De seguida parlem dels sardanes i de l'audició,
aquest programa de Ràdio d'Esvern.
Anem sentint la promoció que s'emet cada dilluns
i que avui arriba al seu número 500.
Farà un programa especial aquesta tarda
i en volem parlar d'aquests 500 programes,
del que ha passat durant tot aquest temps aquí a Sant Just
amb el seu director i presentador, Antoni Fuentes,
que de seguida tindrem a l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern
per explicar-nos els detalls del que passarà aquesta tarda,
un programa que promet sorpreses
i també de què representen aquests 500 programes
que porta al darrere.
Tot plegat serà de seguida, de seguida a Rion, Antoni Fuentes.
Jo sóc de bàsquet.
Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició
amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana,
la música de coble o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre
o els dissabtes a les 9 del matí.
Us esperem!
Fins demà!
Passen tres minuts de tres quarts d'onze.
Ara saludem a aquesta hora el Toni Fuentes, presentador i director del programa A l'Audició.
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Carme.
I felicitats.
Gràcies.
Perquè avui arribeu als 500 programes.
Sí, senyor.
Dic aquest plural perquè és una mena de cortesia, però arribes, en realitat.
No, a veure...
Sobretot arribes.
Som un equip, eh?
Encara que siguiu petits, som un equip, sempre.
El que passa és que, exacte, tens raó.
Està bé sempre reconèixer la feina d'equip, per tant, és important.
Arriveu, doncs, a aquests 500 programes, que no és poc, 500 programes.
No, no, no són poc i més amb aquesta especialitat meva.
A veure, l'Audició va néixer l'any 2002.
Sí, fa ja...
14 anys.
14 anys, 14 anys.
Llavors, de fet, havien d'haver sigut els 500 programes un any abans, però hi va haver una temporada, la 2012-2013,
que es va haver de fer d'una forma especial per necessitats meves.
Però, bueno, estic molt content d'haver arribat aquí i avui farem el programa en directe amb convidats, vull dir, fem un petit extra.
Fem un petit extra.
Una celebració, no?, una mica.
Una celebració, en certa, clar, en certa manera és una celebració perquè és una fit important.
És una fit important que no estava previst.
A mi quan... A veure, mira, tot bé, l'Audició va néixer perquè ja fa anys, potser fa 20 anys llavors ja,
el que llavors era regidor de comunicació, l'actual alcalde, el servei Perpinyà, em va demanar que fes un programa de serranes.
Toni, per què no fas un programa?
Dic, mira, ara no puc en aquest moment, ja el faré més endavant.
Llavors, quan va ser el moment que jo podia, bueno, ho vaig proposar, se'm va donar mitja horeta,
i llavors jo vaig pensar, bueno, què puc fer amb mitja hora?
Què puc fer amb mitja hora?
És que és poca estona, no?
Bueno, és un espai de temps...
Obliga, segurament, a ser molt selectiva.
És un espai de temps força reduït i llavors em diu, doncs mira,
abans a les ballades de sardanes se'ls deia malament, potser encara hi ha qui ho fa, se'ls deia audicions.
Vaig pensar, doncs mira, l'audició.
Unes sardanes, sis sardanes, que era el que abans també era una ballada de sardanes, eren sis,
escoltades, posar música i entremig una notícia, i va néixer així.
Llavors, és l'estructura que vaig poder muntar, després l'he anat polint una miqueta,
o sigui, a més a més de la notícia, doncs també posar-hi una dansa d'esbar,
posar-hi música de coble, el concert, però d'una forma una mica anàrquica,
anàrquica en el sentit que l'estructura no és rígida,
la puc variar en funció del temps que tinguem, de les notícies, etc.
Llavors, ara ja fa uns anys, quan jo ja em vaig jubilar de la meva vida laboral,
normal i corrent, vaig demanar si em podien donar més temps,
llavors em van dir que sí, que em podien donar una hora,
i ara ja fa quatre anys o així que dura una hora.
Llavors, en aquesta hora, l'estructura segueix la mateixa,
hi ha més sardanes, oferim més sardanes,
a part de quan hi ha notícia, la notícia, també la música d'esbar i la música de coble.
Llavors, què hi preté jo amb aquest programa?
Senzillament, divulgar, donar coneixement a la gran varietat musical
amb formes i estils que té la sardana.
Que és molta, no?
És moltíssima.
Molta més de la que ens pensem, segurament.
La gent, jo me'n recordo, quan vaig començar el programa,
el tècnic que tenia llavors, l'Enric,
quan va veure, escolta, és que això no, clar,
la gent coneix la Maria de l'Estrenes, la Santa Espina...
I ens pensem que ja està.
Quan realment, realment es coneixen a hora de 30.000 sardanes,
i d'aquestes n'hi han enregistrades potser 10 o 12.000.
Parlo d'enregistraments comercials.
Llavors, vull dir, és riquíssim,
perquè, a més a més, la temàtica és molt, molt, molt variada,
i com que els compositors també,
potser hi ha 3.000 compositors que han escrit o que escriuen sardanes
i que moltes d'aquestes se'n registren,
el ventall de possibilitat de fer combinacions
per temes, per estils, per tot, és infinit.
Llavors, això no cansa i em consta, em consta a mi,
perquè, aviam, jo trobo la gent pel carrer,
escolta, vaig sentir, mira, m'agrada no sé què, no sé quantos.
Llavors, em consta que això a la gent,
aquesta fórmula, li agrada.
Jo em limito, senzillament, a donar a conèixer música
i, si puc, detalls d'algunes de les peces que presentem.
Home, i funciona bé, no?
Agrada, a més a més.
Sí, sí, no em queixo, no em queixo.
No em queixo perquè la gent m'ho ha fet saber.
Igual que quan jo vaig començar també,
jo pensava, bueno, m'escoltarà poca gent,
molta gent, i em van dir,
mira, segons els estudis fets,
per cada persona que et diu que t'escolten,
n'hi ha cinc que t'estan escoltant, val?
Quan em va trucar,
o quan em vaig trobar amb una persona pel carrer,
escolta, t'he sentit, vaig dir, bueno, ja en tinc cinc,
i n'hi ha trobat moltes més.
M'han arribat a controls d'audició
de tot el Baix Llobregat.
Mira.
Sí, no només de Sant Jus,
sinó de Plugues, Cornellà, Sant Joan d'Espí,
Sant Vicenç, Castelldefels, vull dir,
de tot arreu,
i llavors sé que hi ha gent que ho escolta.
I hi ha gent que ho està esperant.
Exacte.
I per tant, el d'avui encara més, no?,
aquest programa 500.
Bueno, no sé si l'esperen o no,
però jo he volgut fer una cosa especial,
us hi vaig demanar a la gent,
he anat demanant durant uns quants programes,
que em demanessin serranes per dedicar-les.
Llavors, de moment, em sembla que m'han demanat 23 o 24,
que no les podrem donar totes en un sol programa,
haurem de fer alguna cosa més.
Si es pot, ara, un altre programa a continuació,
però com que s'acaba la temporada,
potser haurà de ser el setembre,
no sé, ara això ho hem de parlar.
I, bueno, donarem aquestes serranes,
que no deixen de ser les que han demanat la majoria clàssics.
Molt bé.
Clar, és el que toca, potser, en un programa així, no?
Sí.
Tu et dediques, a més a més, temps, entenc,
a preparar-ho tot plegat, no?
Ara ens expliques el sistema de com ho fas, com ho escoltes,
però es nota tot plegat, doncs,
amb una bona feina de preparació al darrere.
Sí, sí que és.
Aquest riure ho evidencia, no?
Sí, i tant, i tant.
A veure, a mi preparar, perquè m'hi miro molt,
m'agrada que la...
Jo potser no soc un gran locutor,
però almenys el text que jo presento,
que sigui de qualitat, que estigui bé,
i les dades, sobretot, a mi preparar un programa d'aquests
em porta sis hores de feina prèvia.
Déu-n'hi-do, eh?
A part de quan...
A més, l'hora d'aquí...
L'hora d'estar aquí.
Vull dir que, però, bueno, intento fer-ho el millor que pugui,
el millor que sé, que crec que és el que la gent es mereix,
i crec que hauria de ser la forma de treballar de tothom.
Exacte.
Dedicació, passió, no?
Segurament, no sé si hi ha algun altre ingredient que...
Bueno, fer-ho el més ben fet que pugui,
és bona voluntat, això és el més important.
Llavors, jo he posat tot això, i estic content,
senzillament, estic molt content d'haver arribat aquí.
Per mi és un orgull.
Home, sí, sí, a més a més, és el que dèiem,
14 anys, 500 programes,
avui amb un programa especial que serà, doncs, per tant,
també una mica de festa, i tot i això, ara, endavant.
Exacte, la gràcia és que no és un final, no?
Jo segueixo mentre es pugui, vull dir,
tinc la gran sort que la discoteca de la que disposo
té molt de material, llavors, a partir d'aquí
puc fer coses fort interessants.
A veure, jo recordo que he fet sèries de programes
dedicades a compositors d'obres Llobregat,
a rius, a castells, a noms de flors,
noms de persona, vull dir, escolta, es poden fer moltes coses.
I descobreixes coses noves encara ara?
Sí, clar, clar, sempre, la persona que està a sobre,
sempre, sempre, sempre es van trobant detalls nous,
cosetes noves amb algun programa antic o modern,
algú que escriu, coses que tu no sabies,
llavors, jo tot això ho tinc recopilat
des de fa gairebé 50 anys
amb una base de dades, de serranes,
que he anat augmentant mica en mica
i que vaig seguir augmentant la informació cada dia.
Vull dir que, per tant, és un gènere que està viu, també, encara.
Sí, sí, sí, a aquest nivell sí.
O sigui, no...
A veure, avui en dia hi ha moltes cobles,
les cobles no han variat, un centenar a tota Catalunya,
això és des de fa molts anys,
però el que sí que hi ha és uns musis
que amb una molt bona formació,
formació de conservatori,
i, a més a més, amb uns directors molt bons.
Llavors, també hi ha molts més mitjans avui en dia
per enregistrar material, discos,
per fer concerts...
Llavors, tot això, doncs,
bàsicament, a nivell musical,
estem força bé, estem força bé,
i com que a nivell musical
és el leitmotiv del meu programa,
Clar.
Doncs, a mi em va bé, això.
Hi ha alguna cosa d'aquests anys que...
Alguna anècdota o algun programa d'aquests
que t'hagi aportat, o sigui, que diguis,
mira, només per això, doncs, ja em fa il·lusió
haver fet, doncs, durant tots aquests programes,
algun record significatiu?
No, a veure, a nivell de la ràdio, no,
perquè al ser un programa que se'n registra prèviament,
clar, la gent no truca,
però la gent no troba pel carrer.
I llavors, per mi, és molt satisfactòric,
o sigui, anècdota així especial,
doncs, no, no en recordo cap, o sigui,
però sí que per mi és molt afalagador
trobar-me la gent pel carrer,
però inclús, no sé,
al Parc Torreblanca, per exemple,
amb una trobada de sardanistes,
doncs, que una persona d'un altre poble
li digui a una altra persona d'un altre poble,
mira, veus, aquest senyor és el que fa aquell programa
que t'ho escoltes.
Això té gràcia, té màgia, no?
És el punt aquest de la ràdio.
I m'ha passat més d'un cop, eh?
I alguna cosa que et quedi per fer encara el programa
que diguis, m'agradaria molt poder fer això,
o fer un programa d'aquest estig.
No, a veure,
a veure, jo posaria més música de concert per coula,
perquè també hi ha molt de material,
i és material a nivell, inclús hi ha simfònic,
i això, força bo.
Però, però, però,
el poder posar peces d'aquest tipus
són peces que són més aviat llargues.
Llavors, si jo poso, no sé,
el Puig Soliu, que és una peça molt coneguda,
el Puig Soliu sol, doncs ja són 10-11 minuts,
que dura.
Ja m'estic menjant una tercera part del programa.
Ho puc fer un dia, ja ho vaig fer,
però puc posar, no sé,
la moixeranga del Gemassí,
que també són 8-9 minuts,
però és que hi ha peces que duren 13, 14, 15,
i a veure, 20 minuts.
Llavors, puc fer trossets,
que és el que faig normalment.
Clar.
Ara, a part d'això,
no, perquè jo crec,
a no ser que vagi descobrint una cosa nova
o se m'acudeixi alguna cosa nova,
que l'estructura que jo tinc feta per aquest programa
jo crec que és molt vàlida.
És la que funciona.
Estic content, sí.
Doncs, Toni Fuentes,
avui una cita, aquest vespre,
a les 7 de les dos quarts de vuit,
no, ara, a les vuit del vespre.
A les vuit del vespre,
però de vuit a nou,
l'audició programa 500.
Moltes gràcies, moltes felicitats.
Gràcies a tu.
I endavant.
D'acord, bon dia.
Que vagi molt bé, bon dia.