Bé, doncs, ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esberna,
el Just a la Fusta, la segona hora del programa.
Avui som dimecres 22 de juliol del 2020.
I ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a l'Aitor Compagnon,
que és periodista Sant Justenc,
que acaba de publicar el llibre
Ginesta, històries del rugbi català,
amb d'història edicions.
Saludem-lo perquè ja el tinc al telèfon.
Hola, Aitor, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Fa ben poquet que ha sortit el llibre a la venda.
Com estàs sent l'experiència?
És el teu primer llibre, oi?
Sí, sí, doncs, molt bona.
Tot bastant innovadors,
perquè el seu primer, doncs, no tinc gaire referència.
Però content, content.
Les sensacions són molt bones.
Sembla que agrada.
I bé, havíem de presentar ara aquests dies,
però s'ha hagut de passar tot pel mes de setembre.
però bé, el setembre, imagino que començarem a presentar
i content, en definitiva.
Tu, Aitor, ets periodista.
Tenies ganes d'escriure el llibre.
Explica'ns una mica com va sorgir el projecte de Ginesta,
històries del rugbi català.
Doncs, si et soc sincer,
no em plantejava escriure un llibre, la veritat.
No és alguna cosa que tingués pensada.
Simplement, vaig tenir l'oportunitat.
L'Aureano Clavero, que és l'altre autor del llibre,
volia entrevistar el meu pare,
que és un... el meu pare jugava a rugbi
i és un dels entrevistats al llibre.
I el meu pare va arribar un dia a casa
amb la targeta del Laureano.
Jo acabava de sortir de la universitat
i, bueno, estava buscant coses per fer.
El vaig trucar, ens vam posar en contacte.
En principi hi vam anar a fer un documental,
però vam veure que hi havia coses per fer un llibre,
és a dir, històries, fotos,
que podia quedar força bé l'idea d'aquest llibre
i ens vam posar a treballar farà més de dos anys
i al final ha sortit això.
Són deu entrevistes curtes
a veterans i veteranes del rugbi català
que ens expliquen una mica la seva vida
i apareix al rugbi en aquestes entrevistes.
No tot és de rugbi,
però sí que seria una mica el fil conductor
de les entrevistes.
O sigui, que tot va començar una mica
ja fa uns quants anys
quan el Laureano Clavero
va contactar amb el teu pare
per fer-li una entrevista.
El Laureano és l'altre escriptor també del llibre,
però ell quina vinculació té amb el món del rugbi?
El Laureano és argentí
i el rugbi argentí és,
després de la futbol,
l'esport nacional.
Llavors, ell va jugar a rugbi argentina,
va arribar aquí a Catalunya
ara en té 40,
però va arribar amb 20 anys.
És a dir, la maïtat de la seva vida ha viscut aquí.
Va començar a jugar a rugbi aquí a Catalunya
i a ell se li va acudir
que estaria bé fer un llibre
o fer un documental
sobre la història del rugbi català,
que era un tema que estava explorat,
però tampoc massa.
Llavors va veure aquesta oportunitat
i va començar a fer-ho.
va començar a entrevistar gent
i, bueno,
li faltaven una mica,
li faltaven un parell de mans
i va trobar les meves
i entre els dos
doncs hem pogut treure el llibre
i contents.
Esperem que es pugui convertir
en un documental més endavant,
però al moment tenim el llibre
i estem molt contents.
I com us heu repartit la feina
a l'hora de fer-lo?
Quina metodologia heu seguit?
Som 10 entrevistes,
ell n'ha fet 5
i jo n'he fet 5.
És a dir,
algunes entrevistes
jo quan vaig entrar al projecte
ja estaven fetes,
em refereixo a gravades,
però a l'hora d'escriure
hem fet 5 i 5.
Ell escriu en castellà
i jo les tradueixo,
per tant,
me les he intentat fer bastant meves
a nivell d'estil,
però 5 i 5.
I el perfil de persones
a qui heu entrevistat,
suposo que és gent
vinculada amb el món del rugby,
són jugadors,
són entrenadors,
quin perfil tenen?
Són sobretot jugadors.
Dels 10 entrevistats,
5 són jugadors força materans
que van jugar
als anys 50-60 del segle XX
i llavors a la segona meitat del llibre
sí que és gent que ha jugat
a l'època dels 90,
fins i tot algun,
segueix jugant.
Són 9 jugadors
i una jugadora
i això,
doncs els 5 primers
són més veterans,
els 5 darrers
són més actuals.
Has comentat
que el teu pare
té molt de...
bueno,
és exjugador,
no?,
de rugbi.
Exjugador.
Tu,
com hi estàs vinculat
amb aquest esport?
Ha estat fàcil
trobar aquests personatges,
endinsar-te
en el món
d'aquest esport
o t'ha costat?
No,
perquè,
és a dir,
el meu pare
que el jugava a rugbi
però a casa meva
s'ha vist bastant rugbi
i a mi és un esport
que,
tot i que no l'he practicat gaire bé
només una mica
a la universitat,
el tenia bastant,
bastant controlat,
m'era bastant familiar
i per què fa
els entrevistats,
doncs,
bueno,
vam anar a buscar
perfils interessants
que poguessin encaixar bé
amb el que volíem fer,
dels materans,
doncs,
potser una mica
gent que,
coneguda
entre la gent
més gran
del rugbi
que et diuen
eh,
entrevista aquest,
que té bon discurs,
que té un inspirador
interessant,
llavors,
ens anàvem guien
una mica
pel que sabíem
però també
pel que ens deien.
i bàsicament
això
amb els vells,
per dir-ho així
entre cometes,
eh,
amb els meus materans,
doncs,
una mica més
de boca-orella
i amb els gent,
amb els que són
més actuals,
doncs,
perquè ja els tenien
més controlats
i els coneixien més.
I quin tipus
de pregunta
responen
els protagonistes?
És a dir,
què és el que els heu
volgut preguntar?
Què expliquen ells?
Doncs expliquen
com s'inicien
en el món
del rugbi,
què els hi aporta
aquest esport,
perquè és un esport
una mica
de romàntic,
eh,
té una espècie
de folclore
que l'envolta
amb el tercer temps,
amb la noblesa,
és un joc
que la pilota
no es pot passar
cap endavant,
és un joc
que s'ha de passar
la pilota
cap enrere,
per tant,
podríem dir
que és una mica
especial,
és un esport
que es va separar
del futbol
al segle XIX,
per tant,
bastant peculiar
i això,
els hi preguntàvem
com havien arribat
al rugbi,
què havia significat
per ells del rugbi
a la seva vida
i també com veuen
el rugbi
a Catalunya actualment
que sembla
que havia portat
una mica
la pistola
en els darrers anys,
però a poc a poc
es va recuperant
i cada vegada
trobem equips
de rugbi
a gairebé
tots els pobles
de Catalunya.
Per què?
el fet que es digui
ginesta,
històries del rugbi
català,
això de ginesta,
què és ginesta?
La flor de la ginesta
és l'emblema
de la selecció
catalana.
Les seleccions
més conegudes,
com per exemple
Irlanda,
que té el trèbol,
o Anglaterra,
que té la rosa,
tenen els seus emblemes.
França té el gall
i Catalunya,
als anys 90,
va decidir
que volia tenir
un emblema
i va decidir
que la flor de la ginesta,
una flor típicament
catalana,
una flor
a la que s'han dedicat
poemes,
doncs,
podia ser
un bon emblema
per la selecció
i ja fa això
gairebé
20-25 anys
que el 15
de la ginesta
és el 15 català.
I la història
del rugbi
a casa nostra,
a Catalunya,
quan diries
que comença,
més o menys,
a la dècada dels 90,
abans,
els 60?
Abans,
abans,
el primer equip
de Catalunya,
diguéssim,
de la Catalunya
del sud,
perquè això també
és un tema
que es tracta
al llibre,
és la Sant Bullena
que es crea
el 1921,
per tant,
estem parlant
d'un club
que l'any que ve
farà 100 anys
que l'any que ve
farà 100 anys
i, doncs,
això ja fa
gairebé 100 anys
que el rugbi
es juga a Catalunya,
si bé és cert
que la Catalunya Nord
es va començar
a jugar
cap a l'any
1880,
per tant,
estem parlant
ja
d'encara més anys,
és un esport
amb molta tradició,
potser si Catalunya
és un pèl
més desconegut,
però la que creu
és la frontera
i també és a França,
estem parlant també
del segon esport
nacional
per darrere
del futbol
com passa
a l'Argentina,
com passa
a Anglaterra
i si te'n vaig
cap a Nova Zelanda,
Austràlia,
països
de l'altre
hemisferi,
que és l'esport
nacional.
I per què aquí
doncs bé,
al rugbi
sí que,
bueno,
has comentat
que sí que hi ha clubs
i això,
però tampoc
no hi ha massa
comparats
amb altres esports.
Què creus
que és el que
acaba de faltar,
no?,
perquè acabi
de quallar
una mica?
Aquí el futbol
es menja
a gran part
del partit,
això està claríssim
a nivell mediàtic
i a nivell
de licències
el futbol
ho emporta tot
i llavors
els altres esports
diguéssim
que s'han d'acabar
una mica
a les engrones
i també és cert
que hi ha esports
molt populars
a diverses zones
del país,
per exemple
si te'n vas a Osona
doncs allà
l'hoquei
és molt popular,
l'embol
el ballès
i el rugbi
doncs
s'ha vist
una mica
enrere
d'aquests
esports
si bé és cert
que trobem
llocs
on és molt popular
per exemple
a Sant Boi
a la Sant Boiana
com et deia
el primer club
català
de la història
doncs
seria l'esport local
el rugbi
però sí que és cert
que s'ha quedat
un pel endarrit
com et deia
ara a poc a poc
poc a poc
diguem
que va agafant força
doncs per això
doncs
perquè potser
un anglès
que ve a un poble
català
ell juga a rugbi
al seu país
i arriba aquí
i no hi ha cap equip
doncs
com aquest funda
un club
un moment
a Calafell
arribo a l'Argentí
a un altre
poble de Catalunya
i també els creix
és a dir
és un esport
en
on la gent
de fora
és
qui
potser
el fa conèixer
a gent d'aquí
com et deia
a poc a poc
està
reprifant
però sí que és cert
que la competència
és esport
com el futbol
com el bàsquet
com l'embol
i equips femenins
n'hi ha?
sí i tant
i tant
cada cop n'hi ha més
hi ha un capítol
dedicat al rugbi femení
que és el de l'Abet Boloix
que és una jugadora
de l'INEF
i es tracta molt
molt aquest esport
al rugbi femení
en aquest capítol
i cada cop n'hi ha més
fins i tot
es comença a jugar
a escoles
i a escoles molt nombrades
com la de la Xamboyana
com la de la Sant Cugat
si bé és cert
que es tracta més
el
i masculí
el llibre
perquè el rugbi femení
apareix
a l'any
78-79
aquí a Catalunya
que es comença a jugar
a l'Institut Català
de Educació Física
i és cert
que porta
un enderrariment
respecte
al rugbi masculí
però
a nivell
de resultats
del rugbi femení
ara
és el que comença
a l'Abet al llibre
que els resultats
de les noies
són millors
que els dels nois
a nivell
de selecció espanyola
sobretot
les noies juguen
a les sèries mundials
de rugby
i fins i tot
els Jocs Olimpics
van tenir
una participació
molt destacada
i els nois
s'han quedat
una mica enrere
i per tu
ha sigut un repte
escriure aquest llibre
perquè clar
la majoria
de llibres d'esport
tracten sobre
suposo que
el futbol
o el bàsquet
però clar
llibres que tractin
sobre el rugby
n'hi deu haver poc
ha estat
tota una experiència
també arriscar-se
a tractar el rugby
sí
n'hi ha menys
cada futbol
òbviament
però la veritat
és que a mi
m'ha agradat molt
m'ho ha passat molt bé
a nivell
a nivell tècnic
no és difícil
perquè són
10 entrevistes
que al final
tu les transcrius
i ja sí que
comences a jugar
una mica
amb el discurs
de l'entrevistat
aviam quina part
de l'entrevista
pot quedar millor
al principi
aviam com la tanquem
perquè quedi bé
quin narratiu
segueix cada entrevista
però
però jo et dic
que a nivell tècnic
no és complicat
però en canvi
és una feina
que he gaudit força
i
doncs mira
és una cosa
com et deia inesperada
però al final
el resultat
és bo
la feina
jo crec que ha quedat
força bé
i ens ho hem passat
molt bé
amb el Laureano
i encara queda
aquesta part
de les presentacions
i demés
que també esperem
gaudir-la molt
perquè tu
Aitor
normalment
com a periodista
no sé si
professionalment
t'hi dediques
però
clar
el tema
dins el periodisme
hi ha molts camps
no sé si
escriure
o transcriure
entrevistes
era una cosa
que tu estiguessis
acostumat
o estàs més
immers
en mitjans
audiovisuals
ràdio
no sé
com t'ha caigut
ara això
Sí
no
havia fet
ràdio
havia fet
tele
el que sí
que sabia
és que m'agradava
molt
per exemple
fer cròniques
cròniques esportives
com d'un partit
de futbol
també he fet
cròniques
de boxa
és a dir
això m'agradava
molt
el tema
de fer cròniques
les gaudia
molt
fent-les
escrivint-les
i és una cosa
que m'interessava
i que m'agradava
per tant
a nivell
d'escriure el llibre
doncs
tampoc
m'ha suposat
una feina
que diguis
uff
i demanar
em pot
a escriure
doncs
això sí
que enraïs
tampoc
hem anat fent
amb el temps
ja et dic
que és un projecte
que comença
fa més de dos anys
amb molta calma
i jo crec
que també
el fet
de fer-ho
de manera
reposada
i sense pressa
també
es veu
en el llibre
és un llibre
doncs
fet a cop lent
diguéssim
i el resultat
jo crec que
es veu
que és un treball
de qualitat
que és un treball
és una feina
ben feta
i això
no m'ha suposat
cap mal de cap
i l'he gaudit molt
perquè tu estàs especialitzat
en periodisme esportiu
o
o sigui que
allà també
el tema
ja
ja anava una mica
amb el que tu
estaves fent
com et deia
a casa meva
s'ha vist
rugby sempre
el meu pare
exjugador
doncs
jo només
he practicat
una mica
a la universitat
per curiositat
però
sí que sé
que és un esport
que em resulta
molt familiar
i sabem
que el pròleg
del llibre
també està escrit
per
a veure si em surt
el nom
Jordi Rubirosa
això
Jordi Rubirosa
per què
ho heu escollit
Rubirosa
com a
com a escriptor
del pròleg
bé
el Jordi Rubirosa
és una cara
molt coneguda
dins del
periodisme esportiu
català
si vés
cert
que es dedica
al bàsquet
sobretot
NDA
i bàsquet europeu
també
li agrada
el rugby
i és un dels dos
narradors de rugby
que té
TV3
per tant
sabíem
que el Jordi Rubirosa
era una man
del rugby
i de seguida
ens vam posar
en contacte
amb ell
li va agradar
la idea
va fer el pròleg
i la veritat
és que ens agrada
molt
i el tema
del documental
per quan
us queda pendent
a tu i a
Laureano
perquè clar
la idea inicial
era fer
aquesta mena
de documental
bueno
un projecte
més audiovisual
després va acabar
sent escrit
per quan
el teniu pensat
bueno
algunes entrevistes
ja les tenim
gravades
en vídeo
les altres
les vam gravar
amb àudio
per tant
les haurem
de tornar a gravar
hem de parlar
primer amb la federació
i hem de parlar
fins a quin punt
s'implica
la federació catalana
del rugby
amb nosaltres
per fer el documental
perquè llavors
sí que necessitem
una mica més
d'ajuda
bueno
en principi
si comptem
que el que queda
del 2020
i principis
del 2021
ens dediquem
sobretot
a presentar el llibre
jo crec que
potser
d'aquí
un any
una mica menys
potser ens hi podrien
posar
per tant
alguna data
2022
podria ser
un any
en què
el documental
ja tragués el cap
però
és que es paculant
això que ara no ho sé
hem de parlar
amb el Laureano
primer
acabem
amb el llibre
presentem-lo bé
donem-li
la importància
que es mereix
i després
ja més endavant
pensarem
amb el documental
perquè les presentacions
Aitor
quan les teniu
previstes
en alguns llocs
en concret
o
sí
doncs mira
dijous 23
és a dir
això és demà passat
no?
dijous
demà
demà directament
demà
clar clar
demà
doncs demà
havíem de presentar
a la tarda
a Barcelona
havíem de fer
la presentació oficial
però segur que ens serà
per causes de
bueno
de la Covid
i llavors el que farem
és sortir fora de Barcelona
anirem a Segur de Calafell
on és el Laureano
i allà farem una firma
de llibres
mantenim sempre
doncs
l'aforament màxim
de 10 persones
una segona presentació
a l'Usa
amb la gent sentada
sinó que la gent farà cua
doncs fora i a dintre
de la llibreria
llibreria Esther
presentem la llibreria Esther
de Segur de Calafell
i farem això
una firma
per fer-nos una mica
el cuquet aquest
de presentar el llibre
una mica en societat
però ja ho la seguim tot
pel mes de setembre
ara a l'agost
descansem
i al setembre
ja ens hi tornem a posar
amb les presentacions
que al principi
tenim pensat
fer-ne
doncs
un parell o tres
la primera a Barcelona
la volíem fer en un pub
a prop de l'illa
i després anirem
doncs
pels clubs de Catalunya
que estiguin interessats
perquè nosaltres anem a presentar
el llibre
a la seva seu
clar
i ja per acabar
on podem aconseguir el llibre
Aitor?
doncs el llibre
està a diverses
llibreries
de Barcelona
de Girona
de Granollers
a internet
també el podeu aconseguir
mira
si després et comento
les llibreries
de Barcelona
sí
sí
sí
perquè per exemple
si ho trobo
aquest llibre té
us animeu
o què?
aquest llibre té
crec que encara no hi és
però estaria bé
que com a autors
en justinq
poguéssim trobar
el llibre aquí
mira
està a la llibreria
Claret
de Barcelona
al Capicua
també de Barcelona
al Documenta
de Barcelona
i a la Casa de Llibre
de Barcelona
després ho podem trobar
a Girona
a Granollers
fins i tot a la Perpinyà
a la llibreria catalana
de Perpinyà
també el trobareu
a Reus
a Sabadell
a Rubí
per tot el territori català
el podem trobar
i també per internet
si el googlegeu
el link oficial
és la Casa del Llibre
de Sabadell
però ho podeu trobar
a diverses plataformes
i l'editorial
hi ha algun motiu
amb el qual
ho hagi volgut fer
amb aquesta editorial
ara no em surt el nom
de l'editorial
d'Història
això
l'Aureano
ja havia publicat
algun llibre
amb d'Història
coneix l'editor
es porten molt bé
i vam decidir
treure-ho
amb d'Història
que tampoc ens pressionava gaire
per la data
de treure el llibre
i ens va deixar treballar
doncs amb molta comoditat
i sense presses
que al final
jo crec que és la clau
perquè surti
una bona feina
doncs molt bé
Aitor
ha estat un plaer
parlar amb tu
sobre el llibre
de Ginesta
Històries de Rugby Català
esperem que sigui
tot un èxit
i bueno
també esperem
que a trobar-lo aquí
a la llibreria
de Sant Jus
aquest llibre té
i qui sap
algun dia
fent alguna presentació
també
estaria força bé
estaria força bé
si els interessa
que ens posin en contacte
amb mi
i en podem parlar
i tant
perfecte
doncs una abraçada
Aitor
i que tinguis
molt bon dia
Doncs moltes gràcies
Que vagi bé
Que vagi bé
Adéu