Ara mateix passen sis minuts de dos quarts de dotze.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern al Just a la Fusta
a segona hora del programa.
Avui som divendres 16 d'abril del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres la Teresa Ferró i la Lola Castany,
coordinadores del llibre Converses a Can Ginestà,
llibre que es presenta el dimecres de la setmana vinent,
el dia 21 a dos quarts de set, precisament als Jardins de Can Ginestà.
Ja les tinc aquí a l'estudi.
Saludem-les a les dues.
Hola, molt bon dia, Lola, molt bon dia, Teresa.
Bon dia, bon dia.
Com esteu, Converses a Can Ginestà, parlem d'aquest llibre, es diu així,
que heu coordinat les dues.
Quina mena de contingut s'hi trobaran els lectors i les lectores?
Trobaran el resum de totes les converses que es van fer
durant els tres anys que va durar el, no sé...
El cicle.
El cicle, sí.
Perquè és un cicle, parleu-nos una mica d'aquest cicle,
que es va començar a fer a Can Ginestà i que es deia de títol El món il·lustrat.
Sí.
Bé, el títol era Converses a Can Ginestà i El món il·lustrat era una mica com
nosaltres com a organització ens vam posar aquest títol de dir
volem donar a conèixer als ciutadans d'aquí de Sant Just
les personalitats que tenen una projecció a nivell professional nacional o internacional
i que moltes vegades desconeixem qui són.
Perquè són professions, pot ser tècniques, unes altres pot ser dintre del món de l'art,
de la cultura... I això estàs molt posat en el tema, si és arquitectura o arts escèniques
o no ho sabem. I clar, ho vam trobar interessant.
Llavors, el tema era Converses a Can Ginestà i com a organització
nosaltres ens dèiem El món il·lustrat, perquè vam pensar que era un títol molt significatiu
perquè eren persones de tot el món i vam posar Il·lustrat per il·lustrar-nos.
Clar. És una organització que aquí la formàveu.
Vosaltres dues hi havia més persones també al darrere?
No, érem nosaltres dues.
Nosaltres dues, el que passa és que hi ha amics i companys que també ens han ajudat,
però les persones que ho hem organitzat som nosaltres dues.
I com va sorgir la idea, doncs, de formar aquestes sinèrgies,
aquestes converses amb aquestes persones i que vinguessin aquí a Can Ginestà a explicar una mica...
La idea, en principi, va ser de la Lola i llavors ens en va parlar amb mi,
les dues ens vam posar d'acord i el que vam decidir va ser que havien de ser persones
o que haguessin nascut a Sant Just malgrat que ara no hi visquessin
o que no haguessin nascut aquí però que hi visquessin.
Llavors vam buscar de diferents àrees artístiques o tècniques
i vam anar triant les persones que han participat.
Eren converses, entenc, que es feien aquí a Can Ginestà,
es van començar a fer el 2017,
i una mica els perfils i els contactes com els veu anar establint?
Tenien algun ordre lògic o simplement a mesura que anàveu coordinant?
No, la primera va ser, que li hem de donar les gràcies,
perquè va obrir el cicle, la Susana Solano, que és l'escultora,
i ens vam posar en contacte amb ella a través de l'Antoni Mercader,
que és amic nostre,
i en aquells moments estava fent una exposició a la Fundació Sunyola Barcelona.
I va trencar el gel perquè sense conèixer-nos va dir que sí,
i per nosaltres va ser important,
perquè sent una persona tan important,
no sé, ens va donar com un aire, no?
I el primer dia, doncs també vam pensar,
bueno, vindrà molta gent o no,
perquè era el primer dia que iniciàvem aquest cicle.
Clar.
I sí, sí, va venir molta gent
i va estar molt, per nosaltres, emocionant.
I hi ha una altra cosa que la Teresa confirmarà,
a part de què comenta.
totes les persones que nosaltres els hi vam dir
van estar encantades de venir,
la Teresa va fer molts contactes i emocionades,
i es va crear sempre a cada conversa
un vincle com a molt feedback, es diu,
amb el públic.
No sé si pel recinte, o perquè eren d'aquí,
o perquè molta gent es coneixia,
però van ser converses molt emotives.
A més a més, jo crec que una cosa que va tenir èxit
és que nosaltres, quan els hi proposàvem de fer la conversa,
no els hi posàvem una cosa tancada,
ha de ser així,
sinó que els hi deien,
mira, farem la conversa,
si tu vols,
cridem a un presentador que et vagi bé,
que a tu t'agradi,
o si no, fes-ho com una conferència.
Hi ha alguns que eren dues persones,
com va ser el cas, per exemple,
del Francesc Fàbregas i l'Àngel Casas,
o de la Lali Aiguader i la Clara Peia,
que ho van fer com un col·loqui, no?
Sí.
O el Ranyer i el Faneca, vull dir,
i això crec que li va donar una agilitat
i un apropament a la gent,
que la gent ho va agrair.
O sigui, va veure no el personatge,
sinó una persona molt propera,
i això va ser molt interessant per mi.
Perquè les converses, com s'esdevenien?
És a dir, vosaltres els hi proposàveu un tema tancat
i sobre aquell tema parlaven,
o de quina manera s'esdevenien aquestes converses?
Nosaltres els dèiem que el que volíem
era que expliquessin una mica
la seva part professional i les seues vivències.
I això donava peu a que explicaven coses
fora de lo que és una terminologia o una peça d'art.
Perquè, per exemple, el Brufau,
ell va explicar lo que són les tripes de l'edifici.
Jo cada vegada que vaig a Caixa Fòrum
i veig lo que era l'edifici
que ell va remodelar per dintre
o va habilitar per dintre,
me veig les imatges que ens van passar
i me vaig sentir, bueno, impressionada
de com ells fan aquesta rehabilitació interna, no?
Llavors ells explicaven les coses que ells creien interessants
interessants de la seva professió.
o, per exemple, el Ferraté.
És a dir, no coses personals,
sinó àmbit més a nivell del que ells es dedicaven.
També hi havia coses personals, eh?
Sí, l'Axel P va explicar coses molt personals
que ens va fer riure molt.
o l'Àngel Casas i el...
també van explicar, i el Fabregas van explicar
les seves vivències com...
Sí, o sigui...
O el Víctor Puertas,
que el seu germà estava a Atlanta
i vam connectar...
Ah, mira.
I el vam veure per pantalla,
no sé si eren les 3 del matí.
Vull dir que va haver coses molt atractives.
O, per exemple, l'Anna Bofill i el Gabriel Brenzi
com faien les seues partitures de música electrònica.
Ens van deixar...
O una altra anècdota,
la Montse Solsona,
que ella fa estudis de gènere
i ha anat a tots els congressos internacionals,
la gent la coneixia
per anar a buscar les seues filles al col·le, no?
I, clar, quan van descobrir
aquesta faceta,
va ser molt més emocional
i molt més proper.
I el públic aquí,
quin era el feedback?
És a dir,
hi havia realment...
Estaven les sales plenes?
Costava d'enganxar el públic?
De quina manera intervenien
aquestes converses, la gent?
No, jo crec que no costava.
Jo crec que és una de les coses
que s'ha organitzat al poble,
i no és per posar-nos a medalles,
que la gent ha respost millor, eh?
Vull dir que venia molta gent,
normalment,
potser perquè molts els coneixien,
perquè havien viscut al poble
o hi vivien actualment,
però com que era gent molt diversa,
de diferents...
Àmbits.
...coses artístiques o tècniques
i eren interessants,
quan venia el ferrater,
per exemple,
els que els agrada
l'arquitectura d'aquí al poble,
venien,
perquè els hi explicaven coses
que no era el que normalment
surt als diaris
o surt en una revista,
sinó que eren més properes les coses.
I llavors,
jo crec que resultava interessant
per la gent.
I l'última conversa,
quan va ser?
Amb qui la vau tenir?
Amb qui vau tancar el cicle?
Amb el Jaume Plensa.
Amb el Jaume Plensa, eh?
Un gran, també,
un gran artista.
Quan va ser, això?
Doncs si vam començar
l'any 2018, em sembla.
15 o 7?
Vam començar el 17 o 8?
Bueno, no ho sé,
esperant que tenim aquí el llibre.
Aquí tenim la xuleta,
tenim el llibre aquí davant.
El Jaume Plensa,
van venir reporters de fora,
va venir molta gent,
vam tenir que tancar la sala
i molta gent es va quedar fora.
Vull dir que haguéssim de posar
una pantalla a baix
perquè la gent el pogués seguir.
No ens imaginàvem,
pensàvem que vindria gent d'aquí
i no de fora,
perquè la difusió era mínima
al butlletí municipal,
no faig més.
Però va venir molta gent
i vull dir,
són persones
que van estar molt properes amb tot.
Que bé.
I també jo volia remarcar
el Joan Margarit
que la seva xerrada
amb la Pilar Sant Pau
va ser com una classe de filosofia,
va ser molt entranyable.
I més gent.
Ja hem acabat amb el Jaume
que abans ens ho has preguntat,
el 2 de maig de 2017.
Val, val.
I quin total de personatges
ja veig que teniu el títol,
suposo que hi haurà un índex, no?
Sí, hi ha un índex
i hi ha fotos
d'alguna obra que han fet
i llavors hi ha el resum
de la xerrada.
i Teresa i l'Ola,
en quin moment decidiu plasmar-ho en paper
tot això, tot aquest projecte?
No, no.
Hi ha un altre procés abans
que per mi el trobo interessant.
Sí.
Que després de cada conversa
va ser important parlar
amb el Jordi de l'arxiu.
Vale.
Quedaven arxivades
a l'arxiu històric municipal.
Quedaven enregistrades.
Fèiem un resum.
Un resum.
Un resum.
I fàvem un punt de llibre,
hauríem pogut portar un
perquè el veguessis,
i posàvem la pàgina web
per entrar.
I el deixàvem a les cadires
perquè la gent,
si no havia pogut assistir
a l'anterior,
trobés la conversa.
Vull dir que sempre volíem
que això quedés constància.
I durant temps
van estar i estan.
Sí, estan encara.
És a dir,
vau crear una pàgina web?
No, no,
l'arxiu municipal està.
Ah, la web de l'arxiu.
Sí, la web de l'arxiu.
Val, val, val, val.
I després,
la Teresa va parlar
amb el Sergi de Cultura.
Bueno, el Sergi em va venir a buscar,
el que era llavors
conseller de Cultura.
Sí, regidor de Cultura.
I em va dir que
que ell pensava
que s'havia de fer un llibre.
O sigui,
és el que ho va proposar.
I llavors,
a partir d'aquí,
hem fet el llibre.
I no sé si la gent
us ha fet algun feedback
o fa molt
que està publicat el llibre.
Amb quin editorial
ho heu fet?
Bueno,
s'ha fet amb una editorial d'aquí.
Bueno, editorial, no?
És l'impressor d'aquí.
Autoeditat, no?
Entenc.
Sí, sí.
I llavors,
nosaltres ho hem enviat
a totes les persones
que hi van participar.
Molt bé.
I a mi m'han escrit
i els hi ha encantat,
ens han donat les gràcies
i estan supercontents.
Bueno,
i el dia 21,
de fet,
quasi tots hi seran.
Els que no hi seran,
doncs seran...
Però tenen alguna causa
que els hi s'interessa.
Sí, sí.
De quina manera
heu organitzat el llibre?
És a dir,
està per capítols,
per àrees...
per anys per any.
Per dates de converses.
Per dates de converses.
el primer que va començar,
doncs és el primer
que solia l'últim,
és l'últim
que va participar.
I en tot aquest procés,
el tema Covid,
pandèmia,
us ha afectat d'alguna manera?
Us ha fet retardar
alguns tempos
o plantejar-vos
de si fer-ho o no fer-ho?
La presentació del llibre,
sí,
s'hauria de fer,
jo penso que fa dos anys,
no,
un any,
l'any passat,
per l'abril de l'any passat
i no es va poder fer.
Volia fer per Sant Jordi
i no,
bueno,
tot això ha anat...
retrasant.
Sí.
I heu dit que,
bé,
en la presentació
que es farà la setmana vinent
hi haurà la majoria de...
Bé,
la majoria
amb qui vau estar...
Des protagonistes.
Amb qui vau estar conversant.
Sí.
serà un acte
que també estarà presentat
per la Pepa Fernández,
no?
Sí, sí.
Hem llegit.
Per què ella?
Això se n'ha encarregat
l'Ajuntament.
Sí.
Li hauries de preguntar
a la Berta Martí
que és la que ha...
Sí.
Bueno,
el que a mi m'agradava
és que fos una dona
perquè ho hem organitzat nosaltres
i jo volia que la presentació
i la Berta
ha tingut molta sensibilitat
amb el tema
i ha buscat
una periodista.
Bueno,
que a més
està molt bé
aquesta periodista,
o sigui...
I em sembla
que també és veïna
o alguna cosa així
de Sant Just.
Sí, viu a Sant Just.
Sí,
la Pepa Fernández
és veïna de Sant Just
i ha estat presentadora
del programa
Un dia qualquiera
durant molts anys,
els caps de setmana
a Ràdio Nacional Espanyola
i ara,
de dilluns a divendres,
també presenta
les Mañanes
de Ràdio Nacional Espanyola.
Per tant,
és una figura
en pes
a la Ràdio
i Televisió Espanyola.
Seguim parlant
del llibre
amb el tema
de les converses.
hi ha alguna
especialment
que vosaltres,
no sé,
la recordeu
amb una especial emoció?
Que,
no sé,
si hi hagués
alguna anècdota
o alguna cosa destacada.
Jo te'n recordaria
dos o tres.
A mi ja
he nombrat
la del Margarit
que va ser
com una classe
de filosofia.
La del Gabriel Brenzic
i la Navofill,
al Gabriel
quan li feien les preguntes
li dien com maestro,
no sé,
per la forma
en què ell es va explicar.
A mi me vaig divertir molt
amb la de la...
l'Alia Iguadé
i la Clara Pella
perquè la Lalia Iguadé
viatja per tot el món
i la Clara Pella
diu que no va
ni d'aquí a Martorell.
Vull dir que era un contrast,
no?
d'elles dos
i que s'ho van passar
molt bé
i van transmetre
com, no sé,
una energia
cap al públic
molt divertida.
L'Axel Pia
amb la...
Amb la Clara Segura
també va estar
molt interessant.
També van agafar
de presentadora
amb una...
Perquè ells dos
havien anat
a la mateixa classe
a l'escola.
Vale.
Llavors van agafar
de presentadora
a la que havia sigut
una de les seves mestres.
Ah, mira.
Tota en família, eh?
Va ser molt maco,
la veritat.
Sí.
Va ser molt maco.
El Ramon Ibar
em sembla
que és el de...
Ens va impressionar
els decoralls
que...
Bueno, decoralls...
Que hi ha escenografies.
Escenografia,
les escenografies
que ha fet
que la gent
ho desconeixíem
i el documentalista
que també per mi
era un desconegut
en quant a
les anècdotes
que va explicar
quan va estar a la Índia
i altres coses
ens va enxocar
el...
com es diu?
L'Aragonès.
L'Aragonès.
Vull dir que hi ha coses
perquè no eren
tan coneguts.
Clar.
Després que les coses
que ens ha ensenyat
el Ferraté,
la barraca que té
de la seva família,
no sé si a...
pel País Valencià,
tothom volem tenir
una barraca com aquella.
M'entens?
Vull dir que hi ha coses.
Així,
o la Susana Solano
quan va explicar
les peces
que té
per Europa
al mig d'un llac
o el que sigui,
t'impressiona.
Clar.
Les del Plensa
quan t'ensenya
les que té
al Brasil
o a una muntanya
dic d'Escòcia
que ara no,
o d'Irlanda,
no sé,
bueno,
allà dalt,
un lloc insòlit
o la de Chicago
que té
el Plensa
que va caient
en l'aigua.
Vull dir que hi ha
moltes coses.
Van ser
un disfrute total
i un
adquirir
coneixements.
Que bé.
Vull dir que va ser
moltes coses.
O la Montse Solsona
quan parlava
dels congressos
o del gènere.
Bueno,
té una
quantitat
de dades
que la gent...
O això
que deia,
no?
Que
algunes converses
no van ser
tan
com per explicar
molt la seva obra,
sinó que va ser
com una conversa
entre amics
perquè,
per exemple,
el Fàbregas
i l'Àngel Casas
explicaven
totes les anècdotes
de quan es van conèixer
o l'Aragonès
i el Joan González
també,
que és aquest
que havia anat
a la Índia.
També ho van explicar,
no?
El Faneca
i el Ranyer
que els dos
eren de petits
i anaven
a la mateixa escola
i coneixien
els seus pares.
Explicaven
unes coses
doncs
no tant
sí que van explicar
la trajectòria
de quan van ser
actors i tal
però també
explicaven coses
de quan érem petits
de quan...
vull dir
que era...
que jo crec
que això
és el que li va donar
l'èxit
a les converses,
no?
Que eren unes converses
no tan tècniques
sinó més properes.
Per exemple,
va venir
l'Amargós
que està treballant
a Madrid
i va venir...
Que és encantador,
eh?
Ho haig de dir.
I va venir
i clar,
ell va fer la cantata
de Sant Just
junts amb el Joan Margariet
i va explicar
tota la seva trajectòria
professional
de totes les músiques
i tot
i et sorprèn
vull dir
perquè coneixem
les quatre coses
d'ell de música
però no tot
el que ha fet
i clar,
són músiques
que quan les va posar
la gent
ens haguéssim quedat
encantats
de continuar
vull dir moltes
es van fer curtes
però clar,
també hi ha un tempo,
no?
Clar, exacte.
I el món il·lustrat
com a col·lectiu
o com a grup
de vosaltres dues
segueix en peu?
És a dir,
esteu pensant en futures
activitats
o va quedar allà?
No,
jo li havia proposat
una cosa a la Teresa
però
tot això
és molt esforç
la de hores
que ens han passat
perquè
crear el dia
l'hora
combinar-ho
i tot
es va costar molt
perquè són gent
que tots tenen
una agenda
apretadíssima
apretadíssima
això per un costat
per l'altre
tots els projectes
estos
tens d'elaborar-los
molt
i ara
jo estic molt posada
en l'associació
de salut mental
i la Teresa
està molt posada
en totes les activitats
que fan a l'espai
vull dir que
tenim que buscar també
que ens motive molt
el que volem fer
que ja ho farem
perquè
ja ho farem
però lentament
i ja tornarem
perquè ens agrada
fer aquestes coses
i per acabar
us vull preguntar
a veure aquest llibre
on el podem aconseguir
de quina manera
ens en podem fer
amb un exemplar
si el volem
aviam
aquest llibre
el dia de la presentació
em penso
que
els que queden
perquè
ja se n'han repartit
entre
bueno
s'ha repartit
a tota la gent
que hi va participar
i si en volien
algun més
per la família
o per qui fos
i també ho han repartit
a gent
que sabíem
que havien
assistit
a les converses
també els hi hem donat
i em penso
que ja no
en queden
gaires
però el dia
de la presentació
es repartiran
per la gent
que assisteixi
i ho demani
si no
no sé
si l'ajuntament
si veu que té molt èxit
també n'hi ha a la biblioteca
per consultar
o potser es pot fer
una altra edició
per l'any que ve
i també
i també
en tenen a la biblioteca
ens hem deixat
per si en volen demanar
també
ara
jo insistiria
que si la gent
vol venir a l'acte
s'apunti
s'ha de fer la inscripció
perquè és limitat
això ho hem de recordar
ho estem recordant
de fet
en tots els actes
que estem presentant
i això
bueno
de cara
a les presentacions
sobretot de llibres
de Sant Jordi
que cali inscripció
i que a més
es queden
tancades
molt de pressa
temes d'aforament
òbviament
sí
i perdona
el dia que va venir
el Puertas
va venir la Bing Mama
i em sembla que al final
ja no ho recordo molt bé
van cantar
van fer una petita actuació
i ara el dia
de la presentació
canten uns altres
sense mà
no
canten els Puertas
doncs mira
escolta
fan un petit concert
que bé
que bé
també tot queda aquí
en família
escolta'm
molt bé
doncs
Lola
Teresa
ha estat un plaer
tenir-vos aquests minuts
aquí al Just a la Fusta
al magazín
matinal de ràdio
d'Esvern
que tingueu
bon cap de setmana
i
doncs bé
que vagi
que vagi
tot molt bé
el dia de la presentació
el dimecres
tu tens que demanar
que faci un sol esplèndid
por favor
si no està previst
fer-me un altre lloc
però millor que faci
un sol
perquè aquí és molt més maco
ens conformarem
amb que no plogui
exacte
i ben abrigues tots
i està a l'aire lliure
exacte
fantàstic
doncs moltes gràcies
a les dues
per venir
i una abraçada
gràcies a tu
adeu
adeu
adeu