I directament saltem a parlar amb Jus Fosalba,
com a regidor de Medi Ambient,
que ens donarà una mica de resposta,
o donarà resposta almenys a Jordi Roca,
en aquesta AFA de l'Escola Montserrat,
davant de la seva petició, de la seva queixa,
com ho vulguem dir, Jus. Bon dia.
Hola, bon dia a tots i totes.
Bon dia, ben tornat a la misura.
Escolta, volem lligar directament aquest punt,
perquè ens puguis donar resposta,
i en caball entrem a repassar el tema d'avui,
que com a segon tinent d'alcalde,
avui toca fer una mica de repàs d'aquest ple,
però si et sembla, abans donem una mica, tu mateix,
una resposta a aquesta, no sé si dir, com deia, queixa,
sé que estan en desacord, en disconformitat, seria.
Han mostrat el seu desacord.
Bé, nosaltres jo crec que posem context una mica,
que crec que és important per entendre.
La instal·lació d'aquesta fotolinera,
que és una fotolinera que neix
provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona,
la barriera metropolitana ens financia
la instal·lació d'aquesta fotolinera,
una fotolinera que té una sèrie de requeriments,
els anomeno, jo crec que el Jordi també ho feia a la seva entrevista,
però en tot cas els torno anomenar.
El primer és que estigui vinculat a un equipament municipal,
perquè el que farà la fotolinera,
perquè la ciutadania entengui, és una pèrgola,
on hi ha un màstil que aguanta la pèrgola,
i hi ha unes places d'aparcament,
que tu pots aparcar sota aquella pèrgola,
d'una ombra, i sobre la pèrgola hi ha unes plaques fotovoltaiques,
i un endoll per cotxes elèctrics.
El que fa aquesta pèrgola és que quan no hi ha cotxes endollats,
i per tant tota l'energia que s'està produint de forma renovable
està connectada a l'equipament,
i per tant tota l'energia que produirem
mentre no es consumeixi per carregar bateries de cotxe
s'anirà a l'equipament.
Per això és important vincular-la a prop d'un equipament.
Per això no es pot posar en qualsevol punt del poble,
sinó només en llocs amb equipaments.
en equipaments que a més tinguin un aparcament de bateria
amb bateria a prop,
que ja comences a agafar equipaments i espais d'aquests
i comences a eliminar.
A més que sigui un equipament que estigui amb bateria,
ha d'estar ben orientat,
perquè les plaques solars fotovoltaiques
funcionen amb una bona orientació cap al sol,
la millor orientació és cap al sud,
precisament el carrer, l'Avinguda de Sanitat,
està ben orientada cap al sud.
I després el tema de les ombres.
Les plaques solars funcionen si el sol li dóna de forma directa,
si hi ha ombra, la placa no carrega,
no funciona i, per tant, no es produeix energia.
Per tant, amb aquests condicionants,
que ja veus que són diversos,
tenir un equipament a prop,
que estigui amb aparcament amb bateria,
que no tingui ombres i que tingui una orientació correcta,
al final vam haver d'anar descartant conjuntament a l'àrea
tota una sèrie de propostes inicials.
I ens en van quedar dues.
Una era l'aparcament d'aquí de Campadroseta,
però per un tema de planejament,
perquè no pot encaixar.
I ens quedava també l'Escola Montserrat.
I així ho vam fer, vam fer l'Escola Montserrat.
Sí, és veritat, i jo també ho admeto,
que crec que com a Ajuntament
haurien d'haver previst potser amb més antelació
la comunicació cap al centre i cap a les famílies.
Això és veritat que va ser relativament precipitada...
Unes setmanes, no ho comentava, no?
Correcte, correcte.
I llavors, jo crec que això és veritat que,
com a regió també d'educació i de medi ambient,
es podria haver-se estudiat en un altre tempo
que segurament hagués donat més tranquil·litat
a tothom, a la direcció i a les famílies.
També és veritat que vam escoltar la reacció
tant de les famílies com de la direcció
amb l'emplaçament concret que anàvem a col·locar,
que era just al costat de l'entrada de l'escola,
i hem reaccionat.
Jo crec que les obres, finalment, allà no es col·loca,
es desplaça uns quants metres per tal de garantir
el que l'escola ens demanava,
que és que a vegades de tant en tant
posen l'autocarar allà
i pogués l'autocarar estar just al costat de la porta,
ho garantirem,
col·locarem una mica més enllà
aquesta instal·lació de fotolinera, que es diu,
i garantirem, per tant,
que l'escola tingui aquest espai
que pels busos, sobretot, necessitaven.
També per tranquil·litzar les famílies,
no és una reserva exclusiva,
vull dir que en el moment que...
Al final, l'escola té dos moments crítics
pel que fa a la mobilitat,
que és l'entrada i la sortida,
de famílies, cotxes i demés.
Que també tenen un punt,
un kids on ride, no?
Hi ha un kids on ride
i hi ha un aparcament
amb un solar que està a la dreta de l'escola,
per dir-ho així,
que no s'utilitza gaire,
però que també està allà
i allà hi ha 50 places ben bones
per poder aparcar.
Però, en tot cas,
sempre que no hi hagi un cotxe aparcat allà carregant,
es podrà aparcar,
perquè tu podràs anar, aparcar,
no hi ha cap prohibició,
aparques,
descarregues l'infant...
És a dir, poden aparcar
no només els vehicles
que necessiten aquesta recàrrega.
Descarregues l'infant
i a més si vas a...
Activitat.
Entenc que si vas a deixar el nen,
després tornes a agafar el cotxe
i te'n tornarà,
no el deixes allà.
Per tant,
si tu vas a portar el nen
i aquell moment,
aquella plaça està lliure,
jo crec que no hi haurà cap problema
en què t'hi col·loquis un moment,
deixes l'infant
i marxis.
Al final,
i donem un servei al veïnat
que és qui tingui
i aposti pel cotxe elèctric
un punt de recàrrega gratuït
o potser professionals del centre
que vulguin desplaçar-se
i tinguin vehicle elèctric
i apostin pel vehicle elèctric,
tinguin un punt de recàrrega gratuït.
L'escola consumirà
aquesta energia,
per tant,
fem una escola més sustentible,
baixa el consum energètic de xarxa
i augmenta el consum d'energètic fotovoltaic.
Jo crec que a nivell de transició energètica
és el que volem,
que els nostres equipaments
consumessin cada cop
menys energia,
deixar-se
i cada cop més energia autoproduïda
i totes les problemàtiques
derivades de la col·locació
i de la problemàtica
amb la mobilitat
i de més,
jo crec que més o menys
han estat escoltades
i han estat resoltes.
Alguna inconveniència generarà?
Suposo que sí,
al final és difícil
fer política
i que tothom estigui content
amb el que fas,
però crec que el canvi
en general és positiu,
sumem més fotovoltaic
al municipi,
sumem un punt de recàrrega
per vehicles elèctrics,
la mobilitat estarà
assegurada
amb el tema de l'autocarque,
que crec que és el tema
més important,
la seguretat,
evidentment,
també,
és una instal·lació segura,
no hi haurà cap problema
amb la instal·lació
i, vaja,
jo hi veig beneficis.
Doncs agafem aquesta resposta
just com a,
doncs bé,
també la fa Montserrat,
espero que ens hagin escoltat,
sigui en directe
com també amb el podcast,
que puguin escoltar
una mica la teva resposta
i qualsevol tema
que vulguin
o necessitin parlar,
imagino que es poden dirigir,
no sé si a tu mateix
o a l'Ajuntament
i llavors allà aclarir
el que necessitin.
Com he dit al començament,
si hi ha hagut un problema
amb la comunicació,
també agafo en tònic
la meva culpa,
és veritat que podríem
haver-ho comunicat abans
per haver-se
d'anar amb més tranquil·litat,
però que, vaja,
que confin que l'espai
és segur,
que ja hem tingut en compte
tots aquests temes
de mobilitat,
que podran fer servir
aquest aparcament
i que generem energia
perquè l'escola
consumessi energia fotovoltaica,
energia renovable,
que crec que és una bona notícia,
vaja.
I tant.
I a més ens comencem a acostumar
a utilitzar paraules
com electrolinera,
que crec que encara
no sabíeu,
o almenys aquí,
no sé si al nostre municipi,
aquesta paraula,
el concepte...
Anem sumant conceptes, eh?
Sí, és força nou, no?
Ahir el ple també es va utilitzar
en diverses ocasions,
també per referir-vos
a aquest punt.
Passem ara al ple,
si et sembla,
just per no endarrerir-nos
més en aquesta qüestió.
Un ple que va ser força curt
dins del que cap
i temes, diguéssim,
amb una certa solvència
a l'hora d'aprovar-se, no?
Sí, de fet.
Força unanimitat, volia dir.
Jo diria que és el ple més curt
d'aquest mandat.
Sí, gairebé.
Sí, sí, sí.
Des d'aquí, en certa manera,
us agraïm, no?,
per poder resumir aquests temes.
Sí.
Però vinga,
anem amb qüestió,
amb teca del ple municipal
i amb diversos punts
que van quedar aprovats,
com dèiem,
gairebé la majoria
amb unanimitat.
Passem, sí o sí,
per aquest conveni
que es va aprovar
de col·laboració
entre l'Ajuntament i Promunça
per possibilitar
aquest excés d'habitatges
per a persones
o unitats familiars
que tinguin necessitats
especials d'atenció,
com dèiem,
aprovat amb unanimitat,
si volguessis fer una mica
d'explicació en relació
a aquest punt.
De fet, jo crec que és el punt
políticament més important,
no?,
estem parlant de desenvolupar
política d'habitatge,
que és un dels reptes,
jo crec,
d'aquest govern,
un dels reptes que,
no només del govern,
del municipi en general,
jo crec que l'habitatge
és un repte de municipi
i que el govern té clar
que s'ha de treballar
sempre a través
de l'empresa pública
o a través de les polítiques
que es poden fer des de l'Ajuntament,
apostar per fer polítiques
d'habitatge
actives
per a la ciutadania,
a pesar de que,
com a Ajuntament,
també a vegades cal dir-ho,
poques competències
i pocs recursos
tenim pel que fa
a l'habitatge,
i en aquest cas,
encara més,
perquè estem parlant
de la compensació
de desigualtats,
de generar equitat,
d'atendre persones
i famílies
que estan en risc
d'exclusió
i sumar nous habitatges
a aquests habitatges
que ja teníem
per passar a tenir
aquests 23 habitatges,
si no vaig malament,
que serviran
per atendre
precisament
aquestes necessitats
d'exclusió social,
d'emergència,
de salut mental.
Crec que és una
molt bona notícia
pels sant justens
i s'enjusten
que és tenir
aquests pisos
a disposició,
que la gent que,
perquè les condicions
de vida
han anat com han anat,
tinguin dificultats
i estiguin en risc
de quedar-se fora,
doncs poder tenir
aquesta oportunitat
de tenir
aquests pisos
que estan subvencionats
i que any a any
van rebent subvenció
per tal de poder
costejar
el cos
de l'habitatge,
és garantir
el dret a l'habitatge
a moltíssima gent,
ens agradaria
que fossin més pisos,
evidentment,
tants com poguéssim,
però, vaja,
crec que és una aposta
de govern
importantíssima
pels sant justens
i sant justenques.
En qüestió d'habitatges
també va sortir
un altre punt
que també va recuperar
el regidor Notscrit,
Quico Ferrer,
sobre l'edificació
de, de fet,
el planejament urbanístic
dels garrofers,
que es va obrir
una mica també
debat.
Ell preguntava
el número
d'habitatges
d'HPO
que hi haurien
en el qual
hi van donar resposta,
crec que va ser
l'alcalde
i també
Josep Maria Ranyer,
per resoldre
una mica
aquesta qüestió.
En definitiva,
com quedarà
aquesta zona
dels garrofers?
Jo crec que
el senyor Quico Ferrer
es va confondre,
que no passa res
perquè és complicat,
la disciplina urbanística
i l'urbanisme en general.
Aquest planejament
és antic.
els planejaments antics
no contemplen
la creació d'HPO.
Són els nous,
els de fa molts pocs anys
que tenen
aquest 30,
aquest 40,
últimament
40% d'HPO
per llei.
En el planejament antic
és quan es regula
el tant percent d'HPO
i el tipus d'edificació
que s'hi fa,
no hi ha HPO.
El que sí que hi ha
és una altra cosa
que tindrà l'Ajuntament.
M'explico.
En tots els planejaments
hi ha un tant percent
d'aprofitament,
normalment el 10%.
De titularitat municipal.
És l'aprofitament
del valor
de l'operació urbanística,
per dir-ho així,
que pot ser
transformada
de moltes maneres.
Hi ha ajuntaments
que ho cobren
amb diners,
per dir-ho així,
per dir-ho clar i català,
o que ho cobren
amb un valor
d'un bé.
I nosaltres,
en aquest cas,
el nostre bé
són dues parcel·les.
El nostre aprofitament
són dues parcel·les
que les té l'Ajuntament.
Que l'Ajuntament
algun cop el que ha fet
és passar-ho a Promunça
i que Promunça
faci habitatge,
que pot ser
en preu d'HPO.
Però no del planejament
no surt l'HPO,
perquè aquest planejament
no contempla l'HPO,
perquè en el moment
que es va fer el planejament
la llei
no obligava
a fer HPO.
El que sí que té
l'Ajuntament
és un 10% d'aprofitament
que,
si s'escau,
passarà a Promunça
i que aquest
farà l'HPO pertinent.
Però a preu de sol lliure,
vull dir que el sol
no està qualificat d'HPO.
És una mica complicat.
Al final,
per la ciutadania
el que acabarà veient
és que potser Promunça
sí que acaba fent
uns quants pisos
que sortiran en base,
que sortiran en concurs
i que la gent
interpretarà que és d'HPO.
Però la realitat
és que no ho serà
perquè prové
d'un sol
que és qualificat
com a lliure,
que és part de l'Ajuntament,
que l'Ajuntament
podia fer el que volgués,
vull dir,
des de vendre'l
fins a fer HPO.
No sé si m'explico.
De reconvertir aquest sol,
entenc?
No, no, no,
no el podem reconvertir,
és el planejament
que ja està aprovat.
És un sol
que és lliure
i l'Ajuntament
podrà fer el que voldrà.
Poc fer pisos
i posar-nos a preu assequible,
que sigui com el d'HPO.
I això segurament
és el que acabarem fent.
Encara estem discutint
perquè són dues parcel·les,
són petites,
el planejament no preveu
fer-hi...
Em sembla que sortien
12 habitatges,
no estem parlant
d'un volum molt gran
de pisos,
hem d'acabar de veure
com Promunça
pot fer l'operació immobiliària.
Però era una mica
per clarificar conceptes
que són complicats,
jo també ho entenc
que potser per la ciutadania
i més general,
si no hi estàs posat,
et pots perdre.
A l'hora de veritat
sí que estem parlant
de possibilitat
de tenir pisos
que tinguin,
que siguin concepte HPO,
però la realitat
és que el planejament
i la llei
que en aquell moment
es va aplicar
no generava
una creació de l'HPO.
i no existeix,
de fet,
és un sol lliure
que tinguin l'Ajuntament
que són aquestes dues parcel·les
que és possible
que sí que acabem fent pisos
de s'equip.
Crec que sí,
que queda...
Més o menys,
sí que és complicat.
Queda entès,
sí.
Hi ha altres qüestions,
un d'ells
ja no com a segon tinent
d'alcalde,
sinó com a regidor
i portaveu
del que era
l'antic Movem,
ara és Sant Jus en Comú,
és a dir,
un canvi de nom
que es va fer efectiu
ahir al ple,
vas dir que seria l'últim,
eh?
És veritat que
la gent que històricament
ha estat militant
als nostres espais polítics
doncs des del Suc,
passant per l'Iniciativa,
Movem
i ara Sant Jus en Comú
doncs són uns quants canvis,
però fem bromes a part.
Bé,
per nosaltres,
nosaltres ens vam presentar
el 2015
amb com una plataforma
d'esquerres,
de gent d'esquerres,
oberta,
amb gent que provenia
d'Iniciativa,
amb gent independent
com en aquell cas,
en aquell moment jo,
ens presentem a les eleccions
del 2015
com una candidatura
feminista,
ecologista,
que lluita per la justícia social,
amb un ADN molt clar,
no?
És veritat que a nivell català
també hi ha transformacions
en aquests espais polítics
i fins al 2017
de fet no n'és
Catalunya en Comú,
ja havíem nascut com a Movem
i més tard n'és
Catalunya en Comú,
però és veritat
que des de la nostra
assemblea local,
des del nostre espai,
molta de la gent
que estem en aquest espai,
pràcticament la totalitat,
o militem a Catalunya en Comú,
o tenim relació
amb Catalunya en Comú,
o ens sentim identificats
clarament amb Catalunya en Comú,
de fet,
jo crec que no és estrany
que la gent que ens coneix
ens ha vist en eleccions
autonòmiques,
en eleccions estatals,
defensar en Comú,
Catalunya en Comú,
les coalicions
que s'han anat fent
en les diferents eleccions,
vull dir que en aquest sentit,
referència a entendre
que nosaltres som
l'espai dels comuns,
jo crec que l'hem tinguda
bastant clara.
Com que hem fet
aquest procés
de confluència,
en el fons,
ens hem trobat en un moment
en què creiem
que el més natural,
ja que l'espai
de Catalunya en Comú
s'ha acabat consolidant,
jo crec que ja hi ha hagut
tres assemblees
on realment
l'estructura de Catalunya
en Comú
està molt consolidada,
creiem que el més natural
era formar-ne part,
reintegrar-nos
d'una manera directa,
assimilar també
aquesta idea
del Comú,
convertir-nos
en Sant Just en Comú,
que no que mai hi ha
un gram
de l'essència
del que seguim defensant
perquè som els mateixos
que defensem
les mateixes idees,
l'únic que ens hem
reformulat
en el nom
i ja està.
De fet,
l'assemblea de Sant Just en Comú
com a assemblea política
existia,
el grup municipal
tenia el nom de Movem
i al final
per donar-li una coherència
i un relat coherent
doncs
aquest canviar.
El nom en concret
és Sant Just en Comú,
en Comú guanyem,
és tot,
o seria Sant Just en Comú,
eh?
Sant Just en Comú,
per no allargar la història.
Sí,
perquè l'en Comú guanyem
és el paraigües
de la coalició
no quan ens presentem
en els diferents...
És el cognom, no?
Sí,
és el cognom,
Sant Just en Comú.
Sant Just en Comú.
Doncs vinga,
oficialitzat ahir també
en el ple del mes de març.
A les nostres xarxes
també hem fet ja el canvi,
i hi ha logos...
Sí,
el logotip també,
no?
Logos,
canvis amb els noms
a les xarxes,
que ja estem.
Blanqui-lila crec que sou,
no?
Blanqui-lila,
sí.
Blanqui-lila.
Què més?
Tenim alguns punts per aquí,
però per anar acabant just,
que tenim una entrevista
també a continuació,
no sé si,
perdó,
destacar algun altre.
Nosaltres al final
també volíem donar
a conèixer també
aquest punt
en el qual el ple
veu expressar
el vostre condol
per la pèrdua
d'aquest entrenador
tan jove
del club de bàsquet
de Sant Jús,
Aleix Cantero,
i veu traslladar també
el vostre escalf
al club i a la família,
volíem donar
aquest petit apunt
també,
però a banda d'això,
si volguis afegir
un altre punt
destacat del ple d'ahir?
No,
la veritat que
la resta de punts
van ser bastant
pròrrogues
de contractes
del software
i del contracte
de plagues,
vull dir que no teníem
una moció
del regidor
no escrit
i la resta de temes,
preguntes dels regidors
que en van venir
diverses,
algunes ja les has comentat,
i és que va ser
un preu molt curt,
realment,
gairebé menys de dues hores,
jo crec que va ser
un rècord
i jo crec que els temes
més importants
ja els he estat
amb el de Promunça
i evidentment,
doncs,
jo crec que ja
ho donaria per aca.
Donem part.
Sí,
així pots fer l'entrevista.
Vinga, va,
doncs perfecte,
Just for Salva,
avui teníem
com a segon
tinent d'alcalde,
tot i també
donava resposta
a Jordi Roca
de l'AFA Montserrat,
també com a regidor
de Medi Ambient
i també hem repassat
que ets el portaveu
de Sant Just en Comú,
a partir d'ara
és aquest nom.
Us dóneu feina
també a la ràdio.
Això també,
sí, sí, sí.
Just, gràcies
per passar per aquí,
bon cap de setmana.
Igualment.
Ens emplacem a la pròxima
que ens toqui veure'ns aquí
com a regidor,
com a tinent,
com a portaveu també.
Molt bé.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies
i bon cap de setmana
a tots i totes.
Igualment.
a-
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!