Ara mateix són les 11 i 15 minuts i estem encarant la segona hora del Just a l'Estiu
aquí al Magassin Matinal de Ràdio d'Esvern. Avui som dimarts 16 de juliol.
Avui a la segona hora tenim al telèfon un convidat especial. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
És en Jan González, el tenim aquí perquè ell forma part de, bueno, és entrenador de l'Atlètic Sant Just, ho dic bé, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
I també jugues a l'equip amateur.
Correcte.
Molt bé, Jan, doncs acabeu de tornar a Donosti pràcticament.
Sí, vam arribar el dissabte a la tarda, tot just ben arribats.
Què vau anar a fer a Donosti?
Doncs mira, la Donosti Cup és un torneig molt xulo, el torneig més gran de, bueno, de tot l'estat espanyol en relació al futbol,
on hi van molts equips, tant d'aquí Catalunya, Espanya i a més de tota la resta del món.
molt ben organitzat, on tots els pobles del voltant sedeixen les instal·lacions dels seus camps de futbol, a més de tots els pobles que hi ha al mateix Donosti,
i inclús a Navarra, inclús a la part d'Endai, que és Tansa, o sigui que és un torneig que engloba molts indrets i això, el fet de ser el més gran que es fa en aquest moment a Espanya és una motivació molt gran pels nens,
perquè és això, jugant contra equips d'altres països i és una experiència que no l'obliden, els encanta, la veritat.
Tu ens parles com a entrenador d'un equip de l'Atlètic de Sant Just que ha anat allà, ha competit i com ha estat l'experiència?
Bé, mira, jo, per començar, ja és la meva dezena, Donosti, ja fa 10 anys que ja n'hem anat i he anat a totes,
i bé, aquest any amb l'equip que he portat, que eren els més petitets, els de 10 anys, que també anàvem amb 4 de 9 anys,
han fet una Donosti molt, molt bona, inclús a dir-ho que per sort de les nostres possibilitats,
s'han anat trobant molt bé amb el joc i han anat competint molt bé i, mira, doncs ens hem aconseguit arribar a plantar la final
i l'experiència, tot i haver-la perdut, hem estat per nens superenriquidora, s'ho han passat superbé, han competit molt bé,
han jugat contra els millors equips d'allà del País Basc, contra bons equips i contra seleccions d'altres equips d'Espanya,
així que molt, molt, molt contents, la veritat, per com s'ha anat esdevenint el torneig i per poder arribar a la final,
que pels nens ja el dia que vam fer la semifinal i vam aconseguir guanyar-los va ser una superpesta,
perquè no s'arriba cada dia una final i nens amb nens, amb aquests nens tan petits que tot ho prenen,
tot ho porten molt emocionalment.
Quants equips de l'Atlètic van a la Donosti Cup?
Doncs mira, aquest any ja hem anat, diria que 11, ja hem anat 11, ja hem anat amb 150 nens gairebé,
i bueno, el bo és que com anem un parell d'entrenadors per cada equip,
estan molt ben controlats entre tots i per ser un grup gran, al final cadascú s'ocupa de 10-12 nens,
cada dos entrenadors de 10-12 nens, més o menys, i sempre ho tenim tot molt ben controlat,
a part que ja estan els coordinadors, alguns directius que també venen,
i entre tots fem un cop de mà perquè tot vagi molt, molt bé com passa i succeix cada any.
Perquè els nens que s'apunten a la Donosti Cup d'aquí, de l'Atlètic,
són nens que ja juguen durant tot l'any en els equips,
o agafeu l'equip sencer?
Agafem l'equip sencer,
decideixen alguns equips
per anar cap allà,
que han fet bones campanyes,
o que l'equip és molt maco
i tenen tots molta predisposició,
i llavors,
amb aquests equips que
s'escolteixen, doncs,
anem cap allà, intentem sempre
poder agafar els màxims possibles
de nens perquè tots puguin viure aquesta experiència,
no podríem a tot,
perquè llavors ens hauríem d'emportar
els 500 nens de l'escola,
llavors ja sí que és impossible,
però sí que agafem,
que abarquem una bona part
perquè molts d'ells puguin
puguin viure aquesta experiència,
que ja et dic,
els nens acaben la setmana
super, super contents,
i l'important és que,
per exemple,
vam arribar amb els menjamins
amb els de deu anys de la final,
i és com si tots els nens d'allà,
tot el club,
arribés a la final.
Diuen tots d'una mateixa manera,
per molt que hagin estat eliminats,
al dia interior.
I a més suposo que amb els nens
dels altres equips
també creen,
bueno,
també hi ha,
sorgeixen amistats,
o hi ha molt bon rotllo?
Sí, sí,
hi ha des de la mateixa organització,
cal hi com està muntat tot el torneig,
i que hi ha equips de la resta del món,
es crea un molt bon vincle
amb altres equips,
i coincideixes,
per exemple,
anem tots en un mateix marxador,
que és la instal·lació del valor interior d'allà,
i de la pista interior d'atletisme,
també que tenen,
i coincideixes tots allà en menjant,
i clar,
si hi ha tants nens,
doncs et vas fent amb altres equips,
parlen diferents idiomes,
es fan entendre,
i és un aspecte molt enriquidor pels nens,
la veritat.
Perquè,
normalment,
quan es fan aquests campos,
amb els pares també hi són,
o només esteu els entrenadors?
Els pares que decideixen venir,
que molts d'ells ho fan,
també s'agafen,
els que treballen,
s'agafen molts aquesta setmana de vacances,
perquè és una experiència,
també per ells,
molt, molt bona,
per veure com competeixen els nens allà,
el bé que s'ho passa,
però al final els nens estan,
estan tot el dia amb nosaltres,
algun pare sí que és veritat,
que a vegades aprofita per emportar-se el nen,
i això,
fer alguna roteta per allà,
i aquesta per allà,
però,
però normalment,
et diria que el 95% dels nens
sempre es queden amb nosaltres,
a no ser,
que, bueno,
hi ha algun,
doncs,
mira,
si estan els pares allà
i es troba una mica malament,
doncs,
si com juguem el dia següent,
doncs aprofitem perquè descansen d'ells,
però,
els pares hi van,
s'ho passen genial,
però també aprofiten que no tenen el nen,
doncs,
per fer una mica de turisme a ells,
i després,
a l'hora de partit,
estan allà animant els nanos.
Molt bé.
Doncs,
Jan,
jo no sé si vols destacar
alguna altra cosa d'aquests dies,
de la Donosti Cup,
com a entrenador.
Bé,
com a entrenador.
Bé,
això,
el clima que s'ha viscut,
que és una experiència,
torno a repetir,
molt,
molt enriquidora pels nens,
per jugar amb diferents equips
d'altres parts del món,
amb diferents cultures,
i que és un torneig
que el fet d'estar també muntat,
doncs,
per això ho seguim repetint,
perquè ens agrada molt,
i portem equips competitius
que també van passant rondes,
i això sempre és el fet
que vulguis tornar,
i que,
a part que,
òbviament,
la ciutat és molt,
molt maca
i et predisposa molt
a poder-hi tornar
i a gaudir molt
d'aquesta experiència.
Molt tant,
tu ja fa 10 anys
que hi vas seguits.
Sí, sí.
Mira,
vam guanyar,
la primera donòstica
vam guanyar
que jo encara era jugador,
que encara podia anar,
perquè estava amb l'etapa
de juvenil,
la vam guanyar,
i jo fins aquest últim 10 anys,
per exemple,
jo com a entrenador
no havia arribat a cap final,
i aquesta havia arribat,
bueno.
Molt bé.
Però ja et dic,
com entre aquesta etapa,
a part de la primera,
hem guanyat 4 donòstis més,
quan guanyes una donòstia,
per molt que no estiguis tu
com a entrenador,
la fens seva.
Clar.
Tots els nens
la senten seva
perquè han estat allà animant,
han estat partíciaps
d'aquella donòstia,
i al final també
és això
un aspecte molt bo,
que els 150 nens
estiguin allà,
el dia que hem arribat
a la final,
doncs els 150 nens
animant només a un equip,
i això es dona
molta empenta.
O sigui,
d'aquí de Sant Just
van marxar
uns 150 nens,
dius?
Sí, sí,
del club 150 nens,
la veritat,
i res,
molt bé,
tots molt contents,
tots acaben amb una sensació
boníssima.
M'anà adeu,
Jan.
Una abraçada,
Jan,
que vagi tot molt bé,
ja de cara pensant
també en la propera temporada,
no?,
que m'imagino que deveu estar
ja començant
movent alguns fils
i preparant-ho tot.
Sí, sí.
Bueno,
ara acabem el campus
la setmana vinent,
llavors farem una miqueta,
tancarem paradeta uns dies,
i, bueno,
a partir del dia 15,
el primer equip,
ja comencem a entrenar,
a partir del dia 15 d'agost,
perquè tot va abans,
però almenys
començarem entre
la darrera d'agost
i la primera de setembre.
Molt bé.
Sempre amb moltes ganes
de començar,
d'escalfar motors.
D'endavant aquest projecte
tan maco
que estem fent al poble
i també gràcies a vosaltres
per contactar-nos,
per voler explicar
també aquesta experiència
que tenim nosaltres
a Donosti
i que tot sumi
de cara al poble.
Teniu els micros oberts
sempre que vulgueu.
Molt bé, doncs.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Adéu.
Bon dia.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit