Salter
Doncs tot just estem escoltant
l'inici d'aquesta nova peça
això és Gràvid
una peça audiovisual creada aquí a Sant Just
a més per joves Sant Justencs
artistes que ja els coneixem
han passat pel seier de Can Ginestà
entre altres obres que hem pogut veure
estem parlant dels germans
Rubén i Roger Córdova
i també de la Maria Rebollo
que en aquest cas també hi participa
bon dia els tres
bon dia Roger, Rubén, Maria
i hi ha un quart que no es veu
exacte
una quarta
és una quarta
i Roger també per la part que et toca
escolteu gràcies per venir
els quatre
els tres, els quatre
estic parlant de la peça
que té el nom
de sota Gràvid
Gràvid diguéssim
una peça audiovisual que es pot veure a diferents
plataformes digitals
estem escoltant tant la veu
com una mica els efectes sonors
la música
d'aquest Gràvid
volem saber
què és
què és i quina intencionalitat teniu
amb aquesta peça audiovisual
no sé per qui
qui vol començar
doncs
el primer de tot és que
cada persona pot treure
un significat
d'aquesta peça
i
el tema és
des d'on l'hem creat
d'alguna forma
perquè ha sigut una peça
molt
molt
evolutiva
que la vam crear
des de l'inici
un viatge que vam fer
la Maria i jo
poc després de
no
una mica abans de
de fer l'exposició del viatge
vam fer aquest viatge
a l'ailla
de les Azores
a una illa de les Azores
que es diu
l'Isla de les Flores
que és una illa tropical
que és molt fosca
és molt
té un punt terrorífic
té molta vida
una mica l'omar
no?
sí
aquesta pedra negra
que es veu
no?
bueno sí
una miqueta
sí
i es va ajuntar una mica
aquestes imatges
que teníem gravades
a aquesta illa
amb
durant la pandèmia
vam agafar un poema
del Rubén
un fragment que tenia
d'un poema
i li vam anar donant forma
aleshores
aquesta peça
no?
que parla una mica
de les pors
per exemple
també
està molt centrat
en la figura
d'una dona embarassada
per això
i aleshores
durant la pandèmia
vam anar donant-li forma
a aquesta peça
no?
sobretot també
amb els dissenys
del Rubén
on
bueno
pots dir una mica
cuenta-nos
Tuarte
com diu el Roger
va responent
i va com
elaborant la resposta
perquè
crec que
és una cosa
que també encara
no està molt preparat
què és aquesta peça
com ha dit
molt bé
és més des d'on està feta
i és des d'això
és un procés
de
realment
si ho definíssim
molt sintèticament
és un videopoema
videopoema
és un videopoema
també és un curtmetratge
està entremig del curtmetratge
inclús del videomusical
és una peça d'art
audiovisual
bàsicament
i
llavors
la peculiaritat
que té
és que
és una cosa
que s'ha anat generant
molt de forma
evolutiva
i
gairebé
com a improvisada
i
sempre
anar creant
i anar mirant
què ens oferia la peça
i a partir d'allà
nous camins
llavors
tot parteix
d'aquest viatge
a l'Isla de les Flores
del Roger i la Mari
a partir d'allà
em demana el Roger
un poema
li poso el poema
llavors
creat expressament
per aquesta peça
o em demana un poema
era un inici
era un poema
que tenia jo
i
són tres estrofes
la primera estrofa
diguéssim
però al juntar-ho
amb el vídeo
ja es generen
unes necessitats
i la pròpia peça
ens demana
anar més enllà
llavors
creix el poema
i el poema
també fa variar
o creixer
el muntatge
llavors és una cosa
que es va retroalimentant
i per acabar
això que deia el Roger
que preguntava
l'última guindilla
que li vam posar
és aquestes il·lustracions
que no deixen
de ser
elements simbòlics
de pors
reals
i que estan
molt basats
realment
en la figura
com observem
el protagonista
d'aquesta
peça
d'art
audiovisual
que és la Mari
en aquest procés
de l'embaràs
de crear vida
o sigui que té un vincle
també amb la maternitat
directament
totalment
no només veient
les imatges
de tu mateixa
Mari embarassada
sinó
hi ha un vincle
lligant també
d'aquestes pors
potser
que van per aquest costat
femení matern
home
jo per mi
per mi
si jo puc parlar-te
des de
no la part de creació
ni artística
sinó des de l'experiència
com a espectadora
i com
col·laboradora
no
i per mi
clar
jo miro aquest vídeo
i em sento molt identificada
sí
precisament
sí
amb el moment
en què estic
i de fet
aquest vídeo
les imatges
són de l'embaràs
del nostre primer fill
el Rai
però aquest embaràs
que ha sigut una miqueta
més remogut
tan física
com emocionalment
encara
em sento molt més
molt més identificada
i clar
veure
com expressen
no
el que és per mi
quan jo ho miro
la maternitat
ja des de l'inici
no
des de l'embaràs
que és com l'inici
de la maternitat
com comencen a sorgir
d'una sèrie
d'emocions
des de
no dolentes
sinó
més doloroses
des de la por
des de
dubtes
moltes coses
fins també
coses molt boniques
que es veuen
allà també
sí
i és una de les coses
que parlaven
quan vam fer
l'exposició del viatge
de la qual el Rubén
va ser el comissari
estem parlant
de Wicc & Song
sí
de l'exposició
que vam fer
just abans de la pandèmia
aleshores
en aquella exposició
mostravem
tot tipus de viatges
diguéssim
que eren bastant
bucòlics
o bonics
aleshores
també ens va
quedar pendent
fer com un apartat
d'uns viatges
més foscos
que ens porten
per camins
més tanabrosos
potser
i aleshores
anar en aquell viatge
que vam fer
a les Azores
amb aquest lloc
tan fosc
tan fantasmagòric
i alhora bonic
és una illa
i les imatges
són
velles
velles
també
altes
també
de la malitat
de tot
i és una illa
de contrastos
molt gran
aleshores
vam descobrir
que
pese a acabar
amb la llum
perquè acaba
amb el naixement
i amb donar llum
té una part fosca
i és la part
d'acceptació
d'aquests viatges
foscos
representada
amb aquests monstres
i què són
aquests monstres
aquests monstres
ens acompanyen
a tots
a tots
d'alguna forma
i vam voler
tractar una mica
aquesta relació
amb aquests monstres
i aquest viatge
intern
que fa la Maria
en la peça
finalment
entrant dins seu
per aquest túnel
que de fet
és l'únic plano
gravat aquí
a Sant Jús
una localització
que no la direm
la gent la pot buscar
però segur que
més d'una persona
la coneix
i
en aquesta acceptació
d'aquests monstres
que molts cops
aquests monstres
no van
en contra nostre
precisament
el que estan intentant fer
és defendre'ns
d'alguna cosa
i és en aquesta acceptació
d'una de la mà
d'aquests monstres
que ens permet
avançar molts cops
i arribar a aquesta llum
a donar llum
en aquest cas concret
i tornant a l'inici
deies
ja no és la nostra intencionalitat
sinó el que
cadascú interpreti
d'aquesta peça
és a dir
hi ha aquestes dues
també aquesta dualitat
que deia la Maria
de no tot és una cosa
pot ser el que un vol
però també el que l'altre interpreta
és una mica l'objectiu
imagino
de cadascú
la part que hi ha dipositat
en aquest gràvid
totalment
i gràvid
és a dir el nom
la gravidesa
la gravitat
la gravedat
el feto ahí dintre
està molt relacionat
amb la gravetat
exactament
i de fet
si tu mires
amb els test d'embaràs
surt la paraula
gràvid
perfectament
que és
quan realment
la dona està embarassada
i porta una vida
dins d'ella
aleshores
ens quadrava bastant
aquest nom
com a neia el dit
aquests monstres
no sé si han estat part
dels Rubens
és a dir
artísticament parlant
aquests dibuixos
aquestes il·lustracions
corren a mans teves
sí
i en aquest cas
literalment
perquè
hi havia
com una voluntat
també
de
tornar
a la mà
com has dit tu
no?
o sigui
al final
estan passats
per l'ordinador
però són dibuixos
que els vam fer
bé
els vaig fer
amb paper i llapis
i els compartíem
amb el Roger
fins a trobar
el que ens semblava
que
podria representar
metafòricament
cada una
d'aquestes pors
no?
i sí
sí
sí
al final
com ha dit el Roger
no?
també
en la mateixa tònica
que la peça general
és
deixar en pas
que cadascú
interpreti
també
en suggerim
és curiós
perquè un dels monstres
que surt
a la peça
diria que és l'únic
que no partia
de dibuix
sinó d'una imatge real
que és
una de les obres
que ens uneix
dins d'aquest
univers gràvid
els tres
i que va estar
representada
en l'exposició
del Rubén
d'aquí
de Can Ginastà
que es deia
Redención Entrópica
que és aquesta
cadera de vaca
que també tenim
una història
de fons
bastant guai
a veure
com està això
una cadera
de vaca?
cadera
el hueso
de la cadera?
sí
en la peça
de gràvid
a part de les il·lustracions
com a element artístic
també
surt una
una escultura
que vaig fer
fa uns anys
que és una mena
de totem
i està feta
amb fusta
la tècnica
de shibari
que vaig fer
amb el Gabriel Briones
que és un artista
que fa això
que el shibari
és amb cordes
lligar coses
i és com
una mena
de totem
que fa ja
quatre anys enrere
ja parlava
d'això
d'agafar les pors
i posar-les davant
i enfrontar-les
i llavors
és un element
més dintre
de la peça
bastant protagonista
que està de fons
i que realment
és una
darrere
hi ha una història
que hauríem de
això ja ens ho explicarem
un altre dia
de receta de Kanji
perquè és llarga
però segueix sent
el mateix
és una història
com la vida misma
plena d'ombres
bàsicament
la va trobar
el Rubén
al Montseny
per Olot
amb un bosc
i anys després
jo amb la meva germana
Llasmín
d'excursió
la vaig retrobar
aquesta cadera
i hi havia
una història
de fons
que creiem
que començaven
teníem una
la cadera aquesta
que es perseguia
jo me la vaig trobar
jo me la vaig trobar
el 2017
per dictar alguna cosa
enmig d'un bosc
i quan ja me n'estava
a punt de portar cap a casa
perquè jo vaig
per la vida
recollint coses
que em trobo
per la natura
i per els containers
i coses així
segona vida
segona vida
uns donaments
i tant
i llavors
quan vaig pensar
ostres
si porto això a casa
la Laura
la meva parella
aquestes coses
li donen bastant de lluio
i vaig dir
la deixo aquí
i la vaig deixar
enmig del bosc
amagada a més
per si algun dia
se'm girava al cap
i tornava
i just és el teu germà
el que es troba
cap d'un any el Roger torna a fer la mateixa excursió
amb ma germana
que vivia allà
i em va enviar una foto
i em diu
Ruben
l'he trobat
bueno
m'ha trobat
sense buscar-la
entenc
no vas anar
allò de dir
a la resta
de la cadera
de la vaca
llavors me la va portar
la vaig tenir a casa
i van succeir
uns aconteixements
bastant xungos
ens van atropellar
els dos gats
en un mes
ostres
una cosina meva
que em pava a descansi
també
se'ns va anar
i era com que
m'era impossible
no atribuir-li
en aquella cadera
o sigui
en aquesta cadera
que sembla una cara
tota aquesta
freqüència
xunga
no?
sí, negativa
no?
sí
llavors la decisió
va ser com
doncs agafar-la
i crear
contenir
aquesta por
dintre d'aquest marc
que la lliga
i a més
generar una imatge
maca
aquesta és la intenció
de fons
que només ja ser
gairebé el mateix
que fa gràvid en si
pel la gallina
sí
una pregunta
aquesta
aquesta peça
d'art audiovisual
poema
videopoema
curtmetratge
on es pot veure
i l'heu presentat
a festivals
també?
o teniu a idea
que acabi rondant
per algun
artístic audiovisual?
ara mateix
l'estem autogestionant
diguéssim
per les redes i tal
i sí que ara
entrarem dins
d'un circuit
de festivals
a través d'una gent
que es diu
Eterum
que és
de festivals
latinoamericans
i després
també aquí
a nivell
petit comitè
a Sant Just
volem fer una estrena
amb un nou centre
que es diu
la Casa del Far
que no donarem
encara molta informació
però és un nou lloc
on es fan iniciatives
es faran
moltes iniciatives
de creixement personal
que sí que podeu mirar
a l'Instagram
que es diu
la Casa del Far
crec que l'Instagram
és la Casa del Far
i farem una estrena allà
amb una mica de
maridatge
i xerrameca
i ja us ho farem saber
en breu
la Casa del Far
tot junts
és el que he trobat
a Instagram
potser
espai de creixement
tallers i més
exacte
i ja veureu
que hi haurà iniciativa
Go Far Go Together
és aquest?
és el vostre
sí?
es faran coses molt guais
allà
ja veureu
molt bé
és a dir
fins que no es projecti
si hi ha algú
que el vol veure
perquè l'estem escoltant
nosaltres en bucle de fons
però si hi ha algú
que el vol veure
a quines plataformes
es pot adreçar?
es pot veure a YouTube
i a Instagram
a l'Instagram de Weekend Song
o el meu
el de Roger Cotoc
i a YouTube
a YouTube
el meu canal
de Roger Còrdoba
sí, exacte
i per anar acabant
qui vulgui dels tres
Maria, Roger, Rubén
quin feedback heu rebut
fins ara
d'aquesta
de la publicació de la peça
Maria que t'hem escoltat
vinga Maria
és la protagonista
la veritat
és que és molt guai
és que a mi
també
em sembla
em sembla brutal
com explica
tot això
que hem estat parlant
tota l'estona
i com ho veig jo
amb les imatges
del poema
i tot
crec que
dona per molt
per molt interpretar
i és com molt
molt profund
i el feedback
que a mi m'ha arribat
és super
molt guai
sí, molt positiu
sí
m'he dit que el Roger
i el Rubén igual
us ha arribat feedback
que hi haguéssim
bones paraules
o aplaudiments
podríem dir
jo crec que està aconseguint
alguna cosa
que normalment
és com la fita
de qualsevol
gest artístic
és no només
expressar
expressar-se un mateix
sinó
que
fer emocionar
qui ho està mirant
i la gent
ens transmet això
i crec
que
a mi mateix
em dono
autofeedback
i cada cop
que me la miro
m'és impossible
no acabar
amb la llagrimeta
vull dir
i no m'ha passat
sempre això
vull dir
és com
molt inesperat
he de dir
que és molt emotiu
animo a tothom
que el pugui veure
us emplaço
un altre dia
si en voleu seguir parlant
més endavant
quan tinguem
aquest projecte
de la Casa Alfà
ja més en desenvolupat
o inaugurat
o s'hagi fet
el maridatge
i així anem seguint
una mica la vostra pista
mentrestant
que vagin a veure
aquest gràvit
a Youtube
a Instagram
que comparteixin
que aplaudeixin
i que comparteixin
aquest coneixement
aquesta peça d'art
que dèieu
Maria, Rubén, Roger
moltes gràcies
per venir fins aquí
enhorabona
per seguir treballant
amb aquestes peces
i també per fer
que l'art
Sant Justenc
segueixi tenint
el seu valor
i que
en fi
tinguem la sort
de tenir aquestes peces
que vagi molt bé
i que vagi molt bé
especialment a les dues
moltes gràcies
Bon dia
Però no sé
si empujada
o me atrajo
el deseo
o el rechazo
si habrá impacto