I encarem aquest últim tram de la segona hora a punt de tocar.
Ens falten uns 10 minutets per les 12 del migdia,
que seria més ràpid resumint l'hora.
I tenim amb nosaltres avui a Jordi Salvany,
dissenyador gràfic i també autor de la novena clau
de l'espai de lliure creació Carme Malaret,
que es presenta precisament aquest dijous,
a quarts d'avui del vespre, al mateix espai.
I saludem el Jordi. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, benvingut a l'emisora de nou,
que jo hi hagués passejat per aquí, passat,
suposo que també he passat.
Escoltem l'autor, com deia, d'aquesta clau número 9,
o novena clau de l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Explica'ns una mica, si et sembla, per començar,
per aquells que no coneixen massa l'espai
o no coneixen massa el concepte de la clau de l'espai,
que aquí n'hem parlat amb diversos autors i autores,
què és la clau, què significa la clau
i què vol dir que t'hagi tocat a tu crear la clau de l'espai de la Carme Malaret?
Bé, la clau és un petit projecte...
Et demanaré que t'acostis una miqueta el micròfon.
Sí, sí, sí, va, molt bé.
Vale, genial.
La clau és un projecte que es fa a l'espai de la Carme,
que suposo que la gent ja el coneix, aquest espai,
perquè ja és un espai...
Esperem que sí.
...que aquí a Sant Just ja fa uns anys que funciona,
i que és un dels projectes que es fan cada any,
que cada any es van repetint dins de les moltes coses que es fan,
i que aquest és especialment entranyable,
perquè el que es fa és que es proposa amb algun col·laborador,
algun artista, algú dels habituals de l'espai,
que faci una proposta entorn a aquesta idea de la clau,
que és una proposta que després el que es pretén
és que la gent se la faci seva,
l'adquireixi per una mòdica quantitat de diners,
i que, en el fons, aquests diners serveixen per subvencionar l'espai,
per col·laborar amb les despeses
i el manteniment d'aquest bonic projecte
que és l'espai de la Carme aquí a Sant Just.
Perquè la clau en si, físicament,
la gent suposo que s'estarà imaginant una clau.
Té el format de clau, és una clau com a tal?
Sí, jo crec que les primeres propostes
que van sorgir en torn d'aquest projecte
giraven molt en torn a la idea formal de la clau.
O sigui, la que obre portes, eh?
La que obre portes, exactament.
La que obre una mica la porta de l'espai, no?
És una mica aquesta idea de...
Bueno, el que obrirà portes a l'espai
és una mica si tenim recursos econòmics
i podem girar endavant, no?
El que passa que, bé, és un projecte...
És una idea que és molt...
Bueno, una mica com tot el que passa dintre de l'espai.
Res és tancat, tot és molt obert,
s'admeten molta mena de reflexions i idees
en torn, a lo millor, una primera idea
que després evoluciona, no?
I que...
I en el cas de la meva proposta, per exemple,
poc té a veure amb una clau física, diguem, no?
És a dir, és més aviat...
Bueno, en torn del concepte o la idea d'espai
i d'espai on passen coses, no?
Que jo he fet aquesta proposta plàstica, diguem-ne.
Clar, intentarem no fer com un espòiler,
perquè si no, no tindria gràcia esperar-nos el dijous, no?
Clar, és complicat parlar d'una cosa
sense parlar-ne directament d'ella,
però vaja, del teu treball, diguéssim,
hem vist diverses làmines, dibuixos estampats, no?
Que crec que també treballes manualment, no?
Amb aquestes geometries,
ho acompanyes sovint també de jocs visuals
que a vegades et fan inclús riure, no?
Del dibuix amb un petit acompanyament
a vegades d'una frase.
Això també forma part, és a dir,
aquest ADN teu artístic forma part de la clau també,
de la que tu has dissenyat per l'espai?
I aquesta clocada d'ullet?
Sí, bé, jo soc dissenyogràfic.
Els meus orígens dins de tot aquest món
venen a través del disseny gràfic
i el que passa que, bé,
les fronteres del disseny gràfic,
el món de l'art, el món visual
i de la comunicació són molt laxes, no?
Llavors, des de la professió pròpia,
ben dita, de dissenyogràfic,
moltes vegades el que ens agrada
és anar cap a propostes més obertes,
més artístiques.
Llavors, sempre m'ha interessat molt
aquest llindar, no?,
entre la comunicació, el dissenyogràfic,
la il·lustració, les arts plàstiques,
les poesies visuals,
la...
En fi,
he provat i m'ha agradat molt investigar
i fer provatures en camps diversos
que s'allunyi una mica
de l'ofici convencional
de grafista o de dissenyogràfic
i s'acosten més al món,
aquest món més lliure
i més, per mi,
més interessant,
que és el món de l'art.
Més artístic.
Perquè en quin moment la Carme Malaret
et proposa a tu
sabent la teva trajectòria artística
barra dissenyador gràfic?
És a dir,
t'ho proposa a tu
i et busca a tu
perquè creïs la clau
i tu ho acceptes, també?
Sí, sí,
jo crec que això deu fer...
Això devia ser cap al gener,
gener, febrer,
que m'ho va proposar.
No sé molt bé
per què m'ho va proposar a mi,
però en tot cas...
Pots dir que ja us coneixeu davant,
ja tenia un lligam creatiu.
Sí, sí, sí.
Jo ja he col·laborat alguna vegada
amb la Carme
i en principi
soc bastant habitual
de l'espai.
Diria que soc un dels
qui va habitualment
i m'agrada molt,
és que m'agrada molt
el que fa la Carme
i l'equip,
perquè de fet no és només la Carme,
és un equip de gent
que balluga en aquest espai
i que, bueno,
que em sembla molt interessant,
i fet amb molta cura
i amb molt de rigor.
I tant.
I jo diria que m'ho va proposar
cap al gener,
gener-febrer
i, bueno,
a mi em va semblar bé
i em va ensenyar una mica
el que s'havia fet
fins en aquell moment.
Em sembla que aquest és
el projecte número 9.
Sí, aquest és el nouè,
la novena clau.
Sí.
Vam veure una mica
com havien anat
les propostes
als diferents anys,
com al principi
eren molt unes claus
i com això,
bueno,
va anar agafant
una dimensió
més diferent
i, bueno,
cadascú va portar,
cada artista
o cada persona
que se li va proposar
ho va portar
una mica en el seu terreny
i va fer la proposta
des del seu punt de vista
d'una manera molt lliure,
no?
Perquè no hi ha una premissa,
eh?,
a l'hora de crear aquesta clau
o tens alguns paràmetres fixos?
No,
jo crec que no,
jo crec que
el paràmetre és que
no es fa una sola peça,
sinó que es fa
una sèrie de peces
al voltant
de la cinquantena,
més o menys,
i que aquestes peces,
la idea és que aquestes peces
es puguin comprar,
és a dir,
i que no,
i que es puguin comprar
d'una manera,
diguem-ne...
Un preu raonable,
no?
Un preu raonable,
exacte.
Més que raonable,
no?
Crec que n'heu de dir.
És a dir,
que no han de comportar
una despesa molt important
de fer-les
perquè es puguin
després comprar
d'una manera
que al final
no suposi un problema
pel comprador
i que acabi sent...
i que acabi donant
uns petits rèdits
a l'espai,
no?
Clar.
Aquesta era una mica
la premissa
i després una mica...
Era molt lliure,
la Carme em va dir
que fes absolutament
el que volgués
i que el punt de partida
era aquest,
però que això
havia anat evolucionant
i que li dongués
una mica
la meva perspectiva,
no?
O sigui,
vas tenir tota la llibertat
per crear-la?
Sí, sí, sí.
Totalment.
Sí, sí.
I en aquest sentit
vaig fer una proposta,
vaig fer uns petits esbossos,
una proposta
i li va semblar molt bé
i ho vaig tirar endavant.
D'acord,
és a dir,
hi ha hagut una primera trobada
de...
Mira,
vaig per aquest camí...
Sí, sí, sí,
però descomptat,
clar.
Sí, sí, sí.
Sí,
jo sé que,
clar,
això és evident que...
Sí,
jo com que,
a més a més,
com que ha subvint
del món del disseny
i el disseny primer ensenyes
una mica els projectes
i després els acabes...
És a dir,
és l'acostum,
no?,
que t'has de treballar,
d'anar ensenyant el procés.
Però em semblava també
una mostra de...
amb la feina feta,
sinó dir,
mira,
Carme,
jo em sembla
que podríem solucionar-ho així,
què et sembla?
I va quallar, eh?
I va quallar,
va quallar,
sí,
jo crec que sí,
que els va agradar
i que...
Sí, sí,
no em va posar cap problema
i vam acabar-ho de perfilar,
de tancar
i ho vaig fer,
sí, sí.
Clar,
com que en el teu cas
fas molta serigrafia,
no?,
estampat,
no?,
vull dir,
sobre paper,
si no estic reforint,
hi ha claus físiques,
no?,
que s'han presentat,
no sé si és la teva,
no sé si es pot dir
o vols dir,
si és més física
o és més plana
en quant a paper.
Sí.
I si no la vols fer,
doncs ens es pot dir jocs, eh?
Sí,
al final,
al final,
la meva proposta
són làmines,
làmines sobre paper
i són molt pictòriques,
diguem-ne,
eh?
Són,
sí, sí,
no són gens escultòriques.
No es pot agafar la clau
com a tal.
No, no, no, no, no.
Físicament, exacte,
no és escultòrica, no?
Exactament, exacte,
no, no.
Queda,
bueno,
la clau, diguem-ne, no?
Però, bueno,
si pots fer una reflexió,
si pot,
jo crec que sí
que hi ha un vincle
amb el que,
amb la idea original, no?
El que passa que, bueno,
jo crec que és una idea
molt oberta
i llavors la paraula clau
en si mateixa
vol dir moltes coses,
es pot interpretar
de moltes maneres
i al final
la clau
és la idea,
pot ser la idea
que ens dona
per fer coses, no?
I a partir d'aquí
aquesta idea
pot ser
molt, molt...
és el paraigües,
a partir d'aquí, no?
Exacte, exacte.
Que plogui tot el que calgui.
Això vol dir que tu tens la clau
o que tots els que l'adquireixin
que la comprin
també tenen, entre cometes,
la clau de l'espai, no?
Sí, jo crec que la clau
és més els que,
una mica els que participaran
en el projecte, no?
Sí,
la clau està
en que
la gent hi col·labori.
Jo crec que és
el fet de la clau, no?
La clau és que
sigui un espai
on tots hi col·laborem, no?
Des de la gent
que hi exposa,
la gent que explica pensaments...
Allà dintre
passen moltes coses,
totes giren
en torn
de l'art
d'alguna manera
i en torn de la ciència
també a vegades
i en torn del pensament
i llavors està molt bé
perquè és un lloc que,
bueno,
al marge de
de paràmetres
més tancats
o administracions
o conjuntures
o polítiques,
no sé,
és una cosa
molt
de la gent del carrer,
de la gent que sent
aquestes inquietuds
que de sobte
a partir de la iniciativa
d'una persona
que ha aconseguit
canalitzar
una mica
aquests interessos
i trobar-se
amb aquesta gent
i, bueno,
ha aconseguit
crear un espai
on la gent
on passen coses,
no?
On passen coses
i passen coses
en torn bàsicament
d'aquests dos grans temes
que són
els que apassionen
la Carme
i els que ens apassionen
a tots els que ens vinculem,
no?
Sí, això la Carme
més d'una vegada
ho ha dit,
això de que passen coses
allà dins.
Exacte, exacte.
Però, clar,
perquè passin coses
és important
que passin coses
o passen coses
perquè hi ha persones
que fan que passin coses,
no?
I aquestes persones
ho fan tots
d'una manera
molt altruista,
molt
perquè els surt
de dins,
també d'una manera
despreocupada,
d'una manera
a molts nivells
diferents,
és a dir...
Coblaria sentit
aquella frase
de per amor a l'art?
Sí, sí, sí,
més que mai, eh?
Sí, oi?
Més que mai, eh?
I hi ha gent
que està molt
amb diferents
lligues
dins d'aquest món
de l'art,
gent que té molt nivell,
gent que ho fa
d'una manera
molt més propera,
molt més...
Però sempre hi ha
aquest to amable,
hi ha aquest to
una mica...
Bueno,
que costa trobar
en altres llocs,
que costa trobar
quan el paraigues
d'una història
d'aquestes
on és una institució
o és una galeria d'art
o és un museu,
no?
No, no?
Aquí Casa de Carme
és una cosa...
Bueno, és un espai,
també és un espai petit,
que a proper,
que la gent...
Bueno, no sé...
Un entorn familiar,
no?
Sí.
I també la gent que hi va
també s'acaba coneixent
i crea com un grup
d'amics,
família.
Exacte.
I una mica la clau
és la clau de la història
que això funcioni
és que la gent
hi participi,
i participi
des de tots els costats,
no?
I tant.
Des de portar solucions
o fer propostes
fins a solidaritzar-se
amb aquestes propostes
i, bueno,
fer una petita despesa
que després ens ajudarà
a pagar la llum del local.
Exacte.
Per acabar,
volia preguntar-te també
si saps el preu
o si el preu
és marques de l'espai
o quin és el preu
si la gent vol adquirir
també una de les claus.
Mira,
vols creure que no ho sé?
No ho sabem.
Va,
doncs haurem d'anar el dijous
a veure't a tu.
Sí,
en tot cas,
no serà una despesa
molt important,
segur,
no?
Vull dir,
no crec...
Tinc entès que està
per sota dels 50 euros,
no sé exactament.
Si d'anir en 30,
crec que allà
rondaven els números,
però no em podria equivocar.
No ho sé,
sé que en tot cas
és una peça
petita,
una peça assequible
i una peça,
bueno,
que no...
Que ens hi cap al menjador,
eh?
Per entendre'ns.
Sí, sí, sí.
Que vol ser molt accessible.
Sí?
Sí, sí, sí.
Jordi,
deixem aquí l'entrevista.
Gràcies per passar per aquí
explicant-nos una miqueta
sobre aquesta clau
que animem a tothom
a que s'apropi
a l'espai de lliure creació
Carme Malaret aquest dijous.
Crec que és a dos quarts de vuit.
Correcte.
Normalment acostumes a aquesta hora
també les trobes a l'espai.
Imagino que també hi seràs
fer la presentació de la clau
i serà l'oportunitat
de conèixer-te a tu
les obres
i perquè no
t'adquiri una clau.
Gràcies per passar per aquí.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Doncs gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu.