Bé, entrem a fer aquesta entrevista que us teníem comentada,
que havíem presentat al principi del programa,
i és que tenim al telèfon el Xavi Ruiz Ribas,
i és Sant Justenc, i a part també responsable
de l'àrea d'Amèrica Llatina, en el Fons Català de Cooperació.
Fins fa ben poc es trobava a Nicaragua,
amb aquesta ajuda als nicarauencs,
però ara, degut a la situació política i també persecució,
podríem dir, s'ha hagut de traslladar cap a Costa Rica,
on ara hi és, i de fet, la trucada l'estem fent,
doncs Sant Just Costa Rica.
Saludem el Xavi. Xavi, bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal tots dos?
Bon dia, Xavi, gràcies per atendre'ns, primer de res,
i després preguntar-te també com estàs,
ara que t'has hagut de traslladar de Nicaragua
a gairebé corrents fins a Costa Rica.
Bé, doncs diria que ara estic molt millor que fa un mes,
però, evidentment, des d'un punt de vista emocional,
encara recorreu algunes seqüeles,
en el sentit que jo vaig ser expulsat,
com ara explicarem una mica, de Nicaragua,
d'una manera bastant contundent,
i això ens fa que qualsevol persona,
vaja, en aquestes circumstàncies,
doncs visqui la situació com una crisi personal,
però, vaja, això ja ha passat fa més d'un mes
i, lògicament, doncs també amb cert suport mèdic,
doncs en aquests moments em trobo bastant millor
i fent el procés una mica de dol
de deixar enrere un país al qual he dedicat
18 anys a la meva vida de manera molt directa
perquè vivia allà, a Managua.
Anem a parlar per això, abans d'ubicar-los, diguéssim,
en l'actualitat, una mica tirem enrere en el temps
per entendre una mica també la situació,
què és el que t'ha dut haver de marxar o fugir
o directament sortir de Nicaragua
i haver d'anar a Costa Rica,
que és el punt on estàs ara
i també des del punt, és a dir,
el punt des del qual estàs també ajudant
aquests nicaragüencs refugiats
que estan sortint també del país.
Com ha estat aquest procés
que crec que va ser fa un mes i escaig, no?,
que vas dur a terme?
Sí, mira, nosaltres tenim una oficina,
dic nosaltres com a Fons Català de Cooperació,
que és un organisme que aglutina
més de 300 ajuntaments a Catalunya,
entre ells Sant Just,
doncs tenim una oficina,
o teníem una oficina permanent a Managua
que donava servei a tots els ajuntaments
per fer seguiment de projectes
que es financen, doncs, a diferents alcaldies,
amb ONGs, etcètera.
Aleshores, aquesta oficina,
de la qual jo n'era responsable
des de l'any 2004,
tenia aquesta ubicació justament
perquè Nicaragua té molts ajermanaments,
és probablement el país de Centremèrica,
que ara ve diria de Mèdica Llatina,
amb més vincles amb Catalunya, històricament,
i per tant tenia tot el sentit del món
posar allà l'oficina.
Jo feia 18 anys que era el responsable
d'aquesta oficina,
inicialment de Centremèrica,
ara sóc el responsable per a tota Amèrica Llatina,
i en general sempre hem tingut
una bona relació amb tots els governs
que hi ha hagut durant tot aquest temps.
Era part de la nostra missió,
és a dir, establir un contacte
a nivell de governs,
tant locals com nacional,
per poder fer la nostra feina,
simplement.
Això no volia dir cap tipus d'incidència partidària,
ni res, simplement és una qüestió lògica
i diplomàtica, per dir-ho així.
De cooperació, sí.
Bé, doncs...
Sí, de cooperació, exactament.
Bé, doncs, com sabeu,
ja fa més d'una dècada
que el govern sandinista
va arribar al poder a Nicaragua,
el president actual, Daniel Ortega,
va agafar una línia cada vegada més dura
de persecució contra tot allò que fos oposició,
o tot allò que anés en contra
de la seva doctrina particular
i de la doctrina del partit de govern,
i això ha acabat rebotant sobre tota la cooperació.
Ja fa molt de temps
que la cooperació en general està sent perseguida,
i hi ha moltíssimes entitats o NG's
que han estat il·legalitzades al país,
i malgrat tot nosaltres pensàvem que,
bé, el fet de tenir una bona relació amb el govern
implicava que, com a mínim,
podríem seguir treballant.
Bé, tot això es va trencar el dia 2 de juny,
exactament,
que és un dia que ja tinc marcat
en el meu calendari personal,
perquè aquell dia
nosaltres vam fer una reunió
on explicàvem que faríem uns canvis operatius.
nosaltres, de fet, la nostra oficina regional,
perquè l'oficina van anar a oest per tota Amèrica llatina,
el que volíem era passar-la ja a un altre país
per una qüestió purament operativa,
per facilitats administratives,
burocràtiques, de migració, etc.
I la nostra intenció ja era, precisament,
venir a Costa Rica.
Bé, doncs, inicialment vam fer una reunió amb el govern
explicant això.
Jo crec que es va entendre bé,
la reunió va anar molt bé, de fet,
i parlo de reunions a nivell ministerial,
però aquell dia, 2 de juny, a la tarda,
suposo que la nostra decisió va arribar a alt de tot
i en algun moment arriba una ordre
per la qual nosaltres, si marxem del país,
no podríem seguir treballant a Nicaragua
i, de fet, m'avisen que si jo surto del país
tampoc podria tornar a entrar.
I durant totes les trucades
i totes les gestions que jo faig aquella tarda
amb l'ambaixada, amb els meus caps aquí a Catalunya, etc.,
expliquen la situació, tot això deriva
en què, al vespre, jo rebo una trucada
des d'un ministeri, i jo estic parlant d'un al càrrec,
on em donen 72 hores
per marxar del país, és a dir,
se m'expulsa directament del país.
Amb excuses falses, de fet,
perquè em deien que estava en una situació migratoria irregular,
però quan no era cert,
i, per tant, era una decisió purament política.
Bé, doncs,
a partir d'aquest moment,
inicieu un procés de 72 hores,
bé, de fet, menys,
per intentar sortir del país
amb condicions de seguretat.
Perquè a mi ningú em garantia,
en aquell moment,
que aquesta ordre fos efectiva
o que es pogués fer efectiva
i que jo pogués sortir amb seguretat per la fontena.
Bé, doncs,
la veritat és que són 72 hores,
diríem que de pel·lícula,
perquè tot el que va passar,
doncs, a partir d'aquell moment,
va ser posar-me en contacte amb l'ambaixada
perquè em donessin aquesta seguretat
i poder muntar un operatiu de sortida
i salvar totes les coses
que jo tenia a Nicaragua.
Vents personals,
vents del Fons Català,
salvar el personal
que teníem contractat a Nicaragua,
perquè nosaltres, evidentment,
el fet que m'expulsessin a mi
podia suposar també conseqüències
per a altres persones.
Bé, tot això desemboca
que jo el dia 5 de juny,
ja, tot un operatiu, com em deia,
muntat per fer-ho efectiu,
doncs, surto de Nicaragua
acompanyat de personal de l'ambaixada,
de membres de seguretat també de l'ambaixada,
Guàrdia Civil,
i, per sort, diguem,
passada totes les dificultats
que jo vaig tenir aquell dia,
vaig poder creuar la frontera
per Costa Rica, per terra.
I ara estic aquí, a Costa Rica.
En aquest viatge, trajecte,
explicaves una mica com a pel·lícula,
clar, en el que a mi comentaves,
aquests companys de feina
o persones també que estaven treballant
amb o conjuntament amb tu
amb el Fons Català de Cooperació,
en aquestes persones no els hi ha passat el mateix,
és a dir, no han hagut de marxar
o de moment no sé si tens contacte amb ells
per si també han patit, diguéssim,
la mateixa situació que tu
i es troben amb la mateixa tesitura
d'haver de marxar
o segueixes tenint contacte,
pots parlar amb ells i elles?
Sí, sí, seguim tenint contacte.
De fet, el personal del Fons
i persones que estaven d'una o altra manera
vinculades als projectes,
doncs, de moment no han tingut cap conseqüència directa.
Nosaltres vam tenir...
Des del moment que vaig marxar jo,
l'oficina del Fons
va estar sota seguiment policial.
això és el que m'explicaven ja des de la distància.
Teníem un cotxe de policia pràcticament
tot el dia davant de l'oficina
i hi havia un cert seguiment de les persones
que entraven i sortien.
Però nosaltres el que hem fet és anar tancant
aquesta oficina perquè, com que el representant,
en aquest cas jo, havia estat expulsat,
ja no tenia sentit mantenir-la allà.
però, per sort, en aquests moments
i amb tots els mecanismes
que hem pogut també fer
i contemplar, no?,
per mantenir aquesta seguretat d'aquesta gent,
doncs, per ara no hi ha hagut represàlies directes
contra aquestes persones.
Has passat por, Xavi, en aquests moments
perquè sí que és cert que hi ha aquesta política d'extermini,
podríem dir, d'Ortega, no?
Hi ha empresos polítics, també hi ha, en fi,
surten vídeos o imatges, no?,
de persones també perseguides
o mateixos polítics i d'altres
que segurament no ens arriben ni tan sols.
però realment no ho vius,
és a dir, ho has viscut en por,
has patit per la teva pròpia integritat
en algun moment?
Sí, sí, sens dubte.
Un por en val sentit,
especialment a les 72 hores aquestes
que van ser les més importants, no?,
en el sentit que des de l'expulsió
fins que jo surto del país,
doncs, bueno,
s'havien de fer moltes i moltes coses
pràcticament sense dormir
per aconseguir salvar-ho tot
i sobretot salvar la meva integritat.
Jo, potser el que més temia
era que s'inventessin
algun delicte específic, no?,
i que, per tant,
m'acusessin d'alguna cosa
que suposés anys de presó
o el que fos.
És a dir,
en aquestes circumstàncies,
com que tot havia estat
per telèfon
i no tinc encara, avui,
cap paper
on hi hagi
una expulsió formal,
doncs, bueno,
s'haurien pogut inventar qualsevol cosa
i acusar-me de, no sé,
des d'algú tràfic
fins a qualsevol altra cosa.
Les condicions allà,
clar, evidentment,
de les presons,
com bé sabem,
i també vosaltres sabeu,
per la relació que hi ha, doncs,
amb periodistes,
amb ràdio Camuapa,
etcètera,
doncs és realment penosa.
i és cert que el fet
de ser estranger
em donava a mi
una certa protecció,
molt entre cometes,
perquè han passat també
coses contra estrangers
que, bueno,
no, diguem,
no és gaire normal
en qualsevol país,
que vagin per un estranger
quan té unes
certes proteccions consolars.
Però, tot i així,
pensem que l'ambaixadora d'Espanya
ha estat un any
sense poder entrar a Nicaragua.
És a dir,
si l'ambaixadora
ja no la deixen entrar,
què em podia passar a mi?
Tot això tu arribes a pensar
durant 72 hores
fins que tu creus la frontera,
poses un peu a l'altra banda
i, aleshores,
t'arriba una sensació
de cop emocional,
de dir,
bueno, ara sí,
em sento segur.
Com de lleusament.
Com els policials de Costa Rica
que estan sotmesos a la llei
i, per tant,
estàs en un país democràtic
on aquestes coses
ja no et poden passar.
I de quina manera
des d'aquí,
des de Costa Rica,
pots ajudar
aquests nicarauencs refugiats
que estan intentant
també sortir del país?
tens alguna manera,
via també,
a través del Fons Català
de Cooperació
o, en la teva situació,
temps una mica,
és a dir,
temps de Temer,
alguna mica,
diguéssim,
que puguis tenir
certes represàlies
en un futur
per la teva insistència
en aquesta feina.
Pere,
ara estem fora del país
i, per tant,
la situació de seguretat
canvia molt,
no?
És cert que aquí,
a Costa Rica,
ja estem parlant
d'uns 150.000
sol·licitants de refugi,
molts més
que estan també aquí,
a Costa Rica,
i que no han demanat refugi
però que,
d'alguna altra manera,
treballen
o intenten
treballar aquí,
al país
i, per tant,
hi ha un cúmul de gent
que necessita suport
des de tots els punts
de vista,
legal,
de salut mental,
de formació,
etcètera,
perquè puguin desenvolupar
una vida digna,
no?
Ni que,
no,
ni que han sigut expulsats
o han hagut de fugir
per la repressió
o perquè se senten
perseguits
o perquè sigui.
Aleshores,
nosaltres,
amb això encara no puc ser
molt explícit,
però sí que és un tema
que hem estat parlant
amb molts ajuntaments,
entre ells també el de Sant Jus,
per veure
de quina manera
podem seguir recolzant
a Nicaragua
a través de la seva gent,
en aquest cas dels nicarauencs,
nicarauenques,
que estan vivint
o que es troben
refugiats a Costa Rica.
Sé que Sant Jus,
ja Sant Jus Solidari,
ha iniciat
un procés de treball
en aquesta línia,
que em sembla molt interessant.
El que hem de fer
és coordinar
totes aquestes accions,
perquè també hi ha
altres ajuntaments
que volen seguir
línies similars.
Jo, de fet,
aviat intentaré reunir-me
amb entitats diverses
que estan aquí al país
i agències de cooperació
per veure
de quina manera
podem seguir recolzant
la gent de Nicaragua,
però haurà de ser
per aquesta via,
perquè les altres
ens les han tallat,
és a dir,
les vies oficials,
les vies de col·laboració
amb les alcaldies
i amb el govern de Nicaragua
ja pràcticament
ens estan impedint
de poder-hi treballar
i per tant
nosaltres buscarem
amb vies alternatives.
La salut, diguéssim,
dels nicarauencs
i de les persones
de Nicaragua,
tu que ja has passat
també tants anys
i que has vist
també una evolució
o la pèrdua
de la democràcia,
com podries dir,
quina és la salut
que té el país
o almenys la capital?
La situació econòmica
realment és molt dolenta.
En aquests moments
al món
la situació
també és difícil
per temes d'inflació,
cost de la vida
en general
i com afecta això
sobretot
a les classes més baixes.
En el cas de Nicaragua
el fet de no tenir
un govern democràtic
i per tant
que hi hagi
unes limitacions
també en tot tipus
de llibertats,
tant públiques
com privades,
fa que la gent
també se senti
encara
més cohibida
per poder desenvolupar-se
i poder treballar
lliurement
o poder fer allò
que li agrada.
Estàvem parlant abans
del cas dels periodistes.
Vull ser periodista
en Nicaragua
és un risc
i és un risc
també ser
de moltes altres professions.
Per tant,
tot això influeix
en la qualitat
de vida
de la gent
i actualment
Nicaragua
pateix una crisi
a tots els nivells,
molt gran.
El que passa
és que tampoc
hi ha una capacitat
de resposta
per la població
perquè la repressió
fa que sigui impossible
fer-ho des de dins.
No hi ha manera
de protestar,
no hi ha manera
ni de sortir al carrer
ni de fer res
en contra del govern
i des de fora
és molt difícil
perquè també hi ha
molta desunió
a nivell de l'oposició
i per tant
creiem que això
pot durar molts anys.
La situació actual
de Nicaragua
no té perspectiva
de solucionar-se
a curt termini.
Per tant,
nosaltres
hem de ser realistes
també,
no?
Llavors,
seguir fent
el que puguem fer
a favor
de la gent
de Nicaragua
però des d'allà
on ens deixen treballar.
En aquest cas
és des de l'exili.
Sant Jus Solidari
també coneixíem
el cas.
De fet,
fa uns mesos
també sabíem
que els havien frenat
inclús els ingressos
o els diners
que ja enviaven,
diguéssim,
quedaven frenats,
passaven pel govern,
després no sortien
i,
segons tinc entès,
els va ser
molt dificultor
seguir treballant
amb els projectes
que hi tenien.
No sé,
en aquest punt
que comentaves
que també tenies
pròximes reunions
o que estaves en contacte,
no sé si amb ells
també tens contacte
amb l'entitat
de Sant Jus Solidari
per saber també ells
en quina situació
estan
si més o menys
entenc que
amb aquesta privadesa
de poder accedir
realment
a ajudar
al país.
Sí, sí,
amb Sant Jus Solidari
doncs
hi tinc contacte
directament
amb el seu president,
amb en Lluís Casals
i amb altres persones
també de l'entitat
i anem valorant
una mica
sempre
i nosaltres
en la mesura
que podem
recolzar-los
per trobar sortides
depenent
d'aquesta situació.
De fet,
nosaltres
com a Fons Català
vam estar
en les mateixes,
és a dir,
durant molt de temps
hem tingut molts problemes
en rebre transferències,
les nostres
fins i tot
eren per temes operatius
a l'oficina
i hi ha hagut
a vegades
que no he pogut
ni pagar el salari
del personal
que jo tenia a l'oficina
perquè no ens arribaven
les transferències,
el govern
les bloquejava,
ens demanava
informació duplicada,
que mai podíem
acabar de respondre
i llavors
tota aquesta situació
ens ha afectat
a tota la cooperació
en general.
Per tant,
ara
el que s'ha de fer
és buscar alternatives,
com deia,
ser imaginatiu,
ja no podem seguir
fent cooperació
amb Nicaragua
com històricament
s'havia fet
i per tant
ara
s'ha de buscar
noves fórmules
com deia també
l'avió oficial
està tancada
llavors jo crec que sí
que ara
si les diferents
ONGs catalanes
i els ajuntaments
de Catalunya
ens unim
i podem fer projectes
a favor
de la població
refugiada
aquesta és una línia
de treball
que té molt de futur
perquè
aquesta població
probablement
seguirà molt de temps
molts anys
a Nicaragua
a Costa Rica
i per tant
hem de buscar
alternatives de vida
per aquesta gent
inicialment
aquestes persones
estaven dormint al carrer
actualment
la situació
és una mica millor
però hi ha gent
que encara no pot
ni estudiar
ni treballar
perquè legalment
encara no està reconeguda
ni com a refugiada
ni com a resident
ni com a res
per tant
trobar solucions
per a aquestes persones
i això és un repte molt gran
i crec que aquí
siguem de sumar esforços
des de la cooperació catalana
per poder tenir endavant
aquesta línia
i Xavi
un parell de qüestions
abans d'acabar
comentaves
això
és de tenir una visió
no has de tenir
o s'ha de tenir
hem de tenir
imaginació
no deies
per poder ajudar
o per cooperar
tots des de fora
perquè no es pot
fer des de dins
o cooperant
directament amb el govern
està clar
tens una visió positiva
o tens una mentalitat positiva
o una actitud positiva
davant de realment
aquests mesos
o anys
pròxims
que poden venir
davant d'aquesta situació
amb Nicaragua?
Bé
costa
costa tenir
una visió positiva
davant d'una situació
tan dramàtica
com la que tenim
i hem tingut
aquests últims anys
però
sí
a veure
això
crec que
aquesta part
des de la cooperació
o els que ens dediquem
a la cooperació
no ens ha de faltar mai
nosaltres estem acostumats
a treballar
davant de situacions
molt difícils
davant de crisis molt fortes
davant d'emergències
que moltes vegades
succeeixen
ja sigui
per terratremol
els huracans
etcètera
i malgrat tot això
has de ser positiu
i has de pensar
que la teva feina
suposarà un canvi de vida
per a algunes persones
clar
nosaltres no podem
resoldre
la pobresa del món
ni podem resoldre
els grans temes globals
des de l'àmbit local
quan nosaltres treballem
però sí que podem fer
experiències concretes
en un municipi
en una comunitat
amb un grup de persones
amb un grup de víctimes
de violència de gènere
per exemple
és a dir
tota la feina
que nosaltres
hem estat fent durant molts anys
llavors jo crec
que encara que ens posin
totes les barreres possibles
obstacles i dificultats
sempre hem de trobar
la manera per seguir
treballant i col·laborant
amb la gent que ho pateix
que ho passa millor
i pitjor
i aleshores
jo crec que des de Costa Rica
ara
s'ha de fer aquesta feina
i s'ha de ser positiu
i optimista
i ara si
i ara així Xavi
per anar acabant
que és el que et du
o t'empèn
directament
a tirar endavant
tot i tot
aquest perible
que has passat
d'ençà
que vas ser expulsat
per dir-ho una manera
de Nicaragua
i estàs a Costa Rica
que és el que
internament dins teu
encara et deixa
doncs
aquestes ganes
de seguir lluitant
i aquestes ganes
de posar-hi il·lusió
És bàsicament la gent
és a dir, les persones
que jo poso clar
a tothom cara, ulls
perquè són la gent
amb la qual jo he treballat durant molts i molts anys
de fet ara qui he vingut a Costa Rica
m'he retrobat amb moltes persones de Nicarà
o el que feia anys que no veia
perquè havien vingut aquí abans que jo
o havien fugit
o estat expulsades
i al final nosaltres ens devem a la gent
a mi m'agrada molt la meva feina
perquè és una feina molt real
cada dia estic parlant amb gent
i cada dia estic veient problemes concrets
i per tant la meva missió
és veure de quina manera podem ajudar nosaltres
a aquests problemes
llavors això no s'acaba mai
i malgrat les dificultats que ens posen els governs
nosaltres hem de seguir treballant
per aconseguir
aquests petits avanços
que jo crec que sí que s'aconsegueixen
perquè jo miro enrere, 10, 15 anys, 20 anys enrere
i dic, home, déu-n'hi-do tot el que hem aconseguit
no haurem acabat amb la pobresa
no, però sí que hem aconseguit
que uns quants milers de persones
en aquests moments visquin molt millor
que vivien fa 20 anys
i aquesta és la dinàmica
que hem de portar des de la cooperació
jo crec que això
ara ho farem aquí
a Costa Rica
que hi haurà persones
que potser d'aquí dos, tres anys
diran que estan en una situació molt millor
de la que estaven actualment
i per tant això és
nosaltres ens mou
i ens fa seguir treballant
doncs Xavi Ruiz Ribas
com dèiem a l'inici
responsable de l'àrea d'Amèrica Llatina
del Fons Català de Cooperació
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
per explicar-nos la teva experiència
que ben segur que tampoc no és fàcil
també amb molts ànims
des d'aquí, des de Sant Just
esperant que tot evolucioni
d'una manera més positiva
i que tampoc no deixis d'anar
aquest positivisme
que t'ajuda també a empènyer
i a tirar endavant aquests projectes
com deies
que cada projecte, cada persona
té ulls i cara i noms
i que suposo que això també és el que
ajuda
moltes gràcies Xavi
i molts ànims
molt bé a vosaltres
i molt de gust
de poder parlar
amb la gent de Sant Just
d'Esvern
que és al final el meu poble
i és el lloc on sempre
torno cada any
una abraçada
que vagi bé
gràcies
fins aviat
bàswi
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
bàs
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit