.
Falten 3 minuts per arribar a un quart de 12 del matí.
Seguim aquí al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el just de la fusta, encarant ja la segona hora del programa.
Avui som dijous 13 de febrer del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres l'alcalde, en Josep Perpinyà,
a la cita mensual corresponent del mes de febrer
per parlar de l'actualitat de Sant Just.
Hola, bon dia, alcalde.
Bon dia, què tal? Com esteu?
Bé, bastant bé, la veritat.
Molt bé, un plaer estar aquí.
Igualment, de tenir-te també a l'estudi.
Començarem parlant de temes que són d'actualitat aquí al poble.
Per exemple...
En tenim molts, eh?
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
Començarem parlant per al nou sistema de residus.
Bé, anem amb calendari, anem seguint aquest repte que ens hem posat com a ajuntament
i que, per tant, com a municipi, de fer un salt quantitatiu i, per tant, també molt significatiu
perquè volem continuar augmentant el reciclatge, millorar la gestió de residus en el municipi.
Pensem que sortim d'un bon lloc perquè hi ha una gran sensibilització de la població,
però en els darrers temps ens quedàvem una mica estancats sobre aquest 50% de recollida selectiva.
Aleshores vam pensar que canviar el sistema era l'única manera de fer un salt.
Allà on s'ha fet això, que és principalment el País Basc, han passat.
En aquests moments estan amb uns indicadors dels 70, 75, en alguns casos 80, no?
Per tant, en aquests moments, apostar per aquest tipus d'accions vol dir apostar pel medi ambient,
per la sostenibilitat i també per tenir menys costos econòmics,
perquè la legislació tant d'Europa com del País t'està dient
«Escolti, vostè ha d'arribar a tal any fent aquest percentatge,
si no el penalitzaré econòmicament parlant, no?».
O sigui que, per tant, si no fem bé això, doncs tindrem una penalització econòmica
i deixarem de tenir més ingressos, perquè el reciclatge porta més ingressos, no?
Jo estic convençut que això la població ja comença a llegir tota aquesta informació
i que ens ajudarà en tot aquest calendari, no?
I ara, bé, ens queda poquet, segurament la nostra voluntat és que,
a l'inici del segon trimestre, per tant, estem pensant allò a final de març, principis d'abril, no?
Que hi hagi ja uns barris determinats que aquesta implantació sigui una realitat.
I, doncs, ho analitzarem en calma, doncs, preguntant també a la gent,
veure què està passant pros i contras i anirem ajustant la implantació d'aquest sistema, no?
Quines qualitats té Sant Just que el fa que sigui un dels pobles,
posem entre cometes, conillet d'Índies del Baix Llobregat per provar aquest sistema?
Bé, jo diria que la conscienciació.
És a dir, la gent de Sant Just, en termes generals, estem fent les coses molt bé.
Quan se li demana que tingui respecte al medi ambient,
que hi hagi un nivell de convivència elevat,
respecte per l'espai públic, per les persones,
estem, diguem-ne, en el top ten, no?
Això és estat històric.
En aquest municipi està històric i això es veu en l'espai públic,
en el comportament de les famílies, etcètera.
Vull dir que jo crec que això estem molt orgullosos de la població que tenim.
Per tant, quan tu tens una base amb aquestes característiques i aquests criteris,
pots arriesgar i dir, escolta, vaig a fer com a prova pilot, com tu dius, no?
Perquè estàs en una situació més avantatjosa d'altres que potser estan en uns percentatges,
en aquest cas, del 20 o el 25%.
Jo sentia l'altre dia una alcaldessa del Baix Llobregat que deia
hem arribat al 35% i ho deia com a un gran mèrit.
I dic, escolta, és veritat, és un gran mèrit.
Però en poblacions que partien de molt avall, no?
Per tant, aquest recorregut, doncs, l'estan explicant
i, per tant, benvingut sigui, perquè hem de pujar tots a aquesta mitjana.
És un tema de país, això, no?
És un tema de Sant Just, no?
Per tant, es donen les circumstàncies d'aquesta població sensible
i que és respectuosa amb el medi ambient, no?
I jo estic convençut que quan això s'implanti hem de fer-ho bé.
Hem de fer-ho bé, primer, l'Ajuntament.
Hem de fer-ho bé i amb complicitats
i acompanyant a totes les persones i barris
que potser en un moment determinat tindran alguna inquietud, angoixa,
perquè, clar, els hàbits s'han de canviar.
Les dinàmiques que tu tens muntada a la vida,
a vegades també, escolta, això ho haurà de fer d'una altra manera, no?
Per tant, però com que ho fem progressivament
i ho anirem implantant barri per barri
i anirem analitzant quan acabi un barri,
ens asseurem tots i direm, escolta, aviam, què ha passat aquí, no?
Això ho hem fet bé, vinga, seguim, no?
Això no ho hem fet bé.
Doncs, escolta, ser autocrític, no?, i millorar-ho, no?
Jo estic convençut que això anirà bé
i li demano a la població el que li he demanat sempre, no?,
que col·labori, que ho farà
i que, doncs, estiguem d'aquí un any
parlant que el municipi de Sant Lluís
és el primer municipi de Catalunya
que té uns percentatges de reciclació molt elevat, no?
I ja hem vist alguns canvis en els contenidors, no?
Bé, anem fent alguna prova, per exemple,
ara hem parlat amb el regidor que porta, el Lluís Fossalba.
Hem fet alguns canvis.
Ara hem decidit, per exemple, tornar a obrir aquests contenidors.
El contenidor gris ara ja és el mou
i falta el que és el lector de targes,
perquè recordeu que el que fem és que el gris s'obrirà amb una targe,
una targe com les entitats bancàries,
la mateixa és una targe, no?,
identificada i que serà entregada a la gent que vivim al municipi, no?
Doncs, bueno, en aquests moments aquest contenidor té una boca més petita
i és evident que si tu fas bon reciclatge,
amb aquest forat que hi ha ara, ja hi cap la bossa.
La grisa ja hi cap, la bossa que va allà al gris ja hi cap, no?
Si no acaben ara és que no estàs reciclant bé, no?
Per tant, en tot cas, hem decidit aquest matí també obrir-ho a l'etapa sencera,
perquè hem fet una prova, escolta, la gent ja comença a veure això què és, no?,
i ens pregunta, però anem a poc a poc.
Hem fet aquesta prova, ara l'hem tancat, ara l'obrirem,
per tant, tu podries igual obrir tota l'etapa i posar-ho,
però són ja mesures que estem dient a la població
i millorem la comunicació, eh?,
de que aquí comença a haver-hi canvis, aquí comença a haver-hi canvis, eh?
Per tant, hem d'anar treballant conjuntament i anar explicant
totes aquestes coses perquè volem, insisteixo,
i jo crec, ens està mirant molta gent, molta gent,
l'àrea metropolitana està amb nosaltres,
hi ha molts ajuntaments del Baix de Bregat que ens estan mirant,
això ja s'està implantant al Papiol, que és un poble més petit,
ens estan mirant, som de població ja grandeta, mitjaneta, grandeta,
i la gran majoria de municipis, conjuntament amb l'àrea,
ens està acompanyant això.
Si funciona, que funcioni a Sant Just,
l'àrea metropolitana ho extendrà com a administració,
jo diria ja que pràcticament als 36 ajuntaments, no?
Per tant, seria un goig ser els primers i marcar camí,
perquè ho hem fet amb moltes coses,
amb la protecció de l'espai natural,
amb les polítiques d'habitatge,
i ara ho volem fer amb la gestió dels residus.
Què hi ha anat a fer, el regidor Just Fossalva a Mallorca?
Bueno, mira, no, jo crec que, a veure,
hi ha coses que ja estan inventades, no?
I, per tant, tampoc has de trencar-te el cap
si hi ha coses que ja funcionen, no?
I ha anat a mirar, precisament,
doncs, l'implantació d'uns sistemes determinats,
una recollida, m'ho explicava aquest matí,
m'ensenyava les fotografies tot engrescat i animat, no?
Perquè ell just és així.
Doncs, mira, escolta, alcalde, mira això,
mira com ho fan allà, a tot.
I, bueno, jo crec que hem d'anar analitzant
els sistemes que hi ha, que no són els tradicionals, no?
I, per tant, doncs, sempre portes idees, no?
I això, estar a la cadira assentat no porta enlloc.
Per tant, t'has de moure,
jo sempre els dic al regidor, regidor,
i dic, escolta, les notícies i les oportunitats
estan pel món.
Per tant, que el moure, sortir, preguntar, ser inquiet, no?
Això de la mandra jo ho odio, eh?
Les paraules que més odio són ser mandrós, no?
Dic, escolta, has de ser actiu
i, a veritat, és que hi ha un equip de govern magnífic, no?
Un altre tema, també, d'actualitat,
i podríem dir que, lligat també, en certa manera,
al tema dels residus pel que fa al medi ambient,
és aquestes novetats de transport i mobilitat.
Bé, una de les coses, jo diria que dels reptes més grans
que té la societat, i no el municipi, sinó el país,
jo crec que la societat en general,
i el món, és la mobilitat.
És a dir, i si vas estrictament en una base
en què és el vehicle, no?,
doncs el vehicle va estrictament lligat
a tenir problemes de salut, eh?
Per tant, tot allò que hem de fer,
i que ens queda molt recorregut, eh?,
que vagi per davant la meva frase, eh?
Ens queda molt recorregut d'anar fomentant
el transport públic, d'anar completant
els carrils bicis, de fer les ordenances
del patinet, que ara ens està provocant inquietuds, no?
I anar eliminant, en tots els respectes, no?
Perquè hi ha gent que, evidentment,
no pot eliminar el cotxe.
Això està clar.
Hi ha gent que, per molt que hi hagi transport públic,
sempre anirà en cotxe, no?
Però hem d'anar fomentant aquest transport públic,
destinar molts més diners en transport públic,
i que aquesta mobilitat sigui molt més sostenible.
Ara, fa pocs dies, doncs, inauguràvem,
com el Just Metro i el Just Tram,
ja són els autobusos aquests, ja són hídrids.
Per tant, això vol dir que,
gairebé, quan passen per Sant Just,
doncs no tenen cap contaminació, no?
I aquests, diguem-ne, mètode de transport,
aquests bussos,
doncs això ha d'anar portant aquesta línia
de més sostenibilitat, no?
És la suma de poquetes coses,
de molt poquetes coses.
Però tu fixa't a la ciutat de Barcelona,
i dic Barcelona com podria dir Madrid, París,
o el que vulgueu, no?
Perquè sigui la ciutat de Barcelona,
ni molt menys la...
Però, clar, els tubs d'escapament dels vehicles,
no?, estan a dos pams al terra.
Nosaltres tenim una alçada com a persona,
doncs, no sé, metro 60, metro 70, metro 80,
i alguns metro 90, no?
Tot això va directament al que respirem,
va directament a la boca.
Ens agrada i no ens agradi.
Per tant, aquesta contaminació
va directa a la salut.
Ja no és un tema de canvi climàtic,
vas directa a la salut.
Tu estàs respirant allò,
i no t'adones,
i vas directament...
Per tant, hem de fer tot l'esforç
per anar reullint els vehicles.
Ara, insisteixo,
hi ha gent que, efectivament,
pel seu trajectòria,
doncs, on va treballar o estudiar,
doncs,
tindrà que anar amb el vehicle.
Però, clar, si podem reduir molts, no?
Doncs millor.
Està clar.
Quin és el compromís de Sant Just
amb el canvi climàtic?
Total.
Això no són paraules.
És que això s'ha acabat.
Jo estic satisfet, d'alguna manera,
perquè estic veient
que en els darrers anys
s'hi ha posat moltíssima més gent
ja de forma molt seriosa.
Abans jo diria que era...
Bueno, quedava bé,
fèiem alguna coseta,
però diria,
i fixeu-vos les manifestacions que hi ha,
i els posicionaments de tothom,
precisament,
una de les bones notícies
és el posicionament de la gent jove,
que això és fonamental.
Recordo les manifestacions que s'estan fent,
que està ple de gent jove, no?
Sí.
I això vol dir un compromís,
un compromís de present i de futur, no?
Per tant, no hi ha planeta bé aquí.
O sigui, això és una emergència.
I ho estem veient a tot arreu.
Per tant,
l'Ajuntament de Sant Just
i la societat de Sant Just
apostarem
amb tot el país que hem aprovat,
aquest document
on hi ha tots els principis
i accions concretes,
o sigui, no és filosofia,
si no, escolti, vull fer això, això, això, això, això, això.
I la suma d'aquestes petitetes coses,
que és veritat,
que són petitetes,
i jo estic convençut
que li podem fer un gir.
Ara, estem en un estat d'emergència,
no estem allò,
mira, anirem fent,
no, no, no, no.
I alguna...
Doncs reduir aquesta mobilitat
d'aquesta manera que estàvem dient,
apostar per la transició energètica,
apostar per, evidentment,
el mullet sostenible, com dic,
és que, clar,
producció d'energia
i si és de formar comunitat millor,
és la suma de moltes coses,
és el tractament de com construeixes,
és evident que això
hem d'anar per aquí, no?
Jo diria que la gran majoria
ja està encarrilat o alineat.
Jo penso que d'aquí poc temps
el que no posti per això
quedarà com esclós de la societat, no?
És a dir,
escolti com vostè,
com pot ser que no faci això, no?
Que hem arribat tard, segurament.
Estem arribant tard.
Però si te n'adones,
millor que te n'adonis
va més tard que mai, no?
Sí, sí.
Doncs bé,
de sostenibilitat, medi ambient,
passem ara a educació,
un altre tema
en què aquests dies
també hi ha estenament
i novetats,
sobretot pel tema
de les preinscripcions,
les visites a les escoles,
ja de cara,
em sembla mentida,
però de cara al curs vinent.
I va passar el temps ja, no?
Al curs 2020-2021.
Bé,
parteixo de que,
igual que dèiem
que tenim un gran nivell
de convivència i de compromís,
tenim un nivell molt alt
d'escola pública
i també en aquest cas concertada
deixa'm permetre també
posar la Madre Sacramento, no?
Jo estic molt orgullós
de la feina
que fa tota la comunitat educativa,
perquè els resultats
a Sant Jús
són molt significatius
i molt positius.
Jo tinc l'experiència personal,
el meu nano
va tenir l'oportunitat
de l'escola Bressol Marrex,
després el Canigó,
l'Institut, no?
I ara ha acabat
la carrera de la universitat.
Per tant,
ja des del punt de vista personal,
doncs ho he viscut en primer,
i com a responsable,
diguem-ne,
del municipi,
quan veus
les comunitats educatives
com s'hi aboquen
la professionalitat
de professors,
professores,
etcètera,
aquí hi ha gent sèria.
Per tant,
a vegades
se'm paren pel carrer
i els pares
i els pares
i els pares
i els pares
i els pares
i què és millor
el Canigó
que el Montse.
Tot això
és fantàstic,
vull dir,
les escoles que tenim
són fantàstiques,
i per tant,
escolta,
estigues tranquil
que el teu nen o nena,
doncs quan entri
a l'escola primària,
si és que em parla d'això,
doncs ho té garantit,
és veritat
que has d'estar
una mica a sobre,
però com tothom,
però que tenim grans escoles
i com tu dius
aquests dies,
comença tot això,
que jo també hi pensava
com tu l'altre dia,
ja estem aquí
una altra vegada,
ja estem aquí una altra vegada,
doncs sí,
hi ha aquestes jurrades,
aquestes explicacions
dels projectes educatius
i per tant,
és el moment
de començar
amb aquesta preinscripció
i a pensar
de fer
la tramitació oportuna
perquè això
no es fa al setembre,
això es fa ara.
Celebravem el curs passat
que l'escola
de Montserrat
en va fer 10
i el Canigo
aquest curs 50.
Bé,
vaig participar
en un dels actes
del 50 aniversari
i es confirma
el que he dit abans,
és a dir,
amb un director
i amb un equip nou
d'homes i dones
molt ben preparats,
amb una il·lusió tremenda
de les activitats
que feien,
a més va haver-hi
una imatge molt maca
que és la que també
heu promocionat vosaltres
la mateixa escola
que és amb aquell dron
es va fer aquella fotografia
que els nens i nenes
van fer la imatge
del 50 aniversari,
va ser molt emotiu,
molt maco
i la veritat
és que és una gran escola
però és que he de dir-ho
del Canigó,
he de dir-ho del Montserrat,
he de dir-ho del Montseny,
tenim una comunitat educativa
molt compromesa
i això és una de les qualitats
del municipi,
és a dir,
si això et funciona,
també el resultat
el veus,
per tant,
jo crec que aquí
li hem d'agrair molt
aquest sistema educatiu
perquè si a vegades
diuen,
ah, Sant Just és,
escolta,
és un dels millors pobles,
doncs això és
una vessant
molt significativa
que té molt a veure
amb el resultat final
de comence
del municipi,
no?
He posat sempre en valor
el que estan fent
a les escoles,
insisteixo.
I ara passem
a l'últim tema,
és un gran tema
per això
i és el de la igualtat
i el gènere,
estem a poquet,
podem dir,
de celebrar
el 8 de març
el dia de la dona.
Aquí hem de ser
més compromesos
que mai
perquè a vegades
sí que tinc
la percepció
i la sensació
que malgrat
vas fent moltes coses,
tothom anem fent moltes coses,
no arribes
on te voldries arribar.
És a dir,
les polítiques de gent
a la igualtat
és un dret,
és que estem parlant
de drets,
la dona té un dret
a la societat,
no és que li facis
un favor
fent polítiques
d'aquestes,
per tant,
té un dret,
no?
I és veritat
que diria
que ens falta
massa recorregut,
segurament
perquè portem
segles i segles
amb un sistema
patriarcal,
absolutament,
no?
I aleshores,
sí,
si mires uns banys
enrere,
escolta,
ja ha avançat molt,
no?
Però és que
hi ha moltíssima feina
a fer,
i no parlo només
de la vessant
de violència de gènere
i violència malasquista,
que això és una gran
situació,
que no hi ha manera
de cada dia
sentint notícies
desgraciades,
no?
I que aquí realment,
no sé,
i al final ja no saps què fer,
no?
Però bueno,
lluitar, lluitar
i posicionar-se en contra,
no?
Però qualsevol
acció en polítiques
de gènere
perquè la dona
trobi
tot això,
aquesta justícia
que és els drets
que ha de tenir,
doncs aquí hem d'anar
seguint apretant.
I per tant,
com sempre,
l'Ajuntament
i els col·lectius,
diguem-ne,
que porten
aquests temes,
el planeta de les dones,
etcètera,
doncs tenim,
com és habitual,
una sèrie d'activitats
programades
aquests dies,
pel 8 de març
i a l'entorn del 8 de març,
que farà una amagada més,
doncs,
expressar
i compromete'ns
amb aquest posicionament
per la igualtat.
Jo insisteixo,
aquí hem d'apretar més,
hem d'apretar més
perquè
tots plegats
ens agradaria estar
en un nivell
millor
i ens costa encara.
Tenim
alguna activitat
ja concretada
o idea
del que es pugui,
de la programació
que es pugui tenir
per al 8 de març?
Doncs mira,
doncs jo suposo
que la regidora
responsable
vindrà a explicar-ho,
dic,
perquè hi ha tot un full
d'activitats
que tenim programades
en el 3 de març,
el Dia Mundial de la Natura,
que lliguem
al Dia Internacional
de la Dona,
també el sopar
tradicional
que fem
el divendres 6 de març,
estem en campanyes
concretes
per demostrar
que en el món esportiu
cal visibilitzar
i fomentar
la dona
el que és
en el món de l'esport.
Ja comences a veure gestos
en els mitjans de comunicació?
dius, escolta,
això està canviant, no?
I comences a veure,
escolta, mira,
doncs resulta
que en aquest esport
ja comencen
a fer retransmissions
de partits femenins
o veus
una altra competició,
hi ha entrevistes,
notes canvis, no?
Sant Just s'ha sumat
a la campanya.
Sí, evidentment.
A la campanya.
Evidentment.
Després el paper
de les dones
a la ciència
que ha destacat
també la trobada
que s'ha fet
aquests dies
amb la Sofia Nogués,
que no sé
si la vau entrevistar,
diria que també, no?
Sí, la Mireia
la va entrevistar.
Exacte, sí.
Per tant,
totes aquestes accions
de sensibilitat
però també
de posicionament
personal i col·lectiu
les hem d'anar fent, no?
Les jornades feministes
que farem
al Casal de Nogués
els dies 28 i 29 de febrer,
insisteixo, no?
Es tracta d'anar
recolzant
també aquestes col·lectius
com Just Dona
i també l'Espai Lila
que han agafat
en alguns casos
una trajectòria
fa molts anys,
altres han començat
fa poc,
però
jo insisteixo,
igual que altres coses,
dic,
escolta,
em sembla que anem molt bé,
no?
Aquests haurien d'anar
encara millor
i ens costa una mica
tots plegats
i per tant
demanar el compromís
més ferm
de la societat
s'enjustenca,
catalana
i de tothom
perquè,
insisteixo,
la igualtat
és un dret.
I què és això
del nou PIAT?
Bé,
el PIAT
és el punt
d'informació
d'assistència
a les dones
que ja tenim
i per tant
li podem fer un impuls
amb més hores
d'atenció psicològica
i d'informació.
És un servei
que com sabeu
és gratuït,
un assessorament
que acompanya
les dones
en l'àmbit laboral,
social,
personal,
familiar,
malauradament,
com deia també
des del punt de vista
d'acompanyament
de la violència
si es dona
i la novetat
és una mica
aquesta atenció grupal
i una formació
de sensibilització.
Bé,
és un servei
que està funcionant
també conjuntament
amb serveis
que s'estan portant
des del Consell Comarcal
que també ens acompanya
i per tant
té un paraigües
més gran
i que a vegades
es visibilitza poc
perquè,
escolta,
però això
l'utilitza gent?
Les dones
hi van?
Doncs sí.
i els que no hi van
saben que tenen
la tranquil·litat
que poden utilitzar-lo.
Si tenen una inquietud
o volen un acompanyament
o malauradament
doncs tenen
una situació complexa.
Aleshores,
són aquells serveis
que donen qualitat
a la societat
que un govern
ha de donar.
No tothom
ho està fent.
No tothom
ho està fent,
això.
Posem en valor
les coses que fem
i que a vegades
van dirigides
a un sector petit,
però en canvi
el 55%
de la població
de Sant Lluís
són dones.
per tant,
tenen aquest servei,
qualsevol persona
sap
que pot tenir
un servei
que en un moment
determinat
la pot ajudar
i acompanyar
en una situació
personal
delicada.
O no,
o no,
o que vulgui
o no.
i ja per acabar
voldria parlar
d'un tema
vinculat
al gènere
i es tracta
d'aquest pla
de diversitat sexual.
Importantíssim,
sí, sí.
Importantíssim.
Jo sóc dels que
penso que
amb el teu
cos
hi pots estimar
el que vulguis,
que parteixo
d'aquesta realitat.
Per tant,
això ha estat tabú
durant molts anys,
no?
Molts anys.
Aquest pla
de diversitat sexual
i de gènere
ho està impulsant
el Consell Comarcal
però perquè hi ha hagut
unes entitats
i unes persones
lligades a la LGTBI
i que el que es vol fer
doncs,
en aquests moments
es fa un debat
de les necessitats,
de les problemàtiques
d'aquests col·lectius
i el que es vol fer
una mica
és una diagnosi
d'on estem
en tot el Baix Llobregat.
Les persones
que s'han posat
davant d'això
els dona un gran valor
perquè han dit
escolta,
estem aquí,
tenim tot el dret
del món
precisament
del que estem fent
i ara
el Consell Comarcal
principalment
i per tant
també tots els ajuntaments
estan elaborant
aquest pla
de diversitat sexual
i de gènere
que ha donat
més visibilitat
a aquesta realitat
que tenim
que per tant
té tot el dret
del món
el que deia
de fer amb el teu cos
i estimar qui vulguis
només faltaria
i això
acabarà
amb accions concretes
i sobretot
una visibilitat
de la realitat
que hi ha
a la societat
que no
s'ha acabat
de tabú
i a més
hi ha una sèrie
accions de sensibilitat
molt maques
que van a les escoles
o expliquen
amb una naturalitat
tremenda
això ha de ser
una cosa natural
i que jo espero
que aquí uns anys
no sigui notícia
perquè potser
això és que no sigui notícia
que si formi part
de la realitat
que ho és ara
per tant
així esperem
molt bé
molt bé alcalde
doncs se'ns acaba
el temps de l'entrevista
molt bé
un plaer estar amb vosaltres
i saludar tota
la gent de Sant Just
molt bé
doncs
després d'aquest acomiadament
deixem seguir fent
la seva feina
molt bé
adeu
ara passen sis minuts
a dos quarts
i farem entrar
a la gent
de la tertúlia
d'actualitat
Just a la fusta
el magazín del matí
A veure
hi ha alguna icona
d'una ampolla de plàstic aquí?
No
i d'una llauna
i d'un bric
els envasos de plàstic
les llaunes
i els brics
que llences al gris
no van al gris
i ho saps
van al groc
Ciutadania
empreses
institucions
reciclem bé
separem bé
Generalitat de Catalunya
Col·labora
Ràdio d'Esvern
Ara passen set minuts
i començarem la tertúlia d'actualitat
Tinc a dins de l'estudi
a l'arbre
també
a la Montse
i ara mateix
està entrant
la Lina
No, per què no té allò?
Hola, bon dia
Bon dia
Bon dia
Un moment, un moment
Tinc molt fort
Tinc molt fort
Sí, sí, sí
Ja ve renegant la Lina
perquè m'he col·locat aquí
al costat
Sí, perquè
té l'onor d'estar al mig
Si no vols
Seu, Lina
Seu, seu
Que si no
ens sentim com de fons
No, diu que seguis
Que seguis
Que si no
se'n sent de fons
d'eco
Se'n sent de fons
d'eco
i no se'n sent
Me sents
Radio Gens
No us espanteu
Això ha estat
Un crit de la Lina
No us espanteu
Bona tarda a tots
Volia
S'espantar
Com que bona tarda
Bon dia
Bon dia
No, bueno
Quasi, quasi
Home
Sí
Sí, a dos quarts
de 12
Som a la tarda
A les 7
Què som?
No, a les 7
Ja som al
Matinada
Sí, sí
Mare meva
Ai, ai, ai
Anem bé
Com esteu?
Bé?
Precupats?
Precupades?
Contents?
Contentes?
No
Anar fent
Anar fent
Anar fent
Anar fent
Sí, sí
Jo crec que estem passant
tots, tots
com una sensació
d'expectants
Expectants
Esperant
Esperant alguna cosa
D'expectació
que n'hi ha algú
que no va
a veure què passarà
Però a què t'estàs referint
l'Ina?
Exactament
No sé
A coses que poden passar
A una sensació
No?
Una
Sí, jo almenys
particularment
A part que tinc
que tinc un problema
familiar molt gros
Ostres
Independentment d'això
que és punyent
a més a més
però aquest
ja
bueno
ja
no sé
quasi ja veus com va
Però
de fet
amb la societat
jo no sé
ara l'arbre
que té criteri
la Montse
jo crec que la gent
no estem
n'hi ha algú
que no va
N'hi ha algú
que no va
i aleshores
tens aquesta sensació
de que
ha de passar
de que n'hi ha algú
que no va
i dius
què és?
No ho saps
però
és una sensació
que tens
és la sensació
jo no sé
tu Abra
Jo que
opino
d'aquest aspecte
és que
en totes les generacions
i en totes les etapes
de la humanitat
que s'han viscut
este interrogant
també l'han tingut
i potser
han tingut més problemes
però la visió
de la cosmovisió
que tenien
La cosmovisió
no ho has dit tu
La cosmovisió que tenien
era curta
era el seu poble
la seva ciutat
La seua
No
Ho havien
Perdó
Perdó Abra
Ho havien punts més concrets
que deien
això va per aquí
Però ara no
Fixeu-vos en això
que ha passat a Perdona
amb això del Mobile
Bé
el Mobile
Què deia jo
La sensació de pànic
que ha fet
que una cosa
que podia donar feina
que no sé què
no sé quantos
s'ha diluït
Exacte
La sensació
d'aquest
coronavirus
doncs
que
què té que venir
quan hem tingut
24.200
300
I les tenim
d'allò
Però és que
la gent té por
En Àfrica
les tenim en Àfrica
i a l'Ebola
està
l'altra
enfermedad
que aquí
l'hem passat
molt
que és molt
quotidiana
i que provoca
molts morts
no vol dir
que el drama
no està
ahir
sinó que
sempre hem viscut
sobre aquestes
qüestions
a sobre
A mi
per això
deia d'espectar
en el sentit
d'espect
que no ho saps
ben bé
no és
hop esperanza
no és
guai de temps
és aspect
què passarà
és aquella cosa
que dius
n'hi ha algú
que no
que no va
i aleshores
és així
independentment
d'això
ni d'altres coses
i cadascú
no es dona
unes raons
unes coses
i jo
en aquell aspecte
sóc budista
l'enfermetat
i la mort
formen part
de la vida
però aquesta
cosa
també
com si diguéssim
però no
no està
assumida
no està
assumida
això seguríssim
però això
com si diguéssim
són punts concrets
d'una finalitat
l'enfermetat
i la mort
d'acord
fins aquí sí
però
el moviment
l'ambient
i dius
que és que
n'hi ha contaminació
no té res a veure
és una cosa
que no va
una cosa
que sí
que m'agradaria
comentar