Doncs un quart tocat de 12, avui ens visita a l'estudi Emilio Escazóquio de Ràdio d'Esvern.
L'Ignasi Bea, ell és número 3 de la CUP a les llistes de les eleccions generals a la província de Barcelona.
Ignasi, bon dia, bona hora.
Bon dia.
L'Ignasi Bea Seguí és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona,
postgrau en Història Contemporània i actualment doctorant en Història Política i Social.
L'ha escrit en diverses revistes, com Icària, papers de l'Arxiu Històric de Poblenou
i la revista d'Història i de Prensa, la Gazeta, ha estat regidor de la CUP per l'Ajuntament de Sant Cugat
i avui ens visita el programa. Com estem?
Molt bé.
La CUP aspira a mantenir la representació del Congrés i, si pot ser, abans ho dèiem,
aconseguir un tercer diputat amb el lema planta cara.
Els anticapitalistes volen fer servir la cambra baixa espanyola com altaveu per plantejar debats
que diuen que no existeixen o no existirien si ells no hi fossin.
Realment, planta cara és el que caldrà, aquesta propera legislatura, no?
Sí, planta cara, malauradament, fa falta sempre, però en el context en què ens trobem d'ascens de l'ultradreta,
no només aquí a l'Estat, sinó arreu, planta cara és més necessari que mai.
Ara parlarem en profunditat d'aquest tema, però tu has estat, diguem que la teva passió en política
ha estat principalment al teu municipi com a regidor. Com es viu?
És molt diferent una campanya des d'un punt de vista municipal que a unes legislatives?
Sí, no té res a veure pel tipus de propostes que es fan i perquè, a més a més,
en aquestes eleccions la CUP ho hem dit que no fem un programa d'intervenció política a l'ús
com el que fem els ajuntaments o a la Generalitat, sinó que anem a fer servir el Congresso d'altaveu.
Igual que vam dir fa quatre anys que serien ingovernables, doncs anem a repetir aquesta participació
que no té res a veure amb el que deies, amb el que fem els ajuntaments, d'emocions, de voreres,
de coses més del dia a dia.
Més del dia a dia, sí.
El passat 10 de juny les bases de la CUP van decidir que la formació anticapitalista,
la CUP, es presenti a les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
Va ser una consulta interna, la militància va donar suport a la proposta
i, per tant, us torneu a presentar, cosa que ja vau fer a les eleccions del 2019.
Diguem que abans la CUP no volia participar de la vida política espanyola
perquè considerava que no era un partit espanyol i, per tant, allà no tenia res a fer,
però tot això ha anat canviant, a conseqüència, m'imagino,
que del context polític i de la realitat que vivim tant aquí com a l'Estat.
Sí, la CUP a cada context electoral fa una reflexió,
veu la conjuntura política, veu el potencial, les capacitats d'incidir
i decideixen conseqüència.
Fa quatre anys, bé, pràcticament el 2019,
primer es va votar que no per un marge ajustat,
després es va votar que sí per un marge ajustat
i aquest cop nosaltres entenem que, evidentment,
hi ha gent de la CUP que no hi hauria anat,
però més d'un 60% de la militància ha donat suport,
que és més que les altres vegades,
per tant, entenem que, d'alguna manera,
ens han validat aquesta intervenció que hem fet al Congrés.
Les enquestes donen un resultat molt incert,
les enquestes s'han d'agafar com s'han d'agafar,
però sí que hi ha certes inèrcies
i sembla que, fent una simplificació,
hi hauria dos grans blocs possibles,
el que formarien el PSOE en sumar
amb altres, segurament, suports externs,
i el gran bloc que podrien formar el Partit Popular i Vox.
Jo sé que esteu una mica cansats de respondre aquesta pregunta,
en soc conscient, però és que és inevitable,
és inevitable i s'ha de fer.
És a dir, en el cas que depengués de la CUP,
deixaríeu que PP, Vox, arribessin al govern
o li donaríeu suport a Sánchez?
Nosaltres hem dit que no donarem suport de cap manera,
evidentment, a Vox i PP,
i que si el nostre vot depèn per evitar un govern d'aquests
i que el PSOE pugui ser investit,
doncs farem valdre la nostra força,
en tota negociació, no?
Si Pedro Sánchez vol els vots de la CUP per ser investit,
doncs nosaltres hi posarem un preu, aquests.
Aquest preu és el referèndum?
Sí, pensem que el referèndum, a més a més,
recull el sentit de més del 70% de la població d'aquest país,
que tenim un conflicte polític sense resoldre
i pensem que és un preu que la CUP ha de posar
i també que l'independentisme en general
es fes valer, en aquest sentit.
De tota manera, jo he sentit declaracions
d'alguns dels vostres candidats
dient que, vaja, el govern de l'extrema dreta
i la dreta extrema, com li dieu,
no és massa diferent al PSOE.
Parleu d'espionatge,
parleu de cantants exiliats
o en presó,
és a dir, que no diferencieu molt
entre PSOE i PP.
Si ho heu rebut així,
jo penso que ho hem de matisar.
Crec que és evident
que Vox és el feixisme
i aleshores això és molt vell.
Parlava de PSOE i PP, eh?
Ah, perdó.
Sí, sí.
Bé, home, són diferents, PSOE i PP.
És evident que Vox és una altra història.
D'acord, d'acord, doncs no t'entres bé.
Però sí que és cert que PSOE i PP
no s'ha de dir són el mateix
perquè no ho són
i, per exemple, tenim alguns exemples
en drets civils, no?
Però el que sí que és cert
és que hi ha alguns ministres
del govern del PSOE
que podrien haver sigut del PP perfectament.
Marlaska podria ser un ministre del PP,
Margarida Robles podria ser una ministra del PP,
el que han fet a Mililla
ho hauria pogut fer del PP,
l'augment de despesa militar,
doncs no sé.
Hi ha unes quantes coses
que sí que fan que siguin similars.
A més a més,
amb el tema de l'autoderminació de Catalunya
amb això sí que no hi ha matisos
perquè els dos neguen
el dret a decidir de...
O sigui, el fet que Catalunya
sigui un subjecte polític.
Per tant, tenen diferències, evidentment,
no són el mateix
però amb algunes coses s'assemblen molt.
Els indults no els hagués signat el PP, probablement.
O la derogació de la sedició
tampoc l'hagués signat el Partit Popular?
No ho sabem.
O sigui, podem fer càbales.
El PP és el mateix
que quan el PSOE negociava meta, per exemple,
deia que no s'havia de negociar i tot
i ells havien negociat,
havien acostat presos.
Per tant, el PP fa la campanya que fa
però no ho sabem.
O sigui, sabem que el PSOE ho ha fet.
De fet, a vegades li és més fàcil
en el sentit que el seu electorat
quan es fan coses d'aquest estil
no és tan vehement
que quan ho fan nosaltres.
Exacte.
Per això, vull dir,
s'han oblidat del que havien fet
quan governaven i aleshores van a totes.
Bé, és la seva manera de fer.
I la mesa de diàleg?
O la taula de diàleg?
Com l'heu viscut?
I com creieu que pot evolucionar això?
Clar, dependrà molt també
de qui estigui governant, no?
Vosaltres no hi heu volgut participar.
Nosaltres creiem que...
Tot i que li vau donar un vot de confiança
a Aragonès d'un parell d'anys.
Sí.
Creiem que aquest vot de confiança
ha passat i per nosaltres
ha quedat contrastat que no funciona,
no s'avança.
I pensem que no només no s'avança
sinó que desmobilitza
i que aquesta via està esgotada.
Es va crear en un moment
en què encara era recent el referèndum,
la repressió posterior i tot plegat,
però ara mateix creiem que no
és un carreró sense sortida.
Deies, desmobilitzant
les darreres eleccions municipals,
les formacions independentistes,
en general totes,
no us van anar massa bé.
Què està passant amb l'independentisme?
Hi ha certament una desmobilització,
com tu deies,
s'ha perdut aquella il·lusió
associada a tot el tema del procés.
Què no s'està fent bé?
Perquè a vegades des de fora
té la sensació
que tot plegat és molt català,
que són quatre i es barallen entre ells,
és a dir,
els crits,
el soroll,
bàsicament ho tapa la resta de coses.
Sí,
potser hi ha una part,
ha dit això dels catalans,
que són quatre i es barallen,
no sé si hi ha una part d'edició sincràcia,
jo crec que sí que tenim uns quants elements
que ens permeten analitzar el que ha passat,
o sigui,
vam tenir un cicle,
el cicle sobiranista comença,
posem la dada del 2009 ara anys damunt,
però podíem anar enrere,
vam tenir uns anys
en què cada vegada,
cada setmana,
teníem alguna revàlida,
teníem alguna manifestació important,
en teníem una data clau,
i la gent es va engrescar,
i Catalunya va assolir nivells de participació
i d'implicació de la societat civil
en un procés de mobilització
per l'autoterminació sense precedents,
o sigui,
estic pensant a Europa Occidental,
tanta gent mobilitzada durant tant temps,
doncs no.
I clar,
ha sigut un xoc molt fort,
jo crec que van pecar d'ingenus,
molts,
no apunto ningú,
però la CUP també segurament,
de pensar que un moviment tan fort,
doncs,
aconseguiria el que es proposava,
i clar,
el COP va ser molt fort
i ara estem encara
allapant-nos les ferides,
i jo penso que encara no hem superat
el daltabaix
de post 1 d'octubre.
Per tant,
la societat no està tan animada
perquè no hi ha allò,
no hi ha una data concreta,
no hi ha un horitzó
d'un referèndum
o d'alguna cosa
que es pugui tocar.
En algun discurs
que he sentit
dels vostres actes electorals,
hi havia una mica d'això
que tu comentaves,
és a dir,
que a vegades
potser s'han marcat objectius
massa llunyants,
gairebé inassolibles,
i això
ha estat un problema,
aquesta falta
o aquesta manca
de pragmatisme,
és a dir,
sempre buscant,
clar,
l'etopia és això,
però que s'han buscat,
i això ho heu dit
des del mateix acup,
és a dir,
que els objectius marcats
potser
estaven massa lluny.
Ara,
passats els adoniments,
veiem que sí,
que així era,
el que passa és que sí que és cert
que quan érem allà,
amb aquelles mobilitzacions massives
que no havíem vist
a casa nostra,
doncs ens vam deixar endur
per aquesta euforia,
per aquesta,
bé,
també una mica
de bona fe,
no?,
de pensar,
ostres,
no pot ser com una majoria
tan important de la societat catalana
que està a favor del referèndum,
amb tanta gent
per la independència,
que no es pugui,
que no es pugui fer
d'alguna manera.
La realitat és que
ni Europa,
ni Europa,
Europa no ho permetrà,
dèiem,
ni Europa ha fet res,
ni l'estat espanyol
s'ha volgut permetre
perdre la sobirania
sobre el seu territori,
per tant,
el que hem de fer és
analitzar què ha passat
i tornar a crear les condicions
per un moviment
que aquest cop
superi els errors
que vam fer,
sigui més fort
i per tant
la propera vegada
sigui la bona.
Sent conscients
que la força de la CUP
a l'hemicicle espanyol
estarà limitada,
em deies,
ostres,
si en aconseguim tres,
doncs podem estar
relativament contents,
ara mateix en teniu dos,
com ho fareu
per fer valdre aquesta força
perquè us escolti
la vostra veu,
perquè no serà fàcil,
és a dir,
aneu a pica pedra.
Totalment,
o sigui,
dos de 350
són el que són
i no obstant això,
nosaltres fem una valoració positiva,
o sigui,
per el tipus d'intervenció
que anem a fer al Congrés,
que és el que ha comentat
al principi,
crec que la CUP
ha posat el,
ha dit al Congrés
que hores que no es diuen,
algunes que no es diuen
i algunes que no es defensen
amb la valentia
o amb la vehemència
que ho fem nosaltres.
Seguirem fent el mateix
i nosaltres sabem
que no guanyarem les eleccions
al Congrés,
sabem que no consaguem
la independència al Congrés,
sabem que no acabarem
amb el sistema econòmic
que tenim des del Congrés
i la nostra lluita
té molts fronts
i hem considerat
que el Congrés
ens pot servir d'altaveu
per fer el nostre discurs.
Però més enllà
del vostre discurs,
que a més em sembla
bé que ho expliqueu
de forma tan clara,
venen quatre anys
on temes com la inflació,
canvi climàtic,
ho estem veient
aquesta darrera setmana,
s'estan assolint rècords
històrics,
absoluts,
temes com els drets
de la GTI,
l'atur juvenil
que té unes taxes
no vistes
gairebé cap altre país
d'Europa,
qüestions com
la desigualtat social,
en això també
hi participareu?
És a dir,
si hi ha
alguna llei,
algun decret,
alguna esmena,
que va en aquesta línia
i en la qual
la CUP,
com a partit d'esquerres
més enllà
independentista,
s'hi sentia a gust,
no seria lògic
que també
poguéssiu donar-hi suport?
Sí,
si no,
la CUP quan hi ha hagut lleis
s'ha posicionat,
o sigui,
una cosa és que
el nostre cavall
de batalla principal
no sigui anar a proposar
reformes legislatives.
Em sembla molt interessant
com ho preguntes,
la resposta en primer lloc
és sí,
o sigui,
evidentment,
si hi ha una reforma
en determinat sentit
nosaltres hi participarem.
Ho dic perquè també
afecta la ciutadania
a Catalunya,
encara que ens ho volguéssim
segmentar a Catalunya,
dius,
ara estem a canvi climàtic,
no és que
no vam nosaltres,
no vam nosaltres,
sortiu al carrer avui a Sant Just,
abans ho deies tu quan has arribat.
No, no,
mira,
de fet,
és que més
tornar a treure
la campanya,
qui està parlant
de canvi climàtic
és la CUP.
Principalment,
eh,
el debat
Pedro Sánchez,
ni un segon,
nosaltres estem dient que
més enllà dels problemes
de l'estat de Catalunya,
això està com està,
desbocat,
ho diu el secretari general
de Nacions Unides,
però el tema és que
des del nostre punt de vista,
el nostre anàlisi ens diu que
és cert que sí,
es poden fer lleis,
es poden pujar al salari mínim,
evidentment,
però el nostre diagnòstic
i és una de les coses
que dèiem al Congrés
és que estem en un sistema fallit.
Aleshores,
si ara no governa
PP i Vox,
potser ho faran d'aquí a quatre anys
perquè el tema és que
es van alternant
posant pedaços
a un sistema
que ha fet fallida
al nostre entendre socialment
amb la inflació que tenim,
amb l'atur que tenim.
A nosaltres ens fa bastanta gràcia
quan el PSOE
està triempit
de la seva gestió
com si les coses anessin molt bé.
La senyora Batet
va dir l'altre dia
que la majoria de gent
no pateix per pagar el lloguer.
Clar,
per nosaltres aquest allunyament
de la realitat és brutal,
no?
Aleshores,
per nosaltres deia que
no pensem
que canviarem les coses
des del Congrés o d'Arrel
perquè crec que estan gestionant
entre uns i altres
un sistema que no funciona.
I basat en el deute?
Totalment.
La Constitució és inducable,
però el 2010,
no?
Es va canviar l'article 135
perquè el deute fos la prioritat.
Per tant,
tenim un sistema fallit,
corromput
i que no crec que al Congrés
el canviem.
De fet,
avui hem escoltat
la notícia
que la deute pública
s'ha tornat a disparar
al maig
i que arriba
al seu rècord històric.
Marca 1,54 bilions d'euros,
el que suposa
uns 16.000 milions més
i es situa
en torn del 113%
del PIB.
És això el que anumeneu
al sistema fallit?
És a dir que...
Perquè, clar,
la CUP està a favor
que hi hagi despesa social.
En tot cas,
estaria en contra
de com es reparteix
aquesta despesa.
Totalment.
El deute públic
no és dolent.
De fet,
el deute es pot
i s'ha d'utilitzar
moltes vegades
per fer inversió social.
Nosaltres diferenciem
entre inversió social
i determinat tipus
de despeses.
Nosaltres,
quan diem
el sistema fallit,
no parlem només
de l'estat espanyol.
Creiem que és un sistema
que no garanteix
la supervivència
de tota la població.
Cada dia al món
moren milers de persones
en països
que tenen aquest sistema econòmic
i creiem que,
malgrat que hi ha països
com nosaltres
que no estem a la...
No som Àfrica,
per exemple,
no som a l'Àfrica subsahariana,
doncs la riqueta
està concentrada
en poques mans
i amb moltíssima gent
allinda de la pobresa.
Tenim un sistema...
Tenim desenes
de desnonaments diaris,
per tant,
creiem que és un sistema
que no pot garantir
les necessitats bàsiques
de la població
i per tant,
per això parlem
de sistema fallit.
Doncs avui estem parlant
amb l'Ignasi ve a seguir,
ell és número 3 de la CUP
a les llistes
de les eleccions generals
a la província de Barcelona,
la CUP que aspira
a mantenir aquesta representació
del Congrés
i ja per somiar
aconseguir un tercer
que no el veu aconseguir
per poc
però és evident
que el context
ara mateix
és molt diferent
i per tant
no és molt realista
pensar
que aconseguireu
aquest tercer diputat
o diputada.
És complicat,
no se sap mai,
perquè com diuen aquells
les urnes
a les 8 estan buides
però és complicat.
Sí,
i jo tinc la sensació
que aquesta abstenció
que sembla que seria massiva
va minvant
com passen els dies.
És cert que,
com dius,
que la conjuntura
no és la mateixa.
En tot cas,
per Girona
ens vam quedar
molt poquet
de treure un diputat.
Ja veurem,
ja veurem.
nosaltres
volem mantenir la representació
i seguir
tenint-hi veu.
Doncs Ignasi,
gràcies per venir aquí
a la ràdio.
Que vagi molt bé
i molta sort.
Adéu-siau.
Gràcies,
bon dia.
a la ràdio.
Gràcies.
Gràcies.