I aquesta hora el que fem és parlar d'una de les activitats destacades
d'aquests dies de festa major, és la passejada literària
que organitza el Centre d'Estudis Sant Justens
i per això en parlem amb la presidenta del centre, la Maria Quintana.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Carme.
Que no sé quantes en porteu ja de passejades literàries.
Moltíssimes.
Les teniu comptades per això o no?
Segurament, però no he dut els deures fets i per tant no puc dir el nombre cap.
Però jo crec que més de deu ja, em sembla que sí.
I si no, si acosta, si acosta.
És que ara no t'ho sabria dir.
No n'hi do, per això.
T'ho diré al setembre o a l'octubre.
Més de deu, o exacte, el que sigui que està clas,
que és una d'aquestes activitats que fa molt que es fa.
Sí, a veure, vam començar amb la cantata de Sant Just
i llavors ho fèiem amb fotografies,
era més complicat, més complexa i potser això també era una mica,
que volem que sigui més àgil i que tot vagi més bé.
Vam començar amb la cantata i després vam continuar amb diverses coses,
vull dir, la Rambla, després també vam fer les Catifes,
això recordem que va ser un èxit esclatant.
i se n'han fet d'altres, però potser no, eh, deu, potser no.
Unes quantes, exacte.
Unes quantes, segur.
I de fet, la d'aquest any és una mica de continuació de l'any passat.
Sí, sí, sí, és com a totes aquestes pel·lícules d'èxit,
que llavors diuen, per exemple, Fuga 2, doncs aquesta és...
Llavors diuen que les segones parts no funcionen a les pel·lícules, eh?
Per tant...
No, no, esperem que aquesta sí, esperem que sí.
No cridem el mal temps, no.
Jo espero que sí, tenim un públic molt fidel.
Clar, una mica el que va passar és que l'any passat van...
O sigui, recordem, és sobre els comerços, botigues i enjus, no?
Sí, igual aquest any, eh?
Exacte.
Botigues pels records, sí.
I l'any passat han mancadat moltes fora, no?
I van quedar...
I fem el mateix tros, eh?
Ah, sí?
Fem el mateix recorregut.
O sigui, des de la plaça Camp Preciós, ja convoco la gent,
a les 8 del vespre sortirem de la plaça Camp Preciós,
davant del que era a la bodega del Jus, que ara és el Niú,
des de la bodega del Jus pujarem carrer Badomunt
i farem la merceria.
Cal Gafarot, després tombarem cap al carrer Bona Vista
i farem Cal Esmerats, perquè abans era l'Esmerats, vull dir Cal Josepet,
després farem a Cal Requesens, Cal Clemente,
i després farem a Cal Pere Bosch, que també era l'empista,
i farem el Forn i Nou, que era Cal Milà,
que és on ara hi ha el Clare, com es digui allò,
que abans era el dia, que fa tant onada,
i després on tallar l'òptica era cada cotillaire.
Hi havia una cotillaire.
Sí, que bo.
Sí, i fem aquestes.
Imagina't, i no ens movem, eh?
Exacte, de la mateixa.
I encara potser ens deixem...
Sí que hi ha botigues, no?
Hi havia botigues, no?
Hi havia botigues, quasi cada casa,
o era un ofici o era una botiga.
I després també hi havia, hi va haver-hi també el Sabater,
el Remendon, que en diuen, el Pepe,
que estava a dalt de tot del carrer Badó,
i després també hi havia la Planxadora,
hi havia un Fuster, hi havia el Ferrer,
que eren oficis, més que botigues, eh?
Bé, vull dir, que no era...
Perquè encara que hagin posat lampistes,
és perquè la gent hi anava,
a buscar una làmpera que s'afosca, no sé què,
i tot això, sí, que ho feien.
Però a Cal Ferrer també hi havia,
que ferrava cavalls, eh?
Ferrava cavalls, allà al Carre Badó, sí, sí, sí.
I ens arribava la flaire,
de quan cremaven els...
Si anaven allà els cavalls, directament.
Sí, sí, sí, anaven allà,
i també era ferrer de tall, vull dir,
després el Ramon, al cel sigui,
va continuar la feina del seu pare
sense els cavalls, vull dir,
fent tot el que havia de fer un ferrer,
i, doncs, esclar, hi ha molts oficis,
molts oficis,
però el que passa és que nosaltres, ja dic,
només hem tocat això,
això vol dir que l'any que ve,
imagina't tu,
que encara podem fer la 3
i fer, per exemple, el carrer de la Sala.
Clar.
Que també és allà al costat,
és la continuació.
No, no, és que podem fer moltes, moltes coses.
I vull dir que nosaltres,
a més també vull dir una cosa, eh?
Que la gent no es pensi,
perquè l'any passat ens vam trobar
que una persona ens va dir,
ah, no heu parlat de la botiga
que hi havia, la meva mare.
Això sempre passa.
Sí, passa.
I em dic, bueno, no et preocupis,
dic, l'any que ve en fem una altra,
així que, tranquil, vull dir, allò.
I quan se li va dir,
va dir que, oh,
que ell no es veia encara,
de fer-ho vam dir no,
però nosaltres demanem que ho faci la gent.
Vull dir, els que han tingut la botiga.
El que té d'acord, eh?
Directament.
A Calga Forot,
això és important també.
Ho ha fet el net.
A Cala Cotillaida,
ho ha fet la neta.
I què fan ells llavors?
Ho expliquen?
Fan el text.
i expliquen com ho duien els pares,
els avis, anècdotes.
L'Eulàlia Corrales també ha fet
d'onze cal recasents,
que eren els seus avis.
Allà va començar el Josep Manuel Corrales
duent les viandes a les cases
amb un carretonet,
vull dir, ajudava els avis.
Vull dir, hi ha molta història darrere.
Però el bo és que ho expliquin
els que ho han viscut.
Des de dintre, no?
De dintre.
També hi ha casos que no pot ser,
com, per exemple, la bodega del Just.
La bodega del Just,
que encara sento jo la flaire de les gotes,
perquè anàvem a buscar el vi, el vinagre,
i tot això.
Què passa?
Que el Just es va morir,
la Maria també, la papeta,
i no tenien descendència,
no tenien ningú.
El Pere Font,
doncs, ha escrit les vivències
perquè eren veïns, no?
Què ha passat amb la merceria,
que hi ha el fruit sec, per entendre's, no?
Bé, més o menys.
Què ha passat?
Doncs que el primer viagula,
la Ieta Oliveres,
que és la mare del Francesc Fàbregas.
El Francesc Fàbregas va anir això,
al Carrebadó.
Però ell era tan petit
que no es recorda
de les coses que s'havien fet allà,
com per explicar, no?
I com que els pares ja són morts,
tampoc ha pogut demanar,
doncs, les seves memòries.
Clar.
Llavors, què va passar?
Aquí va venir la Juli,
la Juli,
la Juli,
i la Juli,
doncs, també ja és morta,
i també ningú...
Doncs aquest l'explico jo.
Per què?
Doncs perquè jo hi sou clienta,
perquè hi havia anat a fer mitja.
I tens també la part aquesta del record, etcètera.
Clar, vull dir,
jo hi tinc el record d'aquella botiga,
i puc explicar d'aquella botiga,
però el bo és quan la gent,
la família que ha tingut aquella botiga,
i que encara li fa il·lusió,
a més a més,
d'explicar,
i ens ha deixat fotografies,
i jo crec que aquestes passejades
són molt emocionants.
Això t'ha d'anar a dir,
pel que explica,
suposo que hi ha molts moments emotius,
no?
Molt emotius,
i més,
per exemple,
els que érem infants
ho recordem perfectament,
perquè ara,
com aquell criu,
els que érem grans,
de fet,
ja no hi són.
Però nosaltres hi som,
no?
I ho recordem.
I llavors,
molta gent d'aquesta
que ha vingut a viure
a casa nostra,
també diuen
que interessant
i que bonic,
perquè així també sabem
com era el poble
quan éreu petits,
o als anys 50,
i 60,
i així.
I això és el que és interessant,
i això és el que volem
als centres d'estudis,
que tothom s'impliqui,
que tant els que en som ja nats,
com els que han vingut a viure,
que se sentin
que formen part del poble.
I llavors,
la història és la història,
no som,
jo sempre ho dic,
no solament som pedres,
som veus,
som veus,
són vivències,
que també són història.
I llavors,
el bo és poder-ho fer
amb aquestes passejades
i que a la gent
els hi encanta.
Jo, vull dir,
el de les passejades
de les catifes de flors,
allà va ser un èxit,
mira que va ploure,
però va ser un èxit.
I aquesta de l'any passat
també,
i aquesta esperem
que també,
i és el dia 2,
d'agost,
a les 8 del vespre,
a la plaça
Can Preciós
ens trobarem tots
per fer aquesta passejada.
Hi ha gent
que no pot venir
perquè és de vacances,
perquè no pot.
llavors,
com que ja fem
més llibrets
del conte,
després els podeu donar.
Els podem donar
quan fem
les parades
tant de Sant Jusop carrer
com de Sant Jordi,
i llavors la gent
també li faig l'opera,
de dir,
guarda'm,
guarda'm el don.
Clar,
així poden fer el record
d'una altra manera.
Ho tenen
i llavors també
és com un llibre
de la història
d'aquestes botigues.
I jo espero
que hem obert
com un camí
que tenim recorregut.
Que és una horeta
de passejada,
més o menys.
Sí.
Bé,
llavors venim cap
una horeta,
una horeta,
una mica més.
Ho farem tranquil·lament
perquè és curt.
Clar.
I llavors venim cap
aquí a Can Ginestà
i a la part de la darrere
doncs sellem
amb unes tauletes
i llavors
ens prenem
una copa de cava
i llavors
l'associació fotogràfica
que sempre el Víctor
ens ho fa
amb molt de carinyo
i nosaltres
els hi estem molt agraïts.
Passa un CD
amb les fotos
de la passejada
i aquest any
segurament
doncs recordarem
també les de l'any passat
i així.
Perquè llavors la gent
mira aquest,
mira això,
mira allò.
Això és l'entrenyable
de fer les coses
perquè te'n vas
satisfeta
en el sentit
de dir
hem fet el que
la gent
els hi ha agradat
i et sents
molt recompensada.
Clar,
a més a més
jo sempre ho dic
i no m'encansaré mai
de dir
que tinc una junta
fantàstica
perquè això
doncs
ja fa mesos
que ho estem treballant
perquè esclar
has d'anar darrere
una mica de la gent
ja ho has escrit
home,
clàssica
d'esquadre
però llavors
ho hem fet
entre la Josefina
la Palmira
i una servidora
ens vam repartir
les botis
i dir
tu cuides aquestes
tu cuides aquestes
jo d'aquestes
i a veure
com es va fent
i s'ha fet.
Vull dir
quan la gent
té ganes de treballar
i jo tinc un equip
és a dir
amb la boca plena
que cadascú
a la Junta
treballa amb ganes
treballa amb ganes
és l'important
i això és molt important
a més a més
que jo
amb això
vull ser molt clara
no hi ha
cap decisió
presidencial
sempre és tot
sobre la taula
i es decideix
a la Junta
i això també
doncs dona
que la Junta
se sent
que forma part
d'un col·lectiu
que està fent
una feina
i que se sent
doncs valorat
com a persona
i membre
de Junta
no
totalment
i llavors
això
doncs
bueno
avui m'he espleiat
no no
i és això
també
no
però és que és veritat
és que jo estic
molt contenta
molt
molt
vull dir
anar a treballar
amb il·lusió
això
costa vegades
no és fàcil
doncs jo hi vaig
a treballar
amb il·lusió
a la centre
perquè hi ha respostes
sempre hi ha respostes
i llavors això
et dona ànims
de continuar
ara jo deixaré
una altra sèrie
de coses
que tenia
que també m'obligaven
a anar a reunions
i estar molt
amb altres coses
per dedicar-me encara més
al centre d'estudis
molt bé
doncs Maria
moltes gràcies
que vagi molt bé
a vosaltres
bona festa major
8 del vespre
bona festa major
a tothom
igualment
que tothom vagi
creu que ha d'anar
hi ha moltes
ofertes
i n'hi ha unes
que ja veig
que no hi aniré
no per res
el toboggan de l'aigua
no t'hi ha de ser res
no ho crec
no ho crec
perquè no
i la holy party
no no
jo ho tinc clar
jo el que faré
serà la passejada
la pujada
a la pell
a la nit estelada
a la nit estelada
i l'ofici
molt bé
perfecto
això és sagrat
sagrat si puc fer-ho
perquè és clar
de vegades una
es pensa
segons el dia
no els sols
i les forces
perquè una ja es va fent gran
també
bé
en principi
crec que t'hi trobarem
encara
si no que m'hi portin
molt bé Maria
moltes gràcies
gràcies Carme
bones vacances a tothom
i que ens trobem aviat
exacte
bon estiu
bon dia
adéu Carme
just a l'estiu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Béu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
And mèi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
�