This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
L'ÀUEN DUET
L'ÀUEN DUET
Estem escoltant, com dèiem, aquest Lía de fons. D'on ha sortit aquesta creació musical?
Doncs, Lía és un tema d'Anna Belén, que va composar José María Cano.
I, bé, és una mostra del que fem nosaltres, no?, que és agafar temes populars, des d'Havaneres, passem per Boleros, cançons d'altres països i les versionem amb barca i veu i les portem cap al nostre terreny.
Doncs, sorgeix aquesta idea d'AUEN DUET i, de fet, el nom, també, d'on prové?
Doncs, AUEN és una paraula galesa que significa inspiració i, res, ben pensar que ens anava com en ell el dit, perquè és el que busquem, no?, quan toquem.
Sí, busquem, doncs, això, emocionar el públic.
S'ensportar-lo a un lloc més emocional.
Exacte.
I, bé, doncs, no va néixer perquè la Laura i jo ens van conèixer fent un musical.
Rèn, que es va fer Sant Jús.
Sí.
I, res, ens van fer super... Bé, no els coneixíem i, a partir d'allà, ens van fer superamigues i va ser com, va, fem alguna cosa juntes.
I, a partir d'això, va néixer AUEN.
Un projecte que, a més, podríem dir, té diferents vessants, perquè també hi ha videoclip i, a part, diguéssim, audiovisual, a part de les cançons que es poden trobar a diverses plataformes, entre elles a Spotify.
Tenim, per aquí també l'estem veient de fons, tot i que els oients no el puguin veure, el, diguéssim, el videoclip o el vídeo de vestida de nit d'AUEN DUET.
No sé si aneu gravada més, de videoclips.
Bé, a mi en tenim dos, com has dit, el de vestida de nit i el de l'IA.
I, bé, tot va començar perquè un dia ens va contactar la Laura Koderc, que també és en Justenka,
i, res, xerrant amb ella, un dia estarem ganes de fer alguna cosa juntes i unir, diguem-ne, més basants artístiques, no?
Que ella portés la part més audiovisual i nosaltres la part musical.
I res, ens vam llençar de cap al projecte aquest de fer aquests videoclips.
Sí, i gràcies a la beca que ens va donar l'Ajuntament de Sant Just, hem pogut gravar el segon videoclip, que és el de l'IA, i que és el que presentem el dia 20.
Tenim, doncs, dia, hora i lloc d'aquesta jornada, diguéssim, de la inauguració?
En tenim. Serà divendres 20, el Casam de Joves, a les 6.
20 de gener, eh?
I, a més a més, també tindrem les ballarines que han participat en el videoclip, també estaran a la presentació i ballaran.
I tot l'equip creatiu del videoclip també explicaran una mica, doncs, el procés creatiu i això hi serà, jo crec, bastant emocionant, perquè, a part, farem com un mini concert.
Sí, que ara mateix està massajant, per cert, perquè surti tot perfecte.
I això, que tenim moltes ganes, la veritat, que pugueu veure el videoclip.
Sí, oi? En aquestes ballarines crec que formen part també de l'Escola de Dança Marta Roig, és així?
Exactament, sí.
Que també hi seran en aquesta presentació del projecte.
Sí, també hi seran, i també estarà la Mireia Domingo, que és la que ha fet l'assessoria de moviment, també estarà en la presentació.
I una pregunta, aquest Auen Duet, és a dir, aquest duo entre veu, arpa, dèieu que us havíeu conegut,
en aquest musical, en Ren, en quin moment fusioneu aquestes dues parts artístiques,
que molt bé domineu cadascú? És a dir, en quin moment us plantegeu fer aquesta simbiosi?
Doncs, mira, a veure, jo en realitat soc pianista, vals?
O sigui, amb l'arpa vaig començar fa relativament poc, fa tres anys.
I tenia com ganes, doncs, de començar ja, no sé, a treure l'arpa cap als escenaris.
I, no sé, jo la veu de la Laura des del primer dia em va enamorar,
i és que no em puc imaginar ho hem duet amb una altra persona.
Llavors, vam quedar i vam començar a provar temes o estils de música,
vam provar, jo què sé, des de Lady Gaga fins a alguna cosa més funky o alguna cosa més soul
i, a sobte, la Laura va dir, hòstia, i si provem, va funcionar i el mar.
I ho vam provar i va ser com d'all.
Això és el que volem.
Això és el que ha de fer Auen.
Així que, podríem dir que va sorgir de forma gairebé natural o, no?,
o vull dir, d'una forma molt orgànica, no?
Sí, va ser curiós perquè, al final, el repertori que ens vam adonar que era el repertori ideal
no és el que teníem en ment d'entrada.
No.
Podem dir que no és l'estil amb el que ens sentíem més identificats abans d'aquest projecte,
però, bueno, jo crec que a poc a poc ens hem anat enamorant-nos de tot això.
L'altre dia estàvem buscant com temes nous i l'altre dia la Laura em diu
mira que t'hagués dit que acabaries tocant això.
Exacte.
I dic ja, però és tan guai perquè un cop entres com en aquesta atmosfera,
no sé, hi ha temes tan xulos i tan desconeguts que és guai quan hi entres.
A més, teniu un, podríem dir, un ambient o una àurea una mica onírica, no?
Tant les cançons, l'arpa suposo que també ho porta en si, té un aspecte una mica màgic, no?
I a més, també a través de les vostres fotografies que podem veure a Instagram,
auen.duet, també sembla que es trasllada una mica, no?
Aquesta sensibilitat a través de l'arpa, a través de la música,
però també a través de les fotografies de les sessions, no?
Exacte, sí.
Mira, quan ens van dir que havíem guanyat aquesta beca,
un dels nostres objectius era precisament aquest,
perquè nosaltres teníem molt clar quina era la imatge que volíem transmetre, no?
Això, doncs, tot això que dius, el tema oníric,
algú molt de terra o molt de natura,
però al final tot això comporta un pressupost important
i gràcies a la subvenció, doncs, hem pogut tenir el vestuari,
que creiem que era l'idoni per al nostre duet,
ens hem pogut fer aquestes fotografies que ens ha fet la Regina Mercadal,
que són meravelloses i que ens encanten,
que acaben molt en la línia del que busquem i del que som.
Exacte, i la Laura estava buscant així com un vestuari
que ens pogués, amb el qual ens poguessin sentir identificades
i va trobar aquesta empresa, per dir-ho d'alguna manera, que es diu Aia,
però, clar, era roba supercara, perquè és roba superorgànica,
feta amb tints naturals,
i, clar, el rebre a la beca va ser com
«Dios, podem tenir la roba d'Aia!»,
que era com el nostre somni, perquè és que
sembla que porti l'etiqueta Auen.
Sí, perquè nosaltres volíem, sobretot, el que volíem era fugir
d'aquesta imatge típica de conservatori, no?,
de l'artista amb traje i la cantant amb un vestit llarg,
perquè és una cosa amb què nosaltres, ja com a persones,
no ens hi sentim identificades,
i buscàvem una imatge potser més, com ho dir-ho, més desenfagada.
Sí, i que també va néixer de manera molt natural, aquesta imatge,
perquè crec que la imatge d'Auen és molt Laura i Mateu, totalment.
Sí, és una menyscla, Laura i Mateu.
I la, diguéssim, aquesta subvenció,
subvenció, és a dir, quan us ho veu, us hi veu, jo diré bé,
us hi veu presentar, teníeu, diguéssim, doncs,
algun tipus d'expectativa?
O anàveu directament a veure què és el que podia passar?
O teníeu alguna petita certesa de dir, ostres,
podem realment guanyar aquesta subvenció de l'Ajuntament?
Ui, no expectativa, de fet, el Mateu què deia?
Què deia? No m'ho recordo.
I és molt complicat, és molt complicat.
De fet, va ser, sobretot, el meu pare en concret,
que va dir, us hi heu de presentar, vinga, us hi heu de presentar,
que jo crec que teniu possibilitats.
I el pare i la mare de la Laura ens van ajudar moltíssim a poder omplir tot el formulari i això.
Així que des d'aquí els hi volem donar les gràcies.
És que nosaltres som molt exigents i a vegades crec que paquem de creure poc en nosaltres.
Sí.
I necessitem aquests petits empujones.
I a més, era una necessitat aquesta subvenció,
perquè és que el món de la música és tan cartot que comences a mirar estudis
i et demanen 1.500 euros i penses, d'on els trec?
Clar.
Que no els tinc.
Però clar, a l'hora és un peix que es morcega a la cua,
perquè sense unes gravacions dignes tampoc aconsegueixes concert.
perquè està passant que a tots els llocs on semblava que podíem trucar ens diuen
sí, però sense un vídeo o sense alguna cosa que us puguem escoltar bé
no us podem, no us podem, com es diu...
Contractar.
Bé, sí.
No sabem el que feu, no?
Exacte, sense saber exactament el que feu
i amb un material digne no us podem contractar.
Clar, és com el buc artístic, no? Al final.
És un peix que es morcega a la cua,
perquè clar, sense concert no tens el pressupost.
És que sense pressupost no tens el material que necessites per fer els concerts.
Sí, llavors aquesta beca ens va caure del cel.
Sí.
Per tant, ara sí que us ho creieu una mica més, no?
Ara ja el tenim tot.
Ara ja el tenim tot.
Estem a tope, estem supermotivades i, no sé,
amb moltes ganes de fer bolos, també bodes, tot el que surti.
D'ensenyar el que portem assajant hores i hores,
perquè, de veritat, hi ha moltes hores darrere aquest projecte.
Sí, imagino.
Sí que és cert, a través també del vostre Instagram,
a través de l'enllaç que teniu a la biografia,
també es pot accedir, això que comentava la Laura,
també que us poden contractar per fer bodes,
és a dir, per cantar les bodes, també.
I tant, i tant.
Estem disposades a fer el que sigui.
Perquè la gent vegi a Auen.
Sí, nosaltres tenim moltes ganes, moltíssimes,
de compartir la nostra música.
Així que qualsevol cosa que vingui serà benvinguda.
I tant.
Heu tingut l'oportunitat ja de fer alguna boda
o de fer algun petit concert, encara que sigui amb petit comitè?
Sí, sí, sí, ja hem anat fent alguns.
I la veritat és que la resposta del públic ha sigut molt positiva,
la qual cosa ens anima a seguir treballant.
Ara estem començant a treballar repertori nou,
així que estem molt motivades.
I en quant a aquest repertori,
escoltàvem Lucía, també ha sonat Lía de fons,
Garganta con arena està sonant ara,
Neme Kitepa està sonant.
Aneu cap a les cançons també autoescrites,
és a dir, autoproduïdes de lletra vostra
o cap a on és el vostre camí, diguéssim?
És un...
Bé, jo crec que és un dels objectius que complirem,
potser no aquest any, 2023,
però potser el 2024.
O sigui, jo crec que sí.
A la teva composa.
Sí, jo soc compositora.
I no sé, alguna cosa sortirà, jo crec.
Sí?
Jo crec que sí.
Sí, us agradaria dir...
Digues, sí.
No, que també et dic que els arranjaments que fem
són tan personals que ja té un punt de composició en si.
Perquè el que conservem de les cançons originals,
bàsicament, és la melodia i l'harmonia de vegades,
però els hi donem bastant la volta.
Llavors ja té aquest punt com creatiu extra.
Però sí, algun dia
alguna cosa farem.
Sí, podem dir que ara mateix no és el nostre objectiu número 1,
però està allà.
I l'harpa, en aquest cas, Mateu,
comentaves que vens del piano,
però passes per l'harpa.
Què tan difícil és interpretar aquestes cançons,
passar-les a arpa, a notes d'arpa?
Bé, saps què passa?
Que d'arpa hi ha molt poc material.
Així com de piano poses, jo què sé,
lució a partitura segur que et surt.
Però per l'harpa no.
Llavors, és com una pedra en el camí,
però que també t'obre la porta a poder crear
i a poder...
Saps?
A poder anar una miqueta més enllà.
Llavors, no sé, per mi l'harpa...
Bé, és que és el meu amor, llavors.
El Mateu es passa dia i nit...
Abraçat, abraçat a l'harpa, oi?
No fa res més que tocar l'harpa.
Digues, a quina hora et lleves per tocar?
A les sis i mitja.
A les sis i mitja al matí ja estàs tocant les cordes de l'harpa, eh?
Bé, a veure, a les sis i mitja trec els gossos,
esmorzo, em dutxo...
I ja hi ets.
I a les vuit, puntual, començo a tocar l'harpa.
Déu-n'hi-do, quantes hores de música
deus posar-li al dia amb l'harpa?
Sí, la veritat és que és la meva vida.
Més d'una jornada? És a dir, més de vuit hores?
No, he arribat, eh? Però no.
Potser cinc, sis diàries.
No sé si coneixeu aquí a Sant Just la Vall Festival,
aquest festival de petit format, una mica familiar,
emplaçat precisament a la Vall de Sant Just,
a tocar del complex esportiu La Bona Aigua.
No sé si us sona?
Sí, a mi sí.
Perquè no sé si heu pensat, potser en algun moment,
que pot ser també una bona ocasió per apropar-vos també
que el públic s'enjustengui i poder fer un concert
a la pròxima edició, que serà aquest estiu.
Ah, doncs mira, sí, estaria bé.
No ho havíem pensat, però ens encantaria.
Perquè quan...
La persona que organitza sent això,
es pot intentar contactar amb nosaltres.
I ens encarregarem que ho escolti, ni tant.
Perquè al final, també, a l'hora de buscar-vos,
per exemple, a concerts o llocs on anar a tocar,
o, en definitiva, que la gent us pugui escoltar,
us ho gestioneu vosaltres mateixos?
És a dir, entre Laura i Mateus,
ho busqueu vosaltres?
És que jo cada vegada més veig que això de buscar concerts
també és tot un art, diguem-ne.
Clar, és una feina, és una tasca.
No és tan senzill.
Llavors, ara, bueno, estem intentant derivar aquesta feina
a una altra persona.
Sí, ens ho va ara com una espècie de mànager
que porta tot aquest tema d'eventos i hotels
i en ello estamos.
Val, a poc a poc.
Perquè sí, és moltíssima feina, buscar concerts,
i has d'estar molt pendent de respondre en mails,
de contactar, d'anar al darrere.
És molta feina.
És tota una feina.
És una professió, de fet, no?
Els mànagers o els representants, no?
Exacte.
I clar, nosaltres tampoc, d'això en concret,
tampoc en sabem tant.
Llavors, jo crec que està bé derivar-ho a algú que és professional.
Clar, que ja tingui els contactes fets i estigui en el món,
no podríem dir.
Exacte.
Estic mirant una mica de fons aquesta vestida de nit,
torno al videoclip.
Com ha estat també gravar un, dos videoclips per vosaltres?
No sé si ha estat primera experiència
o ja n'havíeu tingut abans.
Bé, jo sí que havia gravat algun videoclip
amb un grup que estava de música.
ha estat una liada molt gran,
l'un dels videoclips.
Ha estat una liada molt gran.
Sí, molta, molta, molta feina.
Perquè, clar, tot i que, com comentàvem,
en el cas de l'IA teníem el pressupost,
però, clar, és que un videoclip comporta molt pressupost
i molta gent.
I mobilitzar molta gent i molt material.
És un merder.
És que, l'IA, jo flipava
de la quantitat de l'equip creatiu que hi havia.
o sigui, érem com 15 persones,
uns que portaven uns miralls per fer la llum.
O sigui, és que el Vilo i la Laura,
que són les directores del videoclip,
s'ho han currat un munt.
I era brutal.
El Nil de Bot també.
I el Nil era com, sí.
Ha sigut el director artístic.
Però, bueno, sí que, al final,
no ha sigut tan fàcil com dir
tothom aquí aquest dia, aquesta hora i ja està.
No, ha comportat molta feina prèvia,
molta feina posterior.
hem hagut de posar cos i ànima.
Fent trepans.
El mateix, fent trepans tot el matí.
Allà al mig de la muntanya.
Per 15 persones.
O sigui, bueno.
Quin va ser l'emplaçament?
Perquè estic veient algunes fotografies
i, clar, pot ser un bosc de diferents llocs,
però on es pot dir?
On va ser el lloc de la relació?
Estic pensat a la placa Mireia.
El Nil va trobar el lloc.
Volíem alguna cosa que fos com un bosc de fades,
però molt cru.
Que no fos alguna cosa floral.
Volíem un bosc cru.
De terra.
Sí, exacte.
Molt terra.
Molt marró.
I el Nil ens va trobar aquest lloc,
que era genial.
Només tenia un petit problema
i és que feia molta pendent.
Ostres, van flipar, sí.
I, clar, el mateu amb l'arpa.
Clar.
Això que no és.
Res, que de sobte posem l'arpa allà
i veiem que fa tanta pendent el lloc
que no se m'aguantava l'arpa.
Vaja.
I com ho vau solucionar?
Doncs posant pedres.
Recolzar un arbre, no?
Sí, ens vam com recolzar un arbre,
vam posar pedres a la banqueta, bueno.
Com vam poder.
Sí.
Va ser molt divertit.
Va sortir, va sortir, oi?
Al final, què és això?
Sí, va sortir.
Clar, tot això, heu de pensar
que l'arpa pesa 40 quilos
i portar-la per la muntanya
podríem dir que no és l'objecte
que decideixes portar a la muntanya.
Això, en definitiva, no.
Segur que no.
Estic mirant també les fotografies
que teniu penjades al vostre Instagram
on presenteu part de l'equip
que ha fet possible aquest videoclip d'Alia,
que és el que presentareu, recordem,
aquest 20 de gener a les 6
del Casal de Joves de Sant Jus,
amb tot l'equip.
I veig moltes cares conegudes
a part del Nil Nebot, potser.
Veig ballarines de Marta Roig
o veig a la Xan, no?
Hi ha diverses persones que...
Sí, hi ha diverses persones que...
Sí.
Què tan importants són aquestes persones
dins de la vostra feina,
la vostra tasca
i el, diguéssim,
el còmput general del projecte?
Però són unes persones
que s'han entregat en cos i ànima,
que tenien moltes ganes de participar
i és que des del principi,
no sé,
és que sense elles...
Bueno, no estaria el videoclip.
I nosaltres,
bueno, el que vam dir
des del primer minut
és que nosaltres teníem una idea
de què volíem
i de quin color, diguem-ne,
volíem que tingués tot,
però que sobretot volíem
que cadascuna de les persones
que participés
aportés una mica la seva essència.
És a dir, que crec,
això, bueno,
ho haurien de dir elles,
però crec que els hi ha donat
bastanta llibertat.
Sí, la coreografia la van fer elles
amb l'assessorament
de la Mireia Domingo.
A cadascun,
el seu camp va tenir
molta llibertat,
o sigui, doncs, no sé,
amb el Nil li vam explicar la idea
i va ser ell que va dir
doncs, mira,
farem unes lianes així,
tal, tal,
a les ballarines,
això,
els vam dir la idea
i elles es van muntar
tota la coreografia.
El Vilo,
que és el director,
bueno,
igual,
cadascú ha portat
en l'àmbit
en què treballava
la seva ànima.
Al final,
ressona
amb el vostre propi projecte,
no?,
que expliqueu a l'inici,
que és una mica
aquesta manera orgànica,
onírica,
lliure,
no?,
de crear.
Exacte.
Totalment.
Per acabar,
esteu contents amb el projecte,
esteu satisfets,
diguéssim,
d'aquests resultats
que van donant,
no?,
una mica els fruits
que ja van donant
a aquest projecte
i tot i això
esperant el dia
de la presentació,
que serà també
tota una fita.
Molt, molt, molt.
La veritat és que estem
supercontentes
del resultat,
tant del videoclip
com de les gravacions
com de les fotografies,
que també estem enamorades.
És que estem enamorades
perquè ens veiem
el nostre material
i és com,
quin material més guai
que l'ha aconseguit.
Sí, sí,
estem encantades,
la veritat.
i repetim
que sense aquesta subvenció
això no hauria estat possible.
No hauria estat possible.
Doncs també agrair
a, com deia el Mateu,
a les vostres famílies
o potser en concret
a la de la Laura
per també haver-vos impulsat,
no?,
amb pes.
Les nostres famílies
ens recolzen sempre
i estem superagraïdes.
Sí, la veritat
és que tenim
unes mares i uns pares
que...
Exemplars.
I també volem animar
tots els artistes
i creadors
de Sant Jus
i Rodalies
a que s'apuntin
en aquestes subvencions,
en aquestes oportunitats
que dona l'Ajuntament
perquè,
de veritat,
és meravellós.
I ens haurem de veure,
com dèiem abans,
el dia 20 de gener,
a les 6,
al Casal de Joves,
per conèixer-vos a vosaltres.
Imagino que,
com que hi sereu tot l'equip,
també serà moment
de conèixer de ben a prop
tot el que amaga aquest projecte
i si algú que té preguntes,
dubtes,
us vol conèixer una mica més,
també serà el moment
de fer una mica de retrobament
amb el públic.
I tant.
Exactament.
I serà molt guai
perquè serà un retrobament
amb tot l'equip
i tenim moltes ganes
de trobar-nos totes.
I tant.
I esperem veure-us també
en aquesta nova plataforma
de contractació
de talent artístic
i cultural
que es diu Baixart.
No sé si el coneixeu també.
És una plataforma comarcal,
en aquest cas,
per fer cultura
i fer circuit artístic
en el Baix Llobregat.
Cadascú segur que també
des d'aquí
us podeu propulsar
cap a nous espectacles,
nous espais
i nous teatres,
si així es dona.
Ah, mira.
Doncs no ho coneixia.
Doncs mira,
doncs sempre va bé
apunteu Baixart,
tot junt.
Baix de Baix Llobregat
i art, d'art,
bàsicament,
trobareu el web directament.
I així també podrem...
Tot ho mirem, ho mirem.
Tot el que vingui.
I tant.
Doncs escolteu,
Laura Pont i Mateu Baussants,
que hem escoltat aquest tema,
Lucía,
que el tenim de fons,
si us sembla bé,
amb aquest tema.
Acabem l'entrevista.
Gràcies per la vostra tasca.
Enhorabona pel projecte també
i ens veiem,
com dèiem,
el 20 de gener a les 6,
al Casal de Joves,
per veure aquest Auen Duet.
Molts èxits.
Perfecte,
moltes gràcies.
Bon dia,
bon cap de setmana.
Adéu.
Adéu.
La historia de amor
que tuve y tendré
es una carta de amor
que se lleva al viento
pintado en mi voz
a ninguna parte,
a ningún buzón.
No hay nada más bello
que lo que nunca he tenido.
nada más amado
que lo que perdí.
Perdóname si
hoy busco en la arena
esa luna llena
que arañaba el mar.
si alguna vez
fui un ave de paso
no olvide vanidar
en tus brazos.
Si alguna vez
fui bello
y fui bueno
fui enredado
en tu cuello
y tus senos.
si alguna vez
fui sabio
en amores
lo aprendí
de tus labios
cantores.
si alguna vez
amé
si algún día
después de amarme
fue por tu amor
Lucía
Lucía
Lucía
Lucía
Lucía
tus recuerdos son
cada día
más dulces
el olvido
solo
se llevó
la mitad
y tu sombra
y tu sombra
se acuesta
en mi cama
con la oscuridad
entre mi almohada
y mi soledad.