Són les 11 i 15 minuts, un quart de 12 del matí.
Seguim a la segona hora del programa del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i avui, dijous, 11 d'abril,
seguim amb la ronda d'entrevistes de precampanya electoral.
Coneixem els candidats i candidates que es presenten
encapçalant les llistes dels partits
que es presenten el 26 de matge a Sant Just?
Quins són els candidats? Què els lliga a Sant Just?
Què els motiva a presentar-se?
Aquesta vessant més personal és la que hem tractat
en aquestes entrevistes de precampanya.
Avui la farem aquí encapçal al grup municipal de la CUP a Sant Just,
en Carles García. Hola, bon dia, Carles.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia. Potser ets un dels candidats dels quals sabem menys coses
perquè la CUP fa poc que aquí a Sant Just és existent, no?
Llavors, doncs bé, potser fem preguntes des de més d'arrel.
Per exemple, quant fa que vius a Sant Just?
Ets Sant Justenc de tota la vida, Carles?
Doncs no, jo soc de Barcelona, de l'Eixample,
i vaig venir aquí a Sant Just l'any 93,
o sigui que ja fa una pila d'anys, més de 25,
i bé, des de llavors estic aquí integrat al poble,
he passat per l'Àmpa de l'Escola Montserrat,
allà hem fet molta feina i bé, aquí estem.
Has dit que vas venir aquí a Sant Just l'any 93.
Què és el que et va moure acostar-te fins aquí?
Sí, jo en aquella època treballava a TV3,
bueno, encara hi treballo,
i la que llavors era la meva ex dona,
també treballava aquí al polígon,
i com que se'ns acabava el contacte de lloguer
del pis que teníem llogat a Barcelona,
doncs vam decidir que el més pràctic i el més lògic
era viure a prop de la feina,
i vam buscar un lloc per viure aquí,
i aquí ens vam instal·lar.
Has dit que treballes a TV3,
això significa que tens estudis
o que has estudiat o que t'has dedicat
professionalment al tema de la comunicació?
Bé, jo vaig estudiar
enginyeria tècnica de telecomunicacions,
vaig sortir de la primera promoció
d'imatge i sol que es va fer,
i en aquella època era quan començava
TV3 i Catalunya Ràdio,
i començava a veure un moviment
en el camp de la comunicació,
i vaig fer unes oposicions
i estava treballant ja a la ràdio,
precisament,
estava treballant a Ràdio Cadena Espanyola,
una ràdio que precisament va néixer
del que llavors era una ràdio escola,
que era Ràdio Jumentut,
que, i t'explico una anècdota curiosa
que tanca el segle amb Sany Jus des Vem,
poc abans que jo entrés
hi havia un director d'aquella emissora,
Ràdio Jumentut,
que havia sigut justament alcalde de Sany Jus des Vem,
perquè aquella emissora va néixer
de la unió de la que llavors era Ràdio Sany Jus,
més ràdios plugues,
i vam fundar la Ràdio Jumentut a Barcelona,
que va ser una ràdio pionera.
Llavors jo quan estudiava telecomunicacions
vaig fer unes oposicions a Madrid,
vaig aprovar les oposicions,
vaig anar a treballar a Ràdio Cadena,
anar allà al director,
els sorrores es van enfadar molt,
perquè tots els candidats que va enviar a ell
a les oposicions van suspendre,
jo vaig aprovar,
no tenia ni idea de fer ràdio,
no havia entrat en un locatori amb la vida,
però a vegades les oposicions donen aquestes oportunitats.
I vaig començar la meva vida professional a la ràdio.
Perquè la teva infantesa o joventut,
la record, clar, suposo que tens records de,
no de Sant Jus, no?,
perquè no estaves aquí encara,
però sí de Barcelona.
Com la recordes, la infantesa?
Sí, vaig estar a Barcelona.
Bé, molt diferent ara, evidentment,
llavors era una època molt fosca,
just el postfranquisme.
De quin barri?
De l'Eixample.
Llavors, l'escola que tenia més a poc de casa
era una escola religiosa,
era dels maristes,
i vaig estudiar allà.
Sempre dic que soc ateu amb coneixement de causa,
perquè, bueno,
em va servir també una mica
per conèixer el tema
i per saber que allò no m'agradava gens ni mica.
i, bàsicament, els records de joventut són d'allà i dels estius,
que segurament és el que recordo més,
que ens passaven a Amellà del Vallès.
Llavors, quan comences, Garresa, a interessar-te per la política?
Doncs, sempre m'interessa, m'interessa a tot, soc curiós de mena.
M'interessa la filosofia, m'interessa la ciència,
m'interessa la política des del punt de vista que no suporto la injustícia.
i, quan no suportes la injustícia,
l'única forma d'intentar fer un món més just
és intentar participar en la política.
I, com que m'agrada entendre les coses,
doncs, bueno, vaig llegir, vaig investigar,
vaig estar estudiant
i, al final, he acabat aquí.
Perquè quan va ser, en quants anys,
vas començar a militar algun partit?
No he militat mai en cap partit.
És la primera vegada que milito en un partit.
perquè jo sempre he cregut
i estic aquí una mica per coherència
que tothom hauria de dedicar alguns anys
o, com a mínim, un de la seva vida
a la política, a fer un bé social.
I, per la pròpia coherència,
doncs, dic, doncs, mira, ara o mai,
perquè és la meva oportunitat.
I què és el que més t'atrau de la política local?
Doncs, la proximitat, evidentment.
Si s'ha de començar per algun lloc,
s'ha de començar per la política local.
I on tens més a prop la gent
i on pots actuar més directament.
I que, realment, les poques coses que es puguin fer
arribin a la gent és a la política local.
I tu, què és el que més t'ha cridat de la CUP
o amb quins valors et lligues o et sents representat
per ser, bueno, doncs, per formar part d'aquest grup polític?
Doncs, bàsicament, tots.
La CUP és un partit que és feminista, anticapitalista, socialista,
total, els valors aquests, i és ecologista.
I en uns temps que vivim, en què ens estem carregant el món,
que anem a un atzotac, que és un carrer sense sortida,
que veiem que es descongelen els glaciers,
que cada vegada fa més calor,
que hi ha una sèrie de problemes que s'han de sobreventar
i que ens hem d'agafar el brau per les banyes.
No podem deixar que això segueixi així.
I, bueno, totes aquestes coses,
el capitalisme també és una cosa
que per por que meditis és evident.
No pot ser que hi hagi una poca gent que ho té tot
i molta gent que no té gairebé res.
Com que a mi no suporto la injustícia,
és una cosa que et molesta profundament.
Llavors, és una cosa que intentarem evitar.
I tu, què és el que creus que pots aportar
als santjustencs i santjustenques?
Quins trets característics de la teva personalitat
penses que pots aportar?
Aviam, la CUP no és una candidatura personalista.
La CUP és un partit molt especial, és assembleari.
I, de fet, jo l'únic que faig és de portaveu
d'una assemblea de gent del poble,
que molts d'ells no són ni tan sols de la CUP,
i donar veu a tota aquesta gent
que normalment no té veu dintre del consistori
o d'un ple de l'Ajuntament.
Hi ha altres candidatures que són més personalistes,
que realment la personalitat del que encapsula la candidatura
té importància, com podria ser la mateixa del senyor alcalde.
Però, en el cas de la CUP, jo només sóc una peça
que estaria allí representant una sèrie de gent
i el que sigui jo és una mica irrellevant.
Jo sóc només el representant que estarà allà en nom de tots.
I com encares aquest projecte d'estar com una mica de representant?
Amb responsabilitat, amb gent d'acompanyat?
Doncs sí, amb responsabilitat i nervis,
perquè hem fet aquí una cursa bestial.
Pensa que quan es forma el nucli de la CUP,
primer es treballa uns quants anys,
teixent xarxes socials dintre del municipi.
I nosaltres, com que venien les eleccions,
hem anat una mica més ràpid.
Ens ho van plantejar molt,
si ens havíem de presentar, si encara era massa aviat,
però veient com està el panorama i com està la política,
doncs quan ens intervenim pensem que més podem aportar.
I llavors hem fet un sprint.
Durant un nucli de la CUP no passa a ser una assemblea local
fins al cap dels noves anys,
i després es poden començar a plantejar
si es presenten a les eleccions municipals o no.
Vosaltres ho heu fet tot en un...
Això ho hem fet en tres mesos.
Sí, sí, en un tancar i obrir d'ulls.
Llavors, bueno, ha sigut un sprint important.
Ara parlem més del teu vincle, potser, amb Sant Just.
En quina zona vius?
Jo he vist el carrer Bonavista,
que bàsicament és el centre del poble,
és una casa de lloguer.
Per quines zones et sols moure?
Doncs una miqueta per tot arreu, sobretot pel centre,
pel mercat, etcètera.
I per quines zones et podem trobar,
passejant o fent les teves activitats?
Doncs és el mateix, sempre pel centre,
perquè fem compres sempre pel poble,
i a les hores d'anar i tornar de la feina,
doncs ens trobareu pel carrer caminant,
que vaig cap a TV3 i torno sempre caminant
i així faig una miqueta d'exercici.
I què és el que més et crida del poble?
El que més, no sé, el que més destacaries?
El que més t'agradi?
La singularitat d'aquest poble.
És realment una singularitat que és un poble a poble
dintre d'un àrea metropolitana que és molt metropolitana.
I això és una singularitat que és destacable
i que li dona una qualitat de vida destacable, també.
I estàs vinculat a alguna entitat o a alguna associació d'aquí de Sant Jusk?
Doncs no, no estic vinculat a cap associació.
I t'agradaria formar-ne part o adquirir alguna?
De moment ja m'he buscat prou feina.
Sí, de moment sí, la veritat.
El tema de la CUP.
Sí, sí.
En el teu temps lliure, Carles, quines aficions tens?
Què t'agrada fer?
Doncs bàsicament jo sóc molt casual.
Bàsicament estar a casa m'agrada estar a casa, estar amb els meus
i també una miqueta...
Si t'agrada el cinema o la lectura o si t'agrada...
I llegeixo molt també.
Sí? Quins tipus de llibre?
Sobretot temes de política, de filosofia i coses així.
Ens pots dir algun títol, per exemple?
Ara mateix no t'ho sobria.
Vinga, i si t'haguessis de quedar amb un parell de festes de Sant Just,
d'un parell de festes Sant Justenques, amb quines et quedaries?
A la festa de Tardó.
A les festes de Tardó?
Sí, sí.
Per mi és la principal del poble.
I algun altre més que t'agradi o que et cridi?
I després la festa de Major, els cars, tot això.
Molt bé.
Doncs, Carles, ha estat un plaer tenir-te aquí a l'estudi de ràdio,
als micròfons de Ràdio d'Esvern i passar-te pel Just a la Fusta, pel Magassin Medinal.
Ja et coneixem una miqueta més.
t'has obert, que ja és important, que no sempre és fàcil obrir-se aquí ara en canal
i explicar coses més d'un mateix i de la intimitat.
Així que t'ho agraïm molt.
Gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi tot molt bé.
De res, home.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
I tell you I'm sorry, you don't know how lovely you are.
I had to find you, tell you I need you, tell you I set you apart.
Tell me your secrets, and ask me your questions, and oh let's go back to the start.
Running in circles, coming in tails, heads on the sides apart.
Nobody said it was easy, it's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy, no one ever said it would be this hard.
Oh take me back to the start.
guitar solo
guitar solo
I was just guessing at numbers and figures.
Put my fingers, pulling my puzzles apart.
Questions of science, science and progress, that don't speak as loud as my heart.
Oh tell me you love me, come back and haunt me, oh when I rush to the start.
Running in circles, chasing tails, coming back as we are.
Nobody said it was easy, oh it's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy, no one ever said it would be so hard.
I'm going back to the start.
I'm going back to the start.
guitar solo
Oh,
guitar solo
Oh,
guitar solo
Oh,
guitar solo
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
Oh,
98.1
Ràdio Posped
98.1
Ara mateix són les 11.34, passen 4 minuts a dos quarts de 12.
Avui som dijous 11 d'abril del 2019
i ja tinc l'Alina, la Joana i també l'arbre a Gulló
preparats per fer la tertúlia de cada dijous.
Hola, bon dia.
Bon dia, senyoreta.
Bon dia, Núria.
Més que bon dia.
Avui es veu tot el cel amb una...
O sigui, tot el perfil, l'skyline que diuen els inglesos,
el perfil és nítid, és xulo.
Ha anat a saludar els arbres i la terra està agraïda.
Molt.
Perquè el diumenge encara no, el diumenge encara estava dur.
Clar, clar, perquè l'havia fet una bona capa.
Però ara, en la trompada de la granjada...
Els dos dies.
Sí, la calamarsa, hi ha...
La calamarsa, no és calamars.
No, no.
Perquè ho han dit calamars.
Sabien equivocat.
Els calamars.
Cau en calamars.
I van escriure calamars, eh?
Sí, calamars, calamars van escriure.
El que passa és que a vegades llegeixes amb un teleprompter o el que sigui
i has de tenir l'agilitat suficient per comprendre que en aquell moment
algú, doncs, el dit se li ha anat a Norris.
Sí, sí.
Perquè l'altre dia també van posar el nom d'aquest pobre home
que ha ajudat a la seva dona a morir.
Sí, sí.
El van posar Fernández.
Sí.
I després se'l van corregir, però a la tira de baix sortia Fernández.
Sí, ja, ja, ja.
O sigui que...
Bueno, això també és fàcil.
Bueno, jo em barallo en el mòbil, que ara m'han donat uno a Modern,
i que, ole Déu, perquè vols escriure i mires i dius, hòstia, quantes faltes
i quantes paraules de més.
Jo, hola, ahir parlàvem, ahir, com ja sabeu que sóc futbolera,
l'Smiling, que li va fer la trompada amb el nas al pobre Messi,
però l'hi va fer sense volguer, segurament, si suponi.
Va ser una bufetada com a mano dura.
No, i li dic al fill que estava allà, que havia vingut a veure,
dic, però saps qui és l'Smiling?
I diu, bueno, no sé què.
No, amb les novel·les de John Le Carreier,
està, que tu sabràs si l'has llegit, i tu no sé si te'n recordes,
està i la gente, que no té res a veure amb els actors i grans, grans persones, no,
que és un tio que passa molt desapercebut,
digués una gente del M16 ingles, de la, com si diguéssim, la CIA,
i diu, no és el M16, és el M-I-6.
Jo dic, no, però tothom li diu el M16.
I tothom li diu, jo dic, vols dir, nanu, que...
Bueno, nano, que ja té més casita els anys com jo.
Que el vaig tenir, eh?
No, no, jo va.
Va sorprèn, perquè també le diuen l'M16.
No, l'M16, tu, l'M16 és com si diguéssim...
No, no, i jo dic, mira, com Xalero Diet,
Xanel Diet, Xanel Diet, que deia, no?
Xanel Diet.
Se'n recordeu?
Són d'aquelles coses que és lògic que siguin així.
Tornant al temps, això és la bona notícia d'avui,
que està molt bonic el cel.
I tant.
L'aire és fresquet, que a mi m'encanta.
La Joana es fa així, a l'arbre no sé què fa.
Tu també t'agrada.
No, si portes roba adequada, ja està,
portes una chaqueta de pana i...
És vivificant, és lively, que diuen.
A mi, jo, a partir del mes de novembre,
m'acostumo a posar-me com a samarreta interior una tèrmica.
Sí, i a no te la treus, és de final, és de mayo.
Exacte.
No me la trec fins al mes de maig.
Noia, com és tan finita, no tens un gram de grasa,
ni un gram, eh?
No, no, tan finita.
Jo ja la porto, la samarreta.
A la motoria hi ha una cançó que diuen la Popotitos.
A la meva, eh?
La Popotitos.
Hi ha una cançó que diuen la Popotitos.
Referia a això.
A una noia així, com...
Que no tenia ni un gram de grasa.
De grasa, bueno.
No, no, amb ella m'ho contenta que adorí.
Popotitos, que en un primor...
Popotitos...
No em sona gens.
No en Spotify aquell, la tindran, perquè si tenen 3 milions de cançons...
Escolteu-me, del que volia parlar, avui és aquesta fotografia del Forat Negre?
Sí.
Ui, que xulo.
Mare meva.
Però a mi m'ha fet por.
Por?
El què?
Ostres.
Mira, penso que ho vam...
Perdona, eh?
Bueno, digues el que vulguis i després tu...
No, jo, el que m'ha sorprès a mi és que han dit que, val, amb aquesta fotografia es permet comprovar, no, que...
La relativitat.
La relativitat d'Ensen.
Jo em pensava que la teoria ja estava...
Supernada.
Ja estava...
Bueno, d'entra teoreix, com tot.
Sí.
Home.
No pensava que...
Era una incòmita, encara.
No estava.
Bueno, potser aquí ha quedat...
No, a més a més...
Aquí ho entengui, eh?
Perquè...
No, no, clar.
Aquí ha fet el treball final...
Bon som, hipòtesis.
Aquí ha fet el treball final de fotografia és una noia de 29 anys, eh?
Ah, sí?
Ostres.
Física de 21 anys.
Que ha ajuntat...
Bueno, és el treball de dos anys, eh?
Sí, sí.
De fotògrafs físics...
Bueno, i ho han aconseguit.
Bueno, el que a mi em sorprèn és aquells que parlen de contacte amb altres civilitzacions.
Ui.
El fórum negre, aquí està, 55 anys llum.
Anys llum, eh?
Bueno, 55 anys llum.
Això, jo no m'ho puc ni imaginar.
No, per això...
És incultable.
Són teories.
Sí, jo el que us volia dir abans és això.
Nosaltres, amb el meu marit, sempre ens han agradat moltes coses i ens han agradat molt.
Bueno, total, vam anar, vam estar una temporada amb el centre d'astronomia d'aquí del poble i tot això i tal.
I a mesura que t'endinses una mica en el coneixement del cel, del cosmos i dels astros,
doncs jo vaig deixar, dic, ja no vull continuar.
Que era res, una cosa molt senzilla, eh?
I a nivell, una vegada el Manel, que era el que lo llevava, eres medio físico i tal,
dice, vamos a hacer una cosa de campo, dice, vamos a mirar...
Un treball de campo.
Un treball de campo.
Sí, dice, vamos a ver, con ojo desnudo.
Y yo digo, Manel, con ojo desnudo, no, que yo soy muy, muy, muy prudente.
Yo, ojo desnudo, no, esto no me parece...
Sí, no, això de broma.
L'he vist abans, el Manel.
Ah, sí, sí, bueno.
No sé si encara...
Sí, sí, penso que està en el mateix...
El chileno, sí.
Sí, però van venir aquí, van venir gent, i bueno, hi va arribar un moment que et dones de la petitesa del ser humà...
És que és increïble.
Què?
Que és increïble.
Que és increïble, i aleshores penses, és que de fet estem aquí...
De pas.
De pas.
De pas.
No solament de pas, sinó formant part...
Som una mil·lèsima de nanos, mil·lèssima...
Sí, tu t'imagines que amb altres cultures, d'altres...
La civilització, ara uns altres vols dir...
Ens considerin un microbi infinitesimal respecte a el que ells poden tenir.
Ja, ja, ja, ja.
No, un bitxito d'això és que no sabem.
Si és que existen, que...
Jo crec que sí, clar.
Jo sí que crec que sí, eh.
Perquè segurament n'hi ha molts cossos que poden ser...
Bueno, el que fa de...
La neta...
Seria d'una supervia...
El que fa a la gent d'hi que és a dir que és una pretensió molt gran...
És d'una supervia ordinària.
Que l'univers és tan enorme, que només existim nosaltres.
Existim nosaltres com a vida.
Que és una pretensió molt...
Sí, sí, supervia.
Però que no tenen ni idea de...
No, no, no.
I els avistaments, però a vegades són núvols de forma lenticular...
Exactament.
Que es treuen, que es treuen molt de l'ono.
I us dic, eh.
A Clíotra...