.
Ara és un quart de dotze del matí.
Seguim en just a la fusta a la segona hora del programa del magazín Matinal.
Avui som dilluns 28 de setembre.
Ara ens toca fer l'entrevista del dia i la fem amb la Laia Flotats,
que és portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya i Plataforma Alcaldia Republicana
per parlar, com no, dels temes d'actualitat de Sant Jus i dels temes que van sortir al ple municipal.
Hola, bon dia, Laia.
Hola, molt bon dia.
Molt bon dia. La tornem a tenir aquí a l'estudi després ja d'alguns dies,
algunes setmanes que feia que no la teníem per aquí.
Que no ho podíem fer presencial.
Exacte. Doncs bé, Laia, anem amb els temes que corresponen a l'actualitat de Sant Jus.
Perfecte.
Com et sembla, així per entrar de moment, que estan funcionant les coses ara amb la reentrada,
ara que ja portem uns dies amb les escoles obertes?
La gent de Sant Jus és conscient que el virus encara està entre nosaltres?
Es veuen casos incívics pel poble?
No, jo no n'he sabut veure.
O sigui, quan passeges pel carrer, en general, tothom va amb mascareta,
a les terrasses veus grups de gent però no massa, o sigui, no aglomeració de gent.
En general, jo crec que hi ha molta consciència aquí a Sant Jus.
Altra cosa és altres circuits de relacions socials o de trobades socials que jo no conec o no freqüento,
com, no sé, sobretot el jovent, que és on, per exemple, aquest estiu hem patit més,
que feien trobades i això del botellón i totes aquestes situacions que aquí sembla que sí que hi havia comportament de risc.
Com que no freqüento jo aquests espais, però pel que veig, en principi, sí.
I tothom està també molt pendent de les escoles, de veure com es comporta el virus dintre de les aules,
dintre els nens i les nenes, doncs com anirà aquest contagi.
Molt bé, passem ara, sí, els temes més al ple, perquè es va produir una abstenció per port vostre
en l'aprovació del Compte General del 2009 i els comptes anuals de Promunza.
En aquest punt vau incidir sobre l'ús dels 8 milions de romanents i la falta d'un informe d'intervenció,
com si que reconeixeu que hi havia hagut altres anys. Parles-nos una mica de la vostra abstenció en aquest punt.
Sempre cada any, quan es fa el tancament de l'any anterior, l'interventor sobre el sobrant,
els diners que han sobrat de l'any que es tanca, sempre fa un informe sobre què es pot fer amb aquests diners
i quants diners es poden gastar amb allò de les inversions financerament sostenibles
o en cancel·lar deute bancari.
I aquest any, respecte al tancament de l'exercici del 2019, aquest informe no hi ha sigut.
En part és degut a que fa uns mesos vam aprovar un pla econòmic financer
perquè en el 2019 vam trencar la regla de la despesa.
És una qüestió normativa.
No vam complir un requisit que marca la llei i, conseqüència d'aquest incompliment,
es va haver de fer un pla a dos anys, un pla econòmic a dos anys, 2020 i 2021.
I una de les coses que es recollia en aquest pla econòmic financer
era que els romanents no es podrien gastar en res,
que s'havien de mantenir en tresoraria, o sigui, no es podien gastar.
Clar, nosaltres reclamem aquest informe perquè també al mes de juny,
o juny o juliol, no recordo ara, al mes, es va aprovar una ampliació de capital
de Promunça per un import de 1.700.000 euros que es traurien aquests diners
del que és aquest romanent de 8 milions d'euros.
Clar, nosaltres ens va sorprendre, ja ho vam demanar en el ple de juliol,
que no hi havia l'informe d'intervenció que digués o expliqués d'aquests 8 milions
quants diners es podien destinar a fer això.
i aquest ple de setembre, doncs, tampoc existia l'expedient.
Aquest informe seguia sense ser-hi.
Sí que és cert que el 30 de juliol ens van facilitar un document redactat
per un tècnic economista de la casa.
Sí, que és el que la Quima deia que se us havia entregat.
Però parlava del romanent que hi pugui haver en el 2020.
O sigui, els diners que puguin sobrar del 2020.
I nosaltres parlàvem i parlem dels diners que han sobrat del 2019.
I bé, doncs, per això creiem que això no és correcte.
Val, entenc que llavors l'abstenció en aquest punt va ser per aquesta falta d'especificitat dels 8 milions.
Sí, és que falta aquest informe, no hi és.
I se us va dir si s'us entregaria algun altre tipus d'informe?
No.
Molt bé, també es va aprovar el complement de productivitat extraordinari
per compensar l'esforç durant la pandèmia.
Un punt que tant el vostre grup, el de Junts per Catalunya, com també Esquerra,
vau exposar, Déu-n'hi-do, a tots els arguments.
Un d'ells és que falta igualtat per les condicions accedir a aquestes retribucions per part del personal?
És que els criteris no són clars.
O sigui, inicialment es va preveure aquest complement com un complement salarial
a aquelles persones que durant l'estat d'alarma van estar fent feines al carrer,
per dir-ho d'alguna manera, de cara al públic.
O sigui, que es van estar interactuant amb altres persones
en una situació en la que tothom tenia molta por,
tots estàvem tancats a casa i el virus estava, bueno,
campava a l'aire lliure, per dir-ho d'alguna manera, no?
I hi va haver gent que va haver de fer feina perquè feia falta serveis essencials
i hi va haver gent que va haver d'estar al carrer.
Aleshores, per aquest esforç es va dir que es premiaria.
Després es va ampliar i es va dir que no,
pels que també havien estat a casa treballant més hores de les que els tocaven,
també se'ls donaria aquest complement.
Però en les bases no s'especifica com es determina
qui ha estat treballant més, qui ha estat treballant menys,
a qui li pertoca.
No sé, i això no ho vam veure clar.
Nosaltres ho vàrem consultar amb els sindicats de l'Ajuntament
i amb el comitè d'empresa i ens van comentar això,
entre altres coses, ells i elles també ens van comentar això,
que no veien clars els criteris.
I aleshores que hi ha certa discrecionalitat.
I l'altra qüestió que també vam destacar
és que això, aquests 600 euros,
és per les persones que treballen directament per l'Ajuntament.
Però després també per les subcontractes de l'Ajuntament,
les empreses de neteja,
la recollida selectiva de residus, les consergeries.
I va haver personal que també va estar fent aquestes tasques
per compte de l'Ajuntament.
O sigui, que en lloc de fer el servei de consergeria,
quan estaven tots els equipaments tancats,
hi va haver personal que es va dedicar també
a fer tasques de repartiment d'aliments,
d'estar, per exemple, a la porta del mercat regulant els accessos
durant la pandèmia.
Aleshores, aquesta gent també va estar fent una feina
de cara al públic, també exposada al virus,
però clar, com que són indirectes de l'Ajuntament,
l'Ajuntament no els pot donar aquesta gratificació.
I nosaltres vam dir, home,
però han treballat per l'Ajuntament.
O sigui, indirectament treballen per l'Ajuntament.
També seria just que amb ells,
i a elles també se'ls hi dongués aquest premi,
que busquin la fórmula possible
amb les empreses.
És a dir, que veieu una mica
el tema d'accedir
a aquesta compensació
una mica subjectiva,
que no hi havia criteris molt clars.
És injust, és carrer injust,
perquè al final davant de la mateixa feina,
perquè els qui van estar al carrer,
al peu del canal, no?, que es diu,
van ser tots i totes,
independentment de la relació contractual
que tinguin amb l'Ajuntament.
Però van estar treballant per compte de l'Ajuntament.
Aleshores, el just seria que tothom ho revés.
Perquè, per exemple, si tornem a estar,
suposem, en un cas hipotètic,
en una altra situació de confinament
o de situació tan greu
com vam estar aquells mesos de...
durant la pandèmia,
clar, què passaria, no?
També es tornarien a donar
aquestes compensacions, no?
Quins criteris...
S'haurà de veure, suposo que.
Amb el Covid-19
i el confinament
i la pandèmia que estem vivint,
estem vivint situacions noves,
insòlites, excepcionals,
que mai havíem previst.
S'han de prendre decisions sobre la marxa
que mai ens haguéssim plantejat.
Sí, ho ha saltat tot pels aires, bàsicament.
Sí, són temps angoixants,
en el sentit de la incertesa que hi ha,
però alhora també són interessants
de veure que es poden fer moltes altres coses
que mai ens havíem plantejat.
I això també és interessant.
Molt bé, passem, Laia,
ara a un altre punt,
un altre punt que agruparia uns quants,
que seria l'aprovació de la modificació
dels llocs de treball per adaptar-los
a les necessitats.
Doncs bé, hi havia tècnic de mobilitat,
també de via pública,
no sé si d'operador informàtic, etcètera.
Vosaltres us vau abstenir
i em vau dir que, per norma,
teníeu l'acostum de votar
amb aquests temes de personal
que no acostumàveu a votar a favor,
sinó més aviat en abstenció.
Per què?
Ni a favor ni en contra.
Perquè des de l'oposició
no tens una visió global
de la plantilla,
com funcionen les relacions que hi ha,
quan et proposen d'augmentar
les tasques o les funcions
que s'exerceixen des de determinat lloc de treball
que implica augmentar sou o reduir-lo.
No coneixem l'històric,
no tenim aquell coneixement intern
que l'equip de govern sí que pot tenir
o algunes persones de l'equip de govern
sí que poden tenir.
I sempre consultem amb el comitè d'empresa
per saber una mica si és correcte o no,
però sempre decidim fer abstenció per això,
per no reforçar comportaments
que potser no serien,
o maneres de governar
que potser no serien correctes
o penalitzar maneres de governar
la plantilla,
o sigui, el personal,
de gestionar el personal
que serien correctes,
per alguna manera.
o sigui, preferim fer abstenció.
El dia que estiguem governant,
doncs ja serà una altra cosa.
Exacte.
Després, també es van tractar,
es van aprovar altres temes,
però no van donar tant peu a debat.
Per tant, anem, per exemple,
a les mocions,
que sí que van donar més joc.
Per exemple,
la moció que va presentar Esquerra
sobre el tema de la regulació
dels preus de lloguers a Sant Jus,
dins de Junts per Catalunya Plataforma
va haver un vot dividit.
Em pots explicar una mica
el sentit d'aquests dos vots?
Bé,
tant l'Anna Vilanova
com la Pepa Gutiérrez
varen fer un vot favorable
a aquesta moció.
Aquesta moció,
bàsicament,
fa referència a la llei
de regular els preus dels lloguers
que es va aprovar
al Parlament de Catalunya
la segona setmana de setembre
i aquestes dues regidores
van votar a favor
perquè entenen
que hi ha un problema
d'accés a l'habitatge
i que d'alguna manera
des dels poders públics
o des de l'administració
s'ha d'intervenir
i s'ha de regular
per tal de facilitar
a famílies
amb pocs recursos
poder accedir a l'habitatge
que no es quedin
fora del mercat
com està passant.
I per part del regidor
Josep Maria Cortés
i jo mateixa
vàrem votar
en contra d'aquesta moció
perquè no estem d'acord
amb la llei.
Entenem que,
bàsicament,
el que vàrem argumentar
és que
el problema dels preus
del lloguer
és una qüestia
d'oferta i demanda.
És un mercat
que no està regulat,
és un mercat lliure.
Aleshores,
si hi ha molta demanda
i poca oferta,
els preus pugen.
El que s'ha de fer,
en tot cas,
és facilitar
que augmenti
l'oferta
molt
i també
fer treballar
perquè disminueixi
la demanda.
Aleshores,
aquí sí que
l'administració
pot fer accions
i vaig posar
diversos exemples
d'altres ciutats
tant d'aquí,
tant d'Espanya
com de la resta del món,
de diferents accions
que fan
per precisament
augmentar
aquesta oferta
d'habitatge
de lloguer
i habitatge
de lloguer social
de manera
que aconsegueixen
d'aquesta manera
que els preus
no siguin tan hals
i totes les famílies
puguin accedir
a un habitatge.
I vaig posar
diversos exemples
i després també
vaig posar
diversos exemples
d'altres ciutats
del món també,
inclús de Barcelona
també en el passat,
on s'han aplicat lleis
que regulen
el preu dels lloguers
directament,
o sigui,
no ataquen l'oferta
sinó directament
marquen un preu
i les conseqüències
nefastes
que han tingut
aquesta llei
i que actualment
la situació és
que en moltes
d'aquestes ciutats
aquesta llei
ha sigut derogada
perquè ha provocat
l'efecte contrari
que és reduir
l'oferta encara més.
Per exemple,
algun d'aquests exemples
que comentes
que vas...
Sí, per exemple,
a Alemanya,
a Berlín,
es va aprovar
aquesta llei,
una llei molt semblant
i això va comportar
una reducció
del 25%
de l'oferta
del parc d'habitatge
en lloguer.
I, per exemple,
d'altres ciutats
d'Alemanya
on no hi ha
aquesta llei
en el mateix període
estem parlant
per exemple
de ciutats
com Frankfurt
o Stuttgart
o Colònia
durant el mateix període
en què no hi ha
aquesta llei vigent
en aquestes ciutats
l'oferta
dels pisos de lloguer
ha augmentat
un 30%.
Realment
l'oferta
dels pisos de lloguer
va molt en funció
del mercat
i sobretot
les condicions
de creixement
i de riquesa
d'un país
o sigui
quan un país
la riquesa
del país
el PIB
creix
els preus
dels lloguers
creixen
però quan el PIB
decreix
o sigui
o hi ha crisi
econòmica
els preus dels lloguers
baixen
i per exemple
vaig desmitificar
o posar en evidència
la dada feica
aquesta
que fan servir
molt els comuns
que diuen
que en els últims
cinc anys
els preus dels lloguers
han pujat molt més
que els preus dels sous
jo vaig dir
escolta'm
mireu la gràfica sencera
no us quedeu només
en els últims cinc anys
mirem des del 2008
que és on es produeix
el catacrac
per dir-ho de manera
la crisi
des del 2008
el que passa
és que els preus dels lloguers
cauen en picat
els sous es mantenen
inclús van pujant una miqueta
i en paral·lel
els preus dels lloguers
cauen en picat
30 punts
baixen
i després sí que
des del 2014
que hi comença a haver
la recuperació econòmica
els preus dels lloguers
comencen a pujar
però sous també
segueixen pujant
i finalment
aquesta gràfica
del 2008 al 2019
es pot veure com
els sous
han pujat
11,6 punts
i els lloguers
en total
han pujat
8,5 punts
o sigui
realment
han pujat més els sous
que els lloguers
el que passa
que és veritat
que la tendència
que portem
els últims anys
ha pujat
però a més a més
ara
amb tota aquesta situació
nova
del confinament
del Covid
molta gent
està marxant
de les àrees
més massificades
i densificades
com que ara
el teletreball
s'ha convertit
en una realitat
possible
i de fet
molta gent
ja prefereix
treballar en teletreball
i només han d'anar
a l'oficina
o a la seva empresa
els que hi poden
un cop per setmana
dos cops per setmana
hi ha molta gent
que s'està empadronant
fora de Barcelona
se n'estan anant a viure
a llocs on poden
tenir habitatges
més grans
pel mateix preu
o menys
amb un entorn
molt més saludable
i això està fent
que es vagi buidant
a Barcelona
i l'àrea metropolitana
i això fa que els preus
dels lloguers baixin
o sigui
mesures que es poden fer
des de l'administració
jo crec que és important
destacar-ho
els exemples
que vaig posar
perquè
perquè són interessants
per exemple
a Viena
el lloguer social
és un 60%
del mercat de lloguer
però a Viena
porten 100 anys
construint
habitatge de lloguer
habitatge de lloguer
des de l'administració
Barcelona ciutat
per exemple
Sant Just no seria el cas
tot i que l'habitatge
que ha construït
de protecció oficial
ha sigut de venda
ara portem
un parell d'anys
que ja s'estan construint
de lloguer
però
Barcelona
que és el principal
tensionador
amb això
habitatge de lloguer social
potser fa dos anys
que n'està construint
i Barcelona
és molt gran
molt gran
o per exemple
al País Basc
doncs
des del 2010
des del 2000-2010
també van fer
una inversió molt gran
construint un parc
d'habitatge de lloguer públic
i a més a més
gestionen
lloguers
de propietaris
de pisos privats
o sigui
que els cedeixen
a l'administració
perquè els lloguin
a preus socials
o sigui
a preus més econòmics
a canvi
de certes contraprestacions
i això ha fet
que actualment
el 40%
de l'oferta
de lloguer
sigui lloguer social
o sigui
hi ha moltes mesures
que es poden fer
o a Portugal
per exemple
que si tu
voluntàriament
t'adaptes
a un preu
que marca el govern
és voluntari
si tu llogues
aquell preu
aleshores
et bonifiquen
si fas obres
o et donen garanties
en cas d'impagament
del lloguer
té
l'estat
funciona
com un garant
que seguiràs
cobrant la renta
vull dir
hi ha moltes mesures
que es poden prendre
no necessàriament
dir a quin preu
perquè aleshores
els propietaris
de pensar
que
més del 95%
del mercat
de pisos
en lloguer
està en mans
de petits propietaris
creieu que
la posada en marxa
d'aquesta llei
llavors
potser
causaria
l'efecte
contrari
sí
sí
bueno
a Sant Just
ja es pot notar
una mica
si vas mirant
els portals
si vas fent
seguiment
dels portals
ja es nota
o sigui
s'està reduint
l'oferta
també van haver
i parlem ara
d'altres mocions
tot i que
també van estar
la moció
de l'Esbos
que va presentar
la CUP
no sé si
hi va parlar
en el ple
l'Anna Vilanova
sí
veu votar-hi a favor
sí
i també
la de
la moció
que va presentar
Movem
sobre el tema
del turisme
sostenible
que també
s'hi va votar
a favor
sí
sí
en els dos casos
estem d'acord
tant en la reflexió
que es fa
en la problemàtica
que es presenta
com en mesures
que s'haurien
de tirar endavant
per tal de poder pal·liar
en el cas
del camp de refugiats
de Mòria
la situació
que estan vivint
aquesta gent
se li ha de donar
una sortida
no poden estar
permanentment
vivint allà
el seu futur
no pot ser aquest
i en el cas
del turisme
sostenible
sí
és molt interessant
és un acostament
o una visió
una proposta
sobre com
podem repensar
el model turístic
de Catalunya
que és interessant
també
un altre tema
d'actualitat
Laia
hem vist
per les xarxes socials
que s'està
que per comemorar
l'1 d'octubre
del 2017
a la xispa
del casal
de joves
el mateix dijous
aquesta setmana
l'1 d'octubre
els partits
i entitats
independentistes
convoqueu una mena
de concentració
què es farà?
quina és la intenció?
perquè ara
amb el tema
de les mesures
també això és important
quan es convoquen
actes d'aquesta mena
cal tenir-les en compte
també
Sí
a veure
primer de tot
dir a tothom
que és un acte
que s'ha plantejat
amb totes les mesures
de seguretat
vull dir
que qui vulgui assistir
i tingui certa
recança
per la qüestió
de les mesures
de seguretat
pot estar tranquil
o sigui
està pensat
es fa l'aire lliure
hi haurà una distància
de dos metres
entre totes les persones
estarà marcat
o sigui
no serà aleatori
sinó que estarà marcat
de fet
has d'inscriure
a través d'una web
per controlar l'aforament
i serà un acte
també curt
precisament per això
per evitar
una concentració
durant massa estona
en el que es llegiran
uns manifestos
dels presos polítics
i ja està
serà això
bàsicament
però es prendrà
la temperatura
es donarà gel hidroalcohòlic
es mantindran
a tema de les normatives
per la pandèmia
i a més es fa l'aire lliure
precisament per això
perquè es vol
que hi vingui gent
ja ha previst
un aforament
d'unes 200 persones
si no
tinc mal entès
i és això
que pugui venir
tothom que vulgui venir
però que tinguin
la seguretat
que es farà bé
no s'ha de patir
és a dos quarts d'avui
ens ho anotem
també laia
un altre tema
d'actualitat
no es va tocar
en aquest ple
si en el ple
extraordinari
que va haver
a principis de setembre
és
la regla
de despesa
dels ajuntaments
sembla que el govern
espanyol
ha rectificat
va ser una de les mocions
que vau presentar
els grups
de l'oposició
en el ple
de Sant Just
precisament
en aquest ple
que et comentava
del 2 de setembre
sobre aquesta
cessió
de romanins
a l'Estat
encara s'ha de veure
com queda
tot el nou decret
però
quines segueixen sent
les peticions
que feu vosaltres
Junts per Catalunya
i la plataforma
Alcaldia Republicana
en aquest àmbit
bé la qüestió és que
els ajuntaments
són els que estan parant
el cop
de la crisi
social i econòmica
però sobretot
en qüestió social
de les famílies
doncs que
s'estan quedant
sense feina
o
s'han vist
reduïts els seus ingressos
d'una forma
molt dràstica
també està parant
el cop
del comerç local
i dels autònoms
i les autònomes
o sigui
els ajuntaments
estan
són la primera
la primera línia
la primera línia
correcta
els ajuntaments
per la llei
d'estabilitat
pressupostària
ja fa molts anys
que estan generant
grans estalvis
la pròpia llei
es va fer una llei
el 2011
que estava pensada
precisament per això
que en èpoques
d'abonança
els ajuntaments
anessin acumulant
estoc de diners
fessin estalvi
perquè quan hi hagués
moments de crisi
doncs poguessin
destinar aquest estalvi
a poder
parar el cop
de la crisi
doncs ara estem
en aquesta situació
o sigui
hem fet estalvi
i ara tenim una crisi
i hem de fer foron
aleshores
l'ològic seria
que s'habilitessin
els ajuntaments
a poder disposar
d'aquests romanents
que per exemple
ho hem parlat abans
aquí a Sant Just
estem parlant
de 8.000 milions d'euros
menys 1.700.000
bueno
6.300.000 euros
són molts diners
són molts diners
que anirien molt bé
per poder-ne disposar
de tot
per poder seguir
prenent més mesures
per ajudar
doncs això
a les famílies
que s'estan quedant
sense ingressos
o canvis
menys valorats
els seus ingressos
que estan tenint
per exemple
també col·lateralment
dificultat per accedir
a la vivenda
perquè tenen menys ingressos
aquells comerços
que s'han vist afectats
perquè han hagut de tancar
durant dos mesos i mig
i ara doncs reprendre
els està costant
o d'altres
que directament ja no han reprès
aquells autònoms
aquells propietaris
d'aquells comerços
s'han quedat
a la ruïna
per alguna manera
aleshores
hi ha un vector molt gran
de gent
de societat
o sigui que
se l'ha d'ajudar
i Sant Just
no és un municipi turístic
però si fos un municipi
i l'hotel
tenim un hotel
que és d'una concessió municipal
però
però
bueno no
o sigui
vull dir
o estan
tenint dificultats
també vull dir
però vull dir
que en aquest cas
Sant Just
no és un municipi turístic
amb la qual cosa
la incidència
de la crisi turística
no l'estem vivint
tan de prop
però
indirectament sí
o sigui
segur que hi ha gent
aquí a Sant Just
que viu també
del sector turístic
aleshores
tot això
aquests 6.300 milions d'euros
ens anirien molt bé
per poder
seguir fent front
a aquesta crisi
seguir prenent mesures
sobretot de caire econòmic
i poder ajudar la gent
Són mesures
que
o temes
que també
potser es debatran
quan estigui creat
el Consell de Ciutat
no sé si
encara
estan últim
en la creació
d'aquest òrgan
sí que hi ha
un pacte
un document
pacte de ciutat
elaborat
des de l'estiu
el que se'ns ha informat
se'ns va informar
la setmana passada
és que
ara es començaran
a engegar
una primera reunió
del Consell de Ciutat
el Consell de Ciutat
està
per com nosaltres
ho entenem
i se'ns va explicar
és més com un think tank
per repensar
Sant Just
a mig i llarg termini
les mesures
a curt termini
no sé si es prendran
en el Consell de Ciutat
crec que no
perquè al final
el Consell de Ciutat
és un òrgan
on hi participem tots
nosaltres el mes d'abril
vam estendre la mà
a l'equip de govern
de formar
un govern de concentració
precisament
per participar
en totes aquestes decisions
del curt termini
que afecten a tothom
no es va voler
la nostra col·laboració
no es va voler
que assumíssim
aquesta responsabilitat
també
i de com han seguit funcionant
han fet
han seguit fent
com
o sigui
prenen les decisions
dintre del marc
de l'equip de govern
i no són compartides
aquestes preses de decisions
ens informen
a vegades
i
sí que per això
vam demanar
de fer aquell ple extraordinari
al setembre
a principis de setembre
per demanar
per passar comptes
perquè ens expliquessin
què estaven fent
i quin era el pla
de cara a la tardor
i el que serà
el Consell de Ciutat
les conec
si es voldran prendre
allà també
les decisions
a curt termini
ja dic
pel tarannà
em sembla que no
i ja acabem
amb l'últim tema
Laia
has comentat
el tema
de la tardor
sembla que els CARS
aquest any
es queden al marge
òbviament també
el tema
de les festes de tardor
ja ens ho va explicar
la gent
la setmana passada
que bueno
cadaven
també actes
realment puntuals
bueno
molt concrets
res de Sant Jus
al carrer
no es pot imaginar
ara una situació
enmig de la pandèmia
com aquesta
doncs bé
no sé
quina previsió
veieu vosaltres
pel que fa a la tardor
aquí a Sant Jus
d'activitats
etcètera
clar
que hi haurà
que hi haurà
poques activitats
ens haurem d'acostumar
sí
i les que hi hagin
seran
de petit format
jo animo a la gent
a que poc que puguin
no cancelin
les seves agendes
perquè al final
quedar-se tan
mentre es pugui
mentre es pugui
i seguint sempre
les mesures
de prevenció
i seguretat
que ens marquin
des de les autoritats
sanitàries
hem d'intentar
seguir fent
aquelles activitats
que teníem
programades
perquè
tancar-se a casa
molts mesos
és dolent
és dolent
per la salut
físicament
és dolent
per la salut
mental
la soledat
no volguda
és dolent
i aleshores
hem d'intentar
mantenir
aquelles activitats
socials
i a dir que
sempre seguint
les mesures
de seguretat
i de prevenció
per seguir
mantenint
també la il·lusió
d'aquesta il·lusió
parlaves
també al butllatí
la il·lusió
per viure
i la il·lusió
per tirar endavant
i la il·lusió
per seguir
construint
un futur millor
per nosaltres
i els nostres fills
i filles
jo animo
a la gent
que segueixi fent
activitats
però seguint
sempre les normes
de seguretat
i prevenció
i en la mesura
que les persones
també s'hi sentin
còmodes
de fer-ho
però és cert
que els típics actes
que veníem fent
fins ara
la tardor
els cars
que implica
una gran concentració
de gent
no es poden fer
a Sant Just al carrer
tampoc
a Shopping Night
tampoc
bé
ens haurem
ens ho haurem
d'aprendre
amb calma
i a veure
com arribem al Nadal
sí, sí
clar
ara amb aquestes restriccions
a més
en l'àmbit privat
de sis persones
doncs també
crearà
nous hàbits
potser
sí
Laia
amb aquest missatge positiu
d'il·lusió
ens acomiadem
molt bé
i que tinguis bon dia
molt bé
moltíssimes gràcies
adeu
adeu
ben