pensant
amb el fred,
penso que tampoc.
S'han mudat
i han marxat
o els ha passat alguna cosa?
Esperem que no,
esperem que no,
sí, sí,
però alguna de les fotos
l'estan fetes,
sí, sí, sí.
I va haver-hi gent
que quan va veure l'exposició
s'hi va trobar?
I tant.
Ostres,
aquí surto jo,
avui la imatge.
I tant,
i tant,
sí, sí,
i també,
i també,
també he de dir
que en algun moment
també és allò
que
alguna persona
que ja no hi és,
directament,
no?
O sigui,
m'ha passat,
m'ha passat,
no?
Espero que
que part d'aquestes persones
que tinc present,
doncs,
no hi hagi ningú més,
no?
Perquè,
clar,
ha passat ara,
ha treballat,
ha passat 8 mesos,
no?
Clar.
I,
clar,
passen moltes coses,
ja també gent molt gran,
no?
I espero que hi siguin tots.
I també espero una altra cosa
que sempre penso,
no?
I espero que ningú se'n fadi.
Per què?
Home,
evidentment,
quan tu fas...
Per aparèixer un...
amb la fotografia?
Clar,
quan tu estàs fent fotos al carrer,
és difícil.
O sigui,
quan tu demanes permís,
la foto ja s'ha perdut.
Quan tu ara dius,
ostres,
em deixes fer una foto?
Doncs aquella foto
que jo tenia present
en aquell moment,
aquella dècina segon,
ja s'ha perdut.
Et passa a fer
gairebé una foto preparada,
no?
O ja pactada,
no?
Això mateix.
o sigui,
les fotos,
a mi m'agraden fer les fotos
a l'instant,
no?
Aquell moment,
bueno,
aquell moment
que sempre dius,
ostres,
sempre t'has de disparar
una dècima de segona
abans,
no?
i espero,
és això,
no?
Que bé,
que durant tot l'exposició,
durant el temps
que m'ha d'anar l'exposició,
no ho veu,
o sigui,
no hi ha ningú
que esqueixés de res,
espero,
no?
Que ara mateix que...
Que no ho facin amb el llibre,
no ara?
I no ho han fet amb l'exposició.
Que no ho ha fet.
Quin moment,
eh?
Quina època
quan sorties,
bueno,
en aquest moment precisament
de confinament,
quan sorties amb la càmera
i estaves gairebé sol
perquè en aquells moments,
suposo que,
i sabem,
que ens consta
que havies demanat el permís
per poder sortir,
etcètera,
així com ho van fer també
des de la ràdio,
van poder sortir a fotografiar,
però trobaves sol al carrer,
realment.
Jo recordo un parell de moments
i es feia entre dur i estrany,
no, alhora?
Sí, sí, sí.
Era una sensació
molt dolça.
Una sensació molt estranya.
Sí,
per a més tenies ganes de sortir
perquè volies sortir al carrer
però quan hi eres
no estaves a gust.
No estaves a gust, no?
El que també he de dir
que això ho vaig dir,
també, no?
M'ho vaig passar bé.
o sigui,
dintre del...
Et sap com greu dir-ho, eh?
Sí,
però saps què passa?
Que
em vaig trobar,
o sigui,
i això ho dic
i ho repeteixo,
no?
O sigui,
com
quan començava
a fer fotos.
O sigui,
quan començava
allò que no tenies
cap tipus de
compromís,
no?
Que no és un tema professional,
que no tens cap tipus de fer,
faig el que em passa
pel...
vaig sortir
i faré
el que em doni la cap.
Ningú m'està manant,
no?
O sigui,
em vaig sentir...
Lliure.
Molt lliure,
o sigui,
amateur,
no?
Que és una paraula
que m'encanta,
que va ser,
diguéssim,
el nom que li vaig posar
a l'anterior exposició
que vam fer
aquí,
que ja n'està.
I és allò,
no?
Vull dir,
quan dius,
ostres,
faig el que em passi,
no?
i vam haver-hi moments
molt,
molt,
molt especials.
I això és molt bo
també pel que fa
a la fotografia,
no?
Que no té,
si no tens cap compromís
vas fent el que,
o sigui,
observes,
o sigui,
és al 100%
estàs totalment
dedicat a això,
no?
Vull dir,
això no em passa a mi ara,
no?
Vull dir,
amb la normalitat.
Clar,
o quan tens un encàrrec
ja no és la mateixa manera,
no?
No és la mateixa situació,
sí, sí, sí,
és curiós,
no?
Però és així,
no?
És el mateix,
quan tu vas a fer fotos
o quan vas amb una altra persona
ja no fas aquelles fotos,
no?
És això,
t'has de sentir tu mateix,
no?
Quan et trobeu a sol al mig d'un carrer
o mirant aquesta,
que ja és una mica emblemàtic
aquest candau
a la porta d'aquell dinestat,
no?
Els jardins,
o qualsevol carrer
com ha vingut d'indústria
que és molt llarg
i sempre hi ha algú caminant,
passejant,
amb cotxe,
amb vehicle,
no?
I en aquell moment
s'ho sentien els ocells,
prou feines.
Jo penso que els ocells i els gossos
són bastant protagonistes
en l'exposició de la lliure.
i de totes maneres també,
ara diré una altra cosa,
que tenim la sort
que Sant Jules és un poble
molt tranquil.
Hi ha alguna foto
que jo la podria fer ara?
En un diumenge,
no?
O un dissabte a la nit,
que dius,
ostres,
podria ser temps de la pandèmia,
però és a les 10 de la nit
a Sant Jules.
Clar,
entre setmana,
a les 10 del matí,
segurament la Rambla buida
és impossible veure-la.
I tan sols un diumenge.
Això mateix.
I tan sols un diumenge.
Francesc,
quantes fotografies
hi ha en aquest llibre?
Doscentes i poc.
Déu-n'hi-do.
Doscentes i poc.
He pogut veure
que el format del llibre,
no perquè hagi vist el llibre,
no soc de moment
tan afortunada,
però perquè he vist
el cartell que portes
anunciant aquesta presentació
que faràs dimecres vinent.
És tamany,
m'ha semblat, eh?
petit i quadrat.
És un...
Seria...
Com ha semblat.
Sí.
Bé,
és com un...
No arriba a ser quadrat,
no?
Vull dir,
té un...
És un tipus de llibre
de...
que jo
m'he fixat
bastant
amb un
dels meus
mestres
de la fotografia,
que es diu Robert Frac,
que és americà,
que també
fa molt tipus de...
O feia,
directament,
està viu,
no?
Molta fotografia
de carrer,
no?
I és un...
I és un llibre
que es diu
de...
Los Americanos,
no?
I...
I estic molt enamorat
del...
O sigui,
estic molt enamorat
del tipus de fotografia
i em va inspirar molt
el tipus de llibre,
no?
O sigui,
no...
Val,
el tinc aquí ara mateix,
l'estic visualitzant.
Sí.
És com una mica paisat,
però no?
No arriba.
No arriba a ser el tot...
El tot panoràmic.
És un 4x3
que es deia abans
a nivell televisiu,
no?
Sí, sí, sí.
Això marca una mica
la...
Diguéssim,
el com presentes
les imatges dins,
el format del llibre?
Sí, sí, sí, sí.
Sí.
He de dir,
també,
que...
I això s'ha de dir
perquè les coses,
cada cosa
el seu nom,
no?
Que,
com sempre,
doncs,
m'ha ajudat
a l'amic Lluís Aiguader,
directament,
gran creatiu
que tenim
a aquesta casa,
a aquest poble,
i la Marina,
que és la meva senyora,
són els dos creatius
dissenyadors
i editors
del llibre,
no?
que a mi aquestes coses,
de veritat,
jo puc tenir la idea,
però a l'hora de...
a l'hora de fer...
i de pencar,
doncs,
s'ho han fet ells dos,
no?
Enhorabona,
doncs,
també,
per aquesta part de la feina
que tenen ells.
I clar que sí.
Francesc,
et veurem llavors
el pròxim dimecres 24 de novembre
a la Sala Mercat,
com deia,
on van acollir
aquestes fotografies
i ara arribaran
en format llibre
per presentar
aquest Sant Just Confinat
amb totes aquestes fotografies
que ens comentaven,
tot s'engloba
en aquest novembre literari,
no té part de literari,
diguéssim,
escrita com a tal,
el teu llibre,
però pot tenir
una part literària visual,
no?
Això mateix.
Per lligar-ho d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
Amb aquesta desena edició.
Això mateix.
Sí, sí, sí.
No, no,
i a més a més,
vull dir,
molt content
de poder,
doncs,
estar dins del programa,
no?
Vull dir que...
i felicitats també
per la gent,
doncs,
de cultura,
no?
Doncs,
que fa aquest format,
no?
que és molt xulo,
sí, sí.
I que duri.
I tant,
això mateix.
I que recordin
que s'han d'inscriure,
poden anar a
santjust.net
o puntcat
barren inscripcions
per inscriure's,
per venir a la presentació,
i allà mateix
la gent que ho vulgui
podrà adquirir també
ja el llibre?
Sí, sí, sí, sí.
És a dir,
in situ, eh?
Podran marxar amb el llibre
sota el braç.
Això mateix.
M'agradaria,
doncs,
que hi hagués una mica de...
no sé,
jo sempre m'agrada
quan fem aquest tipus de coses,
dones a celebrar-ho, no?
Celebrar-ho fent una cervesa
i tal, però...
A fora,
creueu-hi,
teniu un bar.
Ja.
No?
Clar,
no sé si d'alguna manera
et deixen posar
alguna tauleta fora
en aquest espai exterior
del mercat.
Bé,
esperem, doncs...
Algun refrigerant.
Esperem millors moments,
no?
Perquè tal com pinta,
doncs,
potser millor
que ho deixem
en un altre moment,
no?
No, home,
simple és no veure-us
i xerrar,
això segur.
Això és el més important.
O a l'exterior del mercat,
que també hi ha un espai
força ampli per fer xerrades
per allà fora.
Doncs, Francesc,
moltes gràcies per venir.
A vosaltres.
A xerrar.
Un plaer tornar-te a veure
per aquí,
per l'emissora.
Igualment.
I ens veiem dimecres vinent
o d'altres dies
per aquí pel poble.
Esperem.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
De la vida.
Un plaer tornar-te a veure-us.