Dos minuts i un quart de dotze, l'Ajuntament de Sant Just fa una crida a les entitats i a la ciutadania per acompanyar la Flama del Canigó.
La intenció d'aquest any és fer encara més participativa la celebració i els santjustencs que vulguin poden reservar la seva torxa i apuntar-se per participar-hi.
Fins aquest divendres, 17 de juny, ara en parlem amb en Lluís Segura. Molt bon dia, Lluís.
Bon dia a tothom.
Amb qui cada any parlem quan volem endinsar-nos amb el món de la Flama del Canigó, perquè tu ets un dels veterans de tot el que té a veure amb la Flama del Canigó.
Bé, la Flama del Canigó fa 50 anys, precisament aquest 2016, que es baixa des del Canigó i que encén les fogueres dels països que abans.
Sant Just s'hi va acollir a partir del 1972.
I des de llavors tu hi ets ja? O una mica més tard?
Sí, d'alguna forma.
Amb alguna forma de participació, doncs ja hi vaig seguir en aquells moments.
Déu-n'hi-do. Per tant, estaríem parlant de més de 40 anys, eh?
Sí, més de 40 anys i Sant Just.
Si la Flama del Canigó fa 50 anys a Sant Just, en el teu cas gairebé...
En formes, ja dic diverses, perquè l'emplaçament mateix ha variat, des de la plaça de l'Ajuntament a la plaça dels Estudis Vells,
a Jocs Juvenívols, a Sota Camp Mèl·lic, al Parc Canigó.
Ha anat variant, ha anat variant també l'organització, però l'essència és la mateixa.
anar a buscar la Flama del Canigó, on ens arribi, per encendre la foguera del poble.
Exacte. Home, és un d'aquests actes que també es fa a la Berra Vella de Sant Joan, però que és l'entrada a l'estiu, no?, de manera simbòlica també.
És l'entrada a l'estiu, és ja una tradició al nostre poble.
i s'està estenent ràpidament, ràpidament, m'ho dic, completant tota la comarca del Baix Llobregat,
se'ns diu que tan sols dos pobles, el nom dels quals no diré, no s'afegiran aquest any a aquesta Flama del Canigó del Baix Llobregat.
i a Sant Lluç, ja dic, aquesta tradició no solament és una cosa regular, també per celebrar, com dius, l'arribada a l'estiu,
sinó que s'ha procurat també fer-la en llocs diferents, perquè plaça Maragall, per exemple, ara torno a dir, o Parc Canigó,
siguin les diferents barriades de la població que puguin viure una jornada tan catalana com aquesta.
Exacte. Recordem que el que es fa, no?, és, evidentment, baixar al Canigó, des de Sant Lluç no aneu fins al Canigó,
sinó que es va fins a Barcelona per recollir-la, no?
Sí, sí, sí. Hi ha un grup de letres, a les quals hi faig una crida perquè es trobin, com cada any,
a les 6 de la tarda del dijous de la setmana que ve, al Parador, com cada any, o els que s'incorporin aquest any,
doncs benvinguts. I aquests anem en transport públic fins a la plaça de Sant Jaume, allà del paveter,
que s'enseguen quan arriba la torxa, que aquesta sí que és l'autèntica, que ve del Canigó,
doncs la robem, entrecomillat, no?, o sigui, agafem de la nostra bler la torxa aquesta
i la portem en correguda fins a Sant Just d'Esbert.
Val, per tant, exacte, s'ha d'estar en forma, eh?, per això.
Bé, són 11, quasi 12 quilòmetres, perquè a Sant Just arribarà a plaça Antoni Malaret,
això és la novetat d'aquest any. Allà es farà una batucada, un acte de rebuda, etcètera,
i les entitats acompanyaran els corredors pel carrer de la Creu, la Rambla, Sant Just,
al carrer Monistrol, Bona Vista, freixes, fins a dalt de tot el Canigó.
Per tant, hi haurà aquesta primera arribada a la plaça Antoni Malaret.
Aquesta primera arribada i a partir d'allà caminant, caminant per abans.
Perquè hi vagi més gent, no?
Perquè la gent es pugui afegir, sí.
Per tant, la crida una mica, potser no és tant a fer atletes,
sinó a sumar-se, doncs, des de la plaça Antoni Malaret fins a la plaça Maragall, no?
És una fórmula que tothom es pot acollir a la més favorable per ell.
Les entitats estan cridades a donar el seu nom i la seva voluntat de participar a l'Ajuntament
i empregui.
Això seran obsequiades amb una torxa, també.
Perquè l'arribada de la torxa, diguem-ne més oficial,
sigui escortada per torxes de les entitats del poble.
Per tant, cada entitat que s'apunti tindrà aquesta torxa
i, per tant, com més entitats, més torxes i més visible serà, no?
Serà aquesta flama del caníbol.
Normalment hi participen força entitats, per això?
O una mica la idea d'aquesta crida és justament perquè ha anat una mica de baixa la participació?
Sí, això, com tot té alts i baixos, va tenir els seus moments àlgids
quan totes les entitats van començar, llavors, a ser protagonistes,
si parlen dels anys 90, aquí s'han just, tota la dècada del 90,
Després, hem notat una certa baixada, un descens del participat de les entitats.
Potser la gent s'ha acostumat més a sortir pel dia de Sant Joan.
Aquest any hi ha una dificultat afegida, que és un pont,
i una data electoral diumenge següent.
Per tant, estem una mica expectants de la resposta de les entitats.
Jo en aquest moment no tinc les dades de les entitats que hi seran,
a la plaça d'Antonem Malaret, a tres quarts del vespre del dia 23,
però confio que siguin moltes.
A més, de fet, encara hi ha temps per apuntar-se fins aquest divendres,
o sigui que encara continua viva aquesta crida.
Un cop s'arriba a la plaça d'Andoni Malaret, com hem dit,
que es va fins al Pare del Canigó, llavors allà es llegeix el manifest, no?
Sí.
Aquest manifest, entenc que sí que aquest any fa 50 anys, serà especial, no?
Justament.
Celebrarà aquests 50 anys de la flana del Canigó,
que és aquesta tradició que uneix a tots els països de Parla Catalana.
Aquest any ens fa il·lusió haver trobat com a lector del manifest
a una persona, que és de la Casa d'Extremadura, l'antic president,
que s'afegirà, tot i a la seva nou origen català,
amb aquesta festa tan mostrada.
Molt bé, doncs això ja serà cap a quarts de 10, no?
Entenc, o cap a les 9?
Sí, serà dos quarts de 10, per a tres quarts de 10, encendre el foc.
Que és quan culmina del tot tot aquest acte, no?
Bé, doncs aquest és una mica el funcionament de la flama del Canigó,
amb aquesta novetat que és aquest pas per la plaça Antoni Malaret.
Com dèiem, tothom que vulgui acompanyar la flama en el seu recorregut
pot reservar aquesta torxa i especialment les entitats
s'enviant un correu a ajuntament arroba santjus.cat fins aquest divendres.
I avui n'hem volgut parlar amb en Lluís Segura,
que com dèiem, des de l'any 72, d'alguna manera o altra,
estàs vinculat amb el tema de la flama.
Ara parlaves que hi ha alts i baixos, no?
Ara estaríem en un baix, per tant, o en un moment més d'impàs?
Hi ha hagut moments pitjors? Com ho valores,
ja que ho has viscut durant tant de temps?
Bé, estem en els moments, almenys l'any passat, eh?
Estàvem en moments baixos, però estava estabilitzat també,
no és que continuïs baixant.
Volem reventar una mica aquest any amb aquesta idea
que cada entitat podrà disposar de la seva torxa.
També, com ja s'ha dit, les persones de tipus individual, particular,
encara que no pertanyin a cap organització col·lectiva,
poden afegir-se naturalment en aquest passeig
de la flama del Canigó per Sant Josep Bern
fins a encendre la foguera de Sant Joan.
Per tant, també a dos quarts de deu,
bueno, a dos quarts de deu, Canigó,
però a tres quarts de nou a la plaça d'Antoni Mavaret,
a la plaça central ja de Sant Josep Bern,
per rebre la flama del Canigó.
Una mica la idea és que hi hagi gent, com bé, gent possible.
Per descomptat.
Doncs serà dijous que ve,
aquest any hem fet aquesta entrevista amb una mica de temps
perquè volíem parlar d'aquesta crida,
però en tot cas, tot plegat serà el 23 de juny,
per tant, a Rebella de Sant Joan,
a l'inici del solstici,
aquesta arribada de la flama del Canigó,
n'hem volgut parlar avui amb en Lluís Segura.
Moltes gràcies, Lluís. A vosaltres. Que vagi molt bé.
Fins adiat. Bon dia. Adéu.
Vine a conèixer la terrassa de Sant Just,
el nou bar-restaurant del complex esportiu La Bonaigua.
Esmorzars, menús, dinars a la brasa,
prendre una copa envoltat de natura i bon ambient
i tots els dimecres, música en directe.
Inauguració el 15 de juny.
T'hi esperem.
Nou bar-restaurant del complex esportiu La Bonaigua.
No hi faltis.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmorz jazz,
el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Esmorz Jazz Club.
Hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi, va,
vés l'últim i deixa-ho,
però és que no puc,
no puc, oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama.
a Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran,
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició,
els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu,
60 i més.
Carabé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
4 minuts i dos quarts de 12
és l'hora de parlar del temps
amb el Carles,
Hernán Edirrius.
Carles, bon dia.
Molt bon dia, com estem?
Bé, a punt per parlar del temps.
Sí, el temps.
Teníem molts núvols,
han anat baixant una mica, no?
No, hi ha plogut i tot.
Sí, a les dues de la matinada
hem tingut un ruixat,
semblava que fos molt important
perquè ha estat molt curt,
però realment cinc dècimes de litre.
Home, feia gairebé 15 dies que no ens plovia,
ens hem de remuntar a finals,
bueno, 22, em sembla,
si no recordo malament, de maig,
que l'última precipitació una mica maca, eh?
N'hauríem d'anar a mitjans de maig.
I realment, doncs,
el que ens dona aquesta precipitació d'aquesta nit
és que a poc a poc
va entrant aire fred en alçada a casa nostra,
a poc a poc es va inestabilitzant una miqueta l'atmosfera
i a poc a poc cada cop, el que deies tu,
veurem més núvols
que es desenvolupen amb una certa facilitat.
Però realment el protagonista d'ahir
va ser un altre cop aquest vent
que a vegades, doncs,
mentre el tinguem del nord-nord-oest,
doncs, no passa res,
o fins i tot aponentat,
però a la que es posa de sud-oest,
com va fer-hi al vespre,
la cosa, doncs,
es desestabilitza completament.
I ahir hem de parlar de 28,6 graus
a les 8 del vespre a Sant Jús,
fruit d'aquest vent del sud-oest
que va començar a bufar amb bastanta intensitat,
que va rescalfar l'ambient de mala manera
i que va provocar, doncs,
aquesta temperatura rècord
més típica de finals de juliol
que no pas de mitjans de juliol.
Però no hi havia sensació d'això a furor, no?
No, perquè com que feia aquest vent
tenies una sensació molt rara,
és una sensació que el cos no capa,
perquè tens una escalfor al cos així rara,
perquè tens vent però no t'estàs refrescant,
i realment si fas alguna activitat física
o t'estàs movent ràpid,
o fas la intenció aquesta
de fotre't un cot d'aigua sencer,
de cop,
i et notes que la pròpia humitat
t'està sortint pel cos.
No, realment una temperatura molt alta,
ha estat així molt puntual.
A vegades ens ha passat,
recordo ara fa 3,
potser 3 o 4 anys,
ara no sé ben bé quin any era,
que vam arribar a gairebé 38 graus a Sant Jús
en un moment donat a les 8 del vespre
d'un mes de juny.
Fa 4 anys, recordo.
Sí, fa 8 anys,
és això,
sort que et tinc a tu
que recordes més les coses,
perquè jo estic amb el dia a la marmota.
Sí, que era molt estrany,
però aquell cop sí que era com que feia més calor.
Va ser un cop també així com el d'ahir,
però amb un més accentuat
i potser amb un recorregut més càlid,
i això va provocar...
Igual veníem de temperatures ja elevades
durant el dia
i això va acabar-ho de fer més gros,
perquè hi...