Bé, ara passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esvern, al Just de la Fusta.
A la segona hora del programa, avui som dimecres, 27 de maig del 2020,
i ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres al telèfon el Francesc Arrabal,
que és el president del Club de Bàsquet de Sant Just.
Saludem-lo. Bon dia, Francesc.
Hola, molt bon dia.
Bon dia. Bé, tenim bones notícies del Club de Bàsquet, oi?
Bé, tenim bones notícies perquè seguim treballant,
seguim amb molta il·lusió acabant aquesta temporada d'una manera típica
i planificant ja la nova temporada, que no sabem encara com serà,
i amb la bona notícia que l'equip sènior femení ha solit un ascens de categoria
i jugarà la propera temporada primera catalana.
En quina lliga, com es diu, la lliga en què juga l'equip femení?
Bé, és de les lligues que organitza la Federació Catalana de Bàsquetbol.
La categoria és primera catalana.
I arriba la notícia, de fet, enmig de la pandèmia.
Com us ha fet a nivell d'estat d'ànim?
Com us ha arribat?
Bé, això sempre és interessant i suposa planificar la propera temporada
amb la il·lusió d'un ascens de categoria, d'alguna manera de rebre el premi
a una feina que jo penso molt ben feta, que han fet els nostres entrenadors,
el nostre director tècnic, que treballen amb els equips amb una molt bona planificació esportiva,
amb una bona planificació també de preparació física,
i malgrat totes les dificultats que hem tingut,
doncs, finalment, l'equip ha acabat en una posició que ha permès l'ascens de categoria
quan s'ha decidit que la temporada no podia continuar.
La Federació ens va comunicar la setmana passada, crec que va ser dimarts, dimecres,
que l'equip assoliria una nova categoria considerant la seva classificació a la lliga regular
d'aquesta temporada, sospesa, com ja sabeu, el dia 14 de març,
i definitivament a principis de maig va ser sospesa la competició.
Perquè, clar, en quina lliga, en quina divisió estaven jugant?
Estaven jugant a segona, estaven jugant a segona categoria femenina,
estaven terceres a la classificació, i finalment la Federació ha decidit
que pugin de categoria els tres primers equips de cada grup de segona catalana,
i el nostre equip que anava a tercer ha pujat juntament amb el Prat i amb el Barça-CBS.
Us ho esperàveu, que poguessin pujar a una nova categoria, les noies?
Bé, jo penso que era possible, tenint en compte que estàvem fent una molt bona temporada
i estaven en molt bona dinàmica en aquell moment.
Sí, sí, era possible que eren encara, no sé si set o vuit partits,
pel final de temporada, i teníem esperances que pogués passar.
Algun tret característic de l'equip que conforma el sènior del bàsquet?
Quins trets el definiries tu a l'equip? Quins són els seus punts forts?
Bé, és un equip que, el seu entrenador, en Xavier Ortí, que és un entrenador conegut aquí al club,
que porta molts anys, a més a més és conegut a Sant Just, perquè és professor de l'institut de Sant Just,
ha fet un equip...
Hola? Francesc?
Vaja, sembla que se'ns ha tallat la connexió.
No sé si en sé.
Hola, hola, ara, Francesc, ara recuperem.
Hem recuperat. No sé què ha passat, jo també us he perdut, eh?
Sí.
No sé què ha passat.
Bé, anava dient que el Xavi ha fet un equip on es conjuga jugadores amb experiència,
jugadores que ja porten bastants anys jugant a categoria sènior i amb unes jugadores joves
que venen pujant des de ja fa també algun temps a categories inferiors i han pogut assolir
aquest lloc a l'equip, aquesta categoria. I és un equip que defensa bé, de fet és un dels equips
que menys punts rep i, bé, nosaltres la veritat és que estem esperançats en que l'any que ve
la categoria es consolidarà, seguirem jugant a primera i, bé, i per què no pensar en un futur,
en altres reptes esportius, perquè sí.
Teniu algun altre equip al club que estigui a primera, també?
Bé, és que la categoria primera, l'ordre és Copa Catalunya és la de màxima categoria,
després per primera, segona, tercera. Aquestes categories només són pels equips sèniors,
és a dir, els equips que no són sèniors tenen altres categories.
El sènior masculí no està a primera, de fet també es compta de manera diferent,
les categories es diuen igual, però va de manera diferent el masculí i el femení,
el masculí està jugant a tercera, tenim un projecte interessant per l'any que ve
d'intentar pujar a segona catalana i s'està treballant i s'està planificant la temporada
perquè la propera temporada sigui la de l'ascens i, bé, la resta de l'equip,
doncs, dels equips estan cadascú al nivell on esportivament els hi pertoca.
Per nosaltres és important la tasca d'escola de bàsquet,
que és on estem, d'alguna manera, dirigint els nostres esforços des de fa ja alguns anys
i, ben bé, ja estem notant que els fruits comencen a poder-se recollir
perquè a nivells més d'equips de formació, de cadet cap a baix fins a premini,
s'està notant primer una millora en el nivell mitjà dels equips
i després estem aconseguint que hi hagi jugadors concrets que estiguin saltant de nivell,
fins i tot fora del club.
Aquest any hem tingut una jugadora preinfantil
que ha estat seleccionada per la selecció catalana
i, bé, no ha pogut jugar al campionat d'Espanya representant a Catalunya
per les característiques que hem tingut, no?
Però, bé, ha sigut una jugadora que s'ha fet completament al nostre club
i que, bé, estem orgullosos, però no només d'ella,
sinó de tot el grup de jugadors i jugadores que estem fent a les diferents categories, evidentment.
Per l'equip femení, el sènior, teniu previst algun fitxatge o reforçar-lo d'alguna manera?
Sí, sí, sí. De fet, l'entrenador està treballant de valent,
per aconseguir algunes noves incorporacions.
També tindrem la sort l'any que ve de poder comptar amb un equip sènior B femení
que donarà suport a l'equip de primera catalana.
L'equip sènior B pràcticament és un equip fet al nostre club
des que les jugadores seran ben petites.
Són jugadores molt joves, són totes jugadores de 2001, de 2002,
que conformaran aquest equip sènior
i sí que hi haurà alguna incorporació de noves jugadores.
De fet, s'està treballant ja des de fa uns quants dies
per incorporar noves jugadores, per millorar l'equip
i perquè sigui més competitiu el primer de catalana,
perquè el salt el notarem, el salt tècnic el notarem,
perquè altres temporades l'equip sènior femení ja ha competit a primeres,
és una categoria que coneixem bastant bé.
Això mateix t'anava a preguntar,
si aquest equip en alguna altra temporada o en algun altre any
ja havia jugat en aquesta categoria.
Sí, a veure, de fet, a la història del club de bàsquet Sant Just,
les màximes categories de competició
les han aconseguit els equips femenins,
la qual cosa a nosaltres ens fa estar més orgullosos encara
si cal dels nostres equips femenins.
De fet, fa algunes temporades l'equip va arribar a jugar a Copa Catalunya
i amb resultats molt interessants.
I als anys 90 l'equip sènior femení va jugar ja a categoria
de federació espanyola,
amb la qual cosa el nivell ha sigut sempre històricament molt bo,
el del nostre bàsquet femení.
I també vull aprofitar per dir que aquesta temporada,
la temporada 2021, es compliran els 40 anys
de continuïtat en un equip sènior femení
al club de bàsquet Sant Just,
la qual cosa també serà motiu de celebració en el seu moment,
a veure si la propera temporada
podem tenir l'oportunitat de celebrar aquest esdeveniment.
Exacte, fer-ho, ni que sigui d'alguna manera,
algun tipus de celebració,
no sé, ara jo no em puc imaginar,
clar, ara mateix en aquests moments,
tal com està la cosa,
però alguna cosa...
Clar, tot et agrada com estigui.
Sí.
Però evidentment alguna cosa farem,
perquè el primer equip sènior femení,
bé, hi ha un equip,
però només va ser dues temporades als anys 60,
va haver-hi un equip sènior femení,
però la temporada 80-81 és quan per primera vegada
hi ha un equip sènior femení
que té continuïtat en el decurs de tots aquests anys
i durant aquestes 40 temporades
no hem deixat de tenir un equip sènior femení.
I, bé, haurem de fer alguna celebració,
evidentment jo crec que ho mereix.
Jo crec que ho mereix.
Perquè quants ens feia que no pujaven de categoria?
Bé, de fet,
fa dues temporades que jugaven a segona,
fa tres temporades que estaven a primera.
La Junta Directiva del Club
vol decidir suspendre per això
l'activitat esportiva el 12 de març,
fins a nou avís.
És a dir, que cap categoria s'ha pogut entrenar
durant aquests últims dos mesos i mig.
Com afronteu?
Bé, no s'ha pogut entrenar
presencialment a les pistes del pavelló.
Tots els nostres entrenadors
han continuat mantenint la relació
amb els seus equips
per mantenir-los ben cohesionats,
per mantenir-los amb motivació
per tal de continuar.
S'han fet entrenaments online
per part dels entrenadors
i en aquest sentit vull agrair
a tots els entrenadors i entrenadores del club,
que són un grapat,
l'esforç que han fet
de mantenir els equips cohesionats,
de mantenir el contacte amb tots
i que cap a la propera temporada
hi hagi la mateixa il·lusió
i les mateixes ganes de continuar jugant
i aprenent a l'esquet.
Vull aprofitar aquesta ocasió que em doneu
per donar les gràcies públicament
a tots els nostres entrenadors i entrenadores.
Perquè teniu previs alguna pretemporada especial
amb aquest equip?
Tot dependrà.
Tot dependrà.
A veure, a nosaltres,
tots els actes de final de temporada,
tots aquells que eren propis de final de temporada,
com la festa de Cluenda,
els entrenaments de portes obertes,
totes aquelles coses que es feien
i que tenien un caràcter esportiu,
però sobretot lúdic,
evidentment no els podrem fer.
Ara estem pendents també de saber
si podrem fer casal de bàsquet,
estem pendents també de saber
si podrem fer entrenaments de tecnificació.
tot això ja plantejat pel mes de juliol.
Al mes de juny ja no hi comptem
perquè ja sabem que no es podrà fer,
però bé, tenim intenció
que quan es pugui tornar entrenant
i que sigui entrenaments individuals
o de tecnificació individual,
intentar fer-los immediatament,
quan es pugui.
De fet, per les xarxes socials
del club de bàsquet
també hem vist que
als jugadors i jugadores
se'ls han posat alguns reptes
a nivell físic, no?,
amb l'aplicació de TikTok.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Hem intentat,
hem intentat, ja et dic,
mantenir aquesta cohesió
dels equips entre sí,
del club entre nosaltres,
perquè no és només
que no poguéssim entrenar,
és que no ens podíem veure
si no era a través d'una pantalla,
no?,
la qual cosa encara era més complicada,
no?,
i hem intentat que,
bé, aquesta cohesió es continuï
i torno a dir.
Han sigut els entrenadors,
els artífecs,
els impulsors
i els que han tingut
aquesta feina
molt d'agrair
de mantenir
tots els equips
units,
tots els equips
amb il·lusió
i cohesionats
en tot moment.
Les noies entenen
que aquest repte
també se'l,
l'hauran rebut
amb moltíssima il·lusió.
Evidentment,
evidentment,
sí, sí, sí.
No he tingut ocasió
encara de parlar
amb totes les jugadores,
però sí que
sí que he parlat
amb la capitana,
amb la Cris Macià,
que ha fet una mica
de portaveu
del grup
i, evidentment,
la il·lusió
és tremenda.
I, per últim,
ja per anar
tancant l'entrevista,
la Bona Aigua
ara està última
en les obres
del seu nou pavelló.
El club de basc
en farà
algun tipus d'ús
o és més
per hoquei?
Bé,
nosaltres entenem
que l'ampliació
del centre esportiu
municipal
de la Bona Aigua
és una ampliació
per tot l'esport
de Sant Just.
Per tant,
entenem,
i ens ho han fet veure
els responsables
municipals,
que tots els espais
estaran oberts
perquè totes les entitats
que al final
són jugadors
de Sant Just,
no?
Evidentment,
els que faran servir
aquestes instal·lacions,
per tant,
nosaltres
encara no hem rebut
cap notificació oficial
sobre l'ús dels espais
i la signació d'hores,
però és evident
que comptem,
igual que qualsevol
altra entitat
només faltaria,
en què tindrem
la nostra part d'ús
de la nova pista
i, evidentment,
de les instal·lacions,
de totes les instal·lacions
del centre esportiu municipal
de la Bona Aigua
i de les escoles
de Sant Just també,
eh?
us veuríeu beneficiats
en algun aspecte,
per exemple,
amb el tema dels horaris
i dels espais d'entrenament?
Sí,
és clar,
és clar,
evidentment,
jo penso que
l'Ajuntament
ja farà el repartiment
dels horaris
d'una manera racional,
d'una manera justa
i, evidentment,
tindrem més hores
per treballar
els nostres entrenaments
i, sobretot,
també tindrem la possibilitat
que els més grans,
els equips sèniors,
puguin plegar abans
una agenda
de marxar a les 12 de la nit
i poder plegar
una miqueta abans
que, bueno,
d'un horari més humà
per tothom.
Clar,
el tema era aquest,
no?,
que poder fer els entrenaments,
bueno,
que hi hagi més equips
entrenant
ja que hi ha més espai
i poder-los fer
en unes hores
una mica més,
menys intempestives
que...
Efectivament.
Sí, sí,
és aquesta.
Deixar de ser una mica molest.
Molt bé,
doncs,
Francesc,
moltes gràcies
per agafar-nos el telèfon.
Molta sort també.
Gràcies a vosaltres,
gràcies a vosaltres.
Estarem en contacte
i espero que ens seguiu
per les xarxes socials,
per la pagina web
i ja podreu veure
el resultat
no només del sènior femení,
que és un equip
molt important
i que portarà
el nom del club
i el nom de Sant Just d'Esbert
també el posarà molt alt,
sinó de tots els nostres equips,
els més petits,
els preminis
i fins als sèniors B,
les categories sots 25,
sots 21
i bé,
per nosaltres
tots són importants
i tots mereixen
la nostra atenció
i la nostra estimació.
Molt bé.
Doncs, Francesc,
una abraçada
i molta força
en aquest nou repte
que teniu també
amb l'equip.
Una abraçada.
Molt bé,
gràcies,
igualment.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ara tema musical
i seguirem després
amb la Maribel
que ens portarà
un conte
per als petits i petites
de la casa.
de De De De De De De De Y
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estari!
L'est settings…
Es una història de amor molt naca.
Indudablement, la presència d'aficionants d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar…
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe, cada matí, de 10 a 1.
Molt bé, doncs ha arribat el moment
de passar al conte de la Maribel.
El d'avui, el que passem, es diu Sant Jordi
a la cova del drac.
Sant Jordi a la cova del drac.
Temps era temps, a la bonica vila de Montblanc
hi vivia una població feliç durant la setmana
però atemorida tots els caps de setmana.
Expliquen que a les afores de la vila
hi vivia un drac ferotge
que dormia de dilluns a divendres
i que els dissabtes es despertava
i s'enduia a la seva cova
tot el que se li posés al davant.
Només s'aturava el diumenge quan es ponia el sol.
Cada divendres, tots els habitants de Montblanc
guiats pel seu rei
agrupaven a l'entrada del poble
uns quants caps de bestiar
i una bona collita d'hortalisses.
Era un bon sistema
perquè així aconseguien que el drac
no els ataqués a ells.
El problema, però,
va arribar quan ja no va quedar
cap vaca, ni ovella,
ni cap gallina,
ni cap enciam.
El rei, preocupat pel seu poble,
va decidir enviar uns quants soldats
a caçar el drac,
a veure si d'aquella manera
aconseguien alliberar-se
del terrible monstre.
Així doncs, un escamot de soldats
van a trobar el drac
guiats pels cartells que anunciaven
la cova del drac.
Quan van arribar,
van trobar que era un lloc prou agradable
i el primer que van veure
va ser una llarga taula de fusta
molt ben parada.
els soldats es miraven entre ells
i no entenien res de res.
Llavors, va aparèixer el drac.
Feia quatre metres d'alt per dos d'ample
i duia un davantal de color rosa.
El drac els va convidar a seure
i els va omplir el plat
d'un deliciós estofat de vedella
amb patates.
Els soldats,
per indicació del drac,
el van tastar.
Mmm, ara meva,
això és boníssim!
va dir un dels soldats.
Crec que mai havia tastat
res tan bo.
Senyor drac,
moltes felicitats!
Vostè es mereix
una estrella miguelín!
El drac estava radiant
i feia-se el tironet d'alegria.
Per fi,
després de molt de temps,
algú havia tastat els seus plats.
Com que els soldats no tornaven,
la gent de Montblanc
estava convençuda
que el drac se'ls havia crespit
i van pensar
que atacaria el poble.
Aleshores,
el rei va tenir una idea.
Cada dia
donarien una persona al drac.
Així els altres,
mentrestant,
se salvarien
fins que trobessin
una altra solució.
La princesa,
que era molt valenta,
no estava molt convençuda
amb aquest pla
i va fer una mica de trampes.
Va posar el seu nom
a totes les botlletes
i, esclar,
el dia del sorteig
va sortir escollida.
va agafar el seu cavall
i va anar a trobar-se
amb el drac.
En arribar a la cova del drac,
la princesa
va trobar
a tots els homes
del seu pare
estirats a terra
dormint,
fent la migdiada.
I el drac,
rentant plats
amb un davantal rosa,
la princesa
s'hi va acostar
molt enfadada
i li va dir,
es pot saber
què significa tot això?
Què has fet
amb els soldats
del meu pare?
Vull una explicació.
El drac
va fer seure
a la princesa
a la taula
i li va servir
un plat
de carruols
a la llauna.
La princesa
no en tenia
res de res,
però va decidir
tastar-los
perquè feia
amb molt bona pinta.
El plat
era exquisit,
esplèndid,
meravellós.
Tant li va agradar
que li va demanar
al drac
que li permetés
l'honor de fer
d'aprenent de cuinar.
Mentrestant al poble
el rei estava
molt i molt trist
pensant que el drac
també s'havia menjat
a la princesa
i va decidir
convocar
el cavaller Sant Jordi.
Havia llegit
en molts llibres
que era un cavaller
fort i valent,
però la veritat
és que el cavaller
Sant Jordi
era bastant poruc.
D'heroi
no en tenia res.
Tot i així,
com que li havia
manat el rei,
va anar
a la cova del drac.
El pobre cavaller
va arribar
a la cova
del feroig
a drac
i al veure
tots aquells soldats
escampats per terra
es va posar
a tremolar
de por.
Després
va veure
la princesa
fent la migdiada
i va pensar
que era morta.
Finalment
va veure
el famós drac
de Montblanc.
El drac
en veure
les va apropar
per convidar-lo
a dinar,
però de l'ensurp
el cavaller
Sant Jordi
es va desmaiar.
Amb tan mala sort
que va anar
a caure
damunt
d'un roser
ple de roses
vermelles.
A Montblanc
passaven les hores
i el rei
estava tan impacient
que va decidir
anar ell mateix
a trobar el drac.
Va pujar dalt
del seu cavall
i va anar
cap a la cova.
Quan va arribar
va veure
els seus soldats
dormint
a la princesa
intentant
reanimar
Sant Jordi
i el drac
preparant
una infusió
relaxant
pel cavaller.
Però es pot saber
què està passant aquí?
va preguntar
el rei.
La seva filla
li va explicar
que el drac
era el millor cuiner
que havia vist mai
i que els seus homes
estaven fent
la migdiada
després d'un
gran tiberi.
El rei
llavors
ho va entendre
tot
i va demanar
als seus homes
que des d'aquell
mateix dia
es dediquessin
a portar al drac
els millors aliments
de tota la comarca
perquè els pogués cuinar
i ho faria al poble.
I així ho van fer.
I així va ser
com la princesa
es convertia
en l'ajudant de cuina.
Sant Jordi
en un dels cambrers
i el drac
en el cuiner
del millor restaurant
de Montblanc
on gent de tot el món
s'aturava
a degustar
plats exquisits.
I compte ha comptat
compte acabat.
Feliç Sant Jordi a tots!
Bé, doncs
la Maribel
ja ens ha tornat
a portar
un altre
dels seus contes.
Nosaltres
seguim aquí
al Just de la Fusta
ara mateix
són les 11
i 42 minuts.