Faltant dos minuts per un quart de dotze del migdia
i avui tenim la nostra entrevista mensual
amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Arpinyà,
qui ja tenim amb nosaltres.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal? Com estem?
Un plaer estar aquí amb vosaltres, com deies, un dia més.
Doncs moltes gràcies, igualment.
I repassem diversos temes d'actualitat municipal, principalment.
La setmana passada va tenir lloc el Consell de Medi Ambient
i Sostenibilitat, en què es van presentar les bases
de la licitació per als serveis de recollida de residus
i també de neteja viària, en què s'incrementen els pressupostos, també?
Bé, incrementa el pressupost, però el que realment vol dir
aquestes bases i, finalment, l'adjudicació a l'empresa
que es presenti i guanyi és que el govern municipal
vol fer un pas endavant amb la gestió de residus.
Per tant, volem reciclar millor i hem de posar un model nou
damunt de la taula i demanar a la població
que col·labori, participi i una conscienciació global de poble.
Què és això?
Doncs anem al contenidor intel·ligent, concretament.
Després d'un debat molt intens, com no podia ser d'una altra manera,
nosaltres estem fent una recollida a l'entorn del 50-52%.
És a dir, estem fent bé les coses al municipi,
però volem fer-les molt millor.
I, per tant, aquest sistema actual quedava ja col·lapsat
o fins i tot una mica a la baixa en percentatge.
Estàvem reciclant ja una miqueta menys que fa uns anys.
Aleshores, el que hem posat damunt de la taula
és si li demanem el plec de condicions a la nova empresa que es presenti,
que al contenidor gris, que és el del rebuig,
hi hagi una tarja, com les que tenim normalment a la nostra vida,
perquè tot són targes, que serà la que obri de forma personalitzada
el contenidor gris.
I, aleshores, això fa que automàticament la gent recicli més,
faci les coses millor i després anirem evolucionant aquest sistema.
Dir que aquesta serà una implantació molt progressiva,
és a dir, no serà tot el poble de cop, un cop hi hagi l'empresa,
sinó que ens donem 12-14 mesos per anar fent aquest canvi d'hàbit.
I, aleshores, amb consens amb les sessions de veïns,
que fa 3 o 4 dies els hi vam tornar a explicar,
va haver-hi pràcticament tothom i estava amb molta complicitat,
els hi vam dir, escolta, començarem per mig barri o un barri
i el anirem implantant poc a poc.
Vol dir que cada persona, cada casa,
tindrà una tarja que, de forma automàtica,
amb un xip, una tarja, obrirà el contenidor gris
i li permetrà, doncs, posar els seus residus.
I què vol dir?
Vol dir que personalitzem, doncs, aquest contenidor amb l'entorn,
perquè la teva tarja només podrà obrir la teva bateria de contenidors
que tens més a prop o potser la del costat,
però no podràs anar a qualsevol lloc.
I això vol dir que personalitzes, doncs, els residus
i l'experiència que tenim d'altres municipis,
que principalment això s'està fent al País Basc,
doncs, escolta, molt pocs dies va pujar 5 punts més
al que era la recollida selectiva, no?
I això ens anirà molt bé.
Això és un canvi de sistema i, com tots els canvis,
d'entrada a la ciutadania els pot generar
una certa por de dir, ostres, com funcionarà això?
Sí, és evident, i per això ho hem d'explicar-ho
i quan ho posem en marxa,
perquè ara el que farem primer és un augment de la neteja viària,
que ara també explicaré que posem 277.000 euros més
a la neteja viària,
perquè aquest concurs no només és la gestió dels residus,
sinó també la neteja viària.
Per tant, augmentem la neteja 277.000 euros més,
que això anirà força bé,
i després farem la recollida, diguem-ne, selectiva
amb el sector comercial,
que també ajudarà molt,
i finalment, doncs, després que ja passin aquests mesos,
començarem en alguns contenidors,
aquest sistema nou, de tarja,
i veurem en quin barri.
Però això sempre ho farem amb molt acompanyament,
amb persones que assessorin els veïns,
però sí, efectivament, al País Basc,
allà on s'implanta, tothom deia,
escolta, les primers dos o tres setmanes,
doncs, és evident que la gent no sabia què estava passant,
però ràpidament, ens deien,
en un mes, un mes i mig,
tothom s'acostuma a això.
El regidor de Medi Ambient, el Lluís Monfort,
també comentava l'altre dia,
aquest Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat,
que aquesta serà una licitació
en què, d'alguna manera,
no s'escatimarà econòmicament,
sinó que volen que les coses surtin bé,
que sigui una empresa seriosa.
Bé, efectivament, és a dir,
el cost d'aquest plec de condicions
és més de dos milions d'euros,
per tant, és una mica més del que en aquests moments tenim,
però pensa una cosa.
Primer, la neteja viarè s'augmenta,
per tant, encara que sigui un cost superior,
doncs, el 50% o el 60% se l'emporta,
aquesta neteja viarè,
per tant, si ara sigués el mateix sistema,
també hi hauria augment d'inversió en la neteja.
Per l'altra banda,
pensa que contra més millor fas les coses,
en el món dels residus,
doncs, més t'aporta després.
Per tant, recuperem els cànons
per fer bé les coses, no?
Per tant, és cert que pot haver-hi un augment de la despesa,
però a mig termini això es anirà equilibrant.
I jo penso que més enllà d'aquest cost,
que jo ho veig com una inversió,
doncs hem d'apostar per aquests temes mediambientals
i de...
Home, el CO2 explicava al Crecio,
que per cert ho estava fent força bé,
perquè ho ha agafat, diguem-ne,
com a primera persona i el seu equip,
i coneix perfectament aquest món.
Parlava dels indicadors al respecte
que, escolta,
que no podem estar de la manera que estem, no?
Podríem seguir així a Sant Lluís?
Sí, segurament.
Ara, volem jugar a primera divisió, no?
I és una frase que me la còpio d'ell.
Volem jugar a primera divisió
i no volem quedar-nos com ara.
Però hi ha municipis que estan el 20, el 22 o el 23.
Deixa'm dir-te una dada
i acabo amb això, eh, si vols.
Les estadístiques, per exemple, en vidre,
que sembla que el vidre el reciclem tothom.
No tens aquesta percepció?
Sí.
No?
Doncs el 53%, només.
És a dir, el 47%, faltaria, 47%,
les ampolles de vidre van a tot arreu,
menys el contenidor que li pertoca.
I tenim la percepció que el vidre,
que sembla una cosa que dius
és impossible que la gent el tiri fora del contenidor,
corresponent, no?
Doncs és el 53%, a Sant Lluís.
És una qüestió d'hàbit, suposo,
i d'aconseguir que la gent s'acostumi
amb sistemes com aquest nou sistema
amb containers de targetes.
I després, pensa que ja tenim,
doncs, pràcticament el projecte
de la nova deixalleria davant de l'ITB,
que també ens ajudarà molt.
És una deixalleria del segle XXI,
és a dir, molt interactiva,
moderna i amb capacitat
de gestionar també els residus, no?
Aleshores, jo crec que aquestes dues actuacions,
el canvi de sistema,
el canvi de model de sistema,
amb aquest contenidor gris,
amb la tarja que identifica,
i una deixalleria nova,
segurament estarem a dalt de tota la primera divisió.
Bé, sobretot que fa aquest Consell
de Medi Ambient i Sostenibilitat
i aquest nou sistema recollida de residus
i neteja viària,
parlem ara d'obres,
que estan en lloc a Sant Just.
En tenim un munt.
És un tema que anem parlant cada mes.
Home, fa 3 o 4 anys,
on parlàvem d'obres.
No, ara últimament,
per sort,
és un tema del que en podem parlar,
però bé,
les obres van evolucionant,
en tenim ja algunes acabades,
tenim algunes zones del poble aixecades.
Bé, tenim algunes obres dures,
dures en aquests moments.
Carrer Pont, per exemple,
estan molt avançades,
però quan s'acabi aquest tram,
ja quasi empalmem
amb el tram superior del Carrer Pont,
que és el carrer,
potser dels més llars de la plana de Issoleig.
és una obra dura,
també complicada,
perquè ha d'anar,
diguem-ne,
a nivell,
és plataforma única,
i aleshores coincidir
amb els nivells de les cases
que hi ha allà,
doncs no ha estat fàcil.
Per l'altra banda,
una altra obra dura,
encara que ara l'escola
Madre Sacramento
ja no té activitat escolar,
però el que és a l'entorn
de Madre Sacramento,
perquè s'han eliminat
moltíssimes places d'aparcaments,
s'està soterrani
també fent plataforma única,
Aquestes obres segurament duraran,
malauradament,
però clar,
no podem córrer més,
és un cop hi hagi arrencat
l'any escolar,
el curs escolar,
al setembre,
per tant,
segurament acabaran
al final de setembre,
a principis d'octubre,
però és una obra també de magnitud,
si vas per allà,
ara en aquests moments,
doncs no és fàcil caminar,
per tant,
els veïns també estan patint
una obra significativa.
Carles Mercader,
una altra obra,
doncs aquesta és molt senzilla,
de fet,
però també els veïns
i el trànsit li afecta,
estem amb Estudis Vells,
també estem amb el Parc de la Rambla,
que adverteixo
que serà un parc fantàstic,
realment serà un parc,
doncs,
a part que es veu molt,
perquè és una cantonada
molt visible,
però serà un parc molt maco,
estic convençut que s'utilitzarà,
estem a punt d'adjudicar,
ja hem adjudicat
el carril bici de la carretera real,
i dins de les obres
de les escoles,
pràcticament totes les escoles
tenen obres aquest estiu,
des d'insonoritzar,
doncs una aula de música al Montseny,
des de fer la coberta
de l'edifici de Sant Ferran del Canigó,
l'ampliació dels porxos
i, per tant,
noves aules en el Montserrat,
etcètera,
hem acabat el pati
de l'escola Bressol
fa pocs dies,
per dir alguna cosa,
és a dir,
podries seguir
amb obres petites
dins de les escoles,
però efectivament,
és a dir,
estem amb una magnitud
d'obres significatives,
i dir-te una cosa,
és a dir,
el pla d'inversions
que es va aprovar
o que ens van proposar
el govern actual
de fer en quatre anys,
ja l'hem fet,
és a dir,
ja l'hem acabat,
per tant,
ara ja són obres noves,
és a dir,
obres que el fet
de tenir més finançament
ens permet
afrontar inversions
que no estaven previstes,
i això és una bona notícia
des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista
d'activitat econòmica,
perquè això és trasllada
a que nosaltres,
com a ajuntament,
no deixem de ser també
una empresa,
des del punt de vista econòmic,
doncs permet
millorar
i activar
mesures o accions
que mouen l'economia,
perquè aleshores,
el pla d'inversions,
ja et dic,
ha finalitzat
i ara estem presentant
l'altre dia
el Parc de Can Freixas,
una obra de 700.000 euros,
i té finançament,
té finançament aquest any
també que no estava previst
en el pla.
Per cert,
hi havia unes altres obres
al carrer Ensem Clavé,
al carrer de la Sala,
planificades,
que havien tingut algun...
Bé,
tenen un retard molt significatiu,
no és per culpa nostra,
però bé,
també ho assumim.
Aquest és una obra
que fa l'àrea metropolitana,
l'adjudicació
l'hi ha enganxat
amb el canvi
de la llei de contractes,
i quan estava a punt
d'adjudicar-se
van haver de fer
una modificació
del ple de condicions
i aleshores
aquesta obra
i altres
a l'àrea metropolitana
ha sortit perjudicada
a la temporalitat.
Estem esperant
que ens digui
la nova data,
perquè efectivament
ja vam dir
que seria l'any passat
gairebé,
i aleshores
estem esperant
que segurament
després d'estiu
ens diguin
comencem pel dia.
Els hi ha enganxat
un canvi de normativa,
ni més ni menys,
i bé,
no és que sigui
manca de previsió,
sinó això ha passat
a molts llocs
i han hagut
de fer una renovació
entre els plecs
de condicions
i les adjudicacions.
Va haver-hi
un canvi
de llei de contractes
fa uns mesos,
i aquells
que estaven
en una fase
determinada
de contractació
han hagut
de fer modificacions.
Per tant,
s'enredarà,
però segueix en peu.
Igual, igual.
És una obra
també molt complicada
perquè s'ha de fer
el col·lector,
ja ho hem explicat
i per tant serà difícil
fer aquesta obra
vivint
els veïns
i també
amb aparcaments
que hi ha.
Seguim amb més temes
aquesta setmana,
demà,
de fet,
si no m'equivoco,
i el dia 9 de juliol
es faran els sortets públics
de pisos
de protecció oficiar
en règim de lloguer
i de compravenda.
Bé,
nosaltres seguim
amb una política
d'habitatge
molt activa.
Sabeu perfectament
que el municipi
de Sant Jus
és un municipi
exemplar
des d'aquest punt de vista.
Estem entre els 4 o 5
municipis
de tot Catalunya
i vull destacar-ho
perquè
quan dic entre els 4
o el cinquè
això varia,
però en municipis
com Hospitalet,
per exemple,
o Tarragona,
Girona,
Lleida,
els grans municipis
del Baix Llobregat,
Sant Boi,
Viladecans,
Gabà,
Cornellà,
per dir alguna cosa,
doncs cap
ha fet tant habitatge
com nosaltres.
Cap.
Terrassa,
Barcelona,
Sant Cugat,
Sabadell,
Sant Jus,
però les poblacions
no són les mateixes.
Nosaltres tenim 17-18.000 habitants
i aquestes ciutats
que t'estic dient
són ciutats molt grans.
Evidentment,
estar a la mateixa lliga
que aquestes ciutats
és significatiu.
És molt important
i jo m'agradaria
donar-li valor a això
i que la gent
li donés el valor
perquè el 15%
de la població
de Sant Jus
viu en un pis
de protecció oficial
amb diferents modalitats.
nosaltres amb un esforç tremendo
estem fent ja
habitatge de lloguer.
Tremendo perquè
bé,
els números no surten,
és evident,
és deficitari.
És deficitari
un habitatge de lloguer
des del punt de vista econòmic
però això és una gran inversió
i és una gran necessitat
que els ajuntaments
doncs han de col·laborar.
Sempre dic el mateix,
qui ha de fer
les polítiques
d'habitatge de lloguer
és el que té més musculatura.
Per tant,
és el govern
de l'Estat espanyol
i la Generalitat
i jo no els veig
per la labor.
De fet,
ahir crec que sortia
un article
del dia a dia
del País
que deia
que els nivells
de protecció oficial
crec que eren
del 2,5%
a l'Estat espanyol.
Correcte.
Comparat amb altres
estats europeus
és...
Exacte.
Per tant,
jo crec que les grans
administracions
s'han de posar.
Nosaltres com a ajuntament
doncs apretarem,
col·laborarem
perquè ens ho creiem
i posar-ho en valor,
el fet que hi hagi
més de 1.400 habitatges
a Sant Jus
en aquests moments
en totes les modalitats
i ara,
en els darrers temps,
fent un esforç
molt important
pressupostari
perquè en aquest cas
estàs beneficiant
20 famílies
que és molt
però has de posar diners
del pressupost municipal
i aleshores
hem d'anar ajudant
que el parc públic
de lloguer
sigui més gran.
Ha de ser el futur.
No hi ha
una altra manera
però hem de continuar
fent les coses
amb molta responsabilitat
i amb molta consciència
que tot això
es pugui
ser efectiu
sense posar
en crisi
o en qüestió
el que és
l'economia municipal
però
amb una decisió
i una fermesa
de no parar.
T'ajudin o no t'ajudin
perquè
anys enrere
la Generalitat
t'ajudava
des de
subvencions
per comprar el sol
al terreny,
t'ajudava
per reconstrucció,
t'ajudava
per fer
accions sostenibles
de l'edifici
i ara
0, 0, 0, 0, 0
i l'Estat
pràcticament
poc.
Aleshores
això no ens desanim
al contrari
és un repte
i ara com tu dius
sortejarem aquests 20 habitatges
i el dia 9
farem un altre sorteig.
També és cert que
s'enjusta el preu
de l'habitatge
és un problema
especialment greu
comparat amb altres ciutats
vull dir que aquí
ho patim
encara més.
No, no
doncs imagina't
si no fessis això
imagina't
si aquests 1.400 habitatges
siguessin
totalment privats
imagina't on estaries
el preu
i on estaria
una part de la població
de Sant Lluís
on estaria vivint
en aquests moments
segurament
a la segona corona
segurament
fora del municipi
i
doncs
fent uns
tenir una mobilitat
per anar a estudiar
o a treballar
horrorosa
i després
exigint
amb tota la roda
del món
transport públic
etcètera
imagina't si aquests
1.500 famílies
que ara estan vivint
en un pis
de protecció oficial
de Promunça
principalment
no s'hagués fet res
o s'hagués fet res
allò de 30 o 40
on estarien vivint
i
en quines condicions
per tant el que hem fet
és que molta gent
que segurament
hagués marxat
sobretot gent jove
doncs ha pogut quedar
viure a Sant Lluís
i seguirem
convençuts
amb aquesta línia
que és la nostra
Bé aquest és un tema
del que vam parlar
també amb la Dolors Leiva
regidora d'habitatge
per tant
tot i que hi ha altres ajudes
i tot plegat
Sí, ja vaig sentir
que va parlar també
dels ajuts del lloguer
als joves
i les bases de rehabilitació
Sí, de fet
doncs avui ja no ens extendrem més
perquè ho vam parlar ahir
Parlem ara
d'aniversaris
d'entitats
fa uns dies
celebràvem
el centenari de l'Ateneu
Correcte
l'alcalde va ser-hi present
amb un acte molt emotiu
i la veritat és que
els 100 anys de l'Ateneu
després d'una sèrie d'actes
que han desenvolupat
al llarg de tot l'any
va arribar
pràcticament
a la seva
final
amb un acte
molt institucional
un acte
diguem-ne molt emotiu
insisteixo
molt de sentiment
i crec que la van encertar
doncs
he fet aquesta convocatòria
a més a més
amb l'entrega d'insígnies
a socis de 25
50 i més
perquè vam entregar
tots reconeixements
a persones que
són sòcies
70 anys
imagina't
quina fidelitat
amb una entitat
com us l'Ateneu
ser 70 anys
soci d'una entitat
és extraordinari
i la veritat és que
felicitar l'Ateneu
per l'esforç
i pel que ha fet
al llarg de la seva història
jo els hi vaig dir
en el dia
en aquest dia
que em va tocar
dirigir unes paraules
expressar-me
que no només
ha sigut la cultura
vaig treure el tema
de l'educació
i la formació
és a dir, l'Ateneu
és a dir, l'Ateneu de Sant Just
va ser el que va
diguem-ne
motivar
i va engegar
doncs accions
formatives
que després
es van convertir
en les assoles públiques
i aleshores
tampoc era habitual
això
perquè els Ateneus
doncs
promocionaven la identitat
la cultura
el país
però aquí es va fer
va haver-hi
un gran esforç
per l'educació
i això
és un mèrit
com a Ateneu
insisteixo
aquestes formacions
que es feien
a l'Ateneu
després es van generar
escoles públiques
venien
les escoles públiques
després
van sortir d'allà
i això és un mèrit
que vaig destacar
i que realment
doncs
ho valoro
ho valorem molt positivament
altres aniversaris
que també es celebren
és el del voleibol
que sembla que
són 25 anys
25 anys
si no recordo
sí
25 anys
a veure
puc intentar
assegurar aquesta dada
aviam
perquè hem tingut molt
també hem tingut el futbol
que han estat 100 anys
i altres entitats
que han anat celebrant
sembla que és època
d'aniversaris
i també tenia moltes
d'entitats
a Sant Just
home
amb aquestes 120-130
entitats que tenim
doncs clar
alguna li toca
alguna li toca
doncs
bé
estic intentant
consultar
l'any 92
el gener del 92
per tant
sí
25
25 la temporada
i ara fa el 25
sí
sí
efectivament
el voli també
doncs
de forma extraordinària
i a més
està molt bé
en aquests moments
junta renovada
amb molta il·lusió
i amb molts equips
i també felicitar
les persones
que han estat
al llarg
dels 25 anys
a la junta
i els que participen
i les famílies
que han confiat
en el boll
també
han hagut altres
aniversaris
comercials
un de significatiu
precisament
que també
em van convidar
i vam estar allà
amb la regidora
l'Eia Walden
que ja fa
també
molts anys
que està en marxa
una de les botigues
va celebrar
també un aniversari
va ser
molt maco
perquè
es va obrir
al carrer
diguem-ne
va sortir al carrer
i va fer una festa
em refereixo
a la Sofia Ventura
l'estètica
que
bé
va pensar
que seria bo
compartir
amb la ciutadania
amb els seus clients
aquesta festa
d'aniversari
el Super Elena
si no recordo malament
són exemples
també
de comerços
que funcionen
evidentment
si van celebrant anys
perquè no és fàcil
sempre
els dic als comerciants
que
déu-n'hi-do
l'esforç
que fan a Sant Jose
per existir
perquè has de fer
un esforç
i has de ser bo
realment
has de ser molt bo
personalitzar les coses
ser molt professional
però aquest tracte
de tu a tu
és el que vol la gent
si tens aquest tracte
de tu a tu
i t'hi dones confiança
garantia
i aquesta proximitat
és el motiu
per al qual
pots estar molts anys
en el municipi
i hi ha un altre aniversari
també destacat
que és el del
Consell Comarcal
són 30 anys
del qual
Josep Arvinyar
és el president
també
sí
sembla que passaré
la història
amb això
perquè m'ha tocat
doncs
en aquest aniversari
com tu dius
sóc el president
actualment
del Consell Comarcal
em fa especial il·lusió
perquè
som molts anys
al servei
de la ciutadania
de la comarca
del Baix Obregat
una comarca difícil
una comarca
de 800.000 habitants
on hi ha
el 12%
del PIB
l'11-12%
de les empreses
del país
estan aquí
l'11-12%
de tots els assalariats
dels treballadors
estan en la comarca
és la tercera comarca
no?
a nivell econòmic
doncs no sé
la segona diria
bueno
comptes
barcelonès
barcelonès
Vallès
i Baix Obregat
si comptes
barcelona
evident
fas una mica
de trampa
perquè és la gran capital
és una comarca
també
aleshores
30 municipis
amb una activitat
tremenda
mira
l'altre dia
em va sortir
una frase
totalment inesperada
i després
inesperada
tenia dades
però la importància
de la lluita
de la reivindicació
d'aquesta comarca
és a dir
té menys
desigualtats
al Baix Obregat
que a la ciutat
de Barcelona
o sigui
menys desigualtats
tu agafes qualsevol
indicador econòmic
i social
i té menys desigualtats
és a dir
la gran capital
del país
té en aquests moments
unes desigualtats
tremendes
des del punt de vista
social i econòmic
hi ha unes grans
diferències
entre famílies
entre barris
etc.
i el Baix Obregat
ha sabut créixer
de forma
diguem
bastant homogènia
ha anat creixent
i això és l'esperit
d'igualtat
l'esperit de lluita
i de reivindicació
jo crec que
si deies
la tercera comarca
però en reivindicació
i de lluita constant
ja no d'ara
sinó
ja des dels 70
doncs
fa que siguem
una comarca
molt reivindicativa
i que
tot el que té
ha sigut
a base de lluita
i de manifestació
moltes vegades
però també
de consens
i de compromís
que és el que vull destacar
el dia del ple
que fem
el juliol
que fem aquest acte
dels 30 anys
que venen tots els presidents
els presidents
que han estat
diguem-ne al front
d'aquesta institució
i farem un balanç
als 30 anys
bé m'agradaria
acabar l'entrevista
també parlant
o fent una valoració
del nou govern
a l'estat espanyol
ara és el partit socialista
el partit de l'alcalde
i del govern
de Sant Just
com és la vida
que no és
si això
és un avantatge
per una part
però per una altra
també
no
és un avantatge
és un avantatge
dic com és la vida
perquè si això
m'ho dius fa dos mesos
jo crec que
si jo et dic
en una entrevista
escolta
d'aquí dos mesos
el Pedro Sánchez
serà president
segurament
em dius
l'alcalde
avui no la toca
l'actualitat política
és difícil de preveure
avui en dia
bé
el futur no està escrit
en aquests moments
és a dir
allò que fa anys
més o menys
podies intuir
veies
els canvis
els veies venir
això ha estat
una gran sorpresa