I aquesta hora el que fem és parlar de literatura,
perquè Cal Lliureté organitza per aquest dijous
un vespre de clàssics per parlar de Natàlia Ginzburg,
novel·lista, sagista, dramaturga i política italiana
que va morir l'any 91.
L'acte anirà de la mà de les editores,
Maria Boigas, de Club Editor,
i de Silvia Querini, de Lumen,
a qui tenim ara l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, buongiorno.
Buongiorno, exacte.
Buongiorno a Natàlia Ginzburg.
Exacte.
Que serà la protagonista, com dèiem, d'aquest dijous
i una escriptora que aquí a casa nostra, almenys,
l'estem com descobrint en els últims anys, no?
Arran, doncs, de les últimes publicacions,
les últimes traduccions que han arribat
tant en català com en castellà.
Pues sí, la verdad es que vamos a,
yo diría que a reproponer,
pero casi es un proponer,
casi es un inaugurar
esas lecturas de Natàlia Ginzburg
que nació hace ahora 101 años
i que, sin embargo, té un mensatge
que és absolutament actual
i puede servir para todas las mujeres
y los hombres que quieren encontrar un espacio propio
en la literatura.
Exacte, ¿no?
Hasta el punto de que yo el sábado
estaba leyendo en streaming
la marcha de las mujeres en Washington
y lo que hice fue apuntar a Natàlia Ginzburg a la marcha.
Como ella no podía, pues lo hice yo.
perquè hauria estat allà.
Y como ella apunté a Elsa Morante,
a Doris Lessing,
y a todas esas mujeres
que creo hubieran participado de la marcha.
Clar, exacte.
És com un descobriment que estem fent ara
i sobretot és un descobriment perquè quan la llegeixes
t'adones el que deies,
que són alguns temes que
ella va néixer fa 101 anys,
però si hagués nascut fa 20 anys
segurament podria haver escrit el mateix que signava llavors, no?
Jo crec que sí.
Entre otras cosas porque tiene una visión, digamos,
muy avanzada, por lo que era su época,
de cuál era el papel de la mujer.
Y lo vivió en carne propia.
Es decir, Natàlia Ginzburg no habla desde la teoría,
habla desde la práctica.
Y puedo decirte que su práctica no fue fácil.
Natàlia Ginzburg se encontró en Roma
cuando era todavía joven,
viuda de Leone Ginzburg,
que fue uno de los hombres
que más luchó en contra del fascismo italiano
y que murió torturado en una cárcel de Roma.
Y tenía tres hijos.
Es decir, que tuvo que hacerse cargo de una familia
y además trabajar en la editorial de Inaudi
y además escribir sus propios textos.
Por eso quiero resumir un poco
cuál fue la vida de Natàlia
y decir que ese feminismo,
que creo que está hecho a base de sentido común,
era algo que ella vivía cada día.
Claro, no tenía de intra directamente, ¿no?
Exactamente.
Era su día a día.
I per tant, doncs, d'alguna manera,
segons com és trist, ¿no?,
que els textos que el que escrivia fan un munt d'anys,
doncs, encara ara tingui aquesta vigència,
però a la vegada també ho fa universal, ¿no?
Vull dir que en el fons també tenim molts textos
que estan escrits fa un munt d'anys
i que llegits ara encara tenen, doncs, tot el seu valor.
Esa és un poco la prueba de algodón,
de algodón para saber si un texto puede convertirse en un clàssico.
Si tú puedes releerlo al cabo de muchos años
i encara te està contant coses de ti misma
que no sabías,
és un clàssico.
Clar.
Aquesta és la clau, ¿no?, una mica?
Perdó?
Aquesta és la clau, ¿no?, una mica, segurament.
Clar.
És la clave, és la clave para Natalia Gainsbourg,
però és la clave, repito,
para tota la bona literatura.
La bona literatura tiene un tempo,
que no es un tiempo.
Tiene el tempo de la narratividad
que mantiene su vigencia y su calidad
a lo largo, no solo de los años cronológicos,
sino de la vida de una persona.
No es lo mismo leer a Natalia Gainsbourg
cuando se tienen 18 años
que cuando se tienen 60.
Clar, trobes coses diferents, ¿no?
Tiene palabras para todas.
Ara, justament,
es publica a La ciutat i la casa,
en catalán Club Editor
i en castellà Parlumen,
i en aquesta obra en concret,
Sílvia, què hi trobarem?
Mucha soledad.
Mucho aislamiento.
Mucho...
Vamos a ver.
Vemos la cara oscura
de lo que fue
el cuarto propio de Virginia Woolf.
Mal.
Es decir,
hay cuartos propios
que quizás convenga
no visitar.
Y Natalia Gainsbourg
los pone,
digamos,
en relieve,
los pone encima de la mesa
para que sepamos
que a veces
ese aislamiento,
ese quejarse
y no hacer
puede llevarnos
a cuartos oscuros,
además de ser propios.
Y eso
no es conveniente
para nadie,
ni para los hombres
ni para las mujeres.
Es una amiga,
per tant,
el que trobem
en aquesta última obra,
com dèiem,
que editeu ara
o que acaba de sortir
pràcticament,
que es comentarà,
per tant,
arran d'aquesta novetat,
parlareu de Gainsbourg
i dèiem també,
o deies al principi,
aquesta idea
de la literatura femenina
i que d'alguna manera
també els últims anys
estan sortint
tan noves veus
com veus
que comencen
a arribar
i que fa més temps
que existeixen.
Què té la literatura femenina
de diferent, no?
És els temes?
És el tractament?
Vosaltres,
que des de l'úmen
heu apostat bastant per aquí.
Esta es una pregunta trampa.
Mira,
yo como editora
no estoy especialmente
a favor de la literatura femenina.
Estoy a favor
de la buena literatura.
En general.
En general.
Entonces,
puedo decirte
que puestos a elegir,
porque recibimos material
cada día
y nuestras opciones
son infinitas,
bueno,
infinitas no,
pero finitas,
digamos,
de una manera
pues muy generosa
porque recibimos
del orden
de las 70 propuestas
por semana
en un material
tan pequeño
que me ha unido.
Yo me decanto
por la mirada femenina
que no tiene
que estar
que coincidir
exactamente
con el sexo
de quien escribe.
Me explico mejor.
Sí.
Com Toiby,
David Grossman,
son hombres,
pero su mirada
hacia el mundo
es una mirada femenina
y por mirada femenina
yo entiendo
aquella mirada
que se fija
en los detalles,
que no ondea banderas
y que es
especialmente
piadosa
con el otro.
Misericordiosa,
diría yo.
Misericordiosa
en el sentido laico
de la palabra.
La misericordia
es la capacidad
de saberse
colocar
en el lugar
del otro.
Y creo que
Natalia Ginsburg
lo sabe hacer
pero lo sabe hacer
como Toiby
y lo sabe hacer
David Grossman.
Por lo tanto,
repito,
no estoy ni a favor
ni en contra
de la literatura femenina.
Estoy a favor
de la mirada femenina.
Sencillamente
porque me parece
más interesante.
La etiqueta
que dèiem
que t'he fet yo
en aquesta pregunta
de literatura femenina
¿creus que
justament
jugar una mica
en contra
de literatura
com la de Natalia
Ginsburg
o d'altres literatures
que se'ls posa
aquesta etiqueta
i llavors
hi ha gent
que diu
ui,
que va aquí,
no?
Bueno,
cuando dices
hay gente
yo diría
que hay hombres.
Es decir,
mi queja
es que los hombres
en general
no leen
a las mujeres.
no se trata
tanto de que
las mujeres
escriban
más o menos,
que las mujeres
escriban
mejor o peor.
Me gustaría
mucho
que los hombres
empezaran
a descubrirnos,
a descubrir
lo que se ha dado
en llamar
la literatura femenina.
Es triste
que haya que darle
un premio Nobel
a la señora
Alice Mungo
o a la señora
Toni Morrison
para que un hombre
se acerque
a su literatura.
Prefereixen
homes en general,
no?
Los chicos
entraran en una librería
y se acercaran
a un libro
firmado por una mujer
sin ningún tipo
de prejuicio.
Igual que ho fem
les dones,
no?
Bueno,
jo almenys
compañero de la librería
més igual
si és una bona dona
en principi
qui ho ha escrit.
Exactamente.
I creus
que això
està començant
a canviar
o no?
Creo
que es más
un deseo
de, digamos,
nuestro
que una realidad.
Estamos haciendo
todo lo que sabemos
y más
para que
los hombres
también
se acerquen
a
bueno,
a las
a lo que escriben
las mujeres.
Dicho eso,
no estoy
no estoy diciendo
que todas las mujeres
escriban bien.
Ya.
Lo que pido
es que los hombres
se acerquen
a la buena
literatura
femenina.
Ni más ni menos.
Exacto.
Ara parlaves
de Liss Munro
també,
hem parlat
de Natalia Ginzburg.
Algún altre nom
que creguis,
Sílvia,
des del teu punt
de vista
d'uns dies
de l'úmen,
algun nom
de més dones
que creguis
que hem de llegir?
Elsa Morante,
Elena Ferrante.
Espera que voy con más.
pues,
por ejemplo,
no sé,
Dara Moreno,
son personas,
dejémoslo así,
son personas
que miran el mundo
con una especial atención
hacia los detalles.
y en esos detalles,
como bien dice Alice Munro,
se descubren cosas,
se descubren detalles
que pueden servir
para preguntar mejor
a nuestra vida
qué tal
tenemos que llevarla.
Yo siempre digo
que un buen libro
hace que tú seas distinta
cuando lo acabes.
Tú eres de una cierta manera
cuando arrancas un libro
y cuando acabas
tienes mejores preguntas
que hacerle a la vida.
Las personas
que escriben
desde la mirada femenina
prestan especial atención
a esos,
a esas maneras
de preguntar
y de ahí
mi defensa
de la mirada femenina
para hombres
y para mujeres.
Sí, sí,
per qualsevol
que vulgui llegir,
no?,
d'alguna manera.
Exactamente.
Per tant,
nosaltres sí que,
deies,
potser no ha crescut
el nombre de lectores
en aquest sentit,
però sí que hi ha,
per tant,
més interès
també des del món editorial,
des del món dels llibreters
en visibilitzar-ho,
no?,
o en destacar
que això existeix,
no?,
i que sempre ha existit
i d'intentar
que arribi més gent,
no?,
comunicar-ho,
potser.
¿Estás hablando
de la literatura femenina?
Sí.
Creo que incluso
hay una discriminación
positiva
a favor de las mujeres
escritoras.
Te lo digo tal cual
y sé que me la estoy jugando.
Y yo repito,
estoy a favor
de la buena literatura
de mirada femenina.
y no me importa
si quien la escribe
es su nombre.
De fet,
darrere de Elena Ferrante
hi ha molt de l'edat,
¿no?,
en aquest sentit,
també?
Sí,
muchísimo.
Ya ves,
pura escritura,
no sabemos
qué está detrás,
pero ahí sí que hay
una mirada
especial
hacia los detalles
de lo que puede ser
una relación
entre dos seres humanos
que no...
que de alguna manera
le da la vuelta
a los tópicos,
¿no?
Cuando tú estás preparada
para leer,
para habitar
un nuevo tópico,
Elena Ferrante
consigue darle
la vuelta completamente
y te deja desnuda.
Desnuda
delante
de tu vida.
Esa es la clave
de la buena literatura.
Clar.
Estem parlant
amb Sílvia Kerín
i que demà,
com dèiem,
serà Sant Justa
que el llibre té
en aquest vespre
de Clàssics.
En principi,
bé,
per parlar
de Natàlia Ginzburg,
també amb l'editora
Maria Boigas
de Club Editor.
El món editorial,
Sílvia,
des del teu punt de vista,
està ara,
no?,
a 2017,
està en un bon moment,
està sortint
d'un moment difícil.
En quin punt ho veus?
Te cuento un secreto.
Venga.
Ahora que ya des,
nadie nos oye.
Exacte.
Llevo 40 años
en la profesión
y siempre
estamos en crisi.
Siempre.
Nunca he vivido,
digamos,
un momento feliz
para,
digamos,
lo que es
nuestra profesión.
Pero yo creo
que la gente
está volviendo
a redescubrir
la buena literatura
y la buena factura
de los libros
como objetos.
me explico
mejor.
Está aprendiendo
poco a poco
a colocar
la lectura
del lado
del placer.
Sí.
Y eso no es fácil
en un país
donde hay lecturas
obligatorias.
Está fácil.
Porque,
como comprenderás,
no hay futbolín
obligatorio.
Ni hay Facebook
obligatorio.
y en cambio,
sí,
siguen habiendo
lecturas
obligatorias.
Invitar
a la gente
a que empiece
a entender
que
un buen libro
suele
tener un precio
que está
alrededor
de la mitad
de una cena
mediocre
en Barcelona,
en Madrid,
en Huelvo,
en cualquier
ciudad
de España
y te da
muchísimo
más
placer,
es complicado,
pero creo
que lo estamos
consiguiendo.
Doncs,
avui,
dijous,
a dos quarts
de vuit del vespre,
a la llibreria
que el llibre té,
el carrer
Bonavista,
aquest vespre
de clàssics
preparada
a Natalia
Ginzburg,
amb Maria
Boigas
i Sílvia
Kerinin,
que hem pogut
parlar avui.
Ha estat un plaer,
Sílvia.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies
i que vagi
molt bé.
Arrivederci.
Que vagi bé,
bon dia.
Nos vemos
mañana
en la librería.
Perfecte.
Venga,
gracias.
Adéu,
bon dia.
Estem escoltant
Just a la Fusta.
Benvinguts
a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilonis,
no us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Babilònia.
Fins demà!
Avui a la Joan no la tenim aquí, per tant, la saludem des d'aquí els micròfons, esperem tornar-la a tenir la setmana que ve.
Sí, ens escolta.
Exacte, exacte.
Bé, avui tenim dia d'hivern, eh? Dies de fred. No ha nevat a Sant Jús, per sort, segurament.
Però bé, és el que tocava, no? Aquest fred, sou de fred vosaltres o no? No ho recordo quan ho hem parlat aquí a la tertúlia.
No, no ho sé, jo de fred no. El fred a mi m'agrada molt.
A qui t'agrada?
Sí, sou de fred, llavors.
Ah, sí, som de fred.
Tu ets de fred?
No, jo no.
No m'ha agradat gent ni mica, i ahir va haver estat quasi un atac d'ansietat per ocupar el fred.
Jo crec que suporto més bé el fred que la calor.
que no... Bueno, les dues coses les suporto, però vull dir, entren a casa meva normalment les persones que venen i diuen, ai, no sé com no tens fred aquí, perquè en realitat tinc molt pocs aparells que escalfi la casa, i a més està tot obert, i esclar, encara menys.
Ja.
Quan fa fred, quan fa fred, quan fa fred, quan fa fred, quan fa fred, quan fa fred, poder-te tapar, jo això de vegades és com un petit plaer, que dic disfruta'l, disfruta'l, disfruta'l.
i amb això penseu que som uns privilegiats
i aleshores allà sí
que com si diguéssim
em reconforta
l'escalfureta del llit
ara independentment d'això
si fa fred però ostres
és lively
que és vivificant
que tampoc no és
com per quedar
esturats o amb aquesta angoixa
que tu dius Jordi que ara m'agradaria
que l'expliquessis
això que dius d'haver passat fred
i vaig arribar a casa
descomposat
el vent i l'aire ja em passa
el vent i l'aire ja descomposa
això de ser diabètic
o el que sigui
ja em va passar aquest famós 10 de febrer
del 2010
que van caure els arbres
i ja em va passar
vaig sortir a passejar
per a cemar-se el sucre
i vaig tornar a casa
que ja estava d'anar d'urgències
sis hores em van tenir fent proves
i no tenia res
era m'havia descomposat
m'ofegava
en el gui no
no hi havia manera
independentment de tota la cosa física teva
tu tens la cosa emocional
de les plantes i de la terra
o sigui que si vas veure
que els arbres aquella
potser era un desencadenant
d'aquesta angoixa
parlem-ne
parlem-ne no el fred
no donem tota la culpa al fred
sí
sí
no el vent és
per mi el vent és el que més molesta
molt més que el fred
perquè el fred
bueno
et tapes
i si vas caminant
vull dir
el teu cos
genera una calor
suportable
en el teu cos
sí
i el vent no
el vent a mi m'atabala
bueno el vent
per això els de la tramuntana
estan tocats
tocats oi
tocats
per això
que n'hi ha
l'índex de tocats
és més elevat
no no
però el vent és veritat
n'hi ha fenòmenos
climatològics
meteorològics
el que sigui
que afecten molt a les persones
també les baixes pressions
les altes pressions
aquests canvis
a vegades donen un malestar
que dius
sí que passa
sí que passa
i estàs degut a
que hi ha hagut
aquestes sisòbares
no van
que no tenen que ir
això
el que em passava ahir
se'm va caure una al mar
ahir
també
que tenies
fantàstic
jo què sé
que tenies
fantàstic
això va ser
no no no
això va ser
una mala mirada
que t'echaron
descontrol
això
descontrol
una vegada
quan jo estava
en un ambulatori
que ajudava
com a tés
amb la meva funció
entra una
una gitaneta
pobreta
li diu
diu
què li passa
li diu al mèdico
dice
no
que m'han echat
una mala mirada
i el mèdico
dice
ai senyora
con las malas miradas
que m'han echado
a mi
i aquí
la mala mirada
que l'he echaron
a la mujer
hem tingut un hivern
hivern
perquè feia uns quants anys
que l'hivern
era bastant suau
i aquest any
i sec lamentablement
molt sec
quasi dos mesos
sense ploure
i en això
la natura
ara
en primavera
rebentarà
al més que
veniran els parres
per parar un temps
i per parar un tren
i després
esclatarà
esclata
per això diuen
que l'aigua
és riquesa
sí
tota aquesta
neu
que n'hi ha
la terra
l'absorbirà
i l'absorbirà
l'està absorbint
sí
l'absorbir
doncs vinga
les rieres
l'aigua
els rius interiors
de la terra
tot
bueno
està bé
es posarà una miqueta
sempre
sempre s'ha de buscar
la cosa positiva
no no
això està clar
el que tinc ara
és que ja calme l'hivern
una miqueta
que surti el sol
encara queda
pensant que ens queden
calme
i març
no però el fred
el que passa
és que
els dies grisos
és el fumós
ser tan fort
d'ara
no
pot fer algun dia
però ser tan fort
que estem aguantant
per el que dèiem
que ha fet uns hiverns
molt suaus
i que aquest any
fa un hivern rigorós
quan passava per l'escola alemana
marcava 5 graus
a les 10 del matí
5
5
a les 10 del matí
això és fort
per nosaltres
sí
sí
perquè aquí a Barcelona
quan fa 7
Barcelona
els entorns
és igual
quan fa 7 graus
ja és fred
de totes maneres
és com a l'estiu
l'estiu
va haver uns dies
també
que va ser
una calor
tan espantosa
i no és que fos
la calor
sí
que poden haver
aquestes agulles
de calor gran
és
estan dur
la duració
que duren
diversos
aquí el que ha passat
és això
és fred
i ara fa uns dies
bastants dies
que és fred
fred
és a dir
que es mantén
i és quan queda molt més
evidència
d'aquesta fredor
perquè si no diries
bueno
doncs és natural
sí
clar
clar
clar
no
ens cansem
si fa un petit lapsus
que fa dos o tres dies
que es mantén
però ara partem uns quants dies
que es mantén el fred
i la gent
veiem
hi ha persona que l'acusa més
uns que uns altres
exacte
que els molesta
no és que es molesta
és que els fa
fa que la seva naturalesa
no ho suporti
però bueno
a part d'això
l'hivern és hivern
en fi
exacte
s'agraieix
passa que les dues
les quatre estacions
s'han quedat ara molt diluïdes
o fa calor
o fa fred
no hi ha
aquella cosa d'ai
la primavera
a l'estiu
no estan d'acord
no
no estan d'acord
està com tots nosaltres
barrejats
passa com la política
el temps està igual
que la política
no és mal que no
no és igual
aviam
tenen
tenen uns
s'atropellen
s'atropellen
volen passar
no sé per on volen passar
però s'atropellen
no es posen d'acord mai
doncs el temps està
igual
revolucionat
veu veure el tema de Brussel·les
heu seguit alguna cosa
sí
sí
vaig seguir una mica
vaig enxufar una mica
vaig enxufar
bueno
doncs és
diguem jo
em va semblar
democràtic
normal
català
va exposar el seu punt de vista
perquè
el govern espanyol
eludeix la responsabilitat
de que hi ha una polèmica
la democràcia seria
acceptar que hi ha una polèmica
i acceptar-la
intentar arreglar-ho
intentar arreglar-ho
intentar debatre
intentar
i quina és la cura
aquí hi ha una malaltia
ja
ja
amen
que hi ha una malaltia
que hi ha una malaltia